Entrada número 100

Aquesta és l'entrada número 100 del bloc, i com a bon esclau del sistema decimal penso que aquest nombre mereix una petita celebració. A més, ara fa un any per aquestes dates va ser quan vaig començar a escriure'l, per lo que també hi posarem una espelmeta d'aniversari. No estan resultant el tipus d'escrits que voldria, però millor això que res. Com a mínim he aconseguit un bon ritme de treball davant de l'ordinador, tot i que la majoria de vegades acabo fent alguna altra cosa que dedicar-me a l'Avort, o bé m'hi dedico d'una altra manera que en aquest Diari, cosa que no acabo d'entendre... ¿potser em fa por publicar frases rares i sense cohesionar? Em va passar una cosa semblant l'últim cop que vaig aconseguir d'escriure amb certa regularitat i durant un cert temps (per allà el 2001-2002): vaig començar escrivint una mena de diàlegs, que van evolucionar cap a petits escrits, que al seu torn van anar corrompent-se fins esdevenir reculls de frases inconnexes i de difícil relació entre elles. Al final, evidentment, aquesta falta de criteri va provocar que ho deixés estar. Ara, en canvi, puc estar content perquè aquest bloc manté cert equilibri, i l'existència de diferents etiquetes permet una major flexibilitat temàtica (tot i que encara no m'atreveixi a incloure-n'hi una d'aforismes o frases soltes). Podria dir que la casa ja la tinc, i ara m'hauria de preocupar d'amoblar-la millor. En el fons, també, és que no tinc gaire cosa a dir, i quan la trobo, ja n'hi ha que les saben dir millor. És per això que encetat un nou bloc (que espero que corri millor sort que els pobres Miscarried Verses, que recuperaré un dia d'aquests) dedicat a traduir al català els articles del Santiago Alba Rico. En un excés de creativitat, l'he titulat Alba Rico en català. He començat amb un article que es remunta a l'any 2001, on parla, a propòsit dels atacs suïcides palestins, de dues concepcions ben oposades d'entendre el fet de llevar-se la vida. Em sembla que en té un més apropiat, però aquest ja està bé com a homenatge al Lluís Maria Xirinacs, que ha decidit suïcidar-se políticament i de manera positiva. A la seva edat, sembla que ja només li quedava el cos i la mort per a reafirmar-se en les tesis que havia estat defensat sense descans al llarg de tota la seva vida.