dilluns, 7 de gener de 2008

Cançons del 2007

Fa dies que volia començar l'any nou (o millor dit, acomiadar el passat) seguint un costum cada cop més estès entre els blocaires, és a dir, elaborant una llista de les cançons que m'han acompanyat (és a dir, agradat, putejat o obsessionat) al llarg del 2007. Però si la meva memòria de peix ja m'ho posa difícil, la campanya laboral de Reis i l'intent de grip que m'ha tingut al llit les passades 36 hores (sóc un treballador exemplar i espero a emmalaltir només quan ja no tinc feina) m'ho han impossibilitat del tot. Sigui com sigui, ara mateix només sóc capaç de recordar les que entrarien dins del grup de les que he hagut d'escoltar obsessivament una vegada rere un'altra. I n'he de destacar, entre totes elles, Crazy dels Gnarls Barkley: També vaig tenir moltes nits les orelles enganxades a l'auricular escoltant la versió que en Johnny Cash fa de la cançó One dels U2: De les cançons putejadores (me'n començo a recordar, i la grip que se'm torna a fer forta), he de destacar sobretot la insufrible You're Beautiful del James Blunt, que si el primer cop ja em va semblar una mica queca (tot i que resultona i enganxosa), la vegada 1.500 ja em tenia tip de sentir-la cada mitja hora per la ràdio, i la que en va fer 10.000 vaig pensar de contractar algun mercenari dels que van combatre amb ell a l'Iraq (sí, sempre t'ho havien de recordar abans de posar la puta cançó) per a què li fes una cara nova (a l'estil Guàrdia Civil comentat més avall) aviam si, com a mínim, li canviava un xic el timbre de veu: I a mig camí entre l'avorriment i l'obsessió, entre l'odi i el plaer (de tant repetir-la la ràdio em va acabar resultant atractiva i tot, en una reformulació de la tesi goebbeliana), també es va escolar a la meva fonoteca (ai quina vergonya!) la de Superstar de la Jamelia:

2 comentaris:

Aurora Mora ha dit...

Si sapigueres les vegades que hem cantat aquesta cançò (superstar) les meues colegues i jo al singstar...

Joan Vecord ha dit...

Ja ho té això, l'art (i sobretot la música), que un és incapaç de fer prevaler la raó sobre el sentiment. Si una cançó m'enganxa, m'enganxa ben enganxat, per molt que em forci a pensar que és un producte comercial i banal o que el cantant és un imbècil o ves a saber quina excusa. Si fins i tot hi ha cançons del Julio Iglesias que encara m'emocionen, ni que sigui perquè recordo quan jo era petit i ma mare se l'escoltava!