dimecres, 15 d’abril de 2009

Sant Jordi

En Jordi és policia, i dels bons. De jove va preferir no fer el vago com tota la resta sinó servir abnegadament a la comunitat. De fet, i durant aquests darrers anys, el Jordi ens ha defensat de tots els guarros, catalanistes i porreros que infesten el nostre país. I ara va i me'l volen engarjolar. Tal i com diu el Mail Obert d'avui a Vilaweb, en Jordi ha estat denunciat quatre vegades per tortures i maltractaments: pels tres de Gràcia, pels joves de Torà, per una fotoperiodista de Terrassa i per un jove de Sants que va sortir de comissaria amb els timpans rebentats, segons sentència ferma. I què volien que fes contra aquests antisistema, omplir-los de petons? Es mostrava igual d'inflexible durant les manifestacions a què ens tenen acostumats les noves fornades de progres, i era capaç d'enxampar un activista pel coll i cridar-li "Tu seràs el següent!". Gràcies, Jordi, pel teu fer tan clar i sincer. Qui altre, si no, hauria gosat de dir a l'advocat dels tres graciencs que "Vamos a por la Assemblea de Joves de Gràcia"? I com aquesta segur que en deu tenir tenir moltes altres d'amagades (probablement amb la cara tapada i un mocador palestí al coll, agredint els seus subordinats del Grup 6, que coordinava, per a permetre'ls de carregar), ja fos fent-se anomenar Jordi o José Javier Martín Pujal, el seu nom veritable. Amb aquest currículum exemplar jo estaria disposat a perdonar-li les seves flaqueses (físiques i morals) amb prostíbuls i cocaïna. A Londres ja n'han pres nota, i a les seves grans fites de matar immigrants brasilers o quiosquers de camí cap a casa, els bobbies no dubten ara tampoc d'atonyinar una dona indefensa. En Jordi José Javier n'estaria orgullós. Orgullós i tranquil, perquè sap que els seus negocis no corren perill i que ja n'hi ha qui se n'ocupa (com a mínim pel que fa a la Coca, un generós Guàrdia Civil). Ara bé, en aquesta llegenda tot el meu suport és amb el Drac, i espero que tan aviat com sigui possible empal·li aquests sants cavallers amb les seves pròpies llances i que els donin pel cul (mai millor dit).

4 comentaris:

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

salutacions anticapitalistes!
bon blog!

Vicent ha dit...

Deu ser semblant a l'Ander Dog, personatge descrit per Evaristo de La Polla. "Le das una porra a un tonto y ya tienes un madero", canta l'agut vocalista.

Joan Vecord ha dit...

Gràcies, Àngel! Jo també em miraré els teus, tant el de bicis (sóc lluny de poder coronar cap gran cim, però cada dia me les tinc amb taxistes pels carrers de barcelona) com el de Premià de Marx (senzillament genial!).

I sí, Vicent, els cossos de seguretat cada dia semblen més disposats a donar-li la raó a l'Evaristo. Portem uns mesos en què no passen 3 dies sense que es descobreixi la implicació d'un policia, mosso, municipal o guàrdia civil implicat en algun delicte. Però l'opinió comuna no ha variat ni un pèl: entre un okupa i un poli, les àvies seguiran creient-se el policia.

Marc Peris ha dit...

I ací a mallorca encara munten conferències de llibres sobre els mossos.
Es veu que és millor que et torturen en català.
Salut!