Cursa del Corte Inglés

Aquest matí hem corregut la Cursa del Corte Inglés amb el Guillermo. Portàvem força temps sortint a córrer amb regularitat (tot i que "només" un parell de dies per setmana), i per això esperàvem haver fet millor temps. Hem trigat una mica més de 58 minuts, amb lo que mantenim el nostre ritme de 5 minuts per kilòmetre, però la idea hauria estat de fer-ho a raó de 4:40 o una cosa així. Principalment ens ha passat factura (fractura?) l'última sessió d'entrenament, dijous passat a la nit, en què vam fer la pujada a Montjuïc dues vegades. Avui no teníem les cames prou descansades, i els últims trams de pujada se'ns han fet un suplici amb els músculs endurits. He notat molt la diferència entre el nivell muscular i pulmonar, perquè he acabat la cursa molt adolorit de cames però bastant bé de pit. A sobre, m'ha sortit una butllofa al dit mitjà del peu dret. Total: 58:12 Km 1: 5:18 (sortida apilotonada, no hem pogut començar corrents al nostre ritme de 5 minuts per kilòmetre, però com que ja anàvem amb la intenció de sortir "suau" i anar pujant de ritme no ha resultat traumàtic). Km 2: 5:46 (moment crític amb tota la massa de gent que ha vingut des del darrere, i s'ha fet una bona pilota de corredors que ens ha alentit el ritme, ara sí, tota l'estona). Km 3: 4:46 (s'ha aclarit una mica de gent, i hem pogut tirar al nostre aire; el kilòmetre més plàcid de tota la cursa, i ens hem animat una mica perquè era aquest el ritme que volíem). Km 4: 5:36 (comença la pujada a Montjuïc, i ens torna el desànim, ja que no esperàvem tenir les cames tan cansades; malgrat tot, hem pogut mantenir força bé el ritme). Km 5: 5:27 (segueix la pujada, ja hem decidit que aquest ha de ser el nostre ritme si no volem assassinar els nostres quàdriceps). Km 6: 5:23 (el mateix, malgrat que els darrers trams se'ns fan molt difícils i no hauríem aguantat gaire més estona de pujada). Km 7-11: 25:54 [surt a una mitjana aproximada de 5 minuts el kilòmetre, és a dir, que de baixada i durant tota la segona part de la cursa hem pogut mantenir el nostre ritme "normal", és a dir, el que ja teníem fa 1 any]. Dimarts, Sant Tornem-hi a Montjuïc. Aviam si de cara a l'any que ve ja hem pogut "normalitzar" el nostre ritme a menys de 5 min/km...

Astènia i malaltia tardoral

Segueixo captiu de la punyetera astènia tardoral. O, si preferiu deixar-me sense excuses, de la mandra i desídia que m'ataquen cíclicament. A sobre, m'he refredat, perquè somàticament sóc així de simple: si ja van avisar que la de dijous seria una nit freda i amb alta probabilitat de refredar-se, doncs jo, és clar, vaig haver de refredar-me. Part d'aquesta lògica malaltissa rau en que sempre he tingut els leucòcits (o glòbuls blancs) molts baixos: la normalitat està entre els 4 i els 12 milions, i en la meva darrera anàlisi n'he mostrat només 3,8. Ara bé, tot lo demés perfecte. També estic més fluix i apàtic perquè fa 20 dies que ja no surto a córrer. Pel fred? No, pel mateix motiu que m'he hagut de fer les anàlisis: per precaució. I és que 20 dies enrere vaig començar a notar una mena d'irregularitats en els batecs del cor. Ara ja gairebé no en noto (m'hi hauré acostumat?), però llavors em passava entre 5 i 10 cops al dia que de cop un dels batecs "s'alentia" o "arribava tard", em sobrevenia una sensació com d'angoixa al pit i havia d'adaptar-hi la meva respiració, que passava a ser més profunda. En diria "palpitacions" si no fos perquè jo entenc que una "palpitació" és una acceleració en els batecs, mentre que el meu cas és (o tinc la sensació que és) precisament el contrari: hi ha un batec que es desaccelera. Però tot plegat molt puntual (al cap de 2 segons tot torna a estar normal) i sempre de molt baixa intensitat. Però és clar, em va deixar preocupat i porto uns dies de visita a metges, cardiòlegs i analistes. Tots m'han dit des de la primera auscultació que no és res greu, i amb cada electrocardiograma i anàlisis s'han refermat les seves tesis tranquil·litzadores. Em falta encara un escàner doppler al Sagrat Cor, però la resta de proves han anat descartant les dolències més probables (per exemple, segueixo sent capaç d'absorbir satisfactòriament el col·lesterol, malgrat que sempre he menjat molt embotit, formatge i ous). I doncs, què tinc? Em diuen que probablement alguna cosa que em neguiteja. I jo no ho entenc. El sistema econòmic es va ensorrant, es premia els incompetents i corruptes en lloc d'exigir-los responsabilitat i jutjar-los, i les classes mitjanes baixes aprofiten la caiguda de preus per a esdevenir propietàries. D'una situació que hauria d'afavorir el canvi de sistema en sortirà enfortida la part contrarevolucionària. Assistim, novament, al canvi generacional en el que els putejats d'ahir que s'ho poden permetre esdevenen els putejadors de demà. A aquestes alçades de la pel·lícula, he de dir que no em sorprèn gaire, i que per tant no és això el que em neguiteja. Em neguiteja, i m'espanten, les conseqüències d'aquesta reafirmació de l'egoïsme humà ara que hi ha en joc no només la lluita entre diferents concepcions d'entendre la vida humana, sinó la vida mateixa. Per primer cop a la història, un dels bàndols haurà de lluitar amb totes les seves forces perquè sap que no hi ha haurà cap altra alternativa. Un altra bàndol, al seu torn, lluitarà del costat de tota la força destructora i nihilista de saber que ja no lluiten pel bé de cap fill o generació futura. Com en els vells relats homèrics, les divinitats es reencarnaran i batallaran entre els homes. I el combat entre l'Egoïsme i la Desesperació promet ser terrible.

Cursa de la Mercè

Temps total (10km) = 50:39 Km1 = 5:29 Km2 = 5:08 Km3 = 5:08 Km4 = 4:54 Km5 = 5:02 Km6 = 5:02* (5:47) Km7 = 5:02* (4:17) Km8 = 4:55 Km9 = 5:15 Km10 = 4:41 Hem fet millor temps que no esperàvem (sobretot jo, després d'una setmana en què he treballat de dilluns a dissabte un total de... 65 hores!), a una mitjana gairebé exacte de 5 minuts per quilòmetre. Els temps del Km6 i Km7 són la mitjana entre tots dos, perquè ens hem despistat i no hem vist el rètol dels 6km, i he pitjat el parcial al cronòmetre tan bon punt m'he adonat de l'error. Val a dir que probablement hagi estat més ràpid el Km7, ja que al Km5 hi ha hagut l'avituallament, que ens ha fet abaixar el ritme (i no només per a agafar l'ampolleta d'aigua, sinó que ens ha agafat una petita "pájara" després de beure). Em sorprenen els 5:15 del Km9, perquè he tingut la sensació que havíem apujat el ritme i tot. Als darrers 300 metres sí que he accelerat, i no sé com no m'ha rebentat un pulmó. A hores d'ara ja em maten les agulletes i els cruiximents. [PS 22/09]: He vist que ja han penjat els resultats en aquesta pàgina d'internet. I em sorprèn, desagradablement, una cosa: que a la llista es diferencia entre "temps final" i "temps real", però que la classificació es fa en virtut de la primera (que és falsa, perquè també hi ha el temps invertit fins passar pel Km0, ja que érem 9mil participants i la sortida es va fent de manera esglaonada) i no de la segona, que és el temps que s'ha trigat veritablement a recórrer els 10km. Així, jo apareixo al lloc total número 2747 i masculí 2610, amb un temps REAL de 50:42, mentre que el noi que va just davant meu (el 2746) va trigar 50:56... ¡14 segons més que jo! En canvi, el Guillermo, que només va trigar 7 segons més que jo, està en la posició 2775... De la mateixa manera, la noia que va entrar just darrere meu, de fet havia estat 1:18 més ràpida que no pas jo. En total, una classificació totalment falsa, amb l'estupefacció de saber que no els costaria gens d'ordenar les dades per temps real i no per temps final.

De benestars i classes

Avui estic molt cansat, i ho estaré durant 10 dies més, perquè a la jornada laboral ordinària i he afegit un plus de 4 hores al matí per a repartir propaganda d'uns llibres d'oposicions que tenim a la botiga. I aquest dissabte treballo. I el vinent també. I ahir vam sortir a córrer (¡vuit vegades els trams d'escales de Montjuïc!), i diumenge és la cursa de la Mercè. Però el petit apunt d'avui el vull dedicar no al meu cansament físic, sinó al mental (perquè se m'esgoten les forces, però també la paciència). I per això parlaré breument de les classes benestants. De les mitges i mitges-altes que conformen el funcionariat que veig als edificis oficials on vaig a repartir propaganda. I de les mitges-altes i altes que vaig veure anit a la llotja del Camp Nou, on vaig poder entrar gràcies a una invitació de la mare del Guillermo. Les primeres, les funcionàries, farcides de gent estirada, eixuta i esquerpa, amb aquella mala combinació que resulta de vestir i aixecar el nas com a nou-rics però conservant els gestos banals i la mirada insípida de les masses despolititzades i apàtiques. Les segones, les del món directiu i empresarial, encara cobrint-se les espatlles amb un jersei lligat al coll i els canells amb un rellotge car i aparatós, però que perden la gomina i la compostura cada vegada que un cambrer els treu una nova safata de canapès i s'hi abraonen amb desfici i desmesura. Potser hi va haver un temps en què els rics (tergiversant la relació causa-efecte) venien a justificar la seva posició privilegiada comportant-se en públic amb educació i comediment. Ara ja ni això. Ara ja ni tan sols són baluard ni exemple de cap virtut, ni ideal ni principi. Si avui la massa proletària, esclava i deposseïda s'aixequés i escombrés la superfície de la terra amb la sed de la seva ràbia i el foc de la seva venjança, la justícia triomfaria sense haver perdut ni sacrificat res de gaire important. En 70 anys han canviat moltes coses, i les masses no s'han tornat a alçar d'ençà que l'art ja no és art, la civilització ja no és civilització, ni el futur ja no és futur.

Córrer: primers temps en 8km

Aprofitant que estem sortint a córrer regularment amb el Guillermo, ahir em vaig anar a comprar un cronòmetre (un Timex W-194 rebaixat de 64 a 32€), i avui diumenge hem corregut 8 kilòmetres al llarg de la Gran Via, en un circuit que hem dividit en 7 trams segons el càlcul de distància que ens ofereix el Google Earth (sobre el total de 3,5km entre el tram1 i el T3) i sobre el càlcul de 7,5 illes de cases per kilòmetre segonsel mapa del recorregut de la propera Cursa de la Mercè, que també passarà per la Gran Via. Aquests en són els resultats: Hora de sortida: aprox. les 21:40h T1: Vilamarí - Villarroel/Casanova (1km) = 4:38m T2: Vill/Casanova - Pau Claris (1km) = 6:11m T3: Pau Claris - Marina (1,5km) = 6:45m T4: Marina - Pau Claris (1,5km) = 7:53m T5: Pau Claris - Vill/Casanova (1km) = 6:10m T6: Vill/Casanova - Vilamarí (1km) = 5:54m T7: Vilamarí - Vill/Casanova (1km) = 5:32m Total 8km = 43:05m Mitjana aprox. de minuts per kilòmetre = 5:25 Els resultats entre trams són força dispars a causa principalment de les inevitables molèsties urbanes (semàfors, principalment), però també perquè hem anat a ritmes diferents (sobretot a T1, a un ritme força ràpid i a T3, amb els darrers 200m a tota pastilla). En general, però, estem molt contents, perquè només fa 3 mesos que estem sortint a córrer, i ho fem d'una manera totalment amateur i sense cap programa d'entrenament, entre 2 i 3 dies per setmana i fent sèries, escales, pujada o recta segons ens vingui de gust al mateix dia. I malgrat aquesta nostra total inexperiència i cutreria, podem córrer els 10km de la propera cursa de la Mercè entre els 50 i els 55 minuts. Si és que aguantem tanta estona a aquests ritmes, perquè estem acostumats a parar una estona quans ens hem cansat molt (avui ho hem fet només durant 1 minut entre el T3 i el T4, i després entre el T6 i el T7). Però confiem que el que perdrem per acumulació de kilòmetres ho guanyarem per motivació, ja que serà la nostra primera prova oficial.