Hivernant

Desatenent la crida de l'Arcadi Oliveres a abandonar la imbecil·litat i rebelar-nos, fa dies que m'he abandonat a la estultícia indolent pròpia dels desembres, és a dir, a estar-me amb la Laura (bé, això tot just és el segon any que puc fer-ho), passejar, llegir, jugar a la consola i mirar la tele. El fred i les hores extres de feina per la puta campanya de Nadal hi ajuden, i jo reblo el clau sortint a córrer per a esgotar les últimes forces que em puguin quedar. Però, certament, ¿com pot ser que acceptem amb tanta tranquil·litat que es neguin ajudes per a evitar la mort de fam de milions de persones i, al cap d'un mesos, s'atorguin multiplicades per 10 a les entitats bancàries? O que Swiss Air retiri el català dels seus vols per les pressions d'un grup de neofatxes espanyols? O que se li negui a la selecció catalana de rugbi el reingrés a la federació internacional (de la que n'és sòcia fundadora!) per culpa de la federació espanyola, que dóna per bona una sentència franquista? O que només sigui qüestió de minuts que es denuncïi al Tardà per allò del "mori el Borbó" però en canvi el fill de puta del Fraga pugui seguir amenaçant impúnement? O que els especuladors i propietaris puguin seguir putejant el personal, com acaba de passar amb l'últim veí del carrer Robadors, i ningú no els toqui la cresta? Ningú no fot res. I els pocs que ho fan (alguns estudiants aquí, força més allà a Grècia), ja se sap que són: cabrons, nihilistes, violents, delinqüents o futurs terroristes. Me'n torno a hivernar abans no digui alguna bestiesa que faci bocins el Codi Penal...