divendres, 15 de febrer de 2008

Rodríguez Adrados i el català

Aquest matí ens ha arribat una novetat a la llibreria, titulada Historia de las lenguas de Europa, escrita pel Francisco Rodríguez Adrados. M'he quedat horroritzat en llegir el que hi diu sobre el català, sobretot perquè es tracta d'un filòleg important (professor emèrit de Filologia Grega a la Universitat Complutense de Madrid, i membre de la Real Academia de la Lengua Española), de reconegut prestigi i, per tant, una autoritat i tot un referent per a temes lingüístics. I això que només he llegit, obrint el llibre a l'atzar, l'apartat titulat Otras lenguas de España, entre les planes 275 i 277! Aquí en teniu alguns fragments:

--"En cuanto a las demás lenguas salidas del latín [en oposició al castellà i el portuguès, però incloent-hi... el gallec], la pérdida del poder político y de la literatura las convirtió en meramente marginales".

--"El catalán es una lengua que en su raíz está emparentada con el provenzal [voldrà insinuar, com deia el César Vidal, que en som un mer dialecte?] pero también tiene transiciones con lenguas de España. Luego creó variantes en Valencia, Baleares y otros lugares, también en la misma Cataluña".

--"Como Cataluña nuna ha sido una nación, no ha habido lengua catalana unificada" [Posats a dir imbecilitats (a no ser que quan diu "nació" es refereixi a "estat"), podríem girar-li l'argument i afirmar que, com que ara tenim la llengua unificada, ja som una nació]

--"El gallego y el vasco pasaron a ser, poco a poco, lenguas rurales y minoritarias (...). En Cataluña, en cambio, todo el país era prácticamente bilingüe". [L'autor no especifica ben bé quan, però s'està referint a l'època posterior als segles XIV o XV]

--"Salvo en algún momento especialmente tenso [sic], nadie prohibió el catalán, aunque el castellano o español era, ciertamente, la lengua administrativa oficial".

--"No había, realmente, conflicto lingüístico, lo han creado solamente políticos que han iniciado una persecución sistemática del español".

--"Buscan imponer el catalán de Pompeu Fabra sobre las variantes de las islas Baleares y Valencia, que son consideradas socialmente como lenguas. Un error notorio, ciertamente, puro fanatismo". [Lo de Nebrija, en canvi, no cal dir que va ser un gran encert i un acte fruit de la més sofisticada raó].

PS: em sembla que ja n'he tingut prou i, malgrat el morbo que em desperta, m'estaré de llegir res més d'aquest llibre. A més, en el que ja és una clara declaració d'intencions, la il·lustració de la portada és la el quadre de La Torre de Babel de Brueghel, per a què ens quedi clar que la diversitat lingüística és un càstig i que només amb el castellà tots viuríem molt millor. D'altra banda, lo de les llengües d'Europa del títol és un esquer enganyós, ja que (segons dedueixo amb una ullada sobre l'índex), la major part del llibre la dedica a les seva passió per l'indoeuropeu.

PS2: he trobat un article de l'Adrados per a què quedi clara la seva postura envers el català. Pitgeu aquí.

6 comentaris:

persephone ha dit...

Putu Adrados, i nosaltres vinga a estudiar laringals!!!!

Vincentius ha dit...

Certament són apreciacions carregades d'ideologia, les d'aquest pedant, que em va fer patir horrors amb les seves laringals. Ens hi hem d'enfrontar amb tota la nostra ànima, totes les nostres forces i tot el nostre cor contra la mentida, l'engany, el poder basat en la ignorància. El fet que existeixin aquests imbècils contribueix almenys a una cosa: Ja sabem què no hem de ser; ja sabem què s'ha de fer.

Anabel ha dit...

No crec recordar que se'ns expliques el sistema laringal de l'Adrados mes enlla de l'exemplificacio i escarni d'un model linguistic aberrant.

Realment es curios com aquest tio pot arribar a ser tan antipatic, fins el punt d'identificarlo amb falsos records d'horrors academics.

PD: un respecte amb les laringals :), i solidaritat! que elles tambe han estat victima dels abusos d'autoritat filologica de l'Adrados

Joan Vecord ha dit...

Ei nens, malgrat que sigui per culpa de l'Adrados... quina alegria tenir-vos a tots per aquí!

PS: i m'afageixo a la crida de l'Ana per a respectar les laringals. Sobretot aquella que responia al nom mig aquós d'H2.

Isa ibn Yahia ha dit...

Aquest personatge, malgrat les seves infules acàdemiques no mereix ser considerat sino com un pedant i un perfecte brétol. Contrasten les seves
apreciacions sobre elc atlà amb les de filòlegs no catalans del prestigi de Menendez Pidal o Antonio Tovar, és
clarisim que aquest senyor defensa, sota l'apariença de ciència una molt
definida posició contrària a les llenguas hispèniques diferents del castellà. no mereix altra consideració ni respecte que engegarlo a dida...

Isa ibn Yahia ha dit...

Fe de errades.- el post anterior ha de dir "apreciacions sobre el català"
i "llengues hispàniques diferents del castellà"...errors digitals "de dits"...:)