dilluns, 15 de març de 2010

Cap a l'abocador social (Niño Becerra i Jean-Claude Michéa)

Ahir podíem llegir a l'Avui una entrevista força interessant a en Niño Becerra (economista i no pas cantaor flamenc, com podríem pensar pel nom). En destaco aquesta part:

--Si arribem a una taxa del 30% d'atur, com es pal·liaran els efectes?
--El futur són les assignacions mensuals de 426 euros, avui pròrrogues del subsidi d'atur i que es convertiran en definitives. Serà un subsidi de subsistència que es donarà a la gent que no sigui útil en el nou model econòmic i que evitarà la misèria. Totes les pensions i subsidis convergiran a la baixa en aquesta renda de subsistència.

--El món quedarà dividit en dos: els que serveixen i els que no?
--Sí. Només seran necessaris els que desenvolupin tasques que perpetuïn el nou model. Crec que anem cap a una societat tecnologitzada i governada per tecnòcrates.

I la destaco perquè malauradament em recorda el que havia dit Jean-Claude Michéa a la seva obra (indispensable) L'Escola de la Ignorància, que ja vaig traduir molt parcialment en aquest blog (i que, per cert, ja han reeditat en castellà Acuarela Libros). Específicament, aquests fragments:

—En el proper segle, dues desenes parts de la població activa seran suficients per a mantenir l'activitat de l'economia mundial. Com podia l'elit mantenir llavors la governabilitat del vuitanta per cent de la humanitat sobrera, la inutilitat de la qual havia estat programada per la lògica liberal? Brzezinski, antic conseller de Jimmy Carter, va proposar el tittytainment, un “còctel d'entreteniment embrutidor i d'aliment suficient que permeti mantenir de bon humor la població frustrada del planeta” [p.39].

—Caldrà doncs conservar un sector d'excel·lència, destinat a formar les diferents elits científiques, tècniques i de gestió al més alt nivell, cada cop més necessàries a mesura que la guerra econòmica mundial es vagi agreujant [p.40]. Un segon grup serà el de les competències tècniques mitjanes, que seran sabers descartables, tan descartables com els humans que els exerceixin provisionalment, en la mesura que, en basar-se en competències rutinàries i estar adaptats a un context tecnològic precís, deixen de ser operatius tan bon punt se supera el seu propi context [p.41].

—Evidentment, queda el grup més nombrós: els que el sistema destina a seguir aturats (o contractats de forma precària i flexible amb treballs escombraria), en una exclusió social que s'aguditzarà a mesura que els demés segueixin progressant [p.42]. És aquí on el tittytainment haurà de trobar el seu camp d'acció, i en aquesta escola per a la majoria on caldrà ensenyar-se la ignorància en totes les seves formes possibles [p.43].