I encara uns dies més...

... perquè els burros de Vodafone es van equivocar de carrer a l'hora de donar-me l'alta de la línia, i ara m'he d'esperar uns dies més perquè el meu carrer veritable i el que s'havien pensat ells no tenen la mateixa centraleta, i han de començar el procés de bell nou. Afortunadament, el tècnic que es va passar per casa meva (Andoni?) va ser molt simpàtic, i encara que amb simpatia no s'arregla res com a mínim et deixa un bri d'esperança en la condició humana i et refrena les ganes de recórrer a les armes. Així doncs, he complert els 30 sense tenir internet a casa ni, per tant, recuperar encara els meus vells hàbits de lectura-escriptura informàtica. De moment, les cosetes del pis m'han mantingut ocupat (l'altre dia, per exemple, escapada al Bauhaus per a fer-me amb una petita barbacoa i un armari per a la terrassa), i la resta d'estones lliures les ocupo sortint a córrer, tocant la guitarra i llegint sobre paper (he acabat The Man Who Was Thursday del Chesterton i m'he posat amb l'exitosa trilogia Millennium del Larsson, que la Laura m'ha regalat en la seva versió anglesa). I, per si quedés la més mínima possibilitat d'avorrir-me, els veins m'han obsequiat avui a mig matí amb un incendi a l'escala, amb els consegüents crits, nervis, sirenes i tafaners que s'ho miraven des de l'altra acera. Serà que el dia és plujós, rúfol i m'enyoro del sol de Lanzarote, però tinc la sensació que avui les coses no van amb mi. Espero que sigui això i no que aquest distanciament tantsemenfotista tingui res a veure amb la trentena acabada d'assolir.