dimarts, 1 de març del 2011

Els Manel i el tamany de la cosa

I quan dic "cosa" no m'estic referint a la cigala (o titola) sinó a la situació, ja denunciada en aquest mateix blog, de conflicte lingüístic permanent (enriu-te'n de la doctrina del xoc capitalista) amb què els catalans vivim la tensió existent entra la nostra parla assalvatjada i la llengua que atresorem als diccionaris.

Porto dies sense escriure i la realitat mereixeria apunts molt més interessants, però aquest matí se m'ha encès la sang, mentre esmorzava, quan he llegit l'article Los Manel no habían muerto, firmat per Magí Camps a La Vanguardia. Com que quan llegiu el meu blog és possible que l'enllaç ja no mostri l'article sencer (meravelles de l'avenç científic i la seva mania de posar-li portes al camp, què hi farem) us en reprodueixo el començament del penúltim paràgraf, que al capdavall és el que m'ha regirat l'estómac [i ara sóc jo que m'avanço a una de les altres meravelles que l'avenç científic ens té reservades i us en faig la google-traducció al català]:
Una de les cançons que ja sonen, Aniversari, és un deliciós conte màgic —malgrat que se'ls ha colat un 'tamany' que segur que corregiran a temps—.
Perdó?? ¿¿M'estan dient que aquests 4 nois de Barcelona, que no fa ni 2 anys van parir un dels millors discos en català de la història, han comès un terrible pecat pel simple fet d'usar la paraula "tamany" (perdona'ns, Fabra!) en una de les seves cançons i que —el que encara és pitjor— cal que ho corregeixin i que quan el disc surti a la venda finalment el proper dia 15 de març ja no hi apareixi aparegui aital barbarisme —mons avis ja hi barbarajaven, he de dir— sinó la nostrada i vella "mida"??

Quin serà el proper pas? ¿Construir un Ministeri de la Veritat orwellià per tal de reconstruir la nostra història musical i corregir-ne totes les expressions i paraules que no s'avenen a la novaparla de l'IEC? Marededéusenyor....

PD: la cançó dels Manel en qüestió la podeu escoltar al youtube (si no ho heu fet encara, perquè aquests dies fins i tot els pets llufen al so del nou disc dels Manel), per exemple en aquest enllaç on apareix subtitulada al castellà. Perquè sí, senyors, mentre els uns s'esgarrifen escoltant el disc perquè una paraula ultratja la llengua de Josep Carner, n'hi ha d'altres que ens n'alegrem de veure que gràcies als Manel hi ha gent que escolta música en català, malgrat no entendre-la. Potser no trobaria un exemple millor per a il·lustrar la meva tesi sobre els efectes perniciosos d'una política lingüística que durant tants anys ha donat preeminència a un purisme excessiu (i la consegüent repressió que suposa) per davant d'una invitació modesta i atractiva a l'allau de nouvinguts que tenim. I així ens va, que cada dia —sí— hi ha més català a les universitats però —i també— n'hi ha menys al carrer.

PD2: els funcionaris del Ministeri de la Veritat tindrien molta feina: Joan Manuel Serrat —per exemple—, a la seva cançó "Pare" canta els següents versos en perfecte barceloní (fabrians, tapeu-vos les orelles): "pare, digueu-me què li han fet al bosc, que no hi han arbres; a l'hivern, no tindrem foc ni a l'istiu lloc on atura'n-se", que un cop traduït a una llengua que no fereixi les oïdes tendres de la canalla quedaria més o menys així: "pare, digueu-me què li han fet al bosc, que no hi ha arbres; a l'hivern, no tindrem foc ni a l'estiu lloc on aturar-nos". I la feina seria doble: no només perquè és difícil canviar "atura'n-se" per "aturar-nos" i que segueixi rimant amb "arbres", sinó perquè el malparit del Serrat ho ha estat cantant malament tota la seva vida: ja ho feia en el disc original ("Per al meu amic") l'any 1973 [so al youtube], però ho va seguir fent, per exemple, l'any orwellià de 1984 [vídeo], i també el 1987 [vídeo], el 1994 [vídeo] o a finals del 2002 després del desastre del petroler Prestige davant de Galícia [vídeo].

PD3: ja que parlem de les paranoies de la llengua normativa i dels Manel, no queda gaire fora de lloc l'anunci famós d'Estrella Damm ("que què tenim?") que protagonitzen l'altre gran grup barceloní de moda: els Amics de les Arts.  Bé, no l'anunci real [aquest] sinó la paròdia (espaterrant, val a dir) que en van fer a l'APM [aquesta], en concret a partir del segon 0:47, quan un diu: "ja veieu: costa de trobar algo que tinguem", i l'altre respon: "es diu quelcom, no?". L'esquizofrènia típica del catalanoparlant! 

PD4: la polèmica és al carrer. Bé, com a mínim als carrers d'internet.

7 comentaris:

Jovita ha dit...

Posats a trobar exemples de l'ús magistral del català que es parla ( a Barcelona )en les lletres del Serrat, em ve a la memòria aquell mític vers de la cançó "De mica en mica" que fa: "Se'n va anar de repent / el que vaig anar perdent / de mica en mica". Em pregunto com queda la rima després que el IEC hi passi el seu tractor infame per sobre... Per cert, jo proposaria també d'acceptar "la compta", que, al capdavall, a Barcelona es diu molt més que no pas "el compte" ( o, si més no, d'escriure una cançó d'èxit que inclogui l'expressió en els seus versos... ). Amb carinyu,

Joan Vecord ha dit...

Començo a pensar que el Serrat s'ho tenia tot ben pensat, perquè sovint fa caure el barbarisme a final de vers, forçant-ne una rima. O potser, en aquest cas concret, està dient "se'n va anar derrapant" (com una moto), però es permet una llicència poètica. O encara més: "se'n va anar [fent] de rèptil", que al capdavall és l'única opció no transgressora que ens queda:

http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0117224

PD: a Barcelona no se sent gaire "la compta", sinó "la conta" [doblement bàrbar!], paraula que, això sí, proporciona força més possibilitats per a fer rimes, per exemple amb "tonta" (que també diem a Barcelona). ;-)

Amb més carinyu,

aurora ha dit...

Ivan... "que no fa ni 2 anys van parir un dels millors discos en català de la història", t'has passat un poc, no o què?

Joan Vecord ha dit...

Hola Aurora!

bé, una miqueta sí que m'he passat... ;-) Deixem-ho en "un dels millors discos en català dels darrers anys"?

PD: com que estàs molt ficada en el món musical (tot i que tenim preferències i gustos ben diferents), tinc curiositat per saber quins consideres els millors discos en català dels darrers anys... si es pot saber i no es gaire feina, eh? ;-)

Jesús Párraga ha dit...

Salut, Joan! Veig que la teu batalla continua. Però no hi veig la barbaritat de "de repent" o "tamany", ambdues expressions estan recollides al DCVB com a patrimonials. El que passa és que només mireu el diccionari de l'IEC. Per cert, ací a València diem "el cònter", mira tu.
:)
Salut, Aurora, que fa temps que no parlem :)

Joan Vecord ha dit...

Salut, Jesús!

Afortunadament el món no s'acaba al DIEC (ni al diccionari de l'Enciclopèdia), però són el referent a tenir en compte a l'hora de saber quina recepció tindrà una paraula en determinats ambients puristes / oficialistes.

El DCVB ( http://dcvb.iecat.net/ ) és una joia, no només perquè hi apareixen paraules no normatives (però ben patrimonials), sinó perquè et diu quin abast territorial tenen i com es pronuncien a cada lloc.

L'altre dia la Laura, la meva xicota, que és de Solsona, em va etzibar un "escatxigar" que em va deixar amb un pam de nas, i gràcies al DCVB vaig saber que per allà (i per Cardona i per Tàrrega) es així com en diuen del meu estàndard "esquitxar".

Una altra font inesgotable de plaers és el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana ( http://ctilc.iec.cat/ ), on es pot comprovar que alguns castellanismes que jo he sentit dir a casa de tota la vida no es remunten només a la generació dels meus avis, sinó unes quantes més enllà. Motiu de plaer per a mi, d'angoixa per a la majoria. ;-)

aurora ha dit...

Hola de nou,

L'altre dia vaig intentar deixar-te ací una parrafada d'un "tamany" considerable i finalment, em va donar "error", així que, em limitaré a deixar la llista...

"Batiscafo Katiuskas", d'Antònia Font
"Orgànic" de Miquel Gil
"Si em pose a cantar cançons" de Pep Gimeno 'Botifarra'
"En moviment" d'Obrint Pas
"La manera més salvatge" de Pascal Comelade i Enric Cassasses
"Figaro, Figaro" de Very Pomelo

És una llista molt personal i limitada, ja que, entre altres coses, al meu parer, en la música cantada en català falten més propostes interessants i diverses.

I per la teua banda, quines són les teues propostes?