dissabte, 26 d’agost de 2006

Les estacions canvien

A la desaparició de Plutó de la llista de planetes del Sistema Solar caldrà afegir d'aquí a no gaire el canvi de les dates de les quatre estacions. Molts dels coneixements que ens van inculcar de ben petits, i que creiem ferms i de validesa per a la resta dels nostres dies, ja no serveixen. Tremolo de pensar en les taules de multiplicar, doncs em faria molta ràbia que les canviessin, més que res pels llargs esforços i pors que vam haver d'invertir en l'aprenentatge de les seves cantilenes. No tant de dolor, tanmateix, com el que em va produir haver de desmitificar el sentiment de progressió lineal de la història que em van donar a l'EGB. Nogensmenys, descobrir que no hem avançat gaire com a espècie des del Neolític (obviant la tècnica) va ser una de les causes principals del desencís avortiu que em posseeix. Un estudi publicat a la revista Global Change Biology aporta les demostracions científiques d'allò que la gent (sobretot la gent de pagès) fa temps que sap: que la primavera ja fa temps que no comença el 21 de Març. Altres efectes els podeu llegir a l'article publicat al diari Avui, del que n'extrec el següent paràgraf il·lustratiu: «L'equip encapçalat per Josep Peñuelas ha portat a terme nombrosos estudis sobre l'impacte del canvi climàtic en les espècies naturals a Catalunya. "A Cardedeu, per exemple, les fulles de diferents espècies d'arbres caducifolis surten de mitjana 16 dies abans i cauen 13 dies més tard que fa 50 anys", va explicar Peñuelas l'any passat a l'Avui. L'investigador del Creaf detallava que, en un altre dels seus estudis, s'ha detectat que "al Montseny, en les darreres dècades s'han produït notables desplaçaments de la fageda, que ha guanyat densitat i presència a altituds superiors, i de l'alzinar, que ha arribat fins als 1.400 metres; una mostra més dels efectes del canvi climàtic en combinació amb els canvis d'usos del sòl"». D'altra banda, el cicle de les meves estacions anímiques és ara mateix imprevisible. Concretament, travesso un petit hivern d'apatia i desmotivació. Hi col·laboren un 37'5º de febre i un mal de gola que amenaça d'afonia. Tot plegat (lo anímic i lo físic) deuen ser conseqüència del cap de setmana passat d'excessos físics (esports de risc al Pirineu d'Osca) i pecuniaris. Em trobo fet caldo i encara em queden 8 hores de feina... déu meu, espero no acabar fotent-li un moc (del tipus que sigui) a cap client...