dimarts, 13 d’octubre de 2009

Cadaqués (i Maria)

Tinc el blog abandonat. Ho sé i em sap greu. En part ha estat perquè aquest cap de setmana l'he passat amb la Laura a Cadaqués. Han estat tres dies al paradís: l'hostal (casa Vehí) el teníem a tocar de l'església de Santa Maria, i el bon temps de què hem gaudit (gairebé estival) emfatitzava la bellesa cromàtica de la zona, radiant de blaus, verds i blancs. El pitjor, evidentment, la pijeria que frequenta el poble. N'hi ha de tota mena i pelatge, però els més nombrosos són, com no podia ser d'una altra manera, els pijo-progres, amb les seves variants de pijo-artistes, pijo-hippies i pijo-bohemis. I atès que ahir va ser el dia de la hispanitat, m'esperava alguna mena d'esdeveniment en un enclau tan conservador, però l'únic que vaig poder veure va ser, contràriament, un iaio embolicat en una bandera republicana. I mira que feia calor! PS: divendres, abans de marxar, vam descobrir amb astorament que algú ens havia tornat a saltar al balcó de casa. D'ençà del robatori, tanquem totes les portes i la persiana, i aquesta vegada no deurien ni haver intentat entrar. Però només se'ns van endur... ¡les dues plantes de maria! Això tindria un mínim sentit si les nostres fossin mínimament esponeroses, però se'ns havien quedat ben xiques (no feien més d'un pam), quan a aquestes alçades de la pel·lícula ja havien de superar el metre i mig. És a dir, que el lladre no devia de tenir gaire idea del que buscava... Això, o a l'edifici tenim algun obsès (i obtús) de la brigada antidroga.

6 comentaris:

Aurora Mora ha dit...

sent la pèrdua! hehehe...

Anònim ha dit...

Pero qué dices!!

(a ver si aqui en casa me crecen mejor)
;)

Yo cambiaría lo de "planta de maria" por "planta de orégano" y me iría a denunciarlo a los mossos, para que vaya quedando constancia. Una vez, bueno. Pero dos...

Guille

Joan Vecord (Ivan Roig) ha dit...

Bueno, la veritat és que la pèrdua ja l'havíem assimilat feia unes setmanes, ja que se'ns va fer palès ben aviat que les plantes no creixien segons el que tocaria. Però vam decidir seguir cuidant-les, i al final vam agafar carinyo a aquella mena de bonsais (perquè eren com una planta normal, però 15 vegades més petites).

Aquesta darrera setmana, seguint el procés normal, fins i tot havien començat el procés de "floració". Potser no ens hi vam fixar prou i havíem creat una nova modalitat de marihuana, i aquella nit va donar un sol cogollo però de la mida d'un préssec, superconcentradíssim de cannabinoides. El futur. La mare de tots els cogollos.

I es deurien despenjar els GEOS des d'un helicòpter per a endur-se-les cap a un laboratori. ;-)

enestadodepupa ha dit...

jajajajjjj...ay, perdón!

Monique LaMer ha dit...

Hola...
sóc Mónica i sóc amiga de la teua germana Elisabet; de vegades entro al teu blog des d´el De passeig; huí, quan he llegit que de nou els amics de lo "ajeno" s´han tornat a passar per la vostra casa, m´he decidit a possar-te un comentari. Fa uns anys, entraren a casa nostra, de nit....els quatre, (pare-mare-fill-filla) estàvem dormits...sembla que a més tiraren alguna cosa perquè no despertàrem...bé, el cas és que et pots imaginar quina sensació més horrible varem tindre a l´endemà....en fí, que si ja una vegada és prou, dos ni ho vullc pensar....encara que només s´endugueren les "alfabegues"! En lo que costa que creixquen!..si torneu a plantar-ne, posseu carenats!! ;)

Joan Vecord (Ivan Roig) ha dit...

Hola, Mónica, benvinguda al blog! A part dels objectes robats, és la cara de tonto que se't queda. Afortunadament, cap de nosaltres ha patit violència física... Per a la propera plantació, farem un creuament amb alguna planta carnívora, aviam si s'enduen un bon record!