diumenge, 18 de febrer de 2007

Canvi d'espais

Sobre el malestar d'aquests darrers dies cal considerar també el pes de la imminència del canvi d'espai en què es desenvolupa la meva vida. Dit planerament, que hem de marxar del pis. Era una mort anunciada, perquè la filla de la titular del contracte de lloguer ja ens havia dit que volia tornar a instal·lar-s'hi al setembre, però ara resulta que la nena té pressa per a iniciar el trasllat i vinga a córrer tots. És l'ex d'un dels meus companys de pis.

És clar que el moment no és el més idoni per a mi, perquè ara només tinc ànims (desànims) per a tornar al refugi domèstic de mons pares, i distreure'm-hi amb l'ordinador i el satèl·lit, i oblidar-me del món exterior i de la gent que l'habita, tot plegat massa agressiu per a la meva feblesa.

Tornaré a cometre l'error de triar l'opció més conservadora, menys arriscada i més inactiva. Hauria d'aprofitar més la meva condició de jove, sense lligams emocionals (correspostos, és clar) i amb una feina de merda, per a fugir a qualsevol altra banda i començar de nou. Ganes no me'n falten (sobretot per la part d'engegar a rodar tot el que conec), i bona de la meva part racional em diu, espantada per la degeneració que comença a afectar bona part del meu organisme, que em seria profitós i saludable. Però em falta valor, decisió, confiança i . És clar que són unes característiques que, si ja les tingués, no m'estaria plantejant de fugir a qualsevol altra banda