Bicing, per fi

Després de 4 mesos de tenir el carnet de Bicing dormint a la cartera, ahir finalment vaig poder fer-lo servir per primera vegada. He de dir que, com que normalment ja vaig amb la meva pròpia bici plegable (com a mínim, per a anar i tornar de la feina), les ocasions en què havia necessitat del Bicing havien estat escasses, però sempre infructuoses: o bé la terminal no funcionava, o bé no hi havia cap bicicleta disponible, etc. Però ahir nit (sobre quarts de tres) vaig poder-ne agafar una a Plaça Universitat i deixar-la a l'Escola Industrial, de tal manera que el que haurien estat 20 minuts a peu, cansat i sense un bri d'aire a l'ambient van esdevenir 5 minuts, animats i amb la frescor del ventet a la cara. Vaig arribar a casa fresc com una rosa (tot i que la xafogor em va fer començar a suar de seguit), i tinc el pressentiment de què si hi hagués arribat a peu ho hauria fet molestament suat i mig marejat encara per l'hora que m'havia passat dins d'un bar al Raval. Ara feia molt de temps que no sortia de nit, i seguiré fent-ho al mateix ritme que fins ara, perquè gairebé no li trobo cap atractiu: et gastes una pasta, et vernisses amb una capa gruixuda de suor i nicotina i, sobretot, has de suportar les cares (hostiables) i les converses (insufribles) de tant de guai i modernet que corre lliure per la ciutat. Em va tornar a sobrevenir aquella sensació de pertànyer a una generació perduda i desaprofitada, però d'allò més encantada d'haver-se conegut. Afortunadament, abans havíem anat a sopar a un bufet japonès uns pocs amics de la universitat, a celebrar que un d'ells s'ha tret les opos de llatí. Malgrat l'evisceralitat que em provoca el tema de les opos, m'alegro de comprovar que l'amistat està per damunt d'aquestes coses. Si mai se n'haurà de ressentir no serà per divergències en el pla teòric, sinó perquè la pràctica quotidiana ens haurà separat irreparablement fins a distàncies tals que les converses còmodes i agradables que defineixen una amistat seran impossibles. I jo encara jugo al seu terreny. Seré una ovella descarriada que mira més enllà de les muntanyes de Filologia, però encara pasto als mateixos camps. PS: casualment, avui a Vilaweb parlen d'un sistema de cotxes plegables semblant al Bincing. Interessant, però... per a quan? I d'on treuríem l'espai per a posar-ne estacions?

Aeronàutiques

Avui he tingut una conversa surrealista per telèfon. Com que encara estava fent la migdiada, el procés de racionalització del que s'esdevenia ha estat llarg i costós. Però és que la meva interlocutora ha entrat a sac: "t'interessa un curs d'aeronàutica?". "Un curs de què?", és el que he encertat a respondre, i malgrat que no era que no sapigués que és l'aeronàutica, em sembla que la sensació que he transmès ha estat aquesta. Tanmateix, això no m'ha eliminat de la seva llista de candidats (mal senyal?), perquè (després d'un lacònic "avions") ha seguit demanant-me l'edat, l'alçada, estudis i tot un seguit de dades més. Però el meu caparró, a mesura que sortia de la letargia, s'anava obsessionant pel motiu de què el meu nom i telèfon hagués anat a parar a algú que oferia cursos d'aeronàutica. Jo!? Algú de lletres interessat en submergir-se en l'alta enginyeria i en les obscures aigües de la matemàtica més complexa? El més sensat que se m'acudia era que tinguessin accés als usos i consultes dels usuaris del Google, i que haguessin vist que darrerament he estat buscant coses de matemàtiques. Però res més lluny del disseny d'avions! Senzillament que a electricitat hauré de fer algun càlcul i tinc les mates més rovellades que unes manilles a Guantánamo. Finalment, doncs, he decidit interrompre el seu qüestionari (que en aquells moments ja m'hauria hagut de fer sospitar: m'estava demanant l'alçada i si tenia bona presència física) i li he demanat pel contingut del curs, i ha resultat ser per a una mena d'assistent de vol, algo semblant a un assafato o hostès d'avions ("però a cabina", no parava de matisar-me). No he pogut evitar que se m'escapés una rialla, tot i que realment no he pogut trobar cap objecció inapel·lable per a aquest ús del terme "aeronàutica", i no li he dit res. De fet, vist d'aquesta altra manera, la cosa m'ha començat a fer un mínim de gràcia, i quan al final m'ha demanat si hi estava interessat i em podia posar a la llista de preseleccionats, m'ha vingut un rampell de nihilisme catxondo i hi he donat el meu assentiment. Ha dit que llavors ja me'n donaria més informació, i que sempre estaré a temps de dir que no. I d'ençà d'això que porto tota la tarda imaginant-me vestit de blanc mentre assenyalo obscenament les sortides d'emergència d'un avió carregat de gent estranya entre Honolulu i Damasc. I, realment, té la seva gràcia. Allunyat del tot d'un mínim d'enfocament seriós de la vida (i no són poques les vegades que m'hi trobo), no m'importaria passar uns anys sotmès a les absurdes disciplines de la jerarquia i de l'uniforme. La meva curiositat antropològica n'estaria agraïda, i no seria algo tan moralment avorrible com el servei militar (tot i que el turisme de masses i tot allò que comporta em repugnen d'allò més). Potser és que part del meu pensament va massa pressionat pels nous viaranys de la lampisteria que començava a enfilar, i aquest oferiment a l'aeronàutica popular és un contrapunt d'allò més inesperat... i necessari. Me n'adono que estic posant massa càrrega vital al curs de lampisteria, com si fos una mena de redempció tardana a una vida enfocada sota uns paràmetres que detesto ; com si fos una mena d'entrada d'emergència a la realització personal per la via d'una feina necessària i manual. En definitiva, com si encara em pogués prendre la vida en sèrio i provar de trencar amb la inèrcia destructiva del capitalisme ; com si encara pogués viure dignament en una relació material i solidària (és a dir, marxista) amb el món que m'envolta. Però anècdotes com les d'avui potser em demostren que ja és massa tard, que ja sóc incapaç de prendre'm la vida seriosament. El cúmul de decepcions que m'ha deparat la realitat des de que vaig fer 8è d'EGB és tan gran que a aquesta meva realitat només puc odiar-la o prendre-me-la a broma. Un futur "aeronàutic" és indubtablement una opció catxonda. ; un futur de lampista, en canvi, és la opció pel ressentiment disfressada de seriositat. La dignitat, però, només la podria aconseguir, i no les tinc totes, amb aquesta segona opció. Per a riure. PS: avui o un dia d'aquests se celebren els 15 anys de la inauguració dels Jocs Olímpics. Com l'assassinat del Kennedy pels americans, és un bon referent per a saber què fèiem llavors. Jo estava a l'estiu entre setè i vuitè, i és l'època en la que puc establir la meva entrada racional al món dels adults, que s'aniria consolidant al llarg de l'últim curs de l'EGB. El problema va ser que vaig absorbir com una esponja una sèrie d'idealitzacions que, per a un bon estudiant de classe mitjana, semblaven certes i confiables. Com a mínim, jo vaig decidir creure-me-les i confiar-hi. Vaig arribar a creure en la nostra societat i les seves aspiracions nobles i principis de moralitat inqüestionable. Els patiments i injustícies que pogués veure els veia com a petites rugositat que tard o d'hora serien arreglades per l'avança imparable del progrés. Evidentment, a partir de llavors tot van ser les decepcions a què abans em referia. Ni la poma era tan fresca ni el seu pinyol tan noble. I si a un costat del pomer hi fa tant de sol és perquè a l'altre hi regnen les ombres.

De monarquies, polítics a sou i d'altres tiranies

A propòsit de l'afer contra El Jueves, és important considerar que la fiscalia va actuar totalment d'acord amb la llei, ja que van considerar que es cometia el delicte descrit a l'article 490.3 del Codi Penal (el de les injúries a la Corona). Per començar, és una llàstima que no mostrin sempre la mateixa diligència a l'hora d'aplicar la Llei, perquè no van fer res quan el passat 18 de Juliol es van manifestar alguns feixistes exhibint símbols franquistes (i això està tipificat com a delicte a l'article 607.2). Però, sobretot, l'existència dins del Codi Penal d'una sèrie d'articles que privilegien uns pocs per damunt de la resta deslegitima de soca-rel el que hauria de ser un dels pilars de l'Estat de Dret. En conseqüència, un té la sensació que no és que les lleis siguin justes o injustes (és a dir, el problema no és si és just o no que segrestin El Jueves), sinó que senzillament aquestes lleis no tenen un mínim de credibilitat i és irrellevant apel·lar a la Justícia sota unes condicions què la justícia ja ha estat desterrada de base. Les lleis espanyoles (i la de tots aquells països amb monarquies) no tenen les condicions mínimes necessàries per a ser considerades com a expressió del Dret Universal. I, en aquest sentit, és important la diferència (i significatiu el tractament diferent que se n'ha fet) entre l'atac a la llibertat d'expressió que ha suposat lo d'El Jueves i l'atac a la llibertat d'expressió que va suposar la no renovació de la llicència a la televisió veneçolana RCTV: aquest era per defensar el govern (dipositari de la sobirania popular), mentre que aquell per a defensar una monarquia (negació de la sobirania popular). Però l'alternativa a la monarquia i a d'altres jerarquies imposades per la força de la tradició (i totes les seves injustícies), és a dir, aquelles posicions de poder que haurien de representar el poble (del qual emanen) amb la força de la raó, no ofereixen el seva expressió real una alternativa gaire encoratjadora per a la desaparició de privilegis. Per a posar un exemple recent, el 90% dels alcaldes de províncies espanyoles s'han apujat el sou. De la tirania tradicional, sostinguda per la divinitat, passem a la tirania democràtica, sostinguda pel capital. Però, igual que sempre (igual que Franco, per exemple), la majoria dels nous tirans segueixen morint tranquil·lament al seu llit, com Polanco. PS1: quedi clar que no defenso cap atac a la llibertat d'expressió, tampoc el de Chávez a RCTV. El problema no és que existeixin idees perilloses o injustes, sinó condicions en què hi hagi gent disposada a seguir-les. Un bon exemple el tinc en el món del llibre, en el que està prohibida la venda o distribució del Mein Kampf. M'oposo totalment a aquesta prohibició. El problema no és el que diu aquest llibre (ans al contrari: hi ha pocs exemples més clars de la barbaritat que suposa el nazisme), sinó que algú pugui apropiar-se'n les idees. I prohibint-lo no aconsegueixen, com suposo pretenen, evitar que la gent el pugui llegir: cada cop que em ve a la llibreria algun adolescent demanant-me'l i li he de dir que no l'hi puc aconseguir, m'espanto de pensar que la seva curiositat només la podrà sadollar a la llibreria Europa o a alguna pàgina web feixista, on tindrà accés a noves i pitjors informacions. A més, prohibir alguna idea perquè és perillosa és pressuposar que la gent és idiota i incapaç de discernir amb criteri, i aquesta no pot ser la postura de cap govern envers els seus ciutadans. Per acabar, prohibint-la li donen una aura de misteri que la fa més atractiva ; i encara ho resultarà més si és exposada amb intel·ligència i reforçada des de postures de resistència i conspiració social. La prohibició afavoreix un còctel que pot resultar explosiu per a moltes ments sensibles i desenganyades per la realitat que ens envolta, de la que (amb motius) desconfien. PS2: en relació amb l'anterior, l'objectiu del segrest dels exemplars d'El Jueves no era minimitzar la propagació d'una injúria, doncs era evident que amb aquesta mesura s'aconseguiria just el contrari i se'n vendrien tots els exemplars (i ni tan sols els funcionaris de l'Estat Espanyol són tan ximples). Es tractava d'un avís, d'una advertència, de fomentar la por a expressar determinades idees. Més forta que la censura punitiva (que genera oposició) és l'autocensura (que genera sometiment).

Harry Potter i les relíquies mortals del capitalisme

Amb la publicació del darrer llibre del Harry Potter es tornen a fer evidents les possibilitats d'internet enfront de les limitacions de la indústria editorial tradicional. A les poques hores d'aparèixer l'original en anglès ja se'n podien trobar a la xarxa traduccions prou bones al castellà (en català no n'he sabut trobar cap), mentre que les editorials (Salamandra i Empúries, respectivament) anuncien que les tindran a principis de febrer del 2008. ¡D'aquí a set mesos! Normalment es algo que justifiquen sobretot pel fet d'haver de preparar una bona traducció, que implicaria un munt d'hores per al(s) traductor(s) i un altre munt per al(s) corrector(s) ; cal afegir-hi, després, maquetadors, editors, impressors i tota la comparsa. Però sovint els resultats no són els esperats, i és així que les edicions anteriors de Salamandra i Empúries han rebut crítiques tan a nivell de traducció com a nivell d'edició. I tothom està força emprenyat d'haver d'esperar ara set mesos per a poder tenir una versió oficial traduïda que ja saben que tampoc haurà justificat tanta espera, i en conseqüència les lectures a internet es disparen i funcionen com el veritable recurs de transmissió cultural. I els seus resultats no són, ni molt menys, de poca qualitat (en qualsevol cas, la proporció entre temps invertit i qualitat final és infinitament favorable per a les edicions pirates d'internet que per a les edicions comercials de paper). Internet és el contraargument més potent que tenim avui contra el capitalisme i les seves formes. És un torpede en una de les seves línies de flotació, aquella segons la qual la competència és la base de la productivitat i de la qualitat. Internet és ple d'iniciatives fetes per pura passió, per pur amor a l'art. La gent que ara mateix està traduint Harry Potter and the Deathly Hallows no espera cap retribució econòmica, com tampoc l'esperen tants i tants autors i col·laboradors del programari lliure. L'oposició tradicional entre capitalisme i comunisme la podríem expressar avui dia entre els defensors del model Windows i els del model Linux. O, fins i tot, entre la Viquipèdia i l'Enciclopèdia Catalana. Avui dia es donen les condicions necessàries per a desvincular totalment bona part de la cultura del capital i, en certa manera, triar d'obtenir benefici econòmic per mitjà de la cultura és també, avui dia, una decisió moral. Intentar justificar els set mesos de tardança amb promeses de qualitat és una presa de pèl. El que s'està justificant, en qualsevol cas, és l'existència d'una sèrie de càrrecs i de condicions laborals imposades pel model capitalista vigent (que, alhora, justifiquen el sitema educatiu vigent, que alhora justifica...). Però un parell de persones (fans adolescents del Harry Potter) són capaços, en una sola nit, d'enviar a fer punyetes tots aquests discursos justificatoris. Qui ho hauria de dir, però la supervivència del nostre planeta podria dependre del reeiximent de totes aquestes Ordes del Fènix i de la seva sort enfront del capital mortífag. I és que la realitat sovint supera la ficció.

El Feixisme contra El Jueves

Acabo d'escoltar a les notícies que el jutge del Olmo ha demanat que la policia retiri dels quioscos l'últim número de la revista satírica El Jueves, perquè a portada hi apareix un dibuix explícit del Felip de Borbó i la Leticia cardant al llit. Com s'explica a Vilaweb, la caricatura fa referència a l'ajuda per a la maternitat de dos mil cinc-cents euros anunciada pel govern espanyol, i hi surt el text "Te n'adones? Si et quedes embarassada... això serà el més semblant a treballar que hagi fet en tota la meva vida".
























Tot el meu suport per a l'equip d'El Jueves. El meu petit, estúpid i inútil gra de sorra serà fer una fotocòpia ampliada del dibuix i enganxar-me'l a la part del darrere de la samarreta, que exhibiré orgullosament demà quan em desplaci fins Plaça Catalunya. El jutge ha demanat també al director d'El Jueves que els digui el nom de l'autor del dibuix [¿tan estúpids són que no saben que els dibuixants firmen les seves obres?], a qui poden caure dos anys de presó per calúmnies i injúries als fills de puta que viuen a la Zarzuela. Lamentable i fastigós. Aviam si tot plegat serveix, com a mínim, per a resoldre el problema amb aquests Borbons paràsits. Hi ha dues opcions: o ens adaptem als temps que corren i els obliguem (amb els Drets Humans a les mans!) a renunciar a tots els seus privilegis i collonades, o bé acceptem que encara ens regim per maneres de segles pretèrits i els guillotinem a la Puerta del Sol. Però més important encara que el destí d'aquesta família de subnormals congènits (res d'estranyar, venint d'una nissaga que, a més d'assassina, es caracteritza per incestuosa) és la delicada situació de la llibertat d'expressió. Recordem que, segons la propaganda oficial, aquesta només està amenaçada a Cuba i a Veneçuela...

Ànims, gent d'El Jueves!!
.

Ha començat el curs

Aquest vespre he començat el curs de lampisteria, la part d'electricitat. A l'agost pararem i hi tornarem al setembre, quan començarà també la part de fontaneria. Tot està anant massa ràpid, però ho porto bé. Dissabte vaig parlar amb mons pares i vaig acabar per decidir que el faria, diumenge vaig dir-los als companys de pis que marxava, ahir vaig anar a inscriure-m'hi i pagar, i avui he començat les classes. Tinc la impressió que són coses que vull fer, però hi ha massa fils sueltos que em fa por d'estirar massa i que se'm desfaci tota la pilota. És veritat que m'interessa? Realment puc compaginar-ho amb el gasto del pis? No m'he gastat massa diners (1850€) per un curs que he triat massa ràpid sense saber-ne totes les característiques? A més, a classe he tingut la impressió que sóc l'únic que no té la més mínima idea del que s'hi explica, tot i que sé que en el fons això em motiva, perquè prefereixo que el curs m'exigeixi esforç constant i m'ofereixi realment nous coneixements. A jutjar pel dossier i el llibre que m'han entregat, hauré de fer també una bona repassadeta a les meves mates (començant per les operacions més bàsiques de l'EGB, que ja ni recordo). En qualsevol cas, estic aconseguint fer prevaler els costats positius de tot plegat (tampoc és que estigui content, però com a mínim sí una mica emocionat), malgrat que hi ha un seguit de petites (o no tant petites) cosetes que m'amenacen des de les profunditats de la consciència. (1) ¿És el motiu econòmic l'únic pel que deixo el pis? M'ha sorprès que la Montse de la llibreria m'hagi comentat avui que m'anirà bé, a banda de començar el curs, marxar del pis ; perquè no recordo haver dit mai res que pogués fer pensar ningú que al pis no m'hi trobo bé. (2) A més, ahir van saber-se els resultats de les opos de Grec i de Llatí. Si las coses haguessin anat com se suposa que havien d'anar, ahir hauria posat punt i final a més de vint anys d'educació ; ahir hauria assolit el colofó a tantes hores invertides, a tants diners i sacrificis malgastats per mons pares. I quan hi penso em sobrevé la sensació de ser engolit per la immensa bola que conformen tots aquests milers de dies perduts al llargs de tots aquests anys. Tot i això, sé que si no els hagués viscut com els he viscut avui no podria sentir ni pensar el mateix i, en aquest sentit, no els he perdut. Avui hi pensava quan em mirava els companys del curs d'electricitat: què n'esperen, ells? algo semblant al que pensava jo quan vaig entrar a la universitat? o (millor) quan vaig entrar a l'institut? s'ho prenen com una feina, com un hobby o ni tan sols s'ho plantegen i estan dissolts en la inèrcia de la seva classe social? preferirien cursar els estudis universitaris que jo m'he impedit d'acabar? (3) Amb tot plegat no sé si estic fent una passa més (i significativa) lluny del món que m'ha vist créixer i sota el que he vingut desplegant els meus referents i bastint les meves relacions personals. Cada cop més sovint (sobretot aquests darrers dies), quan rasco una miqueta la capa de tantsemenfotisme que em cobreix, hi descobreixo certa voluntat de trencar vincles amb aquest meu passat. I després, és clar, passen a fer-me una visita pel pis i jo prefereixo quedar-m'hi fent la migdiada que marxar a fer una volta. No fos cas, també en part, que m'estiressin de cap fil suelto. Me n'he adonat que no tinc ganes de parlar-ne amb ningú. En certa manera, que no puc parlar-ne amb ningú: massa explicacions, massa interconnexions entre els més diversos aspectes de l'existència, massa (sobretot) allunyat de les perspectives habituals. Tinc el convenciment de què, si comentés en veu alta alguna de les possibilitats que veig en aquest gir vital que estic emprenent, provocaria una d'aquelles reaccions de paternalisme ofensiu que tan em dessagnen. Traspassar determinats límits (fins i tot en ambients ideològicament propers), té certs riscos en l'acceptació i reputació social, i ara mateix no estic disposat a assumir-los. De moment, millor no precipitar-se i seguir amb el curs desangelat i poc apassionat de la meva vida. A poc a poc i bones maneres.

Bilingüisme ciudadano

Fa pocs dies ens ha arribat a la llibreria "El català perseguit", un recull a càrrec de David Pagès d'atacs i disbarats contra la llengua catalana. A internet hi tenen un pàgina en la que pots deixar una experiència viscuda en la que t'has sentit discriminat, atacat o insultat pel fet d'usar el català. Acabo d'enviar-lis el que em va passar dijous: Treballo en una llibreria. Fa un parell de dies va venir-nos un senyor demanant el darrer llibre apologètic del partit Ciudadanos de Cataluña. Se'm va adreçar en castellà, i jo vaig respondre-li en català. Al cap d'una estona, suposo que fart de la meva "mala educació", em va demanar (en castellà) com era que no em donava la gana d'atendre'l en castellà, si la Catalunya real era una societat bilingüe (sic). Li vaig replicar que, en primer lloc, a Catalunya es parlen moltes més llengües que no pas dues, i tot seguit vaig mostrar-li la meva indignació per la seva concepció del que és el bilingüisme. Vaig provar d'argumentar-li que el bilingüisme ideal seria aquell en què cadascun dels interlocutors parla lliurement en la seva llengua i l'altre l'entén, però el senyor va donar-me l'esquena i va començar a allunyar-se. Abans de desaparèixer, a l'estil dels millors Western, va tornar a girar-se i m'amenaçà (en castellà): "això se us acaba ; el vostre oasi té els dies comptats".

Crowded House Lyrics - People Are Like Suns

People are like Suns

Sweet madness it must be wrong what kind of fool imagines love with all this going on stars burning in the empty sky and the city is aflame with a million lights And they come and they go in the blink of an eye Science will enable us to her to be crystal clear to make diamonds in the shifting sand Better take all the love that you got in a single hand and they come and they go in the fullness of time people are like suns they are burning up inside People are like suns breathing into life all that's good in us to saints become it can't be helped doesn't stop me thinking out aloud I could've done something they come and they go they come and they go People are like suns they go out tonight set this town alight all fade into white La gent és igual que els sols

Dolça bogeria. Hi deu haver algun error. Quina mena de boig s'imagina l'amor amb tot això que està passant? Estels cremant al cel buit, i la ciutat és en flames amb un milió de llums. Vénen i s'en van en un obrir i tancar d'ulls. La ciència ens habilitarà a ella, a ser cristall transparent, a fer diamants a la sorra canviant. Millor pren tot l'amor que tens en una sola mà. Vénen i se'n van en la plenitud del temps. La gent són com sols. Es consumeixen per dins- La gent són com sols. Respirant a la vida. Tot això és bo per a nosaltres per a esdevenir sants. No s'hi pot fer res. No m'aturis de pensar en veu alta. Hi podria haver fet alguna cosa. Vénen i se'n van vénen i se'n van. La gent són com sols. A la nit s'apaguen. Posen aquesta ciutat en flames. Tot ho redueixen a blanc.

.

Índex de cançons del disc Time on Earth: clica aquí

Crowded House Lyrics - You're the One to Make me Cry

You're the One to Make me Cry

Who’ll face the tide And take their chances Will fasten the lines To broken branches Adrift on the ocean In wild winter storms I have to imagine things To keep myself warm The night closing in But not to worry Told everyone I know That I was sorry But I heard them all singing For comfort and peace And in my confusion here I still believe You're the one to make me cry You're the one to take me home Of all the people in my life My thoughts keep returning to you But consciousness is fading fast Surrounded by signs That go on living Make circles in time The spider web spinning But I have no illusions Of where I am now I’ll let this wave take me And draw me down You're the one to make me cry You're the one to take me home Of all the stories in my life Only good things return to you If I could only say the words If you could hear me cry for help But I’d lift my head up to the sky But the planes that were circling Now have gone Ets l'única que em fa plorar Aquell qui encari la marea i aprofiti les seves possibilitats lligarà les línies a branques trencades. A la deriva en l'oceà enmig de salvatges tempestes hivernals he d'imaginar-me coses per a mantenir-me calent. La nit que avança (però no hi ha motiu per a preocupar-se) li va dir a tothom que conec que em sabia greu Però els vaig sentir a tots cantar per al consol i per la pau i aquí en la meva confusió encara crec Que ets l'única que em fa plorar que ets l'única que em porta a casa. De tota la gent de la meva vida els meus pensaments segueixen tornant a tu. Però la consciència defalleix ràpidament. Envoltat de senyals que segueixen amb la seva vida, fa cercles en el temps el filat de la tela d'aranya. Però jo no tinc il·lusions sobre on sóc ara. Deixaré que aquesta ona se m'endugui I em llenci daltabaix. Tu ets l'única que em fa plorar Tu ets l'única que em porta a casa. De totes les històries de la meva vida només coses bones tornen cap a tu. Si jo pogués tan sols dir les paraules, si tu poguessis sentir-me cridar demanant ajut. Però jo elevaria el meu cap al cel. Però els avions que donaven voltes ara ja han marxat.

.

Índex de cançons del disc Time on Earth: clica aquí

Crowded House Lyrics - Transit Lounge

Transit Lounge

Talk to her That’s right It could mean more than you think Talk to her That’s right You don’t have to lose a thing Leave your boots and saddle outsite You could make her happy again Laugh about The time She threw the dinner at you And in the coconut grove You can imagine the scene: another bus unloads We’re still waiting to leave Talk to her That’s nice Or you could make a murder begin Breath on her That’s right Once more, you will be her friend She’s the only one who knows Where you're from and where you've been And what remains unsaid can leave you hanging in between. I spent a lot of time In the transit lounge And I wasn’t sure Where I was going now The papers I read were all yesterday’s news Not 100% sure What I did with my shoes Lying on the floor Of the transit lounge There’ll be no announcements made You better make sure You don’t sleep too sound There’ll be no announcements made There’ll be no announcements made And you can dream about The things You meant to do before you die Break him out, this one you'll waiting for his moment to shine And all the stupid things I said Will haunt you, will linger I guess And in the coconut grove You can imagine the scene Another bus unloads We’re still waiting to leave The camera flash goes off See the tallest man alive And Thai massage his feet Before his long plane ride Sala d'embarcament

Parla amb ella Està bé. Podria significar més del que penses. Parla amb ella. Està bé. No tens per què perdre-hi res. Deixa les teves botes i la montura a fora. La podries tornar a fer feliç. Somia sobre el moment en què et va llançar el sopar a sobre I a l'arbreda de cocoters Et pots imaginar l'escena: un altre autobús que descarrega, i nosaltres que encara esperem per marxar. Parla amb ella. Això està bé. O podries fer que comencés un assassinat. Xiuxiueja-li. Això està bé. Un cop més, seràs el seu amic. Ella és la única que sap D'on ets i on has estat. I el que queda sense dir et pot deixar penjat al mig. Vaig passar molt estona A la sala de trànsit I no estava segur On és que anava ara. Els diaris que vaig llegir Tots eren notícies d'ahir. No n'estic segur al 100% del que vaig fer amb les sabates. Estirat a terra de la sala d'embarcament No hi haurà més comunicats. Millor assegura't que no dorms massa profundament. No hi haurà més comunicats. No hi haurà mes comunicats. I pots somiar amb les coses que vas voler fer abans de morir. Allibera'l, aquest. Estàs esperant el seu moment per a brillar. I totes les coses estúpides que he dit t'atormentaran, persistiran M'ho suposo. I a l'arbreda de cocoters ja et pots imaginar l'escena: un altre autobús descarrega. I nosaltres que encara esperem per marxar. El flaix de la càmera s'apaga Mira l'home més alt de tots i fes-li un massatge thailandés als peus abans que el seu llarg avió s'enlairi.

.

Índex de cançons del disc Time on Earth: clica aquí

Crowded House Lyrics - Walked her Way Down

Walked Her Way Down

She walked her way down It brought my mind back From where I was trapped How long will it take For tension to break Feel it sliding off Shimmy-like cloth I left on the ground And I know what the answer is And I’m happy to be here tonight But when you’re in the moment Everything you want is right But before she takes a step She’s waiting for the beat to arrive And the drummer’s counting out the start She walked her way down In silver and black Tension is stacked I picked up the trace A scent I can’t place Remembering desire Higher and high Lift off the ground And I know what the answer is But I’m happy to be here tonight And when you’re in the moment Everything you want is right From before she takes a step She’s waiting for the beat to arrive The drummer makes the same mistake And my eyes are on the shape That is captured in the light All went quiet on the floor When she walked her way down As we happen to be here tonight But don’t we make a beautiful sight And when you’re in the moment Everything you want is right But before she takes a step She’s waiting for the beat to arrive And contained by all the pressure Everything you want to become The drummer always comes in late And my eyes are on the shape That is captured in the light And I want to feel the weightless grasp Upon my heavy life

Va marxar caminant

Ella va marxar caminant. Això em va fer pensar, des d'on estava atrapat, quant de temps li caldrà a la tensió fins a esclatar. Sent-la com llisca. Vaig deixar a terra una peça com de camisa de ball. I sé quina és la resposta. I estic content de ser aquí aquesta nit Però quan travesses un bon moment Tot el que vols està bé. Però abans de fer una passa, Ella està esperant que arribi el batec, i el bateria està començant el compte. Ella va marxar caminant. Platejada i de negre La tensió s'acumula. Vaig seguir el rastre Una olor que no puc ubicar. Fent-me recordar el desig. Més i més fort. Es desenganxa del terra. I sé quina és la resposta. Però estic content de ser aquí aquesta nit. Però quan travesses un bon moment Tot el que vols està bé. Des d'abans de fer una passa Ella està esperant que arribi el batec, i el bateria comet el mateix error. I els meus ulls són dins de l'ombra que és captada sota la llum. Tot va esdevenir tranquil a terra quan ella va marxar caminant. I es dóna el fet que som aquí aquesta nit però no oferim una imatge gaire bonica. Però quan travesses un bon moment Tot el que vols està bé. Però abans de fer una passa Ella està esperant que arribi el batec. I contingut per la pressió hi ha tot el que vols arribar a ser. El bateria sempre entra tard. I els meus ulls són dins de l'ombra que és captada sota la llum. I vull sentir l'arrapada ingràvida sobre la meva vida pesant.

.

Índex de cançons del disc Time on Earth: clica aquí

Crowded House Lyrics - English Trees

English Trees

English trees in my garden We planted seeds in a faraway land In between the palms and the succulent grow.

They lose their leaves in the winter Mark the seasons for him and for her Once upon a time in the fallen snow Up against the sky made a silhouette show.

England cries and she plays for him Her chords entwined like a requiem Although it’s springtime and colour is new In Regent’s Park I will mourn for you And I must be wise somehow ‘Cause my heart’s been broken down It’s so far to fall And so hard to climb Nothing’s sadder, I know, Than the passing of time Won’t forget me You won’t forget me Like english trees in my garden Summer’s missed you, my darling And all your crimes are forgiven Yeah, all your crimes are forgiven And I must be wise somehow There's english trees in my garden

Arbres anglesos

Arbres anglesos al meu jardí Vam plantar llavors en una terra llunyana. Creixen entremig de palmeres i de suculenta. Perden les seves fulles a l'hivern. Assenyalen les estacions per a ell i per a ella. Un cop fa molt de temps sota la neu que queia alçats contra el cel van fer que es mostrés una silueta. Anglaterra plora i ella toca per a ell els seus acords entrellaçats com un rèquiem. Malgrat que és primavera i el color és nou, a Regent's Park jo estaré de dol per tu. I, d'alguna manera, he de ser prudent perquè el meu cor ha estat trencat. És massa lluny per a caure'n i massa dur per a pujar-hi. No hi ha res més trist, ho sé, que el passar del temps. No m'oblidaràs. Tu no m'oblidaràs. Com els arbres anglesos al meu jardí. L'estiu t'ha enyorat, estimada, i tots els teus crims estan perdonats. Sí, tots els teus crims estan perdonats. I, d'alguna manera, he de ser prudent Hi ha arbres anglesos al meu jardí.

.

Índex de cançons del disc Time on Earth: clica aquí

Crowded House Lyrics - Silent House

Silent House

These walls Have eyes Rows of photographs And faces like mine Who do We become Without knowing where We started from? It’s true I’m missing you And I stand alone Inside your room

Everything that you made by hand Everything that you know by heart I will try to connect All the pieces you’ve left I will carry it on And let you forget I’ll remember the years When your mind was still clear All the flickering lights They filled up this silent house

One room Two beds In the closet hangs Your favourite dress Good books you read Are in pieces now The pages are shredded

Everything that you made by hand Everything that you know by heart I will try to connect All the pieces you’ve left I will carry it on And let you forget I’ll remember the years When your mind was still clear All the flickering lights That filled up this silent house Everything that you made by hand Everything that you know by heart All the names that you can’t recall I will try to connect All the pieces you’ve left I will carry it on And let you forget I’ll remember the years When your mind was still clear All the laughter and light That filled up this silent house Casa silenciosa

Aquestes parets Tenen ulls

Files de fotografies I cares com la meva Qui és que esdevenim sense saber des d'on vam començar? És veritat. Et trobo a faltar. I m'estic dret tot sol dins la teva habitació.

Tot el que vas fer a mà. Tot el que vas saber de memòria. Provaré de connectar totes les peces que has deixat. Ho continuaré i et deixaré oblidar-ho. Recordaré els anys quan la teva ment encara estava clara. Totes les llums parpallejants... elles omplien aquesta casa silenciosa.

Una habitació Dos llits A l'armari penja El teu vesit preferit. Bons llibres que vas llegir ara estan fets miques Les pàgines fetes bocins.

Tot el que vas fer a mà. Tot el que vas saber de memòria. Provaré de connectar totes les peces que has deixat. Ho continuaré i et deixaré oblidar-ho. Recordaré els anys quan la teva ment encara estava clara. Totes les llums parpallejants que omplien aquesta casa silenciosa. Tot el que vas fer a mà. Tot el que vas saber de memòria. Tots els noms que no pots recordar. Provaré de connectar totes les peces que has deixat. Ho continuaré i et deixaré oblidar-ho. Recordaré els anys quan la teva ment encara estava clara. Tots els riures i llums que omplien aquesta casa silenciosa.

.

Índex de cançons del disc Time on Earth: clica aquí

Crowded House Lyrics - A Sigh

A Sigh

A sigh from the deepest well you can tell a lot by not saying a thing this truth between us my friend is longing.

A sigh from loneliness to end no changing the story now a sigh from the emptiest part it's a tender place.

A sigh is more than I can bear this show is not fooling anyone but it's all for you I think you're mind is made up

Un sospir

Un sospir des de la font més profunda. Pots explicar moltes coses sense dir res. Aquesta vertitat entre nosaltres, amiga meva, s'enyora.

Un sospir des de la solitud fins a la fi. Ara com ara la història no canvia. Un sospir des de la part més buida és un lloc tendre.

Un sospir és més del que puc suportar. Aquesta demostració no enganya ningú. Però és tota per a tu. Penso que ja t'has decidit.

.

Índex de cançons del disc Time on Earth: clica aquí

Crowded House Lyrics - Heaven that I'm Making

Heaven that I'm Making

Plead with my saint

Wash his hands and feet

Find his complaints

Make this world complete

And this heaven that I’m making

It can’t come quickly enough

And the big wave that I’m taking

It feels like I’m just waking up

Mind out, don’t think

I can’t get used to it

Right on the brink

I end up losing it

And this heaven that I’m making

It can’t come quickly enough

And the big wave that I’m taking

It feels like I’m just waking up

And I’ll be there

If all of creation is kind

And each conversation I hear

As I’m walking in through the crowd

As if I could float through the air And this heaven

This is heaven that I’m making

This is heaven.

It can’t come quickly enough

And the big boat that I’m taking

It can't come by quickly enough

If there is hell on Earth

There must be heaven too

Both in one place

And not a second to lose

El Cel que estic creant

Suplica el meu sant.

Renta-li les mans i els peus.

Esbrina les seves queixes.

Fes aquest món complet.

I aquest Cel que estic creant

no pot arribar prou ràpidament,

i la gran onada que estic agafant

sembla com si tot just m'estigués despertant.

Ves amb compte, no pensis,

no puc acostumar-m'hi.

Just al límit

acabo perdent-lo.

I aquest Cel que estic creant

no pot arribar prou ràpidament,

i la gran onada que estic agafant

sembla com si tot just m'estigués despertant.

I jo seré allí

si tota la creació és amable

i cada conversa que escolti

mentre hi vaig caminant enmig de la multitud

com si pogués surar per l'aire.

I aquest Cel.

Aquest és el Cel que estic creant.

Aquest és el Cel.

No pot arribar prou ràpidament.

I la barcassa que estic agafant

no pot venir per aquí prou ràpidament.

Si hi ha infern a la Terra,

hi ha d'haver un Cel, també.

Tots dos en un mateix lloc.

I no hi ha un segon a perdre.

.

Índex de cançons del disc Time on Earth: clica aquí

Crowded House Lyrics - Even a Child

Even a Child

I want to turn up the lights

I want to keep your hopes alive

So where do I begin

to help you believe again?

Makers of secret planes

Keepers of our last remains

Dream of a holy state

In a nightmare time

You know I meant it well

but who was it meant to help

Even the child knows

you don't waste it

a promise is only given once

and there's no doubt that changes have begun

Even a child knows

that you can't fake it

as long as the world is waking up

You are free now to recover your heart

The stories left to write

The ebb and flow of my life

To justify the end

I'll do everything I can

and it's a dangerous game

I heard you tell someone that you don't care

but I don't believe the message

and when you sing about love

what are you thinking of?

Even a child knows

you don't waste it

as long as the world is waking up

and there is no doubt

that changes have begun

Even a child knows you don't fake it

a promise is only given once

you are free now to go wherever you want

There's nothing like

waking up in some foreign town

music a call to prayer

wailing out of speakers

in the market place

the first time even a child

even a child knows you don't waste it

a present can always be delivered twice

You are free now to receive the gift of insight

from now on let's be open

All in time let's breathe in

Am I brave? You're so brave

Am I afraid? No not afraid

Even the child

Fins i tot un nen

Vull donar més potència a les llums.

Vull que les teves esperances es mantinguin vives.

Per tant, per on començo

a ajudar-te a tornar a creure?

Els qui fan plans secrets,

els qui guarden les nostres últimes restes,

somien en un estat sagraten un temps de malson.

Saps que vaig posar-hi bones intencions,

però a qui se suposa que havia d'ajudar?

Fins i tot un nen sap que tu no ho desaprofites.

Una promesa es dóna només una vegada,

i no hi ha cap dubte que els canvis han començat.

Fins i tot un nen sap que tu no pots fingir-ho,

mentres el món segueixi despertant-se.

Ara ets lliure per a sanar el teu cor.

Les històries que van quedar per a escriure.

El flux i reflux de la meva vida per a justificar el final.

Faré tot el possible i és un joc perillós.

Vaig sentir que li deies a algú que no te'n preocupes,

però no em crec el missatge.

I quan cantes sobre l'amor,

en què penses?

Fins i tot un nen sap que tu no ho desaprofites,

mentre el món segueixi despertant-se,

i no hi ha cap dubte que els canvis han començat.

Fins i tot un nen sap que no pots fingir-ho,

una promesa es dóna només una vegada.

Ara ets lliure per a anar allà on vulguis.

No hi ha res com despertar-se en algun poble estranger.

La música és una crida a pregar

mentre gemega des dels altaveus del mercat.

La primera vegada fins i tot un nen...

Fins i tot un nen sap que tu no ho desaprofites.

Un regal sempre pot ser entregat dos vegades.

Ara ets lliure per a rebre el do de l'enteniment.

D'ara endavant siguem oberts.

Tots a temps aspirem.

Sóc valent? Tu ets molt valenta.

Estic espantat? No, no estic espantat.

Fins i tot un nen.

Índex de cançons del disc Time on Earth: clica aquí

Horitzó de lampista

Acabo de venir a casa mons pares un senyor d'una escola d'oficis, ja que fa un parell de dies els vaig mostrar correutrònicament el meu interès en fer un curs de fontaneria. El senyor m'ha caigut simpàtic, i no m'ha despertat aquella desconfiança com el comercial encorbatat de l'altra acadèmia. A part d'això, els preus són una mica més barats i, sobretot, ofereixen la possibilitat de realitzar conjuntament (i amb un bon descompte) un curs de fontaneria i un d'electricitat, és a dir, un curs de lampisteria. Això em suposaria haver d'anar-hi al vespre un parell d'hores de dilluns a dijous, mentre que fer només fontaneria implicaria tan sols dimarts i dijous. Però vaja, si total he de malbaratar la majoria de tardes, prefereixo aprendre també algo d'electricitat. L'únic que perdré seran els partits de futbol sala dels dimarts, però me'ls perdria tanmateix només amb el curs de fontaneria. En tinc ganes, i estic clarament inclinat a dir que sí, que l'agafo. Però això comportaria haver de reduir gastos, és a dir, tornar a casa mons pares. I això no ho tinc tan clar, però també semblo inclinat cap al sí, cap a tornar a casa mons pares. Per tot plegat, li he dit al senyor que el trucaria demà a primera hora de la tarda, quan hagi pogut rumiar-m'ho una mica. Però tampoc vull maldecaps, i sé que em posaré neguitós si començo a sopesar-ne els pros i els contres, els beneficis i les pèrdues, els guanys i les renúncies.

Crowded House Lyrics - Pour le Monde

Pour le Monde He imagines the world As the angel ascending Like the ghost of a man Who is tied up to the chair And he tries to believe That his life has a meaning With his hand on his heart Pour le monde, pas pour la guerre And I wake up blind Like my dreams were too bright And I lost my regard For the good things that I had And the radio was sad When you listen for good In a hope that comes to nothing ‘Cause the liars have moved in And they believe their own Dark medicine They act so nonchalant But he is not a dog Perform for you in the stadium For the world, not for the war And he won't hesitate, Though it might lead to heartache In the night club indigo For the world, not for the war Pour le monde, pas pour la guerre When you listen for good In a hope that comes to nothing ‘Cause the liars have moved in And they brew their own Dark medicine Believing it’s good Behind their jaded eyes The dilemma He’s the best You’ve ever had He’s so low You'll never know He’s the best You’ve ever had He’s the best You’ve ever had He’s so low You’ll never know Here we go. Per al món Ell s'imagina el món com l'àngel que s'enlaira, com el fantasma d'un home que està lligat a una cadira. I ell intenta creure que la seva vida té un sentit, amb la mà damunt del cor, per al món, no pas per a la guerra. I jo em desperto encegat, igual que els meus somnis eren massa brillants. I vaig perdre la consideració envers les boses bones que tenia. I la ràdio estava trista. Quan esperes escoltar bones notícies en una esperança que acaba en no res perquè els mentiders han arribat, i ells creuen en la seva pròpia medicina obscura. Ells actuen amb tota indiferència, però ell no és un gos. Te'n fan una representació a l'estadi. Per al món, no per a la guerra. I ell no dubtarà, encara que això pogués provocar-li un atac de cor sota el color anyil d'un club nocturn. Per al món, no pas per a la guerra. Per al món, no pas per a la guerra. Quan esperes escoltar bones notícies en una esperança que acaba en no res perquè els mentiders van arribar i ells fabriquen la seva pròpia medicina obscura. Creient que és bo Darrera els seus ulls de jade. El dilema. Ell és el millor que mai has tingut. Ell està tan abatut que mai sabràs. Ell és el millor que mai has tingut. Ell és el millor que mai has tingut Ell està tan abatut que mai sabràs Som-hi

Índex de cançons del disc Time on Earth: clica aquí

Crowded House Lyrics - Say That Again

Say That Again Say that again I won't forget The phrase that turned in my head And at the start it makes no sense, a long time left to understand. There, on the shore, the girl that I adore she combs her hair on the sand. And I know You got to fight the plan You got to bend the rules Yeah I know You got to be your own man You got to brake the rules I think too much the alphabet They dance a pirouette in my head. A chance remark become the spark and maybe luck has come again The hints of a smile the accidental rhyme they captured me the first time And I know You've got to fight the plan You got to bend the rules Yeah I know You got to be your own men You got to make the rules Midnight is standing in the shadows this haunting is a reckless escape late nights of crawling on the sidewalk Let's stay on in the mansion for the weekend Let's go on making moments last a lifetime We live on in the promises we keep The hint of a smile The accidental rhyme They captured me the first time And I know You've got to fight the plan You got to bend the rules Yeah I know You got to be your own men You got to brake the rules You got to be your own men You got to make your own rules Let's go making moments last a lifetime We live on in the company we keep Torna-m'ho a dir Torna-m'ho a dir. No oblidaré aquella frase que em voltava pel cap. Al principi no té cap mena de sentit. Va caler una llarg temps per a entendre-la. Allí, a la platja, la noia que adoro es pentina els cabells damunt la sorra. I jo sé que has de combatre el pla, que has d'interpretar les regles a la teva manera. Sí, jo ja sé que has d'arreglar-te-les sola, que has de trencar les regles Penso massa en l'abecedari. Fan piruetes dins del meu cap. Un comentari fortuït esdevé l'espurna, i potser la sort ha tornat de nou. Les insinuacions d'un somriure, la rima accidental, em van capturar la primera vegada. I jo sé que has de combatre el pla que has d'interpretar les regles a la teva manera. Sí, jo ja sé que has d'arreglar-te-les sola, que has de trencar les regles Mentre la mitjanit s'alça entre les ombres aquesta cacera és una escapatòria temerària. Matinades d'arrossegar-se per la vorera. Quedem-nos a la mansió el cap de setmana. Fem que els moments durin tota una vida. Vivim de les promeses que mantenim La insinuació d'un somriure, la rima accidental, em van capturar la primera vegada. I jo sé que has de combatre el pla que has d'interpretar les regles a la teva manera Sí, jo ja sé que has d'arreglar-te-les sola, que has de trencar les regles que has d'arreglar-te-les sola, que has de fer les teves pròpies regles Seguim fent que els moments durin tota una vida. Nosaltres vivim de la companyia que mantenim.

Índex de cançons del disc Time on Earth: clica aquí.

Crowded House Lyrics - She Called Up

She Called Up She called up And gave me the news It made me so sad, sad, sad There was nothing I could do She’s too far away And you had to leave I can never repay you now For what you gave to me A whisper that can blow a chasm wide It took us all It took us all Pushed apart the mountains and the tide It took us all She called up And gave me the news It made me so sad, sad, sad There was nothing I could do I was so lost In delirious sleep I wasn’t prepared for that position Well, maybe I was naïve But truth is a mortal blow You know all there is to know The hurt that you held so close Is something better now and she call She called up And gave me the news It made me so sad, sad, sad There was nothing I could do She's too far away and you had to leave I can never repay you now For what you gave to me (bis) She called up She called up Well, she called up And gave me the news Ella em va trucar Ella em va trucar i em va donar les notícies. Em va posar tan trist, trist, trist que no hi havia res que hi pogués fer. Ella és massa lluny I tu vas haver de marxar. I ara ja no puc compensar-te pel que em vas donar. Un rumor capaç d'obrir un ampli abisme se'ns va endur a tots se'ns va endur a tots. Va fer fora les muntanyes i la marea. Se'ns va endur a tots. Ella em va trucar i em va donar les notícies. Em va posar tan trist, trist, trist que no hi havia res que hi pogués fer. Jo estava tan perdut en un somni delirant que no estava preparat per a aquesta situació. Bé, potser vaig ser un ingenu. Però la veritat és una ventada mortal. Tu ja saps tot el que cal saber. El dolor que vas tenir tan a prop ara ja està una mica millor. I ella truca. Ella em va trucar i em va donar les notícies. Em va posar tan trist, trist, trist que no hi havia res que hi pogués fer. Ella és massa lluny I tu vas haver de marxar. I ara ja no puc compensar-te pel que em vas donar (bis). Ella em va trucar. Ella em va trucar. Bé, ella em va trucar i em va donar les notícies.

Índex de cançons del disc Time on Earth: clica aquí.

Crowded House Lyrics - Don't Stop Now

Don't Stop Now

Another pleasant day in the countryside Has ended up in tears on a stormy night Cos you can’t follow my directions home But don’t stop now God knows where the satellite's taking us Can’t tell what is right in front of us But I hang on every word Don’t stop now No don’t stop now Give me something I can write about Get fooled by the lightning every time See the afterimage of my outline Then you turn the wrong way round Don’t stop now No don’t stop now Give me something I can write about Give me something I can cry about In a church house ten miles out of town Is the devil gonna track me down And you travel through a tunnel in the trees Just remember that’s how you get to me There’s no number on the house The birds are heading south Sometimes you have to turn the wrong way round Sometimes you get too close to nowhere now Restless and hopeful In the silence I wait With my blank piece of paper on the top of my head And all I want is something I can write about All I want is something I can cry about

Ara no t'aturis

Un altre dia agradable al camp ha acabat amb llàgrimes en una nit tempestuosa perquè no pots seguir les meves indicacions cap a casa. Però ara no t'aturis. Déu sap cap a on ens està portant els satèl·lit. No puc dir-te que és el que tenim just davant però m'aferro a cada paraula.

Ara no t'aturis. No, ara no t'aturis. Dóna'm algo sobre el que pugui escriure.

Deixa't enganyar pels llamps cada vegada, mira només el rastre del meu contorn llavors allunya't pel camí equivocat.

Ara no t'aturis No, ara no t'aturis Dóna'm algo sobre el que pugui escriure. Dóna'm algo sobre el que pugui plorar. A una esglèsia deu milles fora del poble hi ha el dimoni a punt d'atrapar-me i tu viatges a través d'un túnel pels arbres. Tant sols recorda que és així com em trobes.

No hi ha cap número a la casa. Els ocells van cap al sud. De vegades cal allunyar-se pel camí equivocat. De vegades et trobes massa a prop d'enlloc, com ara.

Inquiet i esperançat en el silenci espero amb el meu tros de paper en blanc damunt del cap. I tot el que vull és algo sobre el que pugui escriure. Tot el que vull és algo sobre el que pugui plorar.

Índex de cançons del disc Time on Earth: clica aquí.

Crowded House Lyrics - Nobody Wants To

Nobody wants to

Down on the ocean floor That’s where I’m heading for Hold on to a sinking stone Until the worst is known Nobody wants to Think about it Nobody wants to Talk about it Nobody protects you They make it go away Pretending that it’s all okay Broken pieces on the ground And everyone’s tiptoeing ‘round Nobody wants to Think about it Nobody wants to Talk about it Nobody protects you Are we losing something? We used to cry We used to say why For all I know I might not get home Well, I found out If we open it up We could work this out Nobody wants to Think about it Nobody wants to Talk about it now What you suspected all along Everything he told you was wrong And you can see it if you want But nobody wants to

Ningú no vol

A baix al fons de l'oceà És cap a on em dirigeixo Agafat a una pedra que s'enfonsa Fins que el pitjor se sàpiga Ningú no vol pensar-hi. Ningú no vol parlar-ne. Ningú et protegeix.

Ells fan que això passi fent veure que tot està bé. Peces trencades sobre el terra i tothom hi passa de puntetes.

Ningú no vol pensar-hi. Ningú no vol parlar-ne. Ningú et protegeix. Estem perdent alguna cosa? Acostumàvem a plorar. Acostumàvem a dir el perquè. Pel poc que sé, podria no tornar a casa. Bé, vaig esbrinar que si ho revelem podríem resoldre-ho.

Ningú no vol pensar-hi Ningú no vol parlar-ne ara El que sospitaves des de bon principi: tot el que et va dir estava malament. I pots veure-ho si vols. Però ningú no vol.

Índex de cançons del disc Time on Earth: clica aquí.

Time on Earth (2007) - Les lletres - Crowded House Lyrics

Aquest és l'index de les lletres de les cançons del nou disc dels Crowded House: Time on Earth. Hi ha la lletra original en anglès (lyrics) i també la seva traduccio al català. Per a accedir-hi, només cal que cliquis al damunt del nom de la cançó. Com que no dubto que alguna versió catalana estarà mal traduïda, agrairé qualsevol correcció o comentari: 1 - Nobody Wants To 2 - Don't Stop Now 3 - She Called Up 4 - Say That Again 5 - Pour le Monde 6 - Even a Child 7 - Heaven That I'm Making 8 - A Sigh 9 - Silent House 10 - English Trees 11 - Walked Her Way Down 12 - Transit Lounge 13 - You are the Only One to Make me Cry 14 - People are Like Suns

Vacances (dels demés)

Aquest pobre bloc meu sembla seguir el quadre típic d'un maniacodepressiu, i després d'un mes de juny de dedicació gairebé quotidiana he caigut en un juliol de creació nul·la. Bé, el defensaré dient que la culpa és meva. I em defensaré dient que la culpa és dels horaris. Com que és estiu, a la feina mitja plantilla està de vacances, i un servidor fa de comodí per a cobrir avui a aquest i demà a l'altre ; avui matí i demà a la tarda ; avui a la secció tècnica i demà a la d'humanitats. I jo, bestiola de costums, vaig més perdut que un partit del Nàstic. I l'ordinador l'agafo poc, per a no dir gens, quan estic a casa, on prefereixo reubicar-me al corrent de la realitat ordenada a través de mitjans més directes i fàcils com son la tele o la XBox. O, senzillament, escalfo el sofà mirant per la finestra, aprofitant el progrés que ha suposat venir a viure a un entresòl que dóna al carrer. I llavors sovint aprofito per a posar-me Time on Earth, el darrer disc dels Crowded House, que com més l'escolto més m'agrada. De fet, podria sotmetre aquest pobret bloc meu a unes quantes sessions de musicoteràpia, i anar-hi penjant les traduccions de les cançons del disc. M'hi he estat divertint aquesta última quinzena: primer, com que tenia les cançons però no les lletres que venien amb el disc (visca Sant Emule, nostre patró!) provava de transcriure les lletres jo mateix, amb resultats d'allò més irregulars (i, sovint, surrealistes) ; ara, ja amb l'original a les mans, la majoria de dubtes s'han resolt, però encara tinc alguna alguna llacuna important a resoldre. Amb tot plegat, també m'estalvio de pensar què faig amb el pis, si m'hi quedo o torno a casa de mons pares. Perquè m'han tornat a trocar de l'escola aquella oferint-me la possibilitat de començar un curs de fontaneria al setembre. I hauria de decidir-me ja mateix. Ergo em posaré a transcriure la primera cançó dels Crowded.