diumenge, 29 de juny de 2008

La Wikipedia, ni lliure ni d'esquerres


Porto tot el matí provant d'accedir a la pàgina de Rebelión i no puc. ¿S'estenen encara un poc més els tentacles sionistes que els van fer fora de la Wikipedia? A Kaosenlared, afortunadament, hi trobo reproduït un article que en Santiago Alba Rico ha publicat al diari basc Gara sobre el tema. Ja l'he traduït i penjat al bloc Alba Rico en català, però no m'estic de reproduir-lo aquí també.

Nota prèvia: els enllaços de l'article sempre són, evidentment, a la Wikipedia en castellà, que és a la que remet l'article original i de la que n'extreu les cites (que també tradueixo).

LA WIKIPEDIA, NI LLIURE NI D'ESQUERRES (Santiago Alba Rico)

La Wikipedia (o Viquipèdia), l'enciclopèdia lliure, acumula dues formes “d'autoritat” a ulls dels lectors: la del format “enciclopèdia” i la del seu suport tecnològic obert i en construcció permanent. La versió castellana la fan 5.000 persones ; la llegeixen milions. Per això, a contrapèl dels seus principis programàtics, s'ha convertit –no podia deixar de convertir-se– en un “camp de batalla” la relació de forces del qual reprodueix sense gaire diferències la del món exterior. I en què, en conseqüència, les pretensions de “neutralitat” serveixen d'excipient a interessos polítics molt particulars i, de vegades, extraordinàriament agressius.

Aquest és el cas de Palestina, ocupada sobre el terreny per Israel, i ocupada també a la Wikipedia. N'hi ha prou amb un breu recorregut per les entrades relacionades amb l'Orient Pròxim per a posar de manifest una innegable parcialitat “neutral” en favor del projecte sionista. A mesura que un llegeix –de branca a branca– veu configurar-se davant dels seus ulls una constel·lació que coincideix estrictament, amb major o menor elegància, amb la doctrina propagandística oficial de “l'Estat jueu”: la interpretació capciosa de la resolució 242, la consideració dels territoris ocupats com a territoris “en disputa”, la negació del poble palestí –i dels seus drets– sota pretext que mai va constituir un Estat sobirà abans de la partició de l'ONU ; i, de l'altra banda, la insistència en la continuïtat històrica de la presència jueva en la regió, l'historicisme fraudulent (amb suport a la Bíblia) mitjançant el qual es legitima la reclamació sionista de Palestina, l'aspiració comuna i secular al “retorn” per part dels jueus expulsats per l'imperi romà, la consideració del judaisme com un “poble” i una “raça” més que com una religió, la “innocència de les armes” sionistes a la guerra del 48 i la fugida voluntària –o induïda pels propis veïns àrabs– dels palestins durant la Nakba (juntament amb l'ocultació de fonts israelianes i jueves contràries a totes aquestes tesis). Fins i tot els petits detalls estan manipulats en favor d'Israel. L'entrada “Tanca israeliana de Cisjordània” (denominació molt “neutral”) diu amb sobrietat descriptiva, malgrat del Tribunal de La Haia: “la tanca israeliana de Cisjordània és una tanca construïda pel Govern d'Israel amb finalitat defensiva”. A l'entrada “Israel”, amb el mateix aplom imparcial, es declara a la introducció (l'únic que llegeix la major part dels lectors) que “Israel és una democràcia parlamentària i l'Estat-Nació de la gent originària de la Terra d'Israel” (les cursives són meves) i que “té una superfície de 22.145 km²” (quan mai ha fixat les seves fronteres i el pla injust de partició de 1947 li'n concedia només 14.500). Les entrades corresponents a alguns dels assentaments i colònies israelianes a Cisjordània (Modi'in Illit, Beitar Illit, Ariel) descriuen olímpicament aquests punyals de l'ocupació com “ciutats israelianes situades al districte israelià de Judea i Samària”. Existeix una entrada per a “Judea i Samària (districte)”, però no existeix cap entrada per a “Palestina”, malgrat el reconeixement dels seus drets per part de l'ONU.

Es dirà que l'avantatge de la Wikipedia és que el contingut dels seus articles pot discutir-se en fòrums obert i és fruit d'un “consens” (com si l'error i la injustícia es convertissin en veritat i legitimitat per “consens”). El problema és que, com a la polis atenesa, són molt pocs i sempre els mateixos els qui decideixen, i la participació democràtica està des del principi desequilibrada per l'absència de contrapunts esquerrans sòlids i combatius. Convido els lectors a visitar les pàgines de discussió a l'entorn de les entrades “Sionisme” i “Israel”. En elles, Kordas, Cansado i Yonderboy (heterònims de tres membres molt actius de la Wikipedia) sostenen, amb autoritarisme bel·licós i una encomiable preparació tècnica... tots els mites fundacionals de l'Estat sionista. El resultat final, com tots els lectors poden comprovar, s'aproxima molt mes a la posició dels tres guerrers sionistes que a la dels seus interlocutors en el fòrum, que amb prou feines proven d'introduir algunes tímides correccions. Afegiré que l'entrada “Israel” està protegida, és a dir, no pot modificar-se per part dels usuaris a l'espera de què la discussió dirimeixi definitivament el seu contingut. El mecanisme sembla sensat, però el cert és que l'advertència de provisionalitat és tan estable com el propi text al que tenen accés els lectors: l'estable provisionalitat de l'entrada “Israel” és la decidida per Kordas y Cansado, blindada provisionalment a tot canvi.


Afegiré també que Cansado, Yonderboy y Kordas, a més de “bibliotecaris” (és a dir, administradors de l'enciclopèdia virtual), formen part del Wikiprojecte Israel. Els Wikiprojectes són també uns molt sensats grups de treball especialitzat que s'encarreguen de tasques associades a un tema concret. La del Wikiprojecte Israel, segons declara la seva pròpia pàgina, és la de “garantir en el possible que Israel sigui tractat de forma equànime i neutral a la Wikipedia” a partir de la constatació de què “existeix un important seguiment anti-israelià al món, de caràcter polític”. No es pot ser més clar: la “neutralitat” està representada pel punt de vista d'Israel. Pot estranyar ningú que Kordas hagi estat un dels promotors de la censura al mitjà d'informació alternativa Rebelión a la Wikipedia?

Res de tot això resulta sorprenent: aquest biaix pro-sionista pot trobar-se també (menys marcat) a l'Enciclopèdia Britànica o a la Larousse. Allò sorprenent és que l'esquerra hagi cregut alguna vegada, i sigui creient-ho, que la Wikipedia és un projecte “d'esquerres”. No ho és i no té per què ser-ho. Com escriu Ariel Zúñiga en la seva defensa, es tractava originalment d'una iniciativa “d'elitisme democràtic”, el que sens dubte la convertia ja en un instrument interessant i superior als seus ancestres. Com que el saber ha de “lligar-se” a certs procediments interns de rigor i verificabilitat, per tal que la Wikipedia fos al mateix temps “democràtica” i “enciclopèdia” (i no “lliure”, concessió purament publicitària al liberal-libertarisme tecnològic dominant, però incompatible amb la producció de coneixement), calia que es proveís molt justament de procediments administratius de control. Però vivim en un món en el que per totes les escletxes s'escolen les mateixes forces, les realment existents sota el capitalisme globalitzador. I el que ha acabat succeint és que el caràcter “democràtic” de la Wikipedia ha permès que les més forts al món s'hagin fet forts també a “l'enciclopèdia lliure” i aquells procediments legítims de control s'hagin convertit –com en els nostres Parlaments i les nostres institucions– en instruments d'una dictadura “neutral”. El cas Rebelión no és sinó l'indici revelador d'una deriva burocratitzadora i antidemocràtica –per emprar novament les paraules d'Ariel Zúñiga– que amenaça amb “ideologitzar” definitivament (contra l'esquerra) les entrades no científiques de la Wikipedia.

Allò que l'esquerra ha de comprendre és que es tracta de protegir, i no d'obrir, els nostres mitjans ; i que el gran avantatge d'internet és que podem “tancar-los” davant del món, que és del que es tracta quan es treballa, com és realista d'assumir, en clara inferioritat de forces. I respecte de la Wikipedia, és clar que sí: utilitzem-la com totes, i amb més facilitat, per a consultes ràpides de dades i dates, per a informacions tècniques i científiques, però coneixent els seus límits i sense demanar més del que pot (i ha de) donar i denunciant els fraus i manipulacions puntuals cada cop que sigui necessari. En l'àmbit de la política i de la cultura, cap enciclopèdia pot estalviar-nos la lectura de molts llibres i molts –i variats– mitjans de comunicació. No hi ha coneixement lliure i no hi ha enciclopèdies definitives (ni tan sols les sempre provisionals). La lluita pel coneixement és inseparable de la lluita pels territoris.

* * * *

PS [16:30]: ja puc accedir a Rebelión i a l'article del Santiago.

PS2 [16:30]: S'afegeix a la festa Libertad Digital amb aquest article (per si hi havia algun dubte del la natura dels bàndols en conflicte). I en defensa de Rebelión, aquest article que he trobat a través del blog d'un dels amiguets dels "bibliotecaris anti-rebelión", que en titlla l'autor de "gilipollas profundo" i m'ha fet entrar la curiositat.

PS3 [17:00]: La il·lustració que acompanya l'article és obra d'Al2 i l'he agafada del blog Fiestóforo, afectat també per tota aquesta polèmica.