Mort (d'un planeta)

Avui Plutó ha deixat de ser considerat un planeta (llegiu-ne la notícia aquí). Ja tenim un avort més per la galàxia. El pobret ha viscut uns setanta anys sota unes promeses irrealitzables, i ha acabat rebutjat per l'úter solar. Benvingut, company! A mi també em van tenir enganyat uns anys, fent-me creure partícep de les harmonies i proporcions del sistema social. Pero tu i jo (i tants d'altres avorts) tenim una òrbita un xic desajustada, i les dimensions d'algunes de les parts dels nostres éssers no són del gust dels temps que corren. Tu ja no sortiràs als mapes, atles ni llibres de ciència, però els avorts humans tampoc se'ns veurà gaire allà on a l'home contemporani se l'empeny a trobar realització, goig o aventura. Els savis ja no creuen en tu, Plutó ; però tranquil, que nosaltres tampoc creiem en aquests savis. Tant de bo apareguin veritables savis damunt la Terra, perquè altrament no seràs l'últim planeta en desaparèixer tan miserablement en aquesta part de l'univers...