Agressions unilaterals

Casualment (o no tant), dos dels blocs que recomano a la columna del costat parlen avui de les agressions que la dreta pot cometre impunement contra immigrants, catalanistes i grups d'esquerra. En Marc Peris (que va patir en carn pròpia la violència d'aquesta gentussa) parla de l'agressió patida per un noi apunyalat a València, mentre que el Paco de Xàtiva ens informa de les dades aportades pel Movimiento contra la Intolerancia sobre les agressions de caràcter xenòfob i polítics que s’han produït en territori valencià a l’any 2007 (fins a 600!!).

És ben clar l'enfocament volgudament esbiaixat que domina a l'Estat Espanyol sobre la violència, segons el qual aquesta només l'exerceixen els grups d'extrema esquerra. Ho veiem amb les cases okupes, que només són notícia quan es defensen violentament en un desallotjament però mai quan han patit una agressió de l'extrema dreta. Ho vam veure fa un parell de mesos quan el jove madrileny Carlos va morir assassinat a mans d'un skin, i els mitjans de (des)comunicació van esforçar-se tot el que van poder en alleujar (o fins i tot justificar) l'agressió perquè en Carlos l'hauria provocat abans, o seria un punk agressiu, o duria un ganivet, o fumaria porros. Ho veiem amb la violència a Euskal Herria, on semblaria que l'únic terrorisme és el d'ETA, però també hi han hagut els mort dels GAL, la Triple A, el Batallón Vasco Español (BVE), els Comandos Antimarxistas, els Grupos Armados Españoles i l' Antiterrorismo ETA (ATE). Molta gent sap, per exemple, que Iñaki de Juana Chaos va matar el militar colpista Ricardo Sáenz de Ynestrillas Martínez, però molt pocs que el fill d'aquest, Ricardo Sáenz de Ynestrillas Pérez, va assassinar (malgrat que va ser absolt en el judici) el diputat d'Herri Batasuna Josu Muguruza, i que anys més tard (2001) sí que va ser condemnat per temptativa d'homicidi en intentar matar un camell que s'havia negat a vendre-li cocaïna. I avui dia aquesta joia pot passejar-se tranquil·lament pels carrers mentre dirigeix amb tota la llibertat del món un grup ultrafeixista (¿encara es fan dir Alianza Nacional?), els membres del qual poden exhibir amb total impunitat la bandera franquista amb l'aguilucho davant mateix dels jutjats a Madrid mentre dins els jutges deliberen com tornar a prohibir a l'esquerra abertzale de concórrer a les eleccions. Tot plegat en nom de la democràcia, és clar. En nom d'aquesta mateixa sedicent democràcia estem esquitxant el món amb sang innocent. L'expresident italià Francesco Cossiga assegura que els atemptats de l'11 de setembre a Nova York van ser obra de la CIA i del Mossad (és a dir, dels EEUU i d'Israel), per a justificar tot allò injustificable que ha vingut després. Res de nou sota del sol, i només cal recordar l'explossió del Maine a Cuba, l'incendi del Reichstag pels nazis, l'atemptat a l'hotel Rei David per part dels sionistes radicals o, fins i tot, qui sap si els grans atemptats que va patir Moscou el setembre del 1999 a mans suposadament dels txetxens. Podria ser que es tractés del nou braç d'aquella xarxa Gladio que es va a dedicar a cometre atemptats sanguinaris per a encolomar-los a l'extrema esquerra i desacreditar-la, sobretot a la Itàlia dels anys 60 i 70. Hi ha qui diu que, a l'Estat Espanyol, el Sáenz de Ynestrillas (pare) n'hauria estat un dels contactes...