De nou, els de sempre

Arribat de Formentera, em trobo amb dues polèmiques desfermades: la del Manifiesto por la lengua común ("castellana, por supuesto") i la de la censura del portal Rebelión a la Wikipedia, l'enciclopèdia cada-cop-menys-lliure. Polèmiques que tenen en comú el fet de tractar-se de l'enèsima acció de dos grups que fa molt de temps que actuen, i que apareixen cíclicament disfressats sempre amb els ropatges de la llibertat, la justícia, el progrés i la modernitat: en el primer cas es tracta del nacionalisme espanyol que ja va redactar el famós Manifest dels 2300 (i estem parlant de l'any 1981, per a què quedi ben clar que són continuadors de l'obra d'extermini cultural del dictador Franco) ; en el segon cas, segons sembla, hi ha algun tentacle del poderós lobby sionista. Sobre la Wikipedia i Rebelión hi ha aquest article, i també en aquest altre i aquest tercer (i molts d'altres a la secció Conocimiento Libre). Sobre el Manifiesto, en destacaria aquest de Salvador López Arnal on es fa incís sobretot en alguns errors de la lògica interna del discurs (contradiccions, deduccions poc consistents, etc.). Només hi trobo a faltar una crítica ferotge al fet que tinguin la barra de tornar a fonamentar-se en la premissa liberal de què "són els ciutadans els qui tenen drets lingüístics, no els territoris ni molt menys les llengües mateixes" (premissa 2 del manifest), quan a l'Estat Espanyol, a dia d'avui, hi deu haver molts milers de ciutadans més (a part dels "històrics" catalans, gallecs i bascos) la llengua dels quals no és la castellana, sinó l'àrab, el xinès, l'amazigh, l'urdú, etc. "Raó de més", respondran llavors, "per a què hi hagi una llengua comuna". I llavors es fa encara més evident que pequen d'allò de què ens acusen als catalans, ja que miren cap al passat (cap a la Una Grande y Libre) i no cap al futur, on resultaria infinitament més útil usar l'anglès com a llengua comuna, sobretot en un context europeu on el castellà no és llengua principal (p.ex. a la Comissió Europea només s'hi poden usar l'anglès, el francès i l'alemany). O no? ¿O llavors sí que es podrà parlar i reivindicar d'una territorialitat que es remunta a San Millán de la Cogolla i que passa per Cervantes, els Reis Catòlics, el Segle d'Or i un llarg etzètera fins arribar al dia d'avui? Ai, aquests nacionalistes... PS: en Gabriel Bibiloni ha escrit un article molt interessant sobre el Manifiesto al Diari de Balears (que també podeu llegir al seu blog) amb una reflexió al voltant de la premissa liberal aquella de la que em queixava. També ha fet un apunt igualment interessant sobre per què la majoria de membres del PSOE no s'hi adhereixen.