diumenge, 11 de novembre de 2007

Gràcies, Chávez! Gràcies, Ortega!

Gràcies, Chávez, per atrevir-te a dir en veu alta el que tots sabem però que cap mandatari no s'atreveix a dir mai: que Aznar és un representant de la ultradreta i que, a més (en tant que va donar suport al cop d'Estat contra el teu govern), es mereix també el qualificatiu de feixista, en la mateixa línia de destrucció que la de l'imperialisme capitalista contra tota forma de govern amb pretensions esquerranes al llarg del segle XX. Gràcies, també, per a fer una crida en favor de la memòria històrica i en contra de l'oblit exculpatori. Gràcies, finalment, per no participar en les acostumades mostres de vassallatge dels càrrecs democràticament electes envers el despotisme seminal de la monarquia franquista. Gràcies també al president de Nicaragua, Daniel Ortega, per denunciar una altra cosa que tots sabem però que els polítics callen covardament: que els interessos de les empreses espanyoles a Iberoamèrica són pur egoisme colonitzador, que amaguen intencions polítiques de desestabilització de les esquerres i que prenen estructures mafioses i formes gangsterils. Gràcies, Chávez i Ortega, per aquestes declaracions, totes elles ben necessàries de sentir a l'Estat Espanyol però que, malauradament, només podem veure sortir de la boca d'uns polítics que esteu a milers de quilòmetres de distància, lluny de la nostra Europa tan moderna i democràtica. I gràcies en general a l'Amèrica Llatina, per mantenir viva l'esperança en un món més just i habitable. Gràcies per mostrar-nos que, en política, més enllà de les formes, hi ha allò veritablement necessari: el fons. I que, com bé diu l'Abel Caldera, "les formes, quan hi ha el fons en joc, no serveixen per a res. O potser sí, serveixen per marcar clarament les fronteres que separen uns, els bons, dels altres, els dolents". Hi afegiria, encara, que també serveixen per a posar en evidència aquells qui, com el Borbó, només són formes... i les poden acabar perdent.