dijous, 9 de desembre de 2010

L'enemic són els bancs (i els seus interessos)

Mentre la massa protofeixista (i majoritàriament mileurista) segueix bramant contra els controladors aeris, els bancs segueixen pixant-se'ns a la cara. Acabem de saber que l'interès que cobraran a Irlanda (és a dir, als ciutadans irlandesos) pel "rescat" econòmic serà del 5,8%. Un càlcul ràpid que he llegit en l'article d'on he tret aquesta informació diu que a cada irlandès li costarà uns 55€ al mes. Mentrestant, també hem sabut que la Reserva Federal dels Estats Units va repartir (en més de 21.000 operacions secretes des de desembre de 2007 fins a juliol de 2010) més 3,3 bilions de dòlars a grans entitats financeres i empresarials amb un interès ridícul del... 0,25%!! Al seu torn, el Banc Central Europeu està proporcionant liquidesa als bancs privats amb un interès de només l'1%. El negoci, com podeu comprovar, és rodó per a la banca, perquè els diners que "els han prestat" (bé, se l'han prestat entre ells) a molt baix interès l'han invertit comprant deute dels països endeutats com Irlanda, els ciutadans dels quals els hauran de tornar al 5,8%.

Aquests dies m'he començat a fullejar el llibre Ajuste y Salario: Las consecuencias del neoliberalismo en América Latina y Estados Unidos (aquí en teniu la fitxa de l'editorial, i aquí la ressenya de l'economista Daniel Albarracín), i malgrat el poc que en porto llegit no puc deixar de constatar que és de rabiosa actualitat: d'una banda, la confirmació de què les economies tradicionals cada cop tenen menys pes en el tràfic de diners, i que el nostre món se sustena en el capital financer i bancari. La desproporció entre els diners "reals" i els que es passegen cada dia per les borses és esfereïdora, i tota la riquesa d'un país, com ara Irlanda (que no fa ni 10 anys era considerat el segon país amb la renda per càpita més alta d'Europa, per a major ridícul dels patrons d'anàlisi capitalista i els seus servils propagandistes, com aquest articulista de Libertaz Digital allà per l'any 2003) gairebé no val res en comparació amb l'intercanvi entre dues entitats financeres. Si volen ensorrar un país, poden, perquè tots els conreus, tot el bestiar, tota la indústria i tots els treballadors no són sinó un moc de refredat de tardor enfront del vòmit d'un guiri atipat a base de paelles i sangries.

L'altra punt (de fonamentació clarament marxista), és que, en la lluita de classes capitalista, en una banda de la trinxera hi som tots els assalariats (siguem mileuristes o de sou astronòmic com els controladors) i en l'altra els capitalistes (rentistes, banquers i especuladors de tota mena). Així, mentre els assalariats ens barallem entre nosaltres perquè els mocs d'alguns treballadors són massa verds i espessos comparats amb els d'uns altres, el capital es va fotent un bon tiberi amb la nostra plusvàlua, i no trigarem gaire a veure caure els seus vòmits damunt nostre.

Han començat pels controladors, però ara al gener és probable que segueixin pels funcionaris i els pensionistes. Però a la gent tant se li'n fot: diran que aquells també cobren massa i que els iaios viuen com reis. I per si algú es queixa, cap problema que encara tindrem l'estat d'alarma i l'exèrcit per a tornar a la pau social. Pau social que, recordem-ho mil i una vegades, només es trenca si 300 mil persones no poden viatjar en avió (un privilegi), no pas si són milions les que es queden sense feina ni subsidi ni casa (que, cal també recordar-ho, se suposa que són un dret bàsic).

2 comentaris:

Jesús Párraga ha dit...

Salut, Joan! Els funcionaris ja fa temps que estem al punt de mira de l'ultraigualitarisme populista quasi-lumpem d'aquest "país de cabreros" (que deia Gil de Biedma). L'Esquerra social-liberal enllaça perfectament amb l'esperit belenestabanista del nostre poble. I els que aplaudeixen un cop de puny en forma d'estat d'alarma són els mateixos que cridaven "¡Vivan las caenas!" El proletariat postmodern pensava fa uns anys que els diners els regalaven als bancs i el zapaterisme va fer política des d'el miratge que també l'estat regala els diners. Ergo, si els bancs repartien la pasta gansa al mateix interés per a tothom, l'estat ha de repartir a tots el mateix: els controladors són uns privilegiats, els mestres són uns privilegiats, els pensionistes són uns privilegiats, que ens pagen a tots el mateix... total, a l'escola igual té que sigues un bon estudiant que un manta... Merda de món!

Guille ha dit...

Creo que ya te he hablado de esa corriente que hay de que la crisis es un proyecto muy bien estudiado para privatizar el estado del bienestar. Para conseguir esto los estados deben ser incapaces de financiarse...
Pues bien:
1. los bancos prestan sin contemplaciones, a particulares y gobiernos, mientras la economía crece.
2. La productividad de la economía toca techo: no es posible generar una riqueza superior al coste del préstamo.
3. Los impagos provocan desconfianza de inversores, que retiran dinero del sistema bancario.
4. La falta de dinero por prestar provoca que se frene la producción de los paises.
5. (!) los gobiernos se sienten obligados a dar dinero a los bancos para que se recupere la producción.
6. Los sentimientos de superinversores son de que hay países "sucios" donde tal vez el gobierno decida declararse en impago y no devolverle sus inversiones... esto hace que se exija más dinero (intereses) a cambio de la inversión.
7. Estos países "sucios" y obligados a pagar más intereses deben recortar gastos para hacer frente al pago...
8. y ahí está el fin.

Lo que hace la FED es inevitable: poner dinero en el sistema para recuperar la capacidad de prestar dinero y aumentar la producción.
Lo que hacen los bancos es criminal: no usar ese dinero de tal forma y sí para arreglar sus balances y seguir especulando.