Els qui no canvien de cançó, ni se n'avergonyiran mai, són les "forces de seguretat" espanyoles, que segueixen torturant i repartint hòsties (llegiu la notícia d'avui mateix) sense que això sembli importar gaire els que s'escandalitzen amb cada acció d'ETA. I jo em pregunto: no és molt pitjor, perillosa i condemnable aquella il·legalitat i violència que exerceixen aquelles persones que, precisament (o això se suposa), són per a defensar els ciutadans i per a garantir-los el compliment d'aquells drets i principis? Seguiré amb la dinàmica del post anterior de penjar cançons amb aquesta dels madrilenys Habeas Corpus, titulada irònicament Basta Ya, per a recordar-nos que segueixen havent-hi agressions de primera i agressions de segona, agressions que convé esbombar per a treure'n benefici, i agressions que convé silenciar per a no perdre'n:
No sé com haurà quedat avui el detingut Igor Portu, però la següent fotografia mostra la cara que li va quedar a Unai Romano a finals del 2001 després de passar per les mans de la Guàrdia Civil:
L'Audiència Provincial de Madrid va decidir arxivar el cas de l'Unai a principis de 2006. La conclusió a la que arribà la jutgessa de Madrid va ser la següent: «En fin, ninguno de los malos tratos referidos en la denuncia, tales como sesiones con electroshock en pene y testículos y zona retroauricular, haber sido golpeado en forma múltiple y repetida, haber sido golpeado en el oído, estallándole el tímpano, se corrobora con informes médicos». Esfereïdor. Encara hi ha tortures a l'Estat Espanyol? Segueixen gaudint els torturadors no només de llibertat sinó de privilegis i càrrecs importants? Algunes respostes en aquest breu documental (15m) de la televisió canària:
Casualment, la cita de la sentència del cas Unai l'he extret del Contra-Infos número 398, corresponent a la setmana del 8 al 14 de febrer de 2006, en el que també es parla de l'agressió a un Guàrdia Urbà al carrer Sant Pere Més Baix, el judici de la qual contra tres pobres immigrants que passaven per allí avui omple totes les notícies. Paga la pena llegir-lo (és el punt 1, "criminalització dels moviments socials"), així com la resta de les notícies. No tinc gaires esperances posades en aquest 2008...
No sé com haurà quedat avui el detingut Igor Portu, però la següent fotografia mostra la cara que li va quedar a Unai Romano a finals del 2001 després de passar per les mans de la Guàrdia Civil:
L'Audiència Provincial de Madrid va decidir arxivar el cas de l'Unai a principis de 2006. La conclusió a la que arribà la jutgessa de Madrid va ser la següent: «En fin, ninguno de los malos tratos referidos en la denuncia, tales como sesiones con electroshock en pene y testículos y zona retroauricular, haber sido golpeado en forma múltiple y repetida, haber sido golpeado en el oído, estallándole el tímpano, se corrobora con informes médicos». Esfereïdor. Encara hi ha tortures a l'Estat Espanyol? Segueixen gaudint els torturadors no només de llibertat sinó de privilegis i càrrecs importants? Algunes respostes en aquest breu documental (15m) de la televisió canària:
Casualment, la cita de la sentència del cas Unai l'he extret del Contra-Infos número 398, corresponent a la setmana del 8 al 14 de febrer de 2006, en el que també es parla de l'agressió a un Guàrdia Urbà al carrer Sant Pere Més Baix, el judici de la qual contra tres pobres immigrants que passaven per allí avui omple totes les notícies. Paga la pena llegir-lo (és el punt 1, "criminalització dels moviments socials"), així com la resta de les notícies. No tinc gaires esperances posades en aquest 2008...
6 comentaris:
Y ahora como nueva herramienta de tortura... machacarlos hasta que canten de memoria el nuevo himno del país.
Bueno, em sembla que la nova lletra de l'himne espanyol servirà tant per a torturar les oïdes dels presos bascos com les de qualsevol altra persona del món. De lo nyonya i cursi que arriba a ser, li ha fet passar la trempera nacional (perdó, patriòtica) a més d'un espanyol!
Segur? Crec que han aconseguit que el tema estigui en boca de tots. I em sembla molt pitjor que ara qualsevol s'estigui preguntant què és ser espanyol que no pas que la lletra sigui nyonya.
No crec que aquesta filigrana de buscar lletra, donar-li el premi a un "perdedor", discutir sobre el vocabulari, a 4 mesos de les eleccions, etc, sigui casual.
Casual? No, jo tampoc no ho crec. Però ara precisament que havien aconseguit que molta gent parlés i pensés sobre el contingut que ha de tenir l'himne d'Espanya (i que s'emocionés de pensar-hi), va i n'escullen un de lo més naïf que fa avergonyir gairebé tothom. ¿Penses que la majoria de gent que realment trobaven a faltar una lletra amb la que buidar uns pulmons plens d'amor a la pàtria (militars, franquistes i nostàlgics, principalment) els ha agradat el resultat? No gens, segons he anat llegint per internet. Potser és que l'aposta era més agosarada, i pretenien implicar en el projecte d'orgull nacional l'espanyolet mitjà, el mateix a qui porten anys i panys menjant-li el cap sobre les malícies i inoportunitats d'aquestes ximpleries pròpies dels nacionalismes perifèrics. És un himne per a progres, els mateixos que s'apiaden de nosaltres perquè la raó no ens il·lumina prou com per a abandonar una llengua de quatre gats i abraçar amb passió la llengua universal per excel·lència (y por la gracia de Dios, també). Però em sembla que a aquest espanyolet mitjà tampoc no li ha agradat gaire l'invent. Són conscientes que, pel que fa a himnes nacionals, tenen dels més risibles del món.
Sí. Estic d'acord que per a molta gent "mitjana" tot això és una tonteria més de les de cada dia. Jo el que m'he trobat és que la majoria no sabia que hi havia aquest concurs. La gent normal passa olímpicament d'una lletra per les olimpiades.
Però la gent normal es qui s'amaga de les bombes, qui rep les bales perdudes. Els qui tenen perill són aquells que es pregunten per què l'himne no parla "del descubrimiento de América, del Rey,...". Crec que, per sobre de si la lletra és més o menys encertada, s'aconsegueix un trist propòsit: inflar l'orgull dels espanyolistes.
I precisament l'orgull és el que han vist "mancillado" amb la nova lletra. Lletra que, finalment, ha decidit no acceptar el Comité Olímpic Espanyol (l'organització que ho havia iniciat tot plegat). Ridícul rere ridícul. I segueixo pensant que és positiu que es normalitzi parlar d'aquestes coses entre els espanyols, perquè implica normalitzar i des-satanitzar una sèrie de coses que només havien atorgat desdenyosament com a pròpies de les derives identitàries de bascos i catalans. Ara bé, que els espanyols segueixin pensant que lo seu és "sa patriotisme" i lo nostre "nacionalisme nociu" és problema seu, i una nova ocasió de fer el ridícul davant de qualsevol mirada objectiva (és a dir, de qualsevol estranger).
Publica un comentari a l'entrada