dijous, 23 d’agost de 2007

Desfent-me del passat

Aquest matí he anat a casa mons pares a netejar l'habitació, perquè durant el temps que m'he estat fora compartint pis havia esdevingut un dipòsit per a tota mena de pertinences. La buidada ha estat descomunal: quilos de roba vella i quilos de papers més vells encara. He actuat de manera immisericorde, ajudat per la fredor que un té a la sang ben d'hora del matí havent dormit poc i sabent que et queda per endavant un fotimer d'hores de feina. I m'ha sorprès la facilitat amb què he pogut fer-ho, donat com sóc als patiments nostàlgics i emocionals. Només m'ha fet plorar (i tossir) l'ingent quantitat de pols que s'hi havia anat acumulant. Hi ha col·laborat, és evident, el desig profund de tallar amb aquesta vida equivocada i estúpida que porto, i no he pogut estar-me de sentir una certa i malsana satisfacció cada cop que embotia apunts de llatí i de filologia a la bossa d'escombraries. Si tingués pic i pala i visqués a propet d'un bosc, hauria estat la rehòstia anar i enterrar-ho tot a dos metres sota terra, o bé fer-ne una foguera purificadora al voltant de la qual poder ballar embriagat de cervesa. Però n'he tingut prou amb les bosses de plàstic negre i els contenidors metàl·lics de Barcelona, i veure com les condemnava a esperar la seva execució en companyia d'altres sobres i porqueries. Alguna foto inesperada m'ha colpit breument el pit, però jo endavant amb la destrucció dels meus béns i del meu passat, com a bon fill del temps que corren. Ni tan sols he salvat de la crema una fotocòpies d'un opuscle de Roger Bacon que no recordava tenir (malgrat l'esforç que m'havia suposat trobar-les). Segur que el mal esperit que em va portar el Manuscrit Voynich ha estat el que avui ha fet que fossin precisament les fotocòpies del Bacon (qui molts consideren l'autor del manuscrit misteriós) les que em caiguessin d'una carpeta al damunt dels peus. Però res, ni això. Al forat de l'oblit. Juntament amb apunts de COU escrits de dreta a esquerra i de baix a dalt del full, articles de filosofia fotocopiats, subratllats i anotats segons uns codis que ja no recordo que volen dir, còpies de còmics en llatí de l'any de la catapum i alguna altra excentricitat que el meu jo curiós i antropòleg trobarà a faltar algun dia. Però tot fos per condicionar, desinfectar i garantir la higiene del meu present més rabiós.