Blaveros catalans (Alzamora dixit)

En Sebastià Alzamora publica avui un interessant article, Blaveros Catalans, on torna a fer palesos els seus prejudicis, en aquest cas contra els parlants barcelonins. No diré que en molts casos no tingui raó, però em fa molta ràbia que ens fiqui a tots en el mateix sac i ens acusi d'arrogants i mandrosos lingüístics, quan senzillament és d'allò més normal que, quan sents parlar algú en un dialecte diferent del teu, no l'entenguis del tot bé de bones a primeres. Als comentaris de la pàgina de l'Avui hi he deixat 3 petites refutacions a algunes afirmacions que l'Alzamora deixa anar pel boc gros (com ens té acostumats, d'altra banda): (1) No és veritat que només passi en català. A la feina, un parell de vegades li he hagut de demanar a algun client sud-americà que em repetís el que deia, perquè tenia un accent castellà molt estrany (per a les meves oïdes) i no l'acabava d'entendre. I, malgrat que ma mare és andalusa, no sempre entenc tot el que diu algun andalús (sobretot si és de Cadis o Huelva, ja que la família de ma mare són de la part oriental: Córdoba, Jaén i Almería). (2) Tampoc no és veritat que "aquesta situació no es doni mai a l'inrevés" [és a dir, que algú de fora de Barcelona no entengui un parlant barceloní], perquè jo sé d'un parell de casos de valencians que m'han admès que els primers cops que van sentir parlar algú en dialecte oriental (fos per la tele o amb algú) no ens entenien ni la meitat del discurs, perquè els costava una mica adaptar-se a les nostres neutralitzacions vocàliques. (3) No sempre, doncs, és qüestió de mandra o d'arrogància. També hi ha vegades en què, senzillament, un s'exposa a una sonoritat que no havia sentit mai abans, i no veig que té d'estrany que al principi no s'entengui. Passa amb totes les llengües. Un company de pis que vaig tenir a Manchester (i fill d'aquesta ciutat anglesa) em va dir que no havia escoltat mai ningú parlar en "americà" fins als 4 o 5 anys, quan va anar al cine a veure un peli feta als USA, i em va dir que no va poder entendre gairebé res. I ara encara n'afegeixo un altre: (4) Com ja he comentat alguna altra vegada, considero que part de la culpa la té el model d'estandardització català, ja que per a un barceloní resulta moooolt difícil de poder escoltar algú que no parli la seva varietat dialectal (i, si ho fa, ho dissimula, com la Mari Pau Huguet). Ara, de vegades, encara en surt algun per TV3, però jo, que sempre me l'he mirada, no vaig trobar-me amb cap illenc fins a la universitat, i admeto sense cap vergonya (¿quina culpa en tenia, jo?) que al principi no entenia gaire els molts companys menorquins que vaig tenir. Ara bé: només al principi. A poc a poc m'hi vaig acostumar... ¡però evidentment va ser a força de parlar-hi, no per infusió divina! També podeu anar seguint els comentaris que deixen els lectors de l'Avui, perquè malgrat que molts són els típics trolls (provocadors) n'hi ha també d'interessants (i que posen en evidència les afirmacions ex cathedra del nostre escriptor). En reprodueixo algun exemple: -Estic d'acord quasi bé en tot el que diu el Sr. Alzamora, menys en què aquesta falta d'enteniment no es produeixi a Mallorca. Jo hi vaig sovint, he de dir que al principi em va costar entendre alguns mots. Ara bé als mallorquins els passava igual que a mi quan m'escoltaven i molts cops els havia de repetir el que deia. Crec que això passa perquè no tenim la facilitat de poder escoltar altres mitjans de comunicació amb les variants del català. Encara no estem "normalitzats" en la nostra llengua. --Soc de Barcelona i fa 33 anys que visc a Mallorca i lamento no estar d'acord amb el Sr. Alzamora doncs manta vegades m'he trobat en aquesta situació però al revés. A més cal dir que la manca de vocalització clara, en català i en qualsevol llengua, dificulta molt la comprenssió. --D'acord amb Joan Vecord. De fet, considerar que "aquesta situació no es dóna mai a l'inrevés", com diu l'Alzamora, és igualment arrogància, perquè és fals. [Aquesta m'ha agradat especialment ;-) ] --Jo sóc valencià; i sempre que he escoltat un altre dialecte, m'ha produït curiositat i estranyesa, hi ha hagut alguna llacuna de vocabulari, però mai he arribat a la incomprensió. El que sí que denuncie és la desconeixença de les isoglosses dels altres dialectes catalans que hi ha a Barcelona i la seua àrea. És brutal: per això crec que alguns dels programes de la Televisió Valenciana que paguen la pena haurien de veure's també a Barcelona --El mateix em comentava un amic anglès d'una estada que va fer als EEUU. Buscava feina, però s'en va tornar a Anglaterra doncs li costava molt entendre l'anglés USA. --Fa 15 anys que visc a França i parlo i entenc perfectament el francès de l'hexagon, com diuen aqui. Pero sovint tinc dificultats per entendre el francès del Quebec o del Congo belga, per donar dos exemples ben diferents. Pero ningu ha posat mai en dubte que es tracta de la mateixa llengua... --no es blaverisme, es manca de representacio d'aquestes variants de català en la TV i les radios catalanes. Si ho escoltessim més sovint, llavors ho entendriem. Jo ho veig com un fenomen nou a incorporar, no com un blaverisme intrinsec del nostre poble, per la mort de deu, no ens matxaquem l'autoestima! --Més que qüestió d'actituds és falta de costum: fallen els canals que en una cultura normal divulguen les diferents parles. A TV3 hi surten pocs illencs. Si a les teles espanyoles no hi sortís ningú parlant en andalús, passaria el mateix. I no només és culpa de TV3, que només és una i té les prioritats que té; també els illencs s'han de 'guanyar' la presència en aquests canals de comunicació comuns i, a més, han de ser conscients que, en alguns casos, cal acostar-se a un cert nivell estàndard. --la llengua estàndard es basa en el català central, oi? Doncs el fet de tenir la preeminència de l'estàndard fa tenir aquestes actituds. Ara bé, tot depèn del respecte que ho té a la seva llengua materna. --És cert que el mallorquí pot costar una mica d'entendre si no l'escoltes mai (cal esforçar-se per entendre tot el que diu el Rafael Nadal quan parla la seva llengua materna). Tot és qüestió de posar-s'hi i en quatre dies ja ens acostumem. I de nou, a les Balears veuen TV3. --Alzamora, en alguns punts tens raó, però en d'altres t'equivoques estrepitosament. Una persona d'Amposta entén perfectament una persona de Barcelona perquè està acostumada a veure TV3, per posar un exemple. A l'inrevés és bastant més difícil. I quan dius que un madrileny entén sense esforç un andalús, pregunta-li a la Magdalena Álvarez.