divendres, 8 de desembre de 2006

Fantasies

Aquest llarg cap de setmana (n'hi ha que seguim treballant els caps de setmana, per molt llargs que siguin) es queden a dormir al pis un ligue valencià del Carlos (pescat a la Xarxa, com no podia ser d'una altra manera) i una seva amiga, amb la consegüent expectació (i expectatives) entre la mascleria. Bé, per a mi i per a la meva asexualitat acomplexada ens suposa més aviat un altre escull a superar, a banda que vaig molt cansat (mentalment i física) i em molesta no disposar de la llar com a lloc de fugida o refugi. Però els minuts previs a la seva arribada, mentre preparàvem unes truites amb el Guillem, no he pogut evitar de fantasiejar una mica. I renovar l'objecte de les meves fantasies és, en el meu univers onanista, el mateix que flirtejar amb una noia. I m'he sentit bé, harmònic amb el món i sota aquella protecció astral que beneeix els enamorats. Malauradament, la relació ha durat ben poc: ja és el que tenen les fantasies, que existeixen mentre no topes amb la realitat. Per això les meves fantasies més boniques i profitoses, les que fa anys que m'ajuden a adormir-me cada nit i a les que corresponc amb devoció impol·luta, són les que no topen amb la realitat. Cristianament, els meus amors vertaders són al cel de la meva imaginació, mentre que a la terra només en trobo manifestacions imperfectes. Però contràriament a la caverna platònica, la meva tasca és la d'evitar que les fonts de les meves fantasies sàpiguen de la llum del meu sentiment... no fos cas que m'esgarressin l'única evidència que tinc que la vida pot ser essencialment joiosa! Això sí, la truita m'ha quedat de puta mare, monument rotund i perfecte a les potencialitats de l'harmonia. És a dir, a les meves frustracions terrenals.