dijous, 13 de setembre de 2007

Ella et vol matar

Alguna vegada, a classe d'electricitat, tinc la sensació d'assistir a la celebració d'un ritual en honor d'una deessa, a qui s'admira amb la mateixa intensitat amb què se la tem. Tots els aparells són alhora mitjans per controlar-la i objectes amb què venerar-la ; totes les magnituds, coeficients i unitats que la defineixen són maneres de conèixer-la i alhora de protegir-se'n. Perquè Ella -ens recorda el professor que oficia de sacerdot- et vol matar. En una manifestació irrefutable de la seva perfecció, res pot aturar la seva naturalesa circular. Cap home no pot interposar-se en el seu camí si no és per a sucumbir-hi en un darrer gest de donació absoluta. El seu destí, com el del Sol, és viatjar ininterrompudament de l'aurora generadora de llum al crepuscle consumidor d'esperances. Però ella et vol matar. I ens condemna a defugir com vampirs dels seus rajos assassins, que ens busquen sense descans per a què l'ajudem a tancar un nou circuit de vida. Assolir-la es fondre-s'hi. Entrar-hi en contacte, qui ho sap, és potser l'accés a l'esclat de saviesa suprema i lluminosa que han buscat tantes heretgies. Entregar-s'hi és escindir definitivament la nostra naturalesa dualista: la carn que resta fàctica i fumejant, mentre que l'esperit s'incorpora als corrents inabastables i sempiterns de l'univers. L'electricitat ens vol matar, ens recorda el professor. Però a mi no m'ho sembla. Jo l'entenc. Senzillament és que no sap transmetre'ns el seu amor.