Futbol que apassiona

Sovint costa explicar l'afició al futbol a aquells a qui no els agrada, que només hi veuen paios amb vestimentes horteres corrent darrere d'una pilota durant uns 90 minuts que es fan eterns de tan avorrits. De fet, darrerament era difícil porta'ls-hi la contrària, i lo difícil era explicar que la merda de partits que es juguen avui dia puguin atraure ningú. Però aquesta setmana s'han jugat dos partidassos que justifiquen que sigui considerat l'esport rei. El primer el van jugar dimarts dos equips anglesos, l'Arsenal i el Liverpool, als quarts de final de la Lliga de Campions. El futbol anglès sempre s'ha distingit per una major classe i dignitat que la resta (p.ex. els jugadors no simulen faltes ni perden temps), però a damunt d'això va ser un recital d'esplendor físic, un repertori de grans jugades, un ritme frenètic entre dos equips a ple potencial i un ambient a les graderies exemplar i contagiós. Noranta minuts de gran futbol, que gairebé no et permetien d'apartar la mirada del televisor. El segon l'acaben de jugar el Getafe (de Madrid) i el Bayern (de Munic), i ha estat un partit d'aquells que fan que l'esport i l'èpica vagin del bracet. Per començar, era David contra Goliat, ja que el Getafe és un equip modest (bé, estem parlant d'un pressupost total de 32 milions d'euros, però això ja és el que costa una sola de les incomptables figures que tenia damunt la gespa el Bayern), i ha aconseguit colar-se entre els grans d'Europa. Després, el partit ha tingut un reguitzell d'elements dramàtics: als cinc minuts, expulsió d'un jugador del Getafe, que si ja ho tenia difícil, llavors encara més ; després se'ls ha lesionat el davanter: missió ja gairebé impossible ; però vet aquí que han estat ells els qui han acabat marcant! I el miracle ha estat a l'abast... fins que al darrer minut (al darrer minut!) han empatat els alemanys: pròrroga. Semblava doncs que el Bayern ho tornava a tenir tot de cara, perquè el Getafe era un equip destrossat moral i físicament. Però l'inici de la pròrroga ha estat de bogeria, i els de Madrid han fotut dos gols en 5 minuts. I els qui s'han ensorrat han estat els alemanys, és clar. I l'estadi una festa. Però a cinc minuts del final el porter local ha comès una errada monumental i ha posat la por al cos i el 3-2 en el marcador. I novament a l'últim minut ha tornat a marcar el Bayern. I l'estadi sota un gerro d'aigua freda. Nervis, esperances, pors, plaer, desesperació, impotència, èxtasi, més nervis, ràbia, admiració, alegria, decepció... Els bons partits de futbol tenen aquestes coses.