dissabte, 11 d’agost de 2007

Acollonit (per les Arts Fosques)

Ha estat un dia farcit de lectures paranormals. Ha vingut molt poca gent a la botiga, i la predestinació (llavors encara pensava que era només l'avorriment) m'ha dut a llegir un exemplar de mostra (els sis primers capítols) d'una novel·la juvenil que, a l'estel·la del Harry Potter (sèrie en la que, a més, s'hi fa menció), se centra en la figura d'en Nicholas Flamel, un famós alquimista a cavall dels segles XIV i XV. El llibre es titula The Alchemyst (de Michael Scott) i l'acció es desenvolupa als nostres dies, en els que (per efecte de l'elixir de la vida eterna o de la pedra filosofal, ara no ho sabria dir) el matrimoni Flamel encara es conserva jove i és atacat pel John Dee (un altre alquimista ben real i històric, però del segle XVI), reconvertit en el típic dolent dolentíssim. M'he passat doncs la tarda encuriosit navegant per la Wikipedia, llegint cada cop amb més interès les seves biografies, que m'han dut a la de l'Edward Kelley, mèdium del John Dee, i d'aquest al Manuscrit Voynich, encara no desxifrat, fent alguna escala per indrets tan curiosos com ara la llengua Enoquiana o l'escriptura ogham. Després, ja còmodament assegut a casa (ja torno a tenir el portàtil, tot i que vaig haver de formatejar-ne el disc dur), hi he tornat, i el llibre m'ha donat un altre fil que resseguir: les fotografies Kirlian (que per a molts no són sinó la plasmació de l'aura o esperit de les coses), i d'aquí a l'inventor Nikola Tesla (que ja vaig conèixer durant el meu exili de Sant Joan amb la pel·lícula The Prestige), que m'ha dut fins al bosc siberià de Tunguska, on l'any 1908 es va produir una molt estranya explossió que no s'ha sabut explicar encara de manera totalment convincent, però que curiosament es va produir el mateix dia en què el tal Tesla havia dit a un amic (que es trobava d'expedició a l'Àrtic) que el saludaria amb un esclat de llum! I amb tota aquesta càrrega de misteri, sobrenaturalitat i ocultisme, m'ha passat una cosa que m'ha deixat realment acollonit: quan he anat a l'habitació a posar-me el pijama, la goma amb la que em recullo els cabells m'ha caigut dins d'una caixa plena de llibres que des del trasllat encara no m'he pres la molèstia de buidar del tot (i ara ja no caldrà, perquè d'aquí a uns dies la portaré, amb la resta de pertinences, a casa mons pares). La qüestió es que la goma s'ha escolat entre els llibres i ha anat a parar (ho ben prometo!!) al damunt d'un llibre que ni recordava tenir: El manuscrito Voynich: una enigma sin resolver. He vingut a escriure aquestes quatre línies aviam si recupero un ritme cardíac normal, i de seguida em posaré a llegir-lo. Però no acabo de calmar-me, sobretot si em venen imatges al cap com la del record d'un retall de diari que vaig tenir molt de temps enganxat al moble del pis del carrer Sepúlveda quan era molt nen: no en recordo el text, però hi apareixia la mateixa foto que a la Wikipedia il·lustra l'article sobre l'enigma de Tunguska. Ai ai quina por! PS: segur que hi té relació el fet que avui en Moixic ha representat a Martorell l'Hiparxiologi d'en Francesc Pujols (escriptor, filòsof i m'atreviria a dir que semi-alquimista i quasi-nigromant).

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Curios, fa cosa de tres setmanes em van proposar anar al museu del tal Tesla (de qui mai havia sentit parlar), pero vaig refusar pq volia anar a dinar a un restaurant. El resultat va ser que el museu era genial (es veu que encenen fluorescent inalambric que sostens a les mans, en plan starwars), i el restaurant poc higienic, de manera que vaig acabar escoltant les meravelloses histories del Tesla entre les horribles consequencies de la meva intoxicacio alimentaria.

Si, la meva historia no es massa parnormal, pero te la seva gracia si la lligues amb la teva. O no.

Voldra dir que hauria d-haver anat al museu? mes aviat que haure de tornarhi, suposo.

Oups, em foragiten de l ordinador!

Joan Vecord ha dit...

Evidentment que hi has d'anar, al museu! No pots deixar passar una ocasió com aquesta, no només pels invents del senyor Tesla (que de per si ja s'ho mereixen) sinó perquè vés a saber si no t'hi espera alguna cosa (esdeveniment, persona) col·locada pels estels! [Mare de déu, què estic dient?? Que consti que no crec en els horòscops, però veig que encara em dura l'impacte Voynich].

Per cert, parles del Museu Tesla que hi ha a Belgrad?

Anònim ha dit...

Hmmm, ja m agradaria girar cua i tornar-me'n a Belgrad... i no nomes pel museu! malauradament m he deixat arrossegar per la meva mediocre rutina i ja torno a estar aqui enre conjures contra la feina i plans de fuga.

Vaja, em temo que les meves referencies espacials acabaran amb el meu apreciat anonimat.

persephone ha dit...

Coincidències i mès coincidències... ahir vaig a dinar a pizzes l'àvia. Com sempre, m'entretinc mirant les resenyes de llibres del cuiner, un català exilat a Sudamèrica que tan aviat et cuina una empanada argentina o gallega com un bacallà amb samfaina i escriu algun llibre amb ressonàncies mitològiques sobre la transmigració de les ànimes. Es un lloc realment casero, pero no en el sentit pervertit que últimament fa servir tant la publicitat, sinó absolutament autèntic. Les coses son imperfectes i guarres com en la cuina de ca teva, i les enormes safates de ferro son les mateixes que feiem servir als campaments. Es barato i boníssim.
Doncs bé, quan em miro les fotocòpies de les portades dels llibres en veig un... sobre el manuscrit Voynich!
Miro a internet si algú ha escrit sobre les pizzes l'àvia, i trobo un altre blogger acollonit: http://bluelephant.blogspot.com/2007_02_04_bluelephant_archive.html
El pròxim dia que quedem a dinar, et sembla que hi anem?

Joan Vecord ha dit...

Jodeeer... amb lo tranquil·let que tornava a estar i m'has tornat a acollonir! Però EVIDENTMENT que hi hem d'anar a dinar! Li he d'explicar lo de la meva experiència Voynich (o no, segons els meus nivells de testosterona).