Llums i foscors de la llengua catalana

(1) LLUM

M'he comprat el volum primer del Petit Atles Lingüístic del Domini Català, d'en Joan Veny, i encara babejo. Consta d'un seguit de mapes on s'indiquen les diferents maneres de parlar al llarg dels territoris de parla catalana, dividit per temàtiques, i en aquest primer volum (d'un total de 9 que s'aniran publicant, en paral·lel a l'edició gran, que ja en porta 3) apareix vocabulari referit al cos humà i a malalties.Per exemple, de les "pessigolles" (la forma que predomina a bona part del principat) també se'n diu còssigues (al nord de la Franja i a Eivissa), cossigolles (a zones del Pirineu i de Mallorca), cosseguetes (a la Franja) , cosquelles (a part de Castelló i Alacant), cossinogues (a la major part de Castelló), cosquerelles (des del sud de Castelló fins a Alzira, passant per València) o cosconelles (d'Alzira a Guardamar), entre d'altres variacions. Una de les coses que més m'agraden del català (i una dels pocs avantatges que podem treure de la situació oficial tan precària que ha patit sempre) és la seva riquesa dialectal. I per això mateix també sóc un furibund enemic del català normatiu i estàndard, perquè totes aquestes perles les anirem perdent per la seva culpa. El normatiu que se'l quedin els pedants i lletraferits, i l'estàndard que sigui la llengua d'accés per als que aprenen el nostre idioma, però a la resta que ens deixin parlar amb els nostres accents i colors. Vaja, ja estic entrant en les foscors de la llengua... (2) FOSCOR No me'n puc estar de reproduir l'editorial que va publicar el diari El Mundo dilluns passat. Què més volem per a convènce'ns de la necessitat de la independència i de la veritable cara dels defensors del bilingüisme? Seieu i respireu deu cops abans de començar:

Chaves se convierte al tribalismo Puede sonar en principio a broma, pero es rigurosamente cierto: Chaves promoverá, si gana las elecciones de marzo, que los andaluces puedan estudiar catalán, gallego y euskara «para facilitar su movilidad laboral». Así lo aprobó ayer el PSOE andaluz que dio luz verde al programa electoral y votó a favor de una enmienda en este sentido, por la que la Junta de Andalucía potenciará la enseñanza de estos tres idiomas. Javier Arenas, líder del PP andaluz, calificó la enmienda de «inconcebible» y no le falta razón porque la iniciativa de Chaves supone aceptar el hecho consumado de que los andaluces no van a poder integrarse en Cataluña usando su propia lengua y que, si quieren trabajar allí, tendrán que saber catalán. La enmienda del PSOE implica algo equivalente a que, en los años 60, las autoridades andaluzas hubieran abierto escuelas para enseñar alemán a los emigrantes que iban a Suiza y Alemania. O sea, como si Cataluña hubiera dejado de ser España. En el fondo, la propuesta de Chaves es coherente porque refleja el actual estado de cosas, asume el hecho de que no van a cambiar y acepta como natural que ningún ciudadano -andaluz o catalán- puede estudiar ahora en español en Cataluña o que se multe a un comerciante que rotula su oferta en el idioma oficial del Estado. A Chaves esto le parece lo más normal y prepara a los andaluces para que acepten que su lengua -el castellano- no sirve para trabajar o comunicarse en tres comunidades del Estado. Piensa, como sus compañeros del PSC, que Rajoy es un excéntrico al plantear «el tsunami integrista» de que un residente en Cataluña pueda elegir el castellano como lengua vehicular de la enseñanza, como establece la Constitución. Lo que demuestra la enmienda del PSOE andaluz es hasta qué punto ha calado la propaganda nacionalista y su visión tribal de la convivencia. Ha calado tanto que hasta los socialistas andaluces creen ya en esta basura intelectual.

(3) OMBRA I, per a acabar, una recomanació: el bloc d'en Gabriel Bibiloni, on sovint es presenten interessants qüestions lingüístiques. Tanmateix, s'hi fa palesa també aquesta barreja de llums i foscors que acompanyen la llengua catalana. Com a exemple, la discussió sobre si "en català" (en quin català? en el normatiu-estàndard, oi?) "cal escriure" blog o bloc. S'hi veuen llums perquè és un tema apassionant i s'hi presenten arguments de molts tipus ; s'hi veuen ombres perquè sovint apareixen les postures d'integrisme lingüístic tan habituals entre nosaltres. De vegades em demano si els parlants de les demés llengües també han entrat a discutir tan agrament sobre un tema tan (en el fons) ridícul, o si senzillament es dediquen a emprar amb alegria i innocència la paraula manllevada de l'anglès...