dissabte, 6 de febrer de 2010

CSO La Rimaia o encara un altre Hotel?

(1) Una mica d'aquí i una mica d'allà m'he pogut assabentar d'algunes claus sobre la nova okupació de la Rimaia:

-Es veu que s'hi volia fer un altre hotel de luxe, però que mentre es mareja la perdiu especulant amb els preus, ensabonant uns possibles re-compradors i corrompent els càrrecs públics que s'hi oferissin, l'edifici ja portava 4 anys (!!) buit. Bé, buit del tot no, perquè algun dels pisos ja estava okupat en secret i sense fer soroll.

-El desallotjament de l'antiga seu al carrer Casanova va venir provocada per la mort de la darrera inquilina legal de l'immoble, allò que en l'argot del mobbing s'anomena amorosament un "bicho", és a dir, aquell escarbat que cal exterminar com sigui per a procedir amb la revalorització de la casa.

-El propietari del nou edifici (el de Gran Via 550) va personar-se l'endemà de l'okupació amb un estol de forces de seguretat, manobres malpagats per a tapiar l'entrada(visca la consciència de classe!) i agents immobiliaris. Però no se'n va sortir. El més greu, però, és que un okupa em va explicar que el tio els va dir que això no li importava, que ell era un tio poderós (fins i tot va vantar-se de tenir negocis amb els sàtrapes de l'Urdangarin i la filla menys subnormal dels Borbons) i que no necessitava denunciar-los per a fer-los fora. Segons sembla, hauria contractat un grup de matons que es dediquen a vigilar els voltants de l'edifici, esperant alguna oportunitat per a fer vés a saber què.

[Actualització 19:30h - Alguns dels Boixos Nois detinguts desallotjaven cases okupes amb pallisses. Llegiu-ne la notícia a l'Avui].

Sigui com sigui, els nous inquilins estan molt animats amb el nou projecte de La Rimaia (de fet, amb el canvi han sortit guanyant moooolt d'espai, ja que el nou edifici és immens i té 9 plantes). Acaben de publicar una carta oberta als veïns del barri, i pretenen que la nova Rimaia esdevingui un referent a la ciutat d'espai lliure guanyat a l'especulació, i obren les seves portes a tots aquells que hi vulguin col·laborar.

(2) Casualment (o no tant, atès que és el pa que es dóna a la ciutat), a l'Ateneu Layret hem tot just inaugurat una exposició amb fotografies i textos sobre casos d'assetjament immobiliari a la ciutat, com per exemple el famós d'Enric Granados 147. Encara falta establir-ne el dia, però alguns dels protagonistes i també membres de l'Associació de Veïns de l'Esquerra de l'Eixample vindran a fer-ne una xerrada.

(3) En el recent comunicat de la CUP Barcelona [amb qui també estic establint contactes... ja en parlaré!] contra el projecte de candidatura de la ciutat per a acollir uns Jocs d'Hivern, s'hi diu el següent: "s'ha proposat que els 400.000 euros destinats a la Comissió Tècnica es destinin a fer un estudi sobre el cens real de pisos buits a la ciutat. Aleshores, legalment, s’hauria de forçar el lloguer d’aquests habitatges". Me n'alegro que el posicionament de la CUP en política d'habitatge (una de les grans xacres de la ciutat!) sigui així de contundent. Aviam si es reprenen antigues propostes, com aquella de fa un parell d'anys (d'ERC?) que no va prosperar i que pretenia obligar els propietaris a llogar els pisos. Que el sostre és un dret i no un negoci!

* * * *

[Actualització 20/02/10]

L'edifici que acull l'actual Rimaia és propietat d'una nissaga que viu de l'especulació. (Article publicat al Setmanari Directa, però reproduït íntegrament per Kaosenlared).

La Universitat Lliure La Rimaia té nova seu a Gran Via, 550. L'edifici ocupat es trobava abandonat des de fa 4 anys, després que la propietat pagués importants quantitats de diners als inquilins i a l'impremta que usava el local comercial perquè abandonesin l'inmoble. La propietat de l'edifici correspón a Agrícola Fund 3 S.L., una de les múltiples empreses de la família Guerrero Gilabert. En aquest cas els propietaris de la finca són dos dels nou germans: Nicolás i Luís Miguel, ambdós advocats del prestigiós bufet familiar d'advocats Guerrero de Castro. Els Guerrero Gilabert s'han enriquit a través de l'especulació immobiliària i financera fins arribar a ser líders en aquest camp. La família està al capdavant de Gaesco, líder en els mercat bursàtil, i de Falcon Real Estate Investments, societat creada per CB Richard Ellis -la major consultora immobiliària del món- per invertir en actius immobiliaris. Els Guerrero Gilabert estan també al capdavant del Club de Golf de Vallromanes, del qual són socis d'honor Iñaki Urdangarín i Cristina de Borbón, i del conglomerat empresarial que vol tirar a terra Can Fàbregas a Mataró per fer-hi un Corte Inglés. Les seves empreses acumulen diverses denúncies per móbing presentades a l'Oficina d'Habitatge de l'Ajuntament.

Un conglomerat especulatiu

Els germans Luis Miguel i Nicolás estan al capdavant de gairebé 25 empreses, la majoria de les quals dedicades a la promoció immobiliària, és a dir a la compra, venda, tinença i administració de béns inmobles, i a la compra d'actius bursàtils. L'empresa mare és Domasa Inversiones S.L., un holding amb més de 40 milions d'euros de capital social que agrupa els nou germans, i que participa a Indo amb un 6% comprat a Diana Garrigosa, dona de Pasqual Maragall. Aquesta és l'empresa que rep la majoria de denúncies per mòbing. Una altra empresa és Danube Property Fund II S.L., que gestiona vehicles d'inversió immobiliària a l'Europa de l'Est, principalment a les grans ciutats de Rumania i Bulgària, i que recentment ha adquirit la fàbrica de la Mercedes Benz, de gairebé 8000m2, a Bucarest. Entre d'altres operacions especulatives, cal destacar una a Navalcarnero, o­n Nicolás s'ha beneficiat d'una reordenació urbanística que va revaloritzar quatre parceles seves que sumen 26.000m2. Dues de les empreses de la família, Riera Urbanizer S.L i Eland 352 Promociones S.L., estan al darrera de la destrucció de Can Fàbregas a Mataró. Eland 352 Promociones és consellera i secretària de Torre Barceló -antiga Residencial Aurum-, promotora immobiliària que vol construir els gratacels de la Ronda Barceló i que va comprar Can Fàbregas a Naves Biada per fer-hi el Corte Inglés. Per altra banda, Riera Urbanizer S.L va tenir com a administrador a Construccions Riera S.L., empresa que figura a l'auto del jutge Baltasar Garzón del Cas Pretòria al costat d'empreses com Proinosa o personatges com Luís García, Luigi.

Un club selecte a Vallromanes

A les acaballes del franquisme s'inaugura a Vallromanes un selecte camp i club de golf, colindant amb la Casa Palau del comte d'Alba de Lieste, del que a l'actualitat n'és vicepresident Luís Miguel i capità de camp el seu germà Javier. Segons fonts del consistori de Vallromanes, la història del camp de golf està plena d'irregularitats. Així dons, gràcies a l'alcaldesa Maria Cabot i al partit Independents de Vallromanes, del qual n'era regidor l'íntim amic de Luis Miguel, Eduardo Alié, l'ajuntament sempre ha signat totes les modificacions del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal que interessaven al camp de golf, com són les ampliacions del camp, l'obertura de nous camins o les requalificacions per construir xalets propers al camp. Algunes d'aquestes obres s'han adjudicat a empreses d'Alicia Ferrin -administradora d'Agrícola Fund 1 S.L.- com Cenit Gestió