Així no anirem enlloc

Malgrat que la campanya contra la monarquia ja suma més de 3 mil adhesions personals, cal acceptar que aquesta xifra és una absoluta nimietat. D'acord que la majoria de mitjans de comunicació no en diuen res, que sempre fa cosa deixar les teves dades a internet (i més encara en un tema legalment delictiu com aquest) i que el lloc des d'on s'organitza destaca només l'element anticatalanista que suposa la xacra borbònica i no diu res de l'insult que representa per al concepte de ciutadania i democràcia. Però amb tot plegat 3 mil persones seguim sent una molt petita minoria. I seria una bona ocasió utilitzar aquesta petita espurna per a atiar el foc contra la monarquia. A sobre, quan algun polític s'apunta a la autoinculpació per la cremada de fotos, no triga ni un dia a aparèixer qui els acusa de botiflers i oportunistes. I no dic que no ho siguin (fa ja un parell d'anys que estic molt decebut amb ERC), però un dels molts llastres esgotadors que arrossega l'independentisme (en concret, però tota posició reivindicativa i crítica en general) és la guerra oberta entre les diferents capelletes. Mentrestant, l'enemic segueix fent-se fort, i el quintacolumnisme està que se surt, tal i com demostra el lamentable editorial de dilluns a La Vanguardia (Española). Nos ipsos dividimur, et illi vincent. I així no anirem enlloc.