dimarts, 29 d’agost de 2006

Comença el nou curs?

Segons llegim als calendaris, l'any comença el primer de Gener i acaba el 31 de Desembre. Però per a moltes situacions, per a les que ens impliquem realment, fem servir un altre còmput que comença quan acaben les vacances d’istiu i es perllonga fins que tornem a quedar lliures d’obligacions. D’aquest periode també en podem dir “any”, però s’hi avenen més paraules com “curs” (escolar) o “temporada” (futbolística). Potser perquè de petit tot el món se’ns va configurant a través de l’escola i els seus ritmes, se’m fa molt més evident el pas del temps amb els canvis de curs que amb els canvis d’any, malgrat que sóc donat a menjar-me el cap abans, després i durant el raïm (sense torturar-me amb llistes de bones intencions, perquè ja sé que no acostumo a complir res del que em proposo). La llibreria s’omple cada cop més amb pares i criatures de tot pelatge buscant les lectures pel nou curs que ja s’olora, els estudiants comencen a treure la pols dels apunts per a l’examen de demà passat, i el Barça suma els primers 3 punts de la temporada. Igual que les primaveres que començaven el 21 de Març, també ja queden lluny les lligues que ho feien a les cinc de la tarda d’un diumenge de Setembre. Exigències de la tele. Digueu-me tradicional (o algo pitjor), però desconfio d’un any que comença amb un partit de lliga dissabte, un altre diumenge, el Barça dilluns i encara un darrer partit avui dimarts. Digueu-me modern (o algo pitjor), però cada cop veig més clar que és el futbol el que em determina l'inici de la nova temporada. Una temporada que desitjo especialment regeneradora i positiva en l'àmbit amorós: en els darrers 10 dies he vist trencar-se més parelles que en tot el que duiem d’any, i ara, per exemple, el nostre pis és un niu de voltors desfemellats. Haurem trencat finalment la maledicció? Fins ara ha estat impossible que més d’un membre del pis tingués xicota alhora, i els rumors i llegendes diuen que això només es pot trencar de dues maneres: o bé l’Ivan finalment s’aparella (malgrat totes les estadístiques en contra) o bé cap dels tres té nòvia durant un temps. Evidentment, s’ha hagut d’esdevenir primer la segona de les possibilitats, i ja estem tots amatents de les conseqüències.