dimarts, 7 d’abril de 2009

Sense internet (ni esperança)

Finalment, Vodafone em va comunicar que no em podia oferir una línia "per motius de seguretat". Vaig estar dubtant uns moments si es referien a què sóc algú prou perillós com per a no permetre-li navegar per la xarxa o bé si l'empresa havia aplicat censura per algun altre motiu. No va ser fins al tercer teleoperador (i a l'endemà) que se'm va poder oferir una mica de llum respecte de la seva negativa a donar-me servei, i aquest no va dubtar a culpar Telefónica dels meus maldecaps, i que els motius de seguretat no eran causa meva sinó de l'antiga companyia estatal, que s'aprofitava del control privilegiat que té sobre la major part de la infraestructura. Em va quedar una mala sensació al cos com si se m'haguessin tret de sobre llençant-li el mort en un altre, i no me'n vaig estar de mostrar el meu emprenyament per haver arribat a aquest carreró sense sortida gairebé un mes després d'haver sol·licitat l'alta, i que si els havia triat a ells i no a uns altres era precisament perquè s'havien compromès a què això no passaria. I encara van tenir la barra d'intentar-me colar un altre servei d'internet (no ADSL), i jo vaig aprofitar per a demanar que fessin el favor de cancelar tota mena de gestions en el meu nom i esborrar totes les meves dades. Després del seu astorament inicial (¿tan fort és el síndrome d'Estocolm d'aquests precaris mileuristes com per a sorprendre's de què algú no vulgui gaudir dels seus serveis tan exquisits?) , me'n va donar la seva paraula. Que ja sé que té el mateix valor que una merda seca de gos ple de puces a la sola d'una sabata vella i pudenta, però què hi farem. D'altra banda, això de no tenir internet té el seu costat positiu. Per exemple, t'estalvies de saber (i tot en un sol dia!) que la Guàrdia Civil segueix torturant, o de l'enèsim banquer corrupte que no rep el mateix tracte d'empresonament que l'Enric Duran, o com de barato els resulta a les grans farmacèutiques poder experimentar amb els pàries del planeta. I ja paro, no se m'acusi d'alarmisme com al físic italià que van denunciar quan va provar d'avisar els seus cociutadans de la imminència del terratrèmol.

1 comentari:

elisabet ha dit...

prova a jazztel