dimecres, 24 de desembre de 2008

4rt Congrés de la Intersindical CSC

Ha estat arribar i moldre. No fa ni un mes que em vaig afiliar a la Intersindical i dissabte vaig ser un dels prop de 150 delegats que van assistir al seu 4rt Congrés general (notícies aquí i aquí). Ja vaig comentar que no estava gens segur de fer el pas d'afiliar-m'hi, perquè no m'acabaven de convèncer, però vaig pensar que si no ho feia cauria en la meva habitual indolència i no podria jutjar-los amb coneixement de causa. I ara que els conec una mica més, puc dir amb més convenciment que no, que no em fan el pes. No es que em desagradin, però se m'ha confirmat que no tenen gaire res a aportar que no sigui el seu desacomplexat posicionament nacional. Des d'un punt de vista de reivindicacions en favor de la classe treballadora, em semblen força descafeinats. De fet, són el típic sindicat majoritari de qualsevol país normal del món (és a dir, de reivindicacions les justes per a no emprenyar la patronal), amb la diferència que el nostre país no és ni típic ni normal i, per tant, no hi ha manera de ser-hi el majoritari (pròpiament, només tenim 4.000 afiliats i 400 delegats). Com que era un nouvingut, vaig decidir votar en blanc en totes les propostes i esmenes (en alguna, fins i tot, vaig ser l'únic a fer-ho, i no sé si deuria interpretar-se erròniament com un vot de suau oposició). Al final, em vaig animar i vaig arribar a participar en el debat sobre la proposta d'estratègia sindical, tot preguntant si n'hi havia alguna de lingüística, en el sentit de posicionar-se sobre la utilitat d'una llengua comuna de vehiculació entre la classe treballadora (l'esperantisme encara em bull per la sang). Sorprenentment em van respondre a la defensiva (¿era potser una pregunta ofensiva?), dient-me que no, i que no calia, com acabava de resultar evident allà mateix a la sala, on hi havien parlat representants corsos, canaris i gallegs, parlant tots en la seva llengua i bé que ens havíem entès. Em sorprèn, i decep, aquesta manca de perspectiva en el món sindical (i més encara en un que es reivindica com a català i que, per tant, sap més que ningú quanta injustícia s'amaga darrere de la "lliure circulació de llengües"), tenint en compte que el factor lingüístic és, cada dia que passa, més cabdal en les relacions laborals: no només perquè representa un grau més de patiment i precarització per als immigrants i les classes més humils sotmeses a la "mobilitat laboral" (imaginem un rumanès avui a Barcelona aprenent català i castellà, d'aquí a uns mesos a París aprenent el francès, i d'aquí a dos anys a Holanda aprenent l'anglès, incapaç d'integrar-se el més mínim mentre aprèn els rudiments de la llengua), sinó que és una mera qüestió pràctica de comunicació entre la classe treballadora mundial: cada any, per exemple, entren al mercat laboral 25 milions de xinesos, i no estic gens convençut que sàpiguen l'anglès. ¿Tant costa decidir com ens podem entendre els proletaris del món? A la generació dels meus avis els funcionava el francès, a la dels meus pares (que gairebé no han vist món) el castellà, a la meva l'anglès... ¿quina serà la dels nostres fills? ¿L'anglès, el xinès, l'àrab? I m'importa molt menys quina sigui (malgrat que el meu cor és llatinista i esperantista) que el fet de què en triem una. Mentrestant, dividits i barallats, cosa que només beneficia els opressors. I al Congrés no paraven d'omplir-se la boca amb consignes i frases vanes sobre la necessitat d'augmentar i d'aprofundir els vincles entre els diferents sindicats del món. ¿I com ho pensen fer, si no hem decidit en quina llengua fer-ho? Dubto molt que tots els delegats de la Intersindical CSC sapiguen parlar l'anglès (i això que és un sindicat on hi domina la classe mitjana benestant), i dubto molt més encara que la gran majoria d'immigrants il·legals i precaritzats que hi ha arreu sàpiguen fer-ho. ¿Com és que no sembla importar-los aquesta incapacitat real de comunicar-nos amb aquells a qui se suposa que hem d'ajudar? L'únic que em va agradar positivament van ser les intervencions de l'argentí Diego Arcos, acabat d'aterrar a la Intersindical com jo. Crides a la vaga general i propostes per a no caure en un sindicalisme blanc en un territori cada vegada més ple de negres. És clar que em sembla que no hi durarà gaire, en aquest sindicat: ni se'l vol acabar d'entendre ni, si se l'entén, interessa massa allò que diu. En un país normal, les seves postures només tindrien cabuda en els sindicats minoritaris...

7 comentaris:

Anònim ha dit...

i ja t'has donat de baixa'
la veritat és que amb tan d'elitisme posmodern segur que arribem lluny. El problema d'aquest pais és que som incapaços de crera qualsevol espai ampli i de transformació social des de la perspectiva nacional. I saps perquè? per què ens mirem molt el melic. A altres països, amb estat o no, hi ha més amplitud de mires. I ja et vaig veure al congrés. I m'ha sabut greu el teu elitisme.
Tens la COS, que segur resoldrà els teus problemes de callse i nacionals.
Mentre, nosaltres seguirem.
Tu mateix i la teva consciència.

Joan Vecord ha dit...

La consciència, en aquest sentit, la tinc ben tranquil·la, no passis ànsia. I no, no m'he donat de baixa, perquè sóc al sindicat per a representar els meus companys de feina i no només per a satisfer les meves dèries personals. Ara bé, et demanaria dues coses:

(1) Que m'especifiquessis la teva acusació d'elitisme. Més que res, perquè no sé en què t'has basat per a emetre-la, perquè entenc que només és la meva intervenció al congrés, i no veig quin elitisme hi pot haver en plantejar el posicionament del sindicat sobre una llengua universal mentre les cames et fan figa dels nervis.

(2) Que parléssim d'igual a igual, perquè tu ja saps qui sóc jo (malgrat que el nom que apareix al blog sigui un pseudònim) jo no tinc ni idea qui ets tu. Si entre companys del sindicat ens hem de dedicat a clavar ganivetades anònimes, estem pitjor que no em pensava.

Anònim ha dit...

Hola Joan,

si et dic que ets elitista, no és pas pel que vas dir al Congrés, només faltaria, per què va estar prou bé.
Només et dic elitista per com deixes a la sola de la sabata un sindicat.Un sindicat que crec coneixes ben poc i on et dediques a fer valoracions basades en prejudicis i sectarisme ideològic. Un sectarisme ideologic que Lenin definí com la malaltia infantil de l'esquerranisme. I a mi, això em cansa, per què enlloc de sumar, la tònica general és destruir i no fer res.
Allà tu amb les teves dèries.
I no et penso dir qui soc per que jo no tinc un bloc ni una web on em dedico a donar les meves opinions, que per tant serien públiques i per consegüent susceptibles de ser respostes per qui sigui qui hi tingués accés a la xarxa. I aquest és el teu cas.
Si haguéssis tramès tots els teus dubtes o valoracions directament al sindicat, crec que n'haguéssim pogut parlar personalment.
Salutacions,

Joan Vecord ha dit...

Anònim, si no tens cap interès en parlar de tu a tu, jo tampoc no en tinc cap en seguir aquesta conversa. La teva argumentació de seguir en l'anonimat "perquè tu tens un bloc i jo no" em sembla tan fluixa (i desconcertant) que em desanima de seguir discutint amb tu. Em temo que no acabes d'entendre que representa un blog, ni quina diferència hi ha entre expressar la meva opinió aquí i fer-vos-la arribar al sindicat (entre d'altres, que aquest és el meu espai de reflexió i em puc permetre el luxe d'emetre valoracions personals encara poc fonamentades i sense haver d'esperar a conèixer-m'ho tot perfectament, com era el meu cas llavors, l'endemà del Congrés i només 2 setmanes després d'haver-m'hi afiliat). Tampoc no entenc que consideris algú "elitista" perquè "deixi algú com la sola d'una sabata" ; en cas de què fos cert (que no ho és, jo només he dit que som un sindicat descafeinat), se m'acudeixen altres adjectius, però no "elitista". Lo de "posmodern" millor ho obviem, i lo de "sectarisme ideològic" et va molt bé per a fer gala dels teus coneixements (elitisme intel·lectual?) però tampoc no veig en què et fonamentes per a jutjar-me d'aquesta manera. Perquè malgrat que prediques que cal sumar en lloc de destruir, l'únic aquí que resta ets tu, que veig que ja no em consideres del sindicat. Jo no m'he donat de baixa ni, de moment, penso fer-ho ; per tant, aplica't les teves pròpies doctrines i fes el favor de comptar-me entre els teus, malgrat que pensi una miqueta diferent que tu.

Anònim ha dit...

Em sembla fastàstic que vulguis seguir al sindicat, tot i que creguis que és descafeinat.

Jo tinc una sensibilitat diferent a la que té altra gent del sindicat.Segurament algú en diria passada de moda, marxista. Però és la meva opció i accepto la diversitat per què crec en construir un sindicat de país compromès amb la classe treballadora, amb dignitat i fermesa.

Per altra banda, procuraré guardar-me l'agror per avançar en uns principis comuns que dotin als Països Catalans d'un sindicat combatiu.

Si no t'importa, i agraïnt-te la teva voluntat de treballar en positiu, em retiro al meu centre de treball a fer feina pel sindicat sense voler molestar a ningú que se senti tan ofès.

És bo deixar pas a les noves generacions que militantment faran avançar el projecte.

Salutacions ben cordials,

L'anònim aquest

Roger ha dit...

Hola Ivan, jo també estic afiliat a la Intersindical-CSC, des de fa una mica més que tu, i, malgrat que puc entendre (i fins i tot compartir) algunes de les teves crítiques, n'hi ha d'altres que em semblen una mica agosarades, tot i que suposo que, a mesura que vagis coneixent més el sindicat, podràs fer-te'n una idea més precisa (positiva o no).

Respectant el que pugui dir l'anònim, jo no vull que vagis a la COS, ni crec que internet justifiqui l'anonimat gratuït i respecto les teves crítiques (les consideri correctes o no). Passo, doncs, a comentar-te algunes qüestions, malgrat que espero que puguem parlar més abastament en persona a l'Assemblea de l'Espai Jove, d'on em consta que ja t'han trucat per convidar-t'hi.

Pel que dius que la Intersindical-CSC és un sindicat "normal" però nacionalment desacomplexat, no crec massa que sigui així. Si et mires una mica el seu web i analitzes les ponències i resolucions aprovades al Congrés, veuràs que és un sindicat anticapitalista (s'hi diu ben clar que enderrocar el capitalisme és condició sine qua non per acabar amb la crisi), combatiu (està per la confrontació, les plataformes socials i la vaga general) i forma part de la Federació Sindical Mundial (situada molt a l'esquerra que la CES on es troben UGT i CCOO), així que no crec que sigui precisament un sindicat "light" socialment parlant. Les lluites sindicals diàries ho confirmen i, creu-me, fa emprenyar l'empresariat.

Pel que dius de la llengua, aquell realment va ser una debat estrany i el que et van respondre entenc que era una opinió improvitzada del ponent, més enllà de la postura oficial del sindicat. El tema de la llengua, si bé és cert que manca treballar-lo, en cap cas es menysté. Ben al contrari, com tu dius, és una qüestió realment cabdal, tot i que potser no s'hi ha aprofundit prou encara (t'animo a iniciar el debat). T'ho diu un estudiant d'esperanto.

Pel que dius del Diego Arcos, crec (i espero) que sí que seguirà molt de temps a la Intersindical-CSC. De fet, el debat que va suscitar respon a què el fet de ser nouvingut al món sindical català li va fer plantejar qüestions (des del meu punt de vista) erròniament, malgrat que en el fons hi estàvem d'acord i, mostra d'això, va ser l'ampli suport que va aconseguir en les resolucions.

Jo també puc ser crític amb certes coses del Congrés, com que va faltar debat amb les ponències i presentar més esmenes, que van quedar molts aspectes a l'aire i més, tot i que en general crec que són debats que cal anar tenint. I, com a únic sindicat independentista, en el seu si hi ha posicionaments de tot tipus, des dels més radicals fins als més consensuadors, però en cap cas crec que els segons siguin majoritaris i crec, confio i desitjo que la Intersindical-CSC no sigui mai simplement una UGT independentista, ja que llavors deixarà de ser el meu sindicat.

T'animo, doncs, a llegir-te els documents de l'Assemblea de l'Espai Jove (els has rebut bé?), fer-hi aportacions i assistir a l'Assemblea. Si tens cap problema, no dubtis a escriure'm al bloc, que, tot i que ara està prou aturat (tinc molta feina amb el procés congressual), aviat el reactivaré.

Salut i sindicalisme!

Joan Vecord ha dit...

Anònim i Roger,

gràcies per les vostres respostes. Aquest cap de setmana no he tingut accés a internet (he pujat al Carnaval de Solsona), i ara mateix tampoc no disposo de temps per a respondre-us. Només per a donar-vos les gràcies pel vostre to i la vostra paciència. Salut i fins aviat!