Rodríguez Adrados i el català

Aquest matí ens ha arribat una novetat a la llibreria, titulada Historia de las lenguas de Europa, escrita pel Francisco Rodríguez Adrados. M'he quedat horroritzat en llegir el que hi diu sobre el català, sobretot perquè es tracta d'un filòleg important (professor emèrit de Filologia Grega a la Universitat Complutense de Madrid, i membre de la Real Academia de la Lengua Española), de reconegut prestigi i, per tant, una autoritat i tot un referent per a temes lingüístics. I això que només he llegit, obrint el llibre a l'atzar, l'apartat titulat Otras lenguas de España, entre les planes 275 i 277! Aquí en teniu alguns fragments:

--"En cuanto a las demás lenguas salidas del latín [en oposició al castellà i el portuguès, però incloent-hi... el gallec], la pérdida del poder político y de la literatura las convirtió en meramente marginales".

--"El catalán es una lengua que en su raíz está emparentada con el provenzal [voldrà insinuar, com deia el César Vidal, que en som un mer dialecte?] pero también tiene transiciones con lenguas de España. Luego creó variantes en Valencia, Baleares y otros lugares, también en la misma Cataluña".

--"Como Cataluña nuna ha sido una nación, no ha habido lengua catalana unificada" [Posats a dir imbecilitats (a no ser que quan diu "nació" es refereixi a "estat"), podríem girar-li l'argument i afirmar que, com que ara tenim la llengua unificada, ja som una nació]

--"El gallego y el vasco pasaron a ser, poco a poco, lenguas rurales y minoritarias (...). En Cataluña, en cambio, todo el país era prácticamente bilingüe". [L'autor no especifica ben bé quan, però s'està referint a l'època posterior als segles XIV o XV]

--"Salvo en algún momento especialmente tenso [sic], nadie prohibió el catalán, aunque el castellano o español era, ciertamente, la lengua administrativa oficial".

--"No había, realmente, conflicto lingüístico, lo han creado solamente políticos que han iniciado una persecución sistemática del español".

--"Buscan imponer el catalán de Pompeu Fabra sobre las variantes de las islas Baleares y Valencia, que son consideradas socialmente como lenguas. Un error notorio, ciertamente, puro fanatismo". [Lo de Nebrija, en canvi, no cal dir que va ser un gran encert i un acte fruit de la més sofisticada raó].

PS: em sembla que ja n'he tingut prou i, malgrat el morbo que em desperta, m'estaré de llegir res més d'aquest llibre. A més, en el que ja és una clara declaració d'intencions, la il·lustració de la portada és la el quadre de La Torre de Babel de Brueghel, per a què ens quedi clar que la diversitat lingüística és un càstig i que només amb el castellà tots viuríem molt millor. D'altra banda, lo de les llengües d'Europa del títol és un esquer enganyós, ja que (segons dedueixo amb una ullada sobre l'índex), la major part del llibre la dedica a les seva passió per l'indoeuropeu.

PS2: he trobat un article de l'Adrados per a què quedi clara la seva postura envers el català. Pitgeu aquí.