dilluns, 21 de novembre del 2011

Després de les eleccions

Considerant que l'Avort defalleix pels mals sentiments i vibracions que em fa venir la realitat política que ens envolta, no semblaria que hagués de ser avui el millor dia per a tornar-lo a manifestar... però vaja, serà perquè encara arrossego una mica de la febre que m'ha acompanyat aquest cap de setmana (porto 20 dies amb un etern refredat, però no m'havia vençut la febre fins divendres), però tinc la impressió que els resultats electorals no han estat tan dolents...

Que sí, que sí, que el PP ha aconseguit majoria absoluta a Espanya i que CiU ha guanyat a Catalunya, i això objectivament és una puta merda de les grosses... però ja sabíem que la meitat dels nostres conciutadans són idiotes, i aquests no han augmentat gaire el seu nombre de membres (a l'Estat, entre el PP i UPyD només han aconseguit 1.300.000 vots més; a Catalunya, entre PP, CiU, UPyD i PxC 450.000). Per això hem de mirar-nos-en la part positiva: a l'Estat espanyol hi ha força gent que ha deixat de formar part de l'altra meitat d'idiotes: el PSOE n'ha perdut 4.300.000. És a dir, podríem dir (amb una d'aquelles lectures sempre frívoles que permeten les eleccions) que de 4 persones que s'han cansat del PSOE, només 1 hauria passat a engreixar les llistes de la dreta, mentre que un altre probablement hagi passat a votar IU (ha guanyat 700.000 vots), i els altres dos s'hagin abstingut (l'abstenció ha augmentat en 2.000.000 de persones, fins arribar als 11.700.000) o votat en blanc (que ha pujat 250.000 vots, fins assolir els 580.000) o nul (n'ha pujat 50.000, fins assolir els 380.000). L'Estat espanyol ha guanyat 3 milions de ciutadans potencialment conscienciats, i això sempre resulta esperançador!

Catalunya, tanmateix, podria desdibuixar aquest enfocament "optimista", atès que bona part de les pèrdues estatals  del PSOE s'han donat aquí (800.000 vots) i no queda tan clar que els haguem pogut recuperar per a la ciutadania conscienciada (i d'esquerres, perquè la dreta, en això de la consciència de classe, ens porta molt d'avantatge), ja que és probable que la meitat d'ells s'hagin passat a CiU (250.000 vots més), PP (100.000 més) o PxC i UPyd (100.000 vots més si sumem tots els seus feixistes junts) i només n'haguem pogut recuperar l'altre meitat, perquè dono per entès que algun ex-PSOE hi haurà d'entre els 600.000 nous abstencionistes (amb un total de 2.400.000) i 100.000 dels nous vots a ICV-EUiA (amb un total de 280.000).

Per si és de l'interès d'algú, un servidor va votar —després de fer un sorteig mental entre l'abstenció (opció que em dominava), el blanc, el nul i alguns partits petits d'aquests que emprenyen— els Anticapitalistes al Congrés (quina merda de resultats, per cert: 25.000 vots a tot l'Estat) i als Escons en Blanc al Senat. 

Com a reflexió postelectoral, us convido a llegir un parell d'articles que l'Alba Rico va escriure durant la campanya electoral (no em vingueu ara amb què és massa tard, perquè tots sabem que la seva influència hauria estat nul·la): El poder de la indiferència i Què significa ser d'esquerres. Malgrat que les brases de la dura polèmica pel tema libi encara cremen per internet (si no heu seguit la polèmica, sapigueu que s'acusa l'Alba Rico, amb paraules molt gruixudes, de ser un agent de l'imperialisme i d'haver donat suport a l'atac de l'OTAN contra Líbia) i a mi em produeix encara cert cobriment de l'esperit remenar aquest pou de merda i ressentiment entre gent que se suposa que estem en el mateix bàndol socialista, vaig poder reunir l'esma suficient com per a traduir-ne aquells dos articles (i també El dret a ser llançat contra la paret), de tema diferent al de la polèmica. Quan acabi de recuperar (si la recupero mai) la fortalesa mental com per a enfrontar-m'hi, traduiré tots els articles polèmics que tinc pendents per a què cadascú en tregui les seves pròpies conclusions.

La dreta arrasa i l'esquerra segueix llançant-se els plats pel cap... ¡qui s'avorreixi aquests propers anys és perquè vol!

2 comentaris:

Jesús Párraga ha dit...

Fotre, Joan! He deixat un comentari molt llarg i se n'ha anat a fer la mà! En essència et deia que m'agrada l'article de Alba Rico i que et millores.
:)

Guillermo ha dit...

Mi opinión es que existen unos 12 millones de zombies que votan a la derecha peti qui peti, y que se reparten entre PP y otras lindezas (UPyD, falange, etc).
El resto del mundo es normal, en el sentido más cotidiano, mundano, sencillo, etc, que te puedas imaginar. Algunos con más o menos interés independentista, como nosotros, y otros que a lo largo del territorio español esperan del estado una buena gestión económica, sentido común, trabajo, oportunidades, etc.
El PSOE para mí es una marca, como la cocacola o el madrid; una cultura/forma de vivir que no es de izquierdas. Si lo fuera, no habría hecho lo que ha hecho. Y el talante finalmente ha sido como una pizca de hipocresía que lo termina de joder todo. Pienso que cuando se hace tan evidente (y la crisis lo ha conseguido) que el PSOE no es de izquierdas, ni tiene sentido común, ni ayuda a mejorar la calidad de vida de los asalariados, entonces... para qué votarlo?
Opino que la izquierda existe, pero no está reflejada en ninguna parte. Para mí la deblace del PSOE es todavía mucho peor de lo que parece, porque me juego los dedos (sanos) de la mano a que muchos han votado sólo para rebajar la presumible fuerza del PP.

Lo escuché en la radio: los que manejan el cotarro, es decir, los que dirigen el capital de los fondos de inversiones cual capitán su barco moviendo el timón, sólo esperan que el país haga todo lo que "Europa" le mande. Si detrás de Europa están los bulldogs de goldman sachs, eso nadie se lo cuestiona.
Tarde o temprano todo parecerá que se irá a la mierda, los mercados castigarán a españa, europa impondrá medidas de emergencia a españa, el PP con su mayoría absoluta lo acatará, y en unos añitos españa saldrá a flote con unos cuantos kilos de estado del bienestar menos, y con otros tantos (proporcionales) a los bolsillos de los interesados.

Los 23 millones de españoles que no votaron al PP son mudos, y mi pregunta es... ¿por qué no existe un partido de izquierdas alternativo al PSOE? Es acaso la ley d'Hont una forma de disuadir a la gente de votar los partidos minoritarios (tipop IU u otros que pudieran emerger)?
Es que hoy escuchaba también alguien que decía que al obtener CIU unos buenos resultados en catalunya, se debe interpretar como que la población acepta los recortes y los espera y aprueba. No será que políticamente se ha creado un vacio imposible de llenar?

De todas formas lo que me preocupa son esos 12 millones de zombies. No dejan de sorprenderme.