dilluns, 6 de desembre de 2010

El poble feixista s'alça contra els controladors aeris

Escric des de la feina. Sí, ja ho sé: és dilluns festiu, dilluns de pont, dilluns de vacances, però a mi em troca treballar d'11 a 20h. I demà, també. I no tinc cap altre festiu fins passat Reis (exceptuant Nadal, gràcies a déu i la mare que el va parir aquell dia). I la meva nòmina seguirà sent infra-mileurista, de 899€ al mes. Ho explico per a què quedi ben clar que sóc a un parell de galàxies de la nòmina privilegiada dels controladors aeris. Però que, tanmateix, m'hi solidaritzo.

No entraré aquí a desgranar les mentides i manipulacions abocades contra la vaga encoberta dels controladors, perquè són moltes i perquè (sobretot) d'altres ja s'han encarregat de fer-ho abans i millor que jo. Valgui, a tall d'exemple, la pàgina creada pels propis controladors (premeu aquí) o aquest fil de Racocatalà o aquest article a Kaosenlared o aquesta entrada al blog d'un guionista que es va haver de quedar a un dels aeroports de Londres.

Només m'interessa de destacar (seguint també un altre article de Kaosenlared, que recomano llegir sencer) la confirmació, per si en quedava cap dubte, de què l'Estat espanyol és feixista del cap fins a les potes. Aquestes (les potes, o les masses, o la classe treballadora sense consciència de ser-ho) ja van mostrar maneres durant la passada Vaga General, però ara ja s'han tret del tot la careta quan bramen enfurismades en favor de les mesures militars extraordinàries que el cap (el govern, l'Estat) ha aprovat per a reprimir els controladors. I és que en aquest quadre que acabo de dibuixar s'hi resumeix l'essència del feixisme: la conjunció feliç del militarisme i de la fúria irracional de la massa. Vuitanta quatre anys més tard, tornem a sentir els crits de Millán-Astray contra Miguel de Unamuno: "Viva la muerte! Muera la inteligencia!". I tornem a submergir-nos en èpoques molt fosques i estúpides.

-[Actualitzacions vàries]:

(1) La narración de la esposa de un controlador (de "La maldekstra kolono").

(2) Controladores: puntos de vista (de "La maldekstra kolono")

(3) Es el pueblo de izquierdas quien debe declararse en Estado de Alarma (comunicat d'Izquierda Anticapitalista).

(4) Controladores aéreos, dictadura y consenso (d'Íñigo Errejón, a Kaosenlared).

(5) Del decreto al estado de alarma (versió actualitzada, per part de Rafael Cid de CGT, del famós poema de Matin Niemoller normalment atribuït a Bertold Brecht: "Quan els nazis van venir a buscar els comunistes, jo vaig callar perquè no era comunista...").

(6) L'estat d'Alarma és il·legal i la llei de militarització està derogada (de La Voz de Galicia, a través del Racó Català).

(7) La noche de los cristales rotos. Ensayo general (de Marcos González Sedano, a Kaosenlared).

(8) Posicionament de l'Asociación de Fiscales davant de l'actuació del Fiscal General (s'hi posicionen en contra).

(9) La nòmina d'un controlador aeri i les mentides del govern.

(10) AENA en quiebra.

(11) El caso de los controladores aereos y el fascismo líquido habitual. [de Theleme, de La Comunidad de blogs d'El País].

(12) Controladores: ¿chivo expiatorio o una cortina de humo? [(23/12/2010) Un bon resum de Ramiro Feijoo]

(13) Españoles, ¿sois idiotas? [carta al director del Diari de Navarra d'en Jesús Sanz Astigarraga]

* * * *

PD: No té res a veure (bé, de fet sí, em temo), però aprofito per a donar l'enllaç actualment operatiu de Wikileaks: http://213.251.145.96/

-[Actualització]: En aquest altre enllaç es pot anar consultant els "mirrors" ("miralls") des d'on consultar Wikileaks.

PD2: I l'enllaç a l'arxiu que conté d'altres documents encara no revelats, i del que en donaran la clau si l'Assange mor abans d'hora:

3 comentaris:

Guille ha dit...

Yo estoy sorprendido de que los mensajes del gobierno son para meter cizaña entre los controladores y la sociedad. Como diciendo "mirad qué malos, mirad lo que os están haciendo"... y Blanco ridiculizándolos porque menudas nóminas tienen...

Conste que yo protestaría de otra forma, llego a estar en un aeropuerto y por culpa de ellos no puedo viajar y los despellejo.

Joan Vecord (Ivan Roig) ha dit...

A ver, que conste que entiendo que está más que justificado el cabreo de la gente que se quedó sin poder viajar (en fin, que me llega a pasar a mí y me cago en todo el santoral), pero tengo la sensación (por lo que he leído y por lo que sigo viendo que es la opinión mayoritaria después de tantas horas, ya con la sangre más calmada) de que el común de los mortales sigue descargando su rabia contra el enemigo equivocado, porque en el fondo (aunque sí en la superfície) la culpa no es de los controladores sino del gobierno por aprobar el decreto-ley el mismo día de comienzo del puente, y más al fondo todavía del mismo gobierno y de la banca, implantándonos cada día más unas políticas de corte neoliberal que van a dar al traste con el poco Estado del Bienestar que nuestros padres habían conseguido. Sin ir más lejos, en este juego en que todos empezamos ya a quitarnos las caretas, sólo hace falta leer las últimas declaraciones de Aznar: "hay que reformar el Estado del Bienestar [...], que ya se ha demostrado insostenible":

http://www.kaosenlared.net/noticia/aznar-habla-claro-hay-acabar-actual-estado-bienestar

Entiendo perfectamente el cabreo de una clase media mileurista que ha perdido una de las pocas vacaciones que tenía. ¿Pero se han parado a pensar si de aquí a unos años tendrán ni siquiera la posibilidad o los dineros para volver a hacerlas?

Más allá del justificado cabreo inicial, la "ciudadanía" se ha mostrado borrega (seguidista de la versión oficial, más deseosa de dar justificación a su enfado que de saber la verdad) y envidiosa, dando crédito (muy a mi pesar) a todas aquellas teorías que acusan a la clase media de ser el vivero de los futuros fascistas.

Marc Peris ha dit...

Jo era el divendres passat a l'aeroport de Son Sant Joan, i em vaig quedar a terra. Al principi estava molt cabrejat amb el fet que ni tan sols hagueren convocat la vaga. Després vaig seguir els esdeveniments amb estupefacció. Em va semblar molt sospitosa la manera de gestionar els tempos del govern. L'aprovació de la llei de retallades el dia que comença el pont, em recordà l'aprovació d'altres retallades en els insofribles partits de la Roja...