M'han entrat a robar a casa, i se m'han endut el portàtil. En conseqüència, és probable que aquest blog romangui inactiu una temporadeta, o que les entrades siguin tan curtes com aquesta, fruit del breu temps de què disposo des de l'ordinador de la botiga (com ara) o a casa mons pares.
Espero no haver de continuar des de la presó, però ara mateix només tinc ganes de veure com el lladre ho torna a intentar, rellisca, cau pel pati de llums, pica amb el cap contra un sortint i perd un ull, en arribar a terra es trenca les dues cames per 600 llocs i queda atravessat a l'alçada de l'estómac per una tuberia rovellada, tan malferit que només li queda el temps just de vida per veure com arribo jo i li buido l'ull que li queda amb una cullera remullada en una barreja de vinagre, sal i la bilis negríssima que supuro.
9 comentaris:
aaamèn!
si necessiteu res, ja ens ho direu!
jo tinc el portàtil vell, no s'aguanta dret, però "xuta" bé...
el dia 4 pujo a BCN...
ai pobre! bueno, que això siga tot lo roïn!
aurora.
No jodas!!!! Cuándo? Ayer mientras pateábamos la montaña??
Qué asco.
Y qué rabia..!!
vaja, doncs sort que no éreu a casa. jo no entenc per que la gent no va a robar al corte ingles... que de fet ja no seria ni robatori, i a sobre et permet aconseguir objectes de primera ma. en fi, sera per l'adrenalina...
Merci a tots. Efectivament, sort que no érem a casa, i que les pèrdues "només" han estat materials. Ara bé, no sé si tindré prou recursos espirituals per a passar tantes hores de xafogor sense l'ordinador ni la consola! ;-) Evidentment, quan ara m'assec al sofà i em poso a meditar, els pensaments que em vénen al cap no són d'harmonia ni d'assossec ni d'acostament al nirvana, sinó maquinacions venjatives, himnes a Nèmesi i precs a les Fúries.
Els del CSI (o com sigui que s'anomenin per aquestes terres) van venir ahir a casa, però no van trobar cap empremta digital digna de ser considerada. Hi havia també una bamba força petita abandonada (el lladre va ser un nen i la va perdre en fugir esperitat?), i jo vaig demanar si no hi podrien trobar suor o pèls. Em van respondre que, com que els laboratoris estan tan saturats de feina a causa dels incomptables robatoris, aquesta mena de proves només les utilitzen quan hi hagut delicte de sang. Serà per això que en les meves fantasies venjatives hi ha cada cop més
sang.
potser no era la sabatilla del lladre, o era una falsa pista per despistar... mmmh, quin número de peu és?
certament, havia de ser una persona àgil o petita per entrar a robar pel terrat... o va entrar per la porta?
Tants Grisoms que hi ha a la tele, i a casa nostra no donen l'abast.
Vols que et porti el portàtil o no? El formates i en fas el que vulguis, vull dir, que jo no el vull pas. home, si et corre molta molta pressa, te'l puc enviar per missatger.
Avui parlo amb el pare, a veure què hi diu.
Home, si el portàtil no el vols per a res, ja m'el quedo jo! Que total faig servir l'ordinador per a escriure i navegar per internet. Però no cal que me l'enviïs, no em ve de quinze dies. [Bueno, sí, em vindrà el "mono", però el superarem].
Per cert, quan és exactament que us esteu per Calella? Perquè el Guillermo també hi serà uns dies.
Em sap molt greu això del robatori, fa anys ens va passar a casa. Em feia por entrar pensant que me´ls podia trobar a dins.
Sort!!
Imma
el portàtil va molt bé, però no se li aguanta "el cap".
hi serem del 16 al 21, ja li vaig dir a la Carner que pugéssiu a dinar...
Publica un comentari a l'entrada