dimarts, 5 de febrer de 2008

Mataró

Avui fa 5 anys que Collin Powell va perpetrar aquell discurs davant de les Nacions Unides per a justificar l'atac a l'Irak (i encara hi segueixen, sense haver-hi trobat les famoses bombes de destrucció massiva, ni haver portat la pau ni la democràcia, ni...), i fa pocs dies que es van complir 5 anys del tancament d'Egunkaria (i encara segueix tancat, i no sé si el seu director està encara amenaçat de ser condemnat per injuriar les forces de seguretat que l'havien torturat). També deu fer uns 5 anys (o potser 8, o potser 10) que vaig ser a Mataró per darrera vegada. I ahir hi vaig tornar amb la Laura per a passar-hi la tarda amb l'excusa d'assistir a una conferència sobre Baudelaire i els (maleïts) poetes maleïts. És com un poble de grans dimensions (Laura la solsonina dixit, eh, no només jo!), i en destacaria les granges-pastisseries, que són nombroses, ben dissenyades i amb productes de qualitat (com a mínim la crep que ens vam fotre). Sé que tinc aquest meu bloc desatès, però estic en una d'aquelles etapes en què el mal funcionar del món em posa especialment nerviós (i els diaris no en van precisament escassos, aquests dies, de notícies que anuncien la catàstrofe), i aprofito que tinc la sort d'estar amb la Laura i prefereixo gaudir de passejades i serenors. De fet, ni tan sols entro gaire a internet, ni llegeixo diaris ni assajos ni coses que em facin pensar (gràcies a lo qual m'he endrapat en anglès Northern Lights, la primera part de la trilogia de Pullman). Bueno, només una mica a l'Ebay per a mirar si hi ha alguna XBox a bon preu, per a gaudir de més recursos quan em sobrevingui la propera crisi de realitat...