tag:blogger.com,1999:blog-54884032777314437492024-02-19T08:11:39.631+01:00Diari d'avortRutines i mediocritats d'una vida absent *
Rutines i absències d'una vida mediocre *
Absències i mediocritats d'una vida rutinàriaUnknownnoreply@blogger.comBlogger403125tag:blogger.com,1999:blog-5488403277731443749.post-30905330902812676902013-07-07T17:17:00.000+02:002013-07-07T17:18:45.895+02:00Respostes a Salvador López Arnal (article publicat a Rebelión)<div align="CENTER" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"><b>Respostes
a les preguntes que es planteja </b></span>
</div>
<div align="CENTER" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"><b>Salvador
López Arnal al pròleg </b></span>
</div>
<div align="CENTER" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"><b>del
llibre Conversaciones sobre Catalunya.</b></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="RIGHT" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><b>Joan Vecord
(aturat barceloní de 34 anys)</b></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;">[</span><i>Advertiment
al lector de Rebelión</i>: el text està escrit en una altra de les
llengües de Sefarad, tot pensant que, no traduint-lo, es podran
desplegar i mostrar algunes de les potencialitats, impossibilitats i
límits d'aquest projecte mític que reivindica en Salvador]. </span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-size: small;">Salvador,
no ens coneixem personalment, però jo sé un mica qui ets perquè he
llegit alguns dels teus articles i llibres, i he assistit a alguna
xerrada on has participat. Malauradament, al contrari és impossible,
perquè jo no he escrit res ni he donat cap xerrada: sóc simplement
un aturat que participo, en la mesura de les seves possibilitats (que
són ben poques), a provar de canviar el món per a fer-lo més just,
per exemple a través de l'Ateneu Layret del barri barceloní de Sant
Antoni. Tanmateix, m'he permès la molèstia de respondre les
preguntes que formules al pròleg del llibre </span><a href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=170565"><span style="font-size: small;"><i>Conversaciones
sobre Catalunya</i></span></a><span style="font-size: small;">
que acabes d'editar en PDF, amb l'esperança que no les havies
formulades retòricament. Tot i això, sé que servirà de ben poc,
perquè fa tota la impressió que tens una idea ben ferma al respecte
i no la penses canviar: de tot plegat ja en vas discutir amb algú
molt més capacitat que jo (parlo d'<a href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=161666">aquest
article</a> que et va escriure no fa gaire en David Fernández també
a Rebelión), i no només sembla que no n'hagis fet gaire cas, sinó
que has considerat que el David (o algú amb unes opinions semblants
a les seves) no és prou interessant per a aparèixer a les teves
</span><span style="font-size: small;"><i>Conversaciones sobre
Catalunya</i></span><span style="font-size: small;">. Al meu
entendre, això li dóna al llibre un biaix que l'empetiteix, i és
amb la intenció de provar de compensar una mica aquest biaix
malintencionat que m'he pres la molèstia de respondre't les
preguntes, amb l'esperança que algun lector de Rebelión pugui
agrair-ho. </span></span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><b>1
¿Por qué se habla en estos momentos y de forma generalizada
del“derecho a decidir” no se sabe muy bien qué y no
del derecho de autodeterminación de todos los pueblos como
explícitamente se hacía en uno de los puntos de la Assemblea de
Catalunya de los años setenta del siglo pasado?</b></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Parlem
del “dret a decidir” perquè volem tenir dret a decidir sobre
qualsevol cosa, és a dir, volem ser sobirans i que ens reconeguin
aquesta sobirania. I si hem passat del “dret d'autodeterminació de
tots els pobles” al “dret de decidir dels catalans”, potser és
per la senzilla raó que, quan hem volgut dur a la pràctica aquell
dret d'autodeterminació de tots els pobles, hem vist que no podíem
perquè als catalans no se'ns concedeix el dret de decidir (és a
dir, que perquè puguem seguir defensant el dret d'autodeterminació
de tots els pobles primer ens cal poder tenir el dret de decidir
fer-ho nosaltres).</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Podríem
dir, doncs, que és un canvi fruit d'haver passat de l'àmbit de la
teoria (“el dret d'autodeterminació dels pobles”) al de la
pràctica (“els catalans som un poble que ens volem autodeterminar,
però no ens ho permeten”). I com que la manera més il·lustrativa
de mostrar aquest impediment d'autodeterminar-nos són les amenaces
amb la prohibició de la consulta sobre el dret a decidir, no és tan
estrany que ara adoptem aquesta consulta com a símbol, i que al
carrer es parli més del dret a decidir que del dret
d'autodeterminació, encara que estiguem parlant del mateix.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><b>2
Por qué se suele olvidar –y no sólo por fuerzas conservadoras y
(ultra)neoliberales- un punto nodal de las tradiciones de la
izquierda emancipatoria catalana (y española) como es el de
la unión libre, solidaria y fraternal de todos los pueblos de
Sefarad?</b></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">No
l'hem oblidada: l'hem abandonada. I l'hem abandonada (els que mai
l'havíem tinguda) per l'experiència de comprovar que el federalisme
és un camí sense sortida. I ho és, per començar, perquè els
primers en oblidar-se'n, els primers en no creure en el federalisme,
van ser els espanyols. On era el federalisme, on era la crida a
Sefarad aquests darrers 30 anys a Espanya? On era quan es va atacar
el Pla Ibarretxe? On era quan ens van tombar l'Estatu? On és ara la
progressia espanyola, que no té cap problema per a defensar
l'autodeterminació del poble palestí o del poble saharaui, a l'hora
de defensar el dret d'autodeterminació dels catalans? </span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">I
és també un carreró sense sortida perquè darrere del federalisme
hi sol haver (per exemple des del PSC) la intenció de defensar el
mateix de sempre (el sotmetiment de l'especificitat i la sobirania
catalana a l'uniformisme castellà) amb una nova etiqueta que sembli
més moderna, més progre, més vendible. No he pogut acabar
d'entendre mai perquè els suposats federalistes s'oposen a
l'autodeterminació de Catalunya, quan la sobirania és una qüestió
prèvia i fonamental per a poder-se federar. Vull dir que, per a
poder-nos federar realment amb Espanya, primer hauríem de ser
considerats sobirans i poder-nos-ho preguntar, oi? </span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
<span style="font-size: small;"><b> 3
¿Tiene sentido tiene la expresión “España contra Cataluña
(1714-2014)”? ¿De qué España se habla? ¿A qué Cataluña se
hace referencia?</b></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Es
parla de l'Espanya oficial (que sovint s'ha correspost amb l'Espanya
majoritària), l'Espanya centralista, uniformadora i que tolera les
“particularitats regionals” només mentre no suposin un risc que
contraresti l'hegemonia dels símbols nacionals espanyols. I es fa
referència a la Catalunya que resisteix, la Catalunya que no vol
renunciar a perdre uns trets distintius que la caracteritzen com a
poble, com a nació. </span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Evidentment
són respostes tramposes, perquè sempre és injust fer aquestes
generalitzacions amb entitats tan complexes com les nacions, països
o estats. Però precisament per això també les teves preguntes eren
tramposes, i podríem jugar amb aquesta trampa i girar la pregunta (i
formular-ne una com ara: «té sentit l'expressió “la
independència de Catalunya contra Espanya”?») o la podríem
redirigir i aplicar a qualsevol altre conflicte, fins a reduir-la a
l'absurd que suposa: «té sentit l'expressió “Israel contra
Palestina? De quin Israel parlem? A quina Palestina fem referència?»,
o fins i tot, per a acabar de ser provocadors del tot: «té sentit
l'expressió “l'Alemanya de Hitler contra Polònia”? Que potser
no hi havia alemanys contraris al nazisme i polonesos nazis?».</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><b>4
¿Puede hablarse del franquismo como un régimen político
que oprimió Cataluña? ¿El fascismo hispánico fue, en algún
sentido comprensible y consistente, algo exterior a Cataluña? ¿Es
significativa la expresión “el franquismo contra Cataluña”?</b></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">És
evident que el franquisme va ser molt més, però és innegable que
també va ser ultranacionalisme espanyol i, en conseqüència,
opressor de la nació Catalunya. I també és innegable que hi va
haver franquistes catalans (igual que hi va haver nazis austríacs o
polonesos), però podríem considerar que sí, que en bona part van
actuar d'acord amb una lògica externa (o exterior): així, per
exemple, la prohibició franquista de la llengua catalana (que és
evidentment fruit d'una lògica exterior, és a dir, no-catalana: no
crec que cap franquista català hagués pensat que prohibir la seva
pròpia llengua fos una mesura assenyada per a aturar els “rojos”)
va ser acceptada pels franquistes catalans perquè els convenia i
n'esperaven treure uns altres avantatges (i millors, al seu
entendre). Posats a ser demagogs (ja em perdonaràs, però les teves
preguntes fomenten la demagògia), podríem preguntar-nos també si
“el masclisme és exterior a les dones” o si «és significativa
l'expressió “el masclisme contra les dones”» des del moment que
hi ha dones que surten a manifestar-se a favor de la xaria islàmica
i l'obligació de dur el burca. </span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><b>5
¿Sólo el catalán debería ser lengua propia de Cataluña? ¿No es
o no debería ser el catalán, como así ha sido defendido por
la izquierda aragonesa, lengua propia de Aragón, al igual
que el castellano o la fabla ? ¿Por qué entonces no es
–ni se considera- el castellano una lengua propia de Cataluña?</b></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Deixant
de banda que té la seva gràcia que posis com a exemple el model
aragonès (o n'hauríem de dir “model LAPAPYP”?), la resposta a
aquestes teves preguntes les hauríem de decidir els catalans (no
t'ho sembla?). I com que veig que trobes que és un tema tan
important, m'estranya que a la pregunta número 1 et preguntessis
sobre l'interès del “dret a decidir”. Ara ja en tens la
resposta: per a qüestions com aquesta.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Personalment
(però insisteixo en què és una decisió que hem de prendre tots
els catalans), trobo bé que es consideri només el català com a
“pròpia”, perquè ha estat la llengua històricament dominant
del territori. Ara bé, és evident que el castellà és la llengua
pròpia i familiar de molts catalans, però és això motiu suficient
per a considerar-la llengua pròpia d'un país? Amb aquest argument,
per què no ho poden ser també l'àrab, l'amazic, el romanès i
tantes altres llengües que són pròpies de molts dels nous
catalans? M'estàs insinuant que les famílies d'origen marroquí o
romanès són ciutadans de segona i que tenen menys dret que les
famílies d'origen espanyol? </span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
<br />
<span style="font-size: small;"><b>6
¿Por qué la mal denominada “inmersión lingüística” (que no
lo es en el 40% de los casos, el de las familias cataloparlantes) es
un tema intocable en Cataluña cuando el actual president de la
Generalitat (que no del país), el señor don Artur Mas, que defiende
tal “inmersión” en el ágora pública, decidió llevar a sus
hijos a una escuela privada de élite –“Aula”- donde no sólo
no se practica sino que tampoco se aconseja ni permite, más allá de
la voluntad de la familia, la citada inmersión?</b></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Tret
que es vulgui fer demagògia, l'acció personal d'un individu (per
molt que sigui el President de la Generalitat i actuï de manera
hipòcrita) no hauria de ser gaire rellevant per a jutjar la validesa
o no de la “immersió lingüística”. I no és un tema intocable
(a Catalunya en seguirem parlant i discutint el que calgui), sinó un
tema sobre el qual estem menys disposats a permetre la ingerència
externa (en aquest cas, el govern de Madrid), per la seva importància
en l'establiment d'una societat menys conflictiva. Perquè la
llengua, sí, és també motiu de conflicte (sempre ho ha estat, però
potser no ho semblava tant perquè els catalanoparlants
majoritàriament abaixaven el cap i es passaven al castellà per a no
provocar-ne), i amb la “immersió” es busca, precisament, que el
català sigui també la llengua de tothom, tothom pugui entendre's i
reduir les situacions de conflictivitat lingüística. I per què cal
la immersió? Doncs perquè hi ha molta gent que, malgrat viure a
Catalunya, mai no miren cap televisió catalana, ni escolten ràdio
en català, ni llegeixen premsa o novel·les catalanes, i mai no
adquiririen un nivell prou competent de l'idioma si no fos per la
“immersió lingüística”. Sense la immersió, doncs, seria
impossible fins i tot la utopia del “bilingüisme”, que requereix
també que tothom sigui capaç d'entendre el català (fet que no es
dóna ni avui mateix, després de tants anys d'immersió). </span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">(Cal
remarcar, ja que hi som, que “bilingüisme”, fins l'aparició del
mot “federalisme”, era l'arma preferida dels qui volen fer
desaparèixer el català <i>sin que se note el cuidado</i><span style="font-style: normal;">,
perquè els seus defensors solen defensar-ne un model asimètric:
segons aquest enfocament pervers, “bilingües” no calia que ho
fóssim tots, n'hi havia prou amb què els catalanoparlants ens
passéssim al castellà quan el nostre interlocutor no ens entengués.
Seguint en la mateixa línia asimètrica i tramposa, avui sembla que
no caldria que, per a “federar-nos”, tots els membres siguem
entitats independents i sobiranes: amb què ho sigui Espanya n'hi
hauria prou).</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><b>7
¿Tiene algún sentido –y cuál si es el caso- que
Francesc Cambó tenga un momento en la gran ciudad
barcelonesa y una avenida que lleve su nombre? Ibidem
respecto al espacio dedicado a Joan Antoni (Juan Antonio)
Samaranch.</b></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Al
meu entendre, no: no haurien de tenir cap monument ni carrer. Però
què hi té a veure, això?</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><b>8
¿Qué sentido tiene, como ocurre en algunos listados
independentistas, ubicar en la misma serie, en el mismo
catálogo al criminal golpista y asesino Queipo de Llano y a
los presidentes republicanos Manuel Azaña y Juan Negrín?</b></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Ara
mateix no sé a quines llistes et refereixes, però malgrat que és
evident que no poden estar en el mateix nivell d'infàmia un feixista
sanguinari i dos presidents republicans, aquests darrers no van
destacar tampoc per la seva comprensió ni simpatia envers el
catalanisme (i d'aquí, suposo, la seva inclusió a les llistes). </span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Cita
d'Azaña: «<i>Yo nunca he sido españolista ni patriotero. Pero ante
estas cosas me indigno. Y si esas gentes van a descuartizar a España
prefiero a Franco. Con Franco ya nos entenderíamos nosotros, o
nuestros hijos o quien fuere. Pero esos hombres son inaguantables.
Acabarían por dar la razón a Franco. Y mientras, venga poderes,
dinero y más dinero</i>».</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Cita
de Negrín: «<i>No estoy haciendo la guerra contra Franco para que
nos retoñe en Barcelona un separatismo... y pueblerino (...) No hay
más que una nación: ¡España! (...) Antes de consentir campañas
nacionalistas que nos lleven a desmembraciones que de ningún modo
admito, cedería el paso a Franco sin otra condición que la que se
desprendiese de alemanes e italianos"</i>».</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><b>9
¿Por qué el cenetista asesinado en mayo de 1939 de nombre José
Arnal es recordado en el monumento a los inmolados en Catalunya (no
por Cataluña) como Josep Arnau?</b></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">No
ho sé, però no podria ser un error? Algú ha demanat que es
canviés? Algú altre ho ha impedit?</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><b>10
¿López Rodó era catalán? ¿Lo fue Samaranch? ¿Lo fueron y lo son
la familia Millet? ¿Y los Porcioles? ¿Fueron franquistas pero
menos, con toques de distinción? ¿La España franquista
expolió Cataluña y los catalanes?</b></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Eren
ben catalans, sí, i també ben franquistes. I van ajudar a espoliar
les classes populars catalanes i col·laborar en el sotmetiment
nacional de Catalunya. De tan evident com és, no entenc per quin
motiu ho preguntes.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><b>10
¿Se pueden hablar propiamente, como suelen hablar los
nacionalistas catalanes, de soberanismo? ¿De qué soberanía
nacional se habla cuando se postula permanecer en la actual Unión
Europea y en el euro?</b></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">D'una
sobirania molt limitada, certament (i per això la CUP és contrària
a la UE; o ni ERC ni ICV van avalar el Tractat de Lisboa). Però en
qualsevol cas, què en traiem de quedar-nos a Espanya? I per què els
catalans tenim prohibit d'existir com a país si no és a condició
de fer uns experiments polítics que els espanyols no han sabut (o no
han volgut) fer? </span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
<span style="font-size: small;"><b>11
¿El nacionalismo, como parecen propagar algunos colectivos
interesados, es una especie de estado político natural de los
ciudadanos catalanes dignos de ese nombre?</b></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">No
entenc la pregunta ni sé de quins col·lectius parles, però et
torno a girar la pregunta, aviam si amb la teva resposta puc
entendre-la millor: “és l'unionisme una mena d'estat polític
natural dels ciutadans catalans dignes d'aquest nom?”. </span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Tanmateix,
aventuro una resposta a aquella teva pregunta en la línia dels
conceptes que hi has emprat: com que trobo més digna la persona que
s'alça contra la injustícia que aquella que es manté callada i no
fa res (o, pitjor encara, que entorpeix aquells que proven
d'alçar-se), trobo més digne, sí, aquell català que s'alça
contra les injustícies del sotmetiment a l'Estat espanyol. Pel que
fa a la “naturalitat”, no m'atreveixo a fer-ne cap judici, perquè
tampoc tinc clar que, per exemple, en una situació com l'actual de
crisi i aprofundiment del robatori capitalista i la injustícia
social, “l'estat polític natural dels ciutadans europeus” sigui
(o hagi de ser) el socialisme. Malauradament.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><b>12
¿Por qué mitifica tanto su propia historia, hasta el
simple desconocimiento y exageración falsificadora, el
independentismo catalán?</b></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Ho
fa? I, en cas de fer-ho, ho fa de manera diferent que qualsevol altre
país? Perquè si la resposta a aquesta segona pregunta és que no,
tornem a la mateixa situació que a la pregunta 10: és injust que
se'ns exigeixi als catalans un grau de perfecció, exquisidesa i
correcció que no es demana a la resta de països. Que no tenen mites
nacionals, França, Alemanya o Espanya? O tu mateix, Salvador, que no
mitifiques també el passat amb les teves contínues referències a
Sefarad?</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><b>13
¿Qué sentido tiene el término político “botifler”? ¿Traidor
es todo aquel que no es independentista?</b></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">No
ho sé, perquè no és una paraula que faci servir gaire, jo. I de la
gent que conec, cadascú la fa servir una mica a la seva manera,
sempre amb el denominador comú de ser algú que, malgrat ser català,
es posiciona en contra de Catalunya o dels seus interessos. Però com
que cadascú té la seva pròpia idea del que és exactament
Catalunya i quins són els seus interessos, hi haurà gent que
efectivament considerarà botiflers (o traïdors o
col·laboracionistes) els qui no són independentistes. Però
repeteixo que no hi ha consens al respecte. </span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Em
permetràs que, novament, et giri les preguntes i te les torni: “Quin
sentit té el terme polític “nacionalista burgès”? “Tots els
independentistes som traïdors al socialisme?”.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><b>14
¿Por qué se ignora tanto y se simplifica aún más la
historia de España a la que se biyecta con una barbarie de brutos,
sin matices ni resistencias ciudadanas populares en los ámbitos
nacionalistas catalanes?</b></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Perdó?
Hauré de canviar els meus “àmbits nacionalistes”, perquè jo no
ho he vist, això! Me'n pots donar exemples? Jo, a canvi, te'n puc
donar a cabassos de com, des de mitjans espanyols de gran tirada i
audiència (o des de els partits polítics dominants), s'associa
Catalunya amb nazisme i totalitarisme. Gairebé cada dia.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><b>15
¿El Ejército Popular de la II República española invadió
Cataluña? ¿Es eso lo que se cree?</b></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Et
torno a demanar que donis les fonts de les teves afirmacions, perquè
fas passar l'opinió de grups minoritaris com si fossin l'expressió
popular del nacionalisme majoritari. Qui ho creu, això? Ens van
retirar per la força les atribucions militars que s'havia adjudicat
la generalitat, però encara no m'he trobat amb ningú que parli de
cap invasió republicana!</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><b>16
¿No fue el president mártir el que gritó en repetidas ocasiones en
las Cortes españolas republicanas el “¡Viva España!”? </b></span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Sí,
va ser ell. Se suposa que això ens ha de suposar cap problema? Em
sembla que és un fet que et provoca més maldecaps a tu que
nosaltres! Espero, com a mínim, que la teva pregunta 16 respongui
ara la teva pròpia pregunta 2: si afusellar-lo com a “separatista”
és la manera d'agrair els intents de concebre una Espanya
plurinacional i agermanada, entendràs que és ben comprensible el
declivi de projectes com Sefarad o l'Espanya federal. </span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><b>17
¿Por qué no es posible la convivencia entre los diferentes pueblos
de Sefarad? ¿Es un insulto a Cataluña, a su ciudadanía,
querer pertenecer a la misma comunidad humana que García Lorca,
que Luis Cernuda, que Miguel Hernández, que Castelao, que Gabriel
Aresti, que Salvador Puig Antich, que Federicha Montseny, que Enrique
Ruano, que Dolores Ibárruri, que Rafael Alberti, que Francisco
Fernández Buey, que Manuel Sacristán, que Neus Porta, que
Miguel Sánchez Mazas, que Rafael Poch de Feliu, que Joan Marsé,
que Jaime Gil de Biedma, que José Agustín Goytisolo…? ¿No ha
sido esta siempre la línea fundamental, en este ámbito, de la
izquierda emancipatoria?</b></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Qui
diu que no sigui possible la convivència amb els pobles peninsulars?
Que no hi podem conviure de manera amigable i fructuosa des de la
independència? De fet, la relació de Madrid amb Lisboa és menys
tensa i condicionada que la de Madrid amb Barcelona. Mira si hi
guanyaríem, amb la independència! </span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">I
no, no és cap insult voler pertànyer a la comunitat humana de
Lorca, Cernuda i companyia. Però per què hem de renunciar a Brecht,
Breton o Gramsci? Ens acuseu als catalanistes d'alçar murs entre
les persones, però sovint els murs ja els porteu vosaltres i no us
n'adoneu o feu veure que no els porteu (murs que, curiosament,
coincideixen amb Espanya). Esteu en contra dels nacionalismes, però
els vostres marcs referencials són rabiosament espanyols. Ens has
parlat “dels diferents pobles de Sefarad”, però a l'hora de fer
la llista no has citat cap artista ni intel·lectual portuguès (i el
basc Gabriel Aresti hi ha entrat una mica amb calçador). No ho
trobes simptomàtic?</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><b>18
¿El denominado Estado propio será un nuevo Estado? ¿En
qué sentido? ¿Dónde su ubicarán las novedades? ¿Ese nuevo
seguirá dejando la sanidad en manos de un gestor y
fanático neoliberal implicado en mil desastres ciudadanos? ¿Y
la educación, será considerada la educación pública la
cenicienta de todos los despropósitos privatizadores?</b></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Tornes
a fer unes preguntes que només podem respondre els catalans com a
poble, i novament fas palesa, contra la teva voluntat, la necessitat
d'assolir (i exercir) el dret a decidir. No serà un camí de roses,
i potser no ens en sortirem, però provarem de fer-ho millor que els
Bárcenas, Werts, Aznars, Borbons i Bonos que haurem deixat enrere.
Novament, per què exigeixes al projecte polític català com a
irrenunciables unes condicions que el projecte polític espanyol (i
la gran majoria de països existents) s'han mostrat incapaços
d'assolir?</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><b>19
¿Garantizará ese Estado propio el derecho a la autodeterminación
de las comunidades que quieran ejercerlo una vez constituido?</b></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Si
aquesta és la voluntat dels aranesos, així ho espero.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><b>20
¿Por qué algunos de los argumentos esgrimidos en estos últimos
años para defender ese “derecho a decidir” huelen –incluso
apestan- a argumentos muy próximos a los usados ad nauseam
por la Liga del Norte italiana?</b></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Pots
concretar quins arguments? I encara que fos cert, mantenir-nos a
Espanya tampoc no és gaire encoratjador: alguns dels arguments en
contra del dret a decidir fan encara més pudor. Sigui com sigui, em
sembla un joc molt brut fer aquesta mena de fal·làcies per a
desacreditar l'independen-tisme. T'ha faltat recordar-nos que Hitler
era vegetarià, i que alguns independentistes també ho són, de
vegetarians.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><b>21
¿Hay realmente un proceso liberador en este proceso de intereses
políticos no siempre bien definidos? ¿Alguien puede pensar
honestamente en coordenadas emancipatorias?</b></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Alguns
ho creiem, sí (en major o menor grau, gairebé tothom de la CUP,
bona part d'ERC i alguns d'ICV). El fet de sortir al carrer, de
manifestar-se, d'emprenyar-se per l'<i>status quo</i>, d'aspirar a
millorar les coses, de fer projectes comuns, d'engrescar persones que
mai no ho haurien fet, té una potencialitat gens menyspreable. Coses
que hauries vist i experimentat si haguessis participat a la gran
manifestació de l'11 de setembre o a la campanya de les consultes
sobiranistes iniciades a Arenys de Munt. </span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><b>22
¿Qué ganarían con él –y en él- las clases trabajadoras
catalanas? ¿Y las clases populares del resto de Sefarad?</b></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Les
catalanes, a banda de la llibertat de poder viure plenament en
català, la il·lusió de jugar amb una sobirania acabada
d'aconseguir, i les possibilitats emancipadores que això suposa. I
tant les catalanes com les espanyoles ens haurem desprès dels llast
dels debats identitaris, i podrem centrar-nos a combatre les
injustícies socials, que seran més visibles sense les excuses dels
nacionalismes. Els respectius Estats seran més petits i, per tant,
en principi una mica més fàcils de controlar o avaluar per la seva
ciutadania. </span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><b>23
¿Por qué no pueden convivir juntas las lenguas, comunidades
y culturas de la pell de brau, como quería, señalaba y
defendía el gran poeta y dramaturgo catalán Salvador Espriu?</b></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Això
t'ho haurien de respondre força més els espanyols que els catalans,
perquè als carrers de Catalunya sovint s'hi viu una convivència
plurilingüística i plurinacional de facto, mentre que a Espanya
tenen costum d'etzibar-te a les primeres de canvi que “en castellà,
perquè ens puguem entendre tots”. Espanya no hi ha fet gaire (per
a no dir res) a favor els darrers trenta anys, ni tan sols ha admès
“les altres llengües de Sefarad” a les cambres de representació
ciutadana (Senat i Congrés). Potser si Espanya hagués cregut mai
en Sefarad, ara els catalans no en voldríem marxar. Però és
evident que no hi ha cregut abans ni pensa fer-ho ara. </span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="CENTER" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">*
* *</span></div>
<div align="CENTER" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="font-size: small;">Enllaç a Rebelión (amb la versió original i una "traducció" al castellà del Google Translate): <a href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=170760">http://www.rebelion.org/noticia.php?id=170760</a> </span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5488403277731443749.post-59260377999493416662013-01-02T13:20:00.002+01:002013-01-02T13:20:52.725+01:00Las cuestiones nacionales y las izquierdas en el Estado español (Resposta de David Fernández a Salvador López Arnal)<b><span style="font-size: large;">En respuesta a Salvador López Arnal</span><br />Las cuestiones nacionales y las izquierdas en el Estado español</b><br />
<br />
David Fernández<br />
Rebelión<br />
<br />
<br />
Article de Salvador López Arnal: http://www.rebelion.org/noticia.php?id=161431 <br />
<br />
He leído con atención –y con cierta sorpresa y con cierta desazón, también– las reflexiones de Salvador Lopez Arnal en Rebelión a propósito del discurso colectivo de la CUP en el pasado pleno de investidura. Como un bucle melancólico, de te fabula narratur: esta historia ya había sido escrita, discutida, polemizada. Desde la década de los 70 en el seno de la(s) izquierda(s). Pero dado que con Salvador nos conocemos, que hemos coincidido anteriormente y que en otras ocasiones me ha entrevistado a propósito del cooperativismo y las alternativas financieras éticas, me he tomado el sinfín de preguntas –algunas profundas, otras ramplonas– que lanza como una nueva entrevista. Esta vez, empero, en auténtico tercer grado y ante un dedo acusador.<br />
<br />
Sea como fuere, estas son las respuestas, Salvador. Rápidas por la urgencia de darlas en plena era digital. Siempre desde la fraternidad pero, en esta ocasión, desde una profunda y radical discrepancia. Como diría l'estimat Ramon Zallo, las respuestas son de cajón. De rey desnudo. De perogrullo. Dejo para el final algunas consideraciones últimas y el porqué de una respuesta que es, en primera instancia y por ahora, interna y sin voluntad de ser publicada.<br />
<br />
Un abrazo roig.<br />
<br />
[Les preguntes van precedides per P (en l'original estan en negreta), les respostes per R].<br />
<br />
<b>[P] Sobre los pueblos del Estado español. ¿No aspiran todos ellos, no aspiramos todas y todos, a la ruptura democrática en serio, a la transformación social con orientación y finalidades socialistas y a la conquista de una democracia real que no sea un timo ni un mito ni un concepto demediado hasta la simple y pura asignificatividad?</b><br />
<br />
[R] Si, por supuesto, y eso esperamos a pesar de las debilidades actuales de las izquierdas y de las aspiraciones referidas. Pero venimos de la derrota, cabrá recordarlo, y la hegemonía dominante es la que es. Concretando aspiraciones: no solo con los otros pueblos del Estado español –con los que 'compartimos' estructuras y superestructuras de dominación– sino con los del sur europeo -empezando por Grecia, donde nos la jugamos todos. Y más, mucho más, porque pretendemos no olvidarnos de nada ni de nadie: también abiertamente con los pueblos latinoamericanos y con todos los pueblos del mundo. Desde una profunda perspectiva internacionalista. Pero entrando en el quid de la cuestión que López Arnal sugiere... cabría recordar y retener que en el acto central de campaña electoral de la CUP-Alternativa d'Esquerres en Barcelona había sólo dos invitados que precisamente expresaban ese anhelo y una solidaridad inalterable e inalterada. Diego Cañamero, del Sindicato Andaluz de Trabajadores, y Txelui Moreno, portavoz de la izquierda abertzale. El cariño y la estima con la que fueron recibidos y ovacionados es la mejor muestra de esa complicidad granítica. Hechos, no palabras: es la mejor enmienda general a tu pregunta. Además, cabría recordar, ante una izquierda española mayoritariamente ausente del reclamo y/o respeto al libre derecho de autodeterminación, las palabras precisas de Cañamero el pasado 18 de noviembre: reclamó a viva voz el derecho a la independencia de Catalunya. Como derecho democrático y desde la solidaridad de clase. Por eso, Cañamero sí nos representa.<br />
<br />
<b>[P] Països Catalans. ¿Por una historia común? ¿Por proyectos políticos muy similares? ¿Por la existencia de una misma lengua? ¿O se trata más bien del proyecto político-territorial que una vanguardia quiere construir, quiere sugerir, basándose en una determinada lectura de una historia que ofrece multitud de interpretaciones consistentes que ponen el acento en puntos de unión y no de diferenciación?</b><br />
<br />
[R] Los Països Catalans son hoy –y han sido– una innegable realidad cultural y social. ¿Política? Sin tiempo ni espacio para reflexionar sobre rasgos histórico-culturales comunes y diferenciales cabe afirmar que, al menos desde 1968 , se conforma como un proyecto político de liberación: el de la izquierda independentista y otras expresiones de izquierda radical. No hay tiempo para hablar del PSUC y el PSAN (su embrión). Pero en todo caso, desde 1968, es un proyecto, como insistimos en la investidura, que radica en la indisociabilidad de la liberación nacional y la emancipación social. Y viceversa. Rebobinemos para seguir. Del fraude de la transición –donde el papel de la tradición eurocomunista respecto a la autodeterminación nacional (Constitución, Monarquía) y social (trágala de los Pactos de la Moncloa) debería ser objeto de otra crítica extensa que hoy no podrá ser– dan buena fe los propósitos franquistas y presiones militares en el proceso de redacción de la Constitución de 1978. Que se lo pregunten a Herrero de Miñón. Prohibición explícita de libre federación de comunidades autónomas (pensando en los Països Catalans) y segregación de País Vasco y Navarra (hasta el PSOE vindicaba su federación). No es casual, por ende, que las 'batallas' más duras de la transición se librarán en el País Valencià y Navarra. Es directamente causal y causado por el proyecto hegemónico del nacionalismo español, cuyos lastres arrastran hoy, y todavía, muchas izquierdas estatistas/nacionalistas españolas. Esa realidad compleja que son los Països Catalans es más evidente, ahora mismo, si observamos como se cierne la misma ofensiva centralizadora, españolizadora y floridopensilera de Wert y sus muchachos en... Pues si, especialmente en los Països Catalans. ¿Es casual que sea la mismo ofensiva? Ofensiva contra el modelo de inmersión lingüística en Catalunya (¿cabe recordar que sólo 12 familias de 50.000 han demandado no hacerlo?), apartheid en el País Valencià (125.000 alumnos sin poder estudiar en la opción escogida: el valencià) y en les Illes Balears –y a pesar de ello, el 87% de las familias sigue optando por un catalán que se quiere retirar de la vida público-institucional. En todo caso, Salvador, bienvenido el debate sobre la complejidad del laberinto español. Donde el nacionalismo español conservador es de una hegemonía que abruma y donde –más allà de 'la Roja'– las raíces y sesgos identitarios siguen hundidas en Torquemada: la negación/ridiculización/folklorización del otro. La indisolubilidad de la patria eterna. Si: metafalangismo del siglo XXI a nuestro parecer.<br />
<br />
<b>[P] ¿Qué gentes, qué ciudadanos han parado esos desahucios?</b><br />
<br />
[R] Sin duda, Salvador, personas plurales, de diferentes sensibilidades y adscripciones múltiples. Sólo faltaría y nadie ha dicho lo contrario. No cabe la tendencia a la manipulación. No es de recibo. Y no es justo mezclar reflexiones diferentes y diferenciadas –una sobre Països Catalans, otra sobre movilizaciones populares– cuando nosotros no lo hacemos. Además, eso de “en su mayor parte alejadas de proyectos independentistas” es muy discutible. ¿De dónde lo sacas? Es acientífica, muy alejada de la realidad concreta y discutible del todo. Más todavía si analizamos la trama de resistencias en las comarcas y en la conurbación urbana metropolitana, con conformaciones sociales desiguales. Mira, las hostias son para todos siempre, pero para visualizar el vínculo estrecho entre izquierda independentista y luchas sociales te diría, como simple y modesto ejemplo y sin ninguna medalla, que de los 100 detenidos en la huelga general del 29M, 54 eran activistas del independentismo de izquierdas. Como dato singular. “Alejadas de proyectos independentistas” no es análisis ni dialéctica. Nace de un prejuicio profundo. Y parte de un apriorismo algo ciego, ramplón y sesgado y cansadamente cansino: alimentar la falso moto –insultante– que Catalunya es CiU, que no hay matiz alguno y que todo es la misma cosa. Intelectualmente deplorable. Con metonimias que asustan. Como decir que todos los nacionalismos son idénticos: ¿es lo mismo Somoza que Sandino? ¿Es lo mismo Pemán que Comorera? ¿Es lo mismo la resistencia saharauí que Mohamed VI? Pedrolo desbrozaba el entuerto: “hay nacionalismos de dominación y nacionalismos de dominación”. Las resistencias y tensiones nacionales (pueblos contra imperios, liberaciones contra dominaciones) existen, Salvador. Y existirán. Aunque algunas voces se empeñen en reducirlo, decimonónicamente, a “simple invento de la burguesía” como argumento prepolítico e infantil. Telón de fondo agotador: constatar, una vez más, que ciertas izquierdas solo hablan de autodeterminación cuando el pueblo que la reclama este lejos. Cuanto más lejos mejor. Si esta cerca, el derecho se invoca como formalidad para que nunca se ejerza. Acabáramos. Lo hemos dicho mil veces y hoy cabe insistir de nuevo: la diferencia entre CiU y la CUP es la misma que media entre la Duquesa de Alba y Diego Cañamero. La intervención de la CUP-AE en la investidura quedó meridianamente clara: uno de nuestros adversarios es el Estado español y con ello visualizábamos que en ningún caso, jamás, son el resto de pueblos y culturas. Duele hasta tener que escribirlo, cuando es una obviedad. Algunos no es que no lo entiendan. Es peor: no lo quieren entender.<br />
<br />
<b>[P] Sobre la oligarquía catalana.</b><br />
<br />
[R] O no hemos oído el mismo discurso o no oíste que hablamos abiertamente de Millet, Pretoria, cas Palau, cas Treball, cas Turisme, La Caixa (a quién exigimos sus pingües beneficios para revertir la crisis) y Abertis. Y le respondimos –en la réplica de 20 minutos que tal vez no hayas visto– que eso de privatizar agua (ATL) y autopistas (Tabasa) a los mismos que conforman el CAREC, consejo asesor económico del Govern presidido por Salvador Alemany (Abertis), es confundir el país con una empresa y el gobierno con un Consejo de Administración. Por cierto, que es el empresariado catalán el que más se opone, y más radicalmente, a la independencia. Cabe recordar, como hemos hecho en campaña, las palabras de Salvador Seguí, en el Ateneo de Madrid en 1919, sobre el carácter (de clase y nacional español) de la burguesía catalana: “En canvi, nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans el contrari, hi guanyaríem molt, la independència de la nostra terra no ens fa por. Estigueu segurs, amics madrilenys que m’escolteu, que si algun dia és parlés seriosament d’independitzar Catalunya de l’Estat espanyol, els primers i potser els únics que s’oposarien a la llibertat nacional de Catalunya, foren els capitalistes de la lliga regionalista i del Fomento del Trabajo Nacional”<br />
<br />
Te adjunto dos artículos recientes al respecto:<br />
<br />
http://www.setmanaridirecta.info/noticia/voleu-fer-favor-callar<br />
http://www.setmanaridirecta.info/noticia/posen-cartera-posen-senyera?mini=calendar%2F2012-10<br />
<br />
<b>[P] Sobre Millet y Samaranch.</b><br />
<br />
[R] Media hora da para media hora, Salvador. Con aciertos y errores. Juzgar todas las omisiones y elevar metonimias a rango de conclusiones es abiertamente injusto. Pero en todo caso, sabes perfectamente que formamos parte, como impulsores, de la Acusación Popular del caso Millet/Palau de la Música Catalana. Y, sobre, Samaranch, ahí va (en archivo adjunto) la denuncia que escribí en la Directa ante el vergonzante funeral de Estado que se le otorgó. Al que también asistieron, por cierto, algunas muchas izquierdas catalanas y españolas salvo honrosas excepciones. La CUP, no. Ni tan sólo fue invitada: porqué su proyecto radica en la memoria antifascista y porque seguimos denunciamos que el nuevo Museo Olímpico de Barcelona lleve su nombre: no solo por su pasado franquista sino por hacer del COI una mafia multinacional.<br />
<br />
<b>[P] ¿La Falange es un asunto estrictamente “español”? ¿No hay, no ha habido falangistas catalanes?</b><br />
<br />
[R] Otra pregunta absurda, por obvia. Ni mucho menos: Nani Riera lo pormenorizó perfectamente en 'Els catalans de Franco' en un ejercicio de memoria imprescindible e irrenunciable. Por qué aclara de donde venimos y porqué estamos donde estamos aún. Ni Falange fue sólo “español” ni las resistencias antifascistas solo “periféricas”. Simplismo en demasía.<br />
<br />
<b>[P] ¿Expresión popular masiva? ¿Qué porcentaje de la ciudadanía participó en las consultas soberanistas?</b><br />
<br />
[R] Y tanto que masiva, Salvador. Y tanto. 555 consultas en 555 municipios (de 944) y 900.000 votos a favor. O sea, que si: ciclo movilizador y expresión popular masiva. Manifestación del 10J de 2010 y del 11S de 2012, la mayor de la historia de la ciudad y del país y la más explícitamente independentista. En cambio, las recientes movilizaciones españolistas en Barcelona apenas 6.000 personas (12 de octubre) y 3.000 (6 de diciembre), con activos miembros de extrema derecha y neonazis localizados, por cierto. Y disponiendo de todo la amplificación y tensión mediática de la caverna de Madrid (las soberanistas también gozaron de amplia difusión mediática). Demoscopicamente, ¿de què hablamos?. Pues que tenemos lo que tenemos: un 51% de la sociedad catalana ya está a favor de la independencia. Y el 71% de esa mayoría se declara abiertamente de izquierdas.<br />
<br />
<b>[P] ¿No había que hacer referencia aquí al 15M, al movimiento cívico-rebelde que ha sido caracterizado como “españolista” en ambientes nacionalistas catalanes?</b><br />
<br />
[R] Por supuesto que hicimos referencia: tanto que dijimos que es lo mejor que le había pasado a la sociedad! Agradezco el matiz (“algunos ambientes nacionalistas”) sobre desde que sectores (concretos) vertieron críticas envenenadas. Fue la derecha nacionalista catalana y un cierto independentismo neoliberal de nuevo cuño el que lo demonizó y azuzó con argumentos surrealistas su estigmatización. Y también, ¿te olvidas?, fuertemente criticado por ambientes nacionalistas españoles. Cabe recordar, en todo caso, que el 90% de la Asamblea del 15M en plaça Catalunya votó a favor del derecho de autodeterminación. Por lo demás, bien lo sabes: engrueso la larga lista de heridos en el desalojo policial del 27M. 22 porrazos, 13 contusiones. Y somos 57 los que hemos mantenemos la denuncia judicial todavía: indignados no-independentistas y indignados independentistas. Es decir... no es que hablemos o no de ellos, como tu preguntas. Es que, simplemente, estábamos allí. Otros no. Radical diferencia corporal-espacial nuevamente: el movimiento se demuestra andando. Cuando los hechos del Parlament del 15J, la CUP salió en abierta defensa de los indignados mientras todas las fuerzas parlamentarias se encerraban en su autismo. La CUP lo sostiene desde mayo de 2011: es el ciclo combinado de soberanismo e indignación lo que ha posibilitado ciertas experiencias municipalistas altamente positivas. 65.000 votos en las municipales del 22M de 2011 (7 días después del 15M) presentándose solo al 10% de los municipios. 4 alcaldías, 101 concejales. Y política confederativa en movimiento autónomo y a pie de calle.<br />
<br />
<b>[P] Podía y debía haberse añadido: reconociendo, por justicia y verdad, que cuando muchos “nacionalistas” no hablaban del tema ni de muchos otros asuntos y estaban ubicándose en la línea de mando y oportunidades neoliberales, la tradición marxista-comunista no independentista, catalana y no catalana, abonó la lucha por el ejercicio de ese derecho.</b><br />
<br />
[R] Podía y debía, no, Salvador. Podíamos y debíamos. En la réplica de la investidura hablamos del PSUC. Y nuestra memoria de elefantes nada olvidadiza sabemos de sobra de 'El Peque', de Cazcarra, de los maquis, de los subalternos que se dejaron la piel mientras los 'catalanes de Franco' les sobreexplotaban. ¿Por qué nos tratas con ese desliz paternalista, como si fuéramos presuntamente ignorantes, con ese sesgo de atalaya que nos juzga 'desviados'? Pero insistamos: no nos puedes exigir que lo dijéramos todo en 30 minutos. És un puro tecnicismo temporal: no podíamos. Por cierto: la tradición marxista-comunista (en la que siempre me he ubicado desde la heterodoxia) es más amplia también, no? Hay una tradición marxista independentista también. Y siempre se la silencia. Por ejemplo: August Gil Matamala, que cerraba la lista electoral por Barcelona de la CUP el pasado 25N, y que fue responsable de intelectuales del PSUC hasta 1965.<br />
<br />
<b>[P] La lengua catalana, una de las lenguas de Maria Mercè Marçal, ¿es el único medio de hermanamiento social y cultural en los “Países catalanes”? ¿No hay otras lenguas que incluso son, en muchos territorios de esos Países, tan o más incluso más habladas que la catalana? ¿El castellano no es también medio de hermanamiento social y cultural en estas tierras?</b><br />
<br />
[R] No es el único, pero sin duda es el que más nos define –no el único– como cultura mediterránea (una más) de código abierto. Claro que hay más lenguas: la castellana, por supuesto, aunque hoy en nuestros barrios se habla urdú, amazigh o árabe. Afortunadamente. También hay comarcas valencianas castellanohablantes y un país construido en base a un desarrollo desigual, a agregaciones migratorias (yo mismo, que vengo de tierras zamoranas) y múltiples exclusiones para con las clases populares. ¿No citamos acaso a Miguel Hernández en el discurso? Si, deliberadamente y a consciencia. Pienso además, que si alguna cultura emancipatoria de izquierdas se reclama también de Hernández, de García Lorca, de Machado o de Gil de Biedma (a quién el PSUC, por cierto, estigmatizó su valía por su homosexualidad) se da en las izquierdas catalanas. ¿Es recíproco? Creo que no o que es muy desigual. Pocas izquierdas españolas, hoy, disfrutan de los poemas de Sarrionaindia o de las canciones de Ovidi Montllor, por poner dos ejemplos silenciados. De hecho, dudo que se conozca en demasía la obra feminista de Marçal: “al azar agradezco tres dones: haber nacido mujer, de clase baja y nación oprimida”. La incompresión continua y se trata, sin querer generalizar, a las 'culturas periféricas' como un anecdótico localismo patuà. La estimada izquierda autónoma madrileña, en cambio, dedicó en 'Diagonal' el pasado año sendos especiales a Montllor y Marçal. Y Lluís Llach, en Madrid, siempre es acogido con sumo cariño. Rompamos pues ese discurso falaz que pretende azuzar la confrontación entre culturas y no entre clases y abandonemos esa ceguera incapaz de entender lo plurinacional y plurilingüístico. Ya vale de bloques monolíticos y falsos frontismos. Que nos dejen decidir libremente. Tan sencillo como eso.<br />
<br />
<b>[P] ¿Quico?</b><br />
<br />
[R] Débil argumento de ataque pero no, no es un problema de traducción. No conozco al señor Homs. Lo vi arriba, en la zona de invitados e improvisé. Mediáticamente se usa a menudo Quico. Hace poco llame a Artur Mas, Ártur Mas (con el acento del programa satírico de Polonia). Cosas del directo. Lo de la familiaridad infundada es mala leche fundada, ¿no? :-) Aquí, simplemente, lo que reclamamos es que el futuro de Catalunya lo decidan democráticamente su ciudadanía. ¿Any problem? No Madrid, no Bruselas, no la troika, no nuestra burgesía. ¿Tanto miedo hay a la democracia que supone el libre ejercicio del derecho a la autodeterminación? Parece que si y se azuza la peor cultura del miedo, de una fractura social que no será. Simplemente hablamos de democracia política y de que somos una nación. Eso que el españolismo niega a cada segundo.<br />
<br />
<b>[P] Por lo demás, la España neofranquista y neoliberal no es ni puede ser el futuro para ninguno de los pueblos que la constituyen. ¿Por qué iba a saberlo? ¿Qué pueblos rebeldes abonan ese horizonte?</b><br />
<br />
[R] Porqué iba a serlo... ¿por qué el PP arrasa, tal vez, y con mayoría absoluta? ¿Por el deterioro acumulado de las culturas emancipatorias en el Estado español y en los Països Catalans? ¿Por què Zapatero ganó de 'chiripa' un congreso del PSOE, con sólo siete votos de diferencia, frente a un tal José Bono, nacionalista español rezumado? ¿Por qué el anticatalanismo pervive en la política oficial como elemento cohesionador fundamental, fundacional? ¿Por qué el ministro de cultura manda españolizarnos de nuevo? Manía de descubrir lo obvio para autoafirmarse. Claro que hay burgesía española. Y catalana. Y vasca. Pero hay sobretodo Bildu, hay Anova, hay CUP y hay otras izquierdas catalanas, hay miles de experiencias que vuelven a exigir que nos retornen todo lo robado, todo lo negado. Desde la reivindicación autodeterminista de izquierdas no se diluyen las contradicciones sociales: muy al contrario, se clarifican del todo y se visualizan mejor. Y en cambio, Salvador, ¿exactamente de qué otras izquierdas hablas (y haberlas, haylas, y son bienqueridas)? ¿Puede haber federalismo, ucrónico, sin federalistas? Subyace además otro grave error de bulto: pretendes visualizar que hay un único relato independentista, Salvador. Y eso es radicalmente falso. Hacer metonimia es hacer trampa. Meter a la CUP en el carro de CiU es como meter a nuestros queridos bucaneros de Vallecas en la sede misma del PP. Un despropósito intelectual y diría que ético. Injusto. Más aún cuando CiU, presuntamente, acaba de llegar hace dos meses a la vindicación de autodeterminación. Otros llevan 40 años exigiéndola.<br />
<br />
<b>[P] ¿Incluimos también al empresariado y a las finanzas catalanas?</b><br />
<br />
[R] Sólo hay que ver la segunda respuesta de esta entrevista improvisada. Hay una frase que rechazamos de plano: tots els catalans som bons. Y un cuerno. Aquí tenemos Mossos que nos parten la cara, Angladas que azuzan la xenofobia, evasores fiscales de pro, un Puig que nos deja tuertos y oligarquía que nos roba por desposesión. Enmedio de la Europa del capital.<br />
<b><br /></b>
<b>[P] Estos, por ejemplo: Ibárruri, Cernuda, García Lorca, Antonio Machado, Julián Grimau, José Arnal Cerezuelo. ¿Ellos son también franquismo, españolismo y reacción?</b><br />
<br />
[R] En esta ocasión, y sin que sirva de precedente, la simple pregunta ofende. Una barbaridad.<br />
<br />
<b>[P] ¿El franquismo es un estado de Derecho? ¿Qué tipo de derecho?</b><br />
<br />
[R] Sobre la (falsa) polémica sobre si el franquismo era un Estado de Derecho y de Derechas (campaña de Fraga Iribarne en 1964) era una fínisma ironía con realidad y base, desgraciadamente, jurídico-legal. Sobre Estado de Derecho y Estado de Excepción, recomiendo vivamente a Giorgio Agamben. Sublime. Por cierto que Miguel Hernández y “lo mejor del país sigue en la cuneta” porque hubo reforma pactada y continuidad jurídica de Derecho –harakiri de las Cortes, Reforma Política, Constitución– desde un franquismo que quedó impune. Ninguna ruptura. Y así nos va. Con las cunetas llenas todavía. Gracias al 'Estado de Derecho'. O al Derecho de Estado (español).<br />
<br />
<b>[P] ¿Sólo los españolistas son nacionalistas?</b><br />
<br />
[R] Ni mucho menos. Pero a estas alturas del siglo XXI cabe convenir que los nacionalismos existen, perdurarán y de todo hay. Son como la condición humana: capaz de lo más terrible y de lo más sublime. En el siglo XX, el nacionalismo hipertrofiado y supremacista ha traído el peor horror (los fascismos) y la muerte misma de la cultura en sentido civilizatorio (Adorno) a las puertas de Auswitchz. Pero las luchas de liberación nacional también han traído procesos emancipatorios y de resistencia: del ghetto de Varsovia a Nicaragua y a tantas decenas de ejemplos. Supongo que lo te genera aversión es el término “nacionalista”. Bien, a mi también. Mira, nuestro Joan Fuster escribía: “tenemos unas terribles ganas de dejar de ser nacionalistas pero no nos dejan”.<br />
<br />
<b>[P] Sepharad.</b><br />
<br />
[R] El recurso a Sepharad era para recordarle a CiU la equívoca campaña nacionalista conservadora de “Catalunya es CiU” y Mas el Mesías (“nunca un pueblo debe ponerse tras un sola persona” escribía Espriu). Nada más. No le busques tres pies ni traspíes al gato, por favor.<br />
<br />
<b>[P] ¿Es traidora la familia Mas por ello? ¿Entonces…?</b><br />
<br />
[R] En nuestro vocabulario la palabra traición no se frecuenta mucho. Refiere una cultura política sectaria y maniquea. Pero en todo caso, la mayoría de la burguesía catalana apoyó a Franco. No por traición, apuntaría: sino por pura fidelidad de clase, ¿no?. La dictadura franquista fue eso precisamente, una dictadura de clase y nacional (española). CiU también apoyó a Aznar. CiU gobierna hoy la Diputación de Barcelona y Badalona con el PP. No creo que descubras nada nuevo. O si: el independentismo de izquierdas lucha contra su burguesía y es solidaria con los trabajadores de todo el mundo desde un perspectiva de clase irrenunciable. El viejo lema de paz entre pueblos y guerra entre clases. Pasa que pasa que el programa de la derecha española de siempre se parece en demasía a al de la derecha catalana de siempre. Menuda novedad. Nada nuevo bajo el (cara al) sol. Y pasa que pasa que los nacionalismos conservadores –el español, el catalán– se retroalimentan en veleidades y victimismos: ambos utilizan la independencia para tapar la crisis. En cambio, los independentismos de liberación nos apoyamos mutuamente.<br />
<br />
<b>[P] ¿Mano extendida a CiU, a quiénes abonan agresiones sociales, demonizan, agreden e insultan a las clases trabajadoras y privatizan aguas, educación y sanidad? ¿Un acuerdo con gentes así?</b><br />
<br />
[R] Cítanos correctamente, por favor. Literalmente “mano extendida a nuestro pueblo”, no a CiU. Te confundes de nuevo: el pueblo catalán no es CiU. Mano tendida por la autodeterminación como derecho democrático irrenunciable. ¿Si un día CiU se levanta y dice que es antirracista... dejaremos de serlo? Y, sobretodo, puño cerrado al neoliberalismo desde un proyecto anticapitalista que reivindica la autodeterminación política, económica y energética en base a la autorganización popular, la desobediencia civil y una vía institucional hasta ahora inexplorada. También con CiU hemos coincidido, en campaña electoral, en una propuesta transversal contra la homofobia. ¿Somos impuros? Si, afortunadamente. Pero en algo llevas razón compartida, sin que nos descubras nada: todo proceso de autodeterminación es complejo y no exento de contradicciones. ¿Y? ¿Descubrimos la sopa de ajo? Te dejas el final de la síntesis que hicimos: “y luces y taquígrafos en la gestión”. Contra la corrupción: que no es del sistema. Es el sistema. Se ha acabado el tiempo de meter la mano en la caja pública. El acta de sesiones lo recoge.<br />
<br />
<b>[P] ¿Y quiénes niegan esa libertad? ¿”Los españoles”, el gobierno central, los Botín, los Godó? ¿Quiénes?</b><br />
<br />
[R] El estado español, los mercados financieros y la burguesía catalana. El orden ponlo tu. En términos recientes: el Estado español a través del Tribunal Constitucional (sentencia Estatut), los mercados financieros (deudoracia) y nuestra burguesía (que en 2010, vía CiU, pretendió transmutar, reciclar y descafeinar el ciclo soberanista catalán con un difuso pacto fiscal). Y algo más, en buena lógica spinoziana: también nosotros la negamos. Desde nuestra indolencia o pasividad, si somos incapaces de construir contrahegemonías.<br />
<br />
----<br />
<br />
Y cuatro apuntes finales<br />
<br />
* Yo no soy nacionalista. Soy independentista. O como diría el señor K de Brecht en tono fusteriano... soy nacionalista según quién tenga delante.<br />
<br />
* Críticas pero propones escasas alternativas, cuando izquierda española y autodeterminaciones tienen tan malas, y tan tensas, relaciones. Y acabo. ¿La nueva izquierda española será Llamazares con Baltasar Garzón? Sólo pregunto. Y pregunto... ¿dónde estaba la izquierda inexistente que sugieres cuando cerraron Egin y Egunkaria? ¿dónde cuando torturaban a independentistas de izquierdas en 1992 y Garzón miraba a otro lado, como dictaminó el Tribunal Europeo de Derechos Humanos? ¿Dónde cuándo Garzón encarcelaba impunemente a pacifistas y desobedientes vascos cómo reconoció el Supremo? ¿Dónde... dónde carajo estaba? Una sola anécdota: cuando el proceso de Nou Estatut llegó a Madrid se buscaron apoyos en la sociedad civil española a las demandas catalanas. Sólo fue una sola persona: Santiago Carrillo. Otro ejemplo, esta vez personal pero transferible: durante el sumarísimo 18/98 (2007) contra la izquierda abertzale vasca mediamos para recabar apoyos contra un proceso jurídico inquisitorial anclado en el Derecho Penal de Enemigo. En dos ocasiones, me reuní con dos miembros de la tradición catalana marxista-comunista no independentista que reclamas para que nos apoyaran en la denuncia. Conoces a los dos: uno es político, otro es catedrático. Es mejor, por doloroso, por extremadamente doloroso, no reproducir ni los nombres ni el contenido terriblemente desolador de su respuesta. Sólo añadiré una cosa: estaban al nivel 'guantanamero' de las diatribas de Mayor Oreja.<br />
<br />
* El nudo gordiano que no te atreves a plantear en tu reflexión –que agradezco aunque también la juzgué algo envenenada y de sesgo atávico para con la autodeterminación– es, finalmente, el sujeto de decisión. Como la tradición marxista reclamó, la autodeterminación de Catalunya atañe al pueblo de Catalunya en base a procesos democráticos, de libre decisión y opinión (los que votarán que si y los que votarán que no, sólo faltaría). Y ahí hay quién se cierra numantinamente a que el sujeto de decisión es el pueblo español. Y eso, company, eso es puro nacionalismo español negador de libertades ajenas. Camuflado, matizado o desbordado. Si de lo que se trata en cambio es de hablar de federalismos no huecos y sinceros, hablemos entonces de Pi i Margall. Primero libres y después ya decidiremos con quién nos federamos.<br />
<br />
* La hegemonía histórica del nacionalismo conservador convergente, de 23 años de pujolismo, ha dañado antes y deteriora hoy este debate. Se utiliza como ariete y excusa y piedra arrojadiza. Nosotros no le vamos a regalar la autodeterminación a CiU: más todavía cuando la libertad política de Catalunya fue defendida en dictadura por la clandestinidad comunista mientras los catalanes de Franco hacían sus negocios. Por eso tan necesario el independentismo de izquierdas: para desnudar a CiU y desproveerle de la manía de envolverse en la bandera para hacer negocios. Pero apenas sugerir –dejar caer, hacer intuir– que las miles y miles de personas que en dictadura o en democracia se han comprometido con la plena libertad política y la máxima justicia social en los Països Catalans, desde un acreditado internacionalismo, son CiU o le hacen el juego es una falta de respeto en toda regla. Y diría que grave.<br />
<br />
* No sé si el análisis etimológico, tal vez simple, de un discurso -uno más, ni más ni menos- es la mejor forma de afrontar el irresoluto debate necesario, imprescindible, sobre la izquierda ante cuestión nacional. Hubiera preferido una crítica política al proyecto CUP. Pero mira, estos días hemos tenido la suerte de poder conversar largamente con Jaime Pastor y Miguel Romero. Para nosotros ha sido un lujo. Viento sur y calidez izquierdista desde Madrid en apoyo a la autodeterminación. Absolutos compañeros de viaje. De Pastor te recomiendo “Los nacionalismos, el Estado español y la izquierda”, de recientísima publicación. Y que habla precisamente de lo que subyace en esa epístola cruzada: la incompresión intelectual de los hechos nacionales y los procesos históricos, la incapacidad programada y deliberada para disfrutar de la pell de brau d'Espriu y la absoluta ausencia de voluntad política de cierta izquierda para respetar siquiera -ya no digo demandar- el derecho a la autodeterminación. Motivado por una persistente hegemonía nacionalista españolista conservadora que los ha hecho cautivos de un españolismo militante, difuso o camuflado. Ese es el quid. Y cuando caiga esa cortina de humo... tal vez nosotros nos liberemos de nuestros Millets y ellos de sus Botines.<br />
<br />
* Anécdota de campaña que viene muy a colación. En una entrevista en Catalunya Radio, Manuel Fuentes preguntándome que haría el día de la independencia. Proseguir el largo camino ímprobo de la plena liberación, por supuesto, sin renunciar a Vallecas ni a Zamora ni a Marinaleda ni a un proyecto confederal como Coop57 ni a la suerte, el lujo y el honor de compartir proyectos, por ejemplo, escribiendo en el quincenal Diagonal. No hay ningún motivo para hacerlo y están todos los argumentos para reforzar esos lazos. En todo caso, fuera mitos y fantasmas, la respuesta personal y transferible a Manuel Fuentes fue que me iría al Raval, a buscar al bueno de Lluís Cabrera, fundador en 9 Barris de la peña flamenca Enrique Morente en 1969 y uno de los activos culturales imprescindibles del flamenco en Barcelona y en Europa. Y que con Cabrera nos iríamos a tomar unas cañas y a cantar Morente. 'Gernika-Iraq', por ejemplo, o 'Manhattan' (homenaje a Lorca) uno de sus mejores temas en mi modesta opinión desde abajo a la izquierda.<br />
<br />
Bueno, lo dejo aquí. Con desazón, decía al principio, porque en tu artículo subyace un punto de soberbia y algún grado de menosdesprecio hacia la CUP que sólo tu sabrás de dónde nace y que lo impulsa. Un abrazo y la próxima en directo analógico y no virtual digital. El artículo, eso si, tiene una virtud crítica: reabrir un debate siempre cerrado con siete llaves y cien candados. El de las cuestiones nacionales y las izquierdas en el Estado español.<br />
<br />
Sobre el hipotético carácter público de esta respuesta en Rebelión, lo dejo a tu criterio y al criterio también de Espai Marx, estimat Salvador. Si consideráis que puede servir para un buen debate dialéctico y ayudar a la confrontación libre de ideas entre diferentes tradiciones de las izquierdas, cosa que someto a vuestra consideración, lo publicaría en Rebelión. Si, otroramente, consideráis que alimentará el bucle de la incomprensión o contribuirá a estancar todavía más un debate que ha nacido algo envenenado, lo dejamos aquí.<br />
<br />
Nos vemos en la próxima manifestación, ¿no?<br />
<br />
Salut i llibertat.<br />
<br />
PS. He escrito en castellano en homenaje y desmentimiento a Wert: para demostrar que la inmersión lingüística –que nació en los barrios obreros de Santa Coloma de Gramenet en 1983 a demanda de padres, madres, profesores y alumnos– no limita la cultura sino que la amplia.<br />
<br />
PS. Abrazos a Miras, a Tafalla y tantos otros de los que aprendí hace 20 años, tantas lecciones nacidas de los recovecos subrayados de los Grundisse y los Manifiestos filosófico-económicos de Marx.<br />
<br />Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5488403277731443749.post-65092868728031795942011-11-21T16:34:00.000+01:002011-11-22T00:00:54.376+01:00Després de les eleccions<div style="text-align: justify;">
Considerant que l'Avort defalleix pels mals sentiments i vibracions que em fa venir la realitat política que ens envolta, no semblaria que hagués de ser avui el millor dia per a tornar-lo a manifestar... però vaja, serà perquè encara arrossego una mica de la febre que m'ha acompanyat aquest cap de setmana (porto 20 dies amb un etern refredat, però no m'havia vençut la febre fins divendres), però tinc la impressió que els resultats electorals no han estat tan dolents...</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Que sí, que sí, que el PP ha aconseguit majoria absoluta a Espanya i que CiU ha guanyat a Catalunya, i això objectivament és una puta merda de les grosses... però ja sabíem que la meitat dels nostres conciutadans són idiotes, i aquests no han augmentat gaire el seu nombre de membres (a l'Estat, entre el PP i UPyD només han aconseguit 1.300.000 vots més; a Catalunya, entre PP, CiU, UPyD i PxC 450.000). Per això <b>hem de mirar-nos-en la part positiva: a l'Estat espanyol hi ha força gent que ha deixat de formar part de l'altra meitat d'idiotes</b>: el PSOE n'ha perdut 4.300.000. És a dir, podríem dir (amb una d'aquelles lectures sempre frívoles que permeten les eleccions) que de 4 persones que s'han cansat del PSOE, només 1 hauria passat a engreixar les llistes de la dreta, mentre que un altre probablement hagi passat a votar IU (ha guanyat 700.000 vots), i els altres dos s'hagin abstingut (l'abstenció ha augmentat en 2.000.000 de persones, fins arribar als 11.700.000) o votat en blanc (que ha pujat 250.000 vots, fins assolir els 580.000) o nul (n'ha pujat 50.000, fins assolir els 380.000). L'Estat espanyol ha guanyat 3 milions de ciutadans potencialment conscienciats, i això sempre resulta esperançador!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Catalunya, tanmateix, podria desdibuixar aquest enfocament "optimista", atès que bona part de les pèrdues estatals del PSOE s'han donat aquí (800.000 vots) i no queda tan clar que els haguem pogut recuperar per a la ciutadania conscienciada (i d'esquerres, perquè la dreta, en això de la consciència de classe, ens porta molt d'avantatge), ja que és probable que la meitat d'ells s'hagin passat a CiU (250.000 vots més), PP (100.000 més) o PxC i UPyd (100.000 vots més si sumem tots els seus feixistes junts) i només n'haguem pogut recuperar l'altre meitat, perquè dono per entès que algun ex-PSOE hi haurà d'entre els 600.000 nous abstencionistes (amb un total de 2.400.000) i 100.000 dels nous vots a ICV-EUiA (amb un total de 280.000). </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per si és de l'interès d'algú, un servidor va votar —després de fer un sorteig mental entre l'abstenció (opció que em dominava), el blanc, el nul i alguns partits petits d'aquests que emprenyen— els Anticapitalistes al Congrés (quina merda de resultats, per cert: 25.000 vots a tot l'Estat) i als Escons en Blanc al Senat. </div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Com a reflexió postelectoral, us convido a llegir un parell d'articles que l'Alba Rico va escriure durant la campanya electoral (no em vingueu ara amb què és massa tard, perquè tots sabem que la seva influència hauria estat nul·la): <a href="http://albaricoencatala.blogspot.com/2011/11/el-poder-de-la-indiferencia.html"><i>El poder de la indiferència</i></a> i <a href="http://albaricoencatala.blogspot.com/2011/11/que-significa-ser-desquerres.html"><i>Què significa ser d'esquerres</i></a>. Malgrat que les brases de la dura polèmica pel tema libi encara cremen per internet (si no heu seguit la polèmica, sapigueu que s'acusa l'Alba Rico, amb paraules molt gruixudes, de ser un agent de l'imperialisme i d'haver donat suport a l'atac de l'OTAN contra Líbia) i a mi em produeix encara cert cobriment de l'esperit remenar aquest pou de merda i ressentiment entre gent que se suposa que estem en el mateix bàndol socialista, vaig poder reunir l'esma suficient com per a traduir-ne aquells dos articles (i també <a href="http://albaricoencatala.blogspot.com/2011/11/el-dret-ser-llancat-contra-la-paret.html"><i>El dret a ser llançat contra la paret</i></a>), de tema diferent al de la polèmica. Quan acabi de recuperar (si la recupero mai) la fortalesa mental com per a enfrontar-m'hi, traduiré tots els articles polèmics que tinc pendents per a què cadascú en tregui les seves pròpies conclusions. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La dreta arrasa i l'esquerra segueix llançant-se els plats pel cap... ¡qui s'avorreixi aquests propers anys és perquè vol!</div>Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5488403277731443749.post-81229356284011564462011-08-10T18:13:00.001+02:002011-08-10T18:16:49.019+02:00Feixisme a Anglaterra<div style="text-align: justify;">L'estem veient en tres nivells: </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">1) a nivell atomitzat, el dels lumpen que aprofiten les protestes per a provocar aldarulls i fer ús de la força per a saquejar comerços.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">2) a nivell ja una mica organitzat, el dels "escamots anti-avalots" (sovint constituïts a partir de les branques locals del grupuscle racista<i> <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/English_Defence_League">English Defence League</a></i>) que s'estan formant per a contrarestar els saquejos dels primers i, de pas, atonyinar algun negre o jueu. Serveixi <a href="http://www.youtube.com/watch?v=A2bIzM-IT34">aquest vídeo</a> per a fer-se una idea de quina fauna en forma part.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">3) a nivell ja oficial, que seria el realment perillós, amb les declaracions del Primer Ministre del Regne Unit, en <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/David_cameron">David Cameron</a>, a propòsit dels aldarulls d'aquests dies. En podeu llegir el discurs sencer <a href="http://www.telegraph.co.uk/news/uknews/crime/8693134/UK-riots-David-Camerons-statement-in-full.html">en aquest enllaç</a>, però m'agradaria destacar-ne dos fragments. El primer apareix entre els segons 1:01 i 1:14 <a href="http://www.bbc.co.uk/news/uk-politics-14472938">d'aquest vídeo</a> i diu el següent:</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><blockquote><div style="text-align: justify;">Picture by picture, these criminals are being identified, arrested and we will not let any phoney concerns about human rights get in the way of the publication of these pictures and arrest of these individuals.</div></blockquote><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">És a dir: "foto a foto, aquests criminals estan sent identificats, arrestats, i no permetrem que cap fals escrúpol sobre els Drets Humans interfereixi en la publicació d'aquestes fotos i la detenció d'aquestes persones". L'altre fragment apareix entre els segons 3:45 i 3:50 del <a href="http://www.bbc.co.uk/news/uk-politics-14472938">mateix vídeo</a>, on diu:</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><blockquote><div style="text-align: justify;">There are pockets of our society that are not just broken but frankly sick.</div></blockquote><div style="text-align: justify;"><br />
Que en traducció matussera podria quedar en alguna cosa així com "hi ha sectors (bosses) de la nostra societat que no és que estiguin trencats sinó sincerament malalts". És a dir, tenim un enemic que està per sota del nostre nivell de civilització (el clàssic recurs feixista de la infrahumanització, com bé van haver de patir els jueus a mans dels nazis) i que es pensen passar l'estat de Dret pels collons per tal de combatre'ls. I ho diu el president d'un govern <i>democràtic</i>!<br />
<br />
*</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">PD: d'altra banda, els enfrontament a Anglaterra ens poden servir per a fer una comparació amb els enfrontaments que hi van haver a Barcelona amb els moviment dels indignats. Recapitulem: a Anglaterra portem 3 dies d'edificis cremant, avalots generalitzats, pedres, pals, còctels molotovs, batalles campals i només 26 policies ferits (dades d'ahir). A Barcelona vam tenir 2 hores de mans enlaire, floretes, corredisses, quatre pals, molts insults... i se'n van ferir 36!<br />
<br />
Conclusió 1: els barcelonins emprenyats som unes <i>machines</i>, i no hi hauria exèrcit d'Stallones que se'ns resistís.<br />
<br />
Conclusió 2: els Mossos van mentir, i van inflar la xifra d'agents ferits (i hi van comptabilitzar els que es van fer mal al canell de tant colpejar gent indefensa i asseguda). És clar que això seria molt lleig per a un cos tan honorable com el nostre, tal i com ja em vaig encarregar d'arreplegar <a href="http://diaridavort.blogspot.com/2011/04/baixant-delort-o-la-repressio-policial.html">en un altre apunt</a>. Aquesta gent no és sèria... ¿us imagineu cap altre representant sindical d'un cos policial que estigués a punt de cagar-la i dir davant del públic que va anar de poc que no traguessin les pistoles? Doncs els mossos en tenen un, sí, i ho podeu comprovar en el segon 0:43 - 0:50 d'<a href="http://www.youtube.com/watch?v=c3R0ohPF-Tc&NR=1">aquest vídeo</a>.<br />
.</div><div style="text-align: justify;"></div>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5488403277731443749.post-84829373690912655512011-08-09T00:14:00.000+02:002011-08-09T00:14:34.349+02:00L'Avort desperta de la migdiadeta d'estiu<div style="text-align: justify;">Igual que alguns lectors —que se m'han queixat en privat—, jo mateix m'enyorava una mica d'aquest blog, però diferents circumstàncies me n'han mantingut allunyat.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Hi he tingut algun motiu anecdòtic, com ara posseir informació que podria haver posat en perill el triomf convergent a l'Ajuntament de Barcelona. Vaig estar temptat de publicar-la, però en veure la sort que va córrer <a href="http://www.kaosenlared.net/noticia/hallado-muerto-experiodista-desvelo-editores-news-of-the-world-conocia">el periodista anglès</a> que va descobrir la trama del <i>News of the World</i> se'm va fer patent que la campanya electoral me l'estaven dirigint a mi i no al gran públic: "tu Tggias". I vaig triar seguir amb vida, és clar.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Evidentment no és del tot cert, però amb tot aquest temps fora de joc he pensat que el blog necessitava recuperar una pàtina d'importància i seriositat que mai no ha tingut, i ja sabeu que em fascina el fet contrastat aquest que dels rumors sempre en queda alguna cosa (o més popularment: "tu escampa merda, que el vent no s'ho endurà tot"), i no hi tinc res a perdre. En qualsevol cas, també queda demostrat que els blogs, per molt estúpids que puguin semblar, també corren els seus riscos, i si no que li expliquin al badaloní Alberto Lumbreras, el blog del qual fa temps que podeu seguir en els enllaços de l'esquerra ("<a href="http://albertolumbreras.com/">la Maldekstra Kolono</a>"), que a principis de juliol va rebre amenaces per part del feixista Santacreu <a href="http://albertolumbreras.com/2011/07/la-propaganda-fascista-se-extiende-con-la-">en aquesta entrada</a>. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">D'aquest paràgraf anterior, ara sí, podem extreure dos dels motius principals per la meva indolència envers el blog, i és que havia caigut en un estat catatònico-depressiu a causa de: (1) el triomf de Convergència a les eleccions municipals (malgrat ser el més obvi que passaria, no deixa de deprimir-me com de fills de puta n'arriben a ser els catalans rics, i com d'idiotes la resta) ; i (2) l'augment lent però inexorable del feixisme en totes les capes de la societat.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Aquest segon punt es podria considerar un sub-apartat del primer, però afortunadament per a Convergència i malauradament per la resta (o seria del revés?) la serp del feixisme té la majoria d'ous fora del niu convergent. Una avís important el vam tenir amb les <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Protestes_d'Espanya_del_2011">manifestacions dels "indignats"</a> i les reaccions dretanes contra ells de bona part de la població ("pollosos, aprofitats, ganduls" i tot l'arsenal despectiu clàssic de la mentalitat burgesa), i un punt culminant en va ser la massacre de Noruega, que al menys ha tingut un cantó positiu i ha estat el de poder-nos ajudar a entendre en quins camps es mou bona part del feixisme contemporani (p.ex. no deixa de ser simptomàtic que hagi passat de ser un moviment rabiosament anti-jueu a ser malaltissament pro-israelià). És clar que tots aquests detallets es poden llegir en <a href="http://unitednations.ispnw.org/archives/breivik-manifesto-2011.pdf">el document</a> que ens ha llegat el feixista que va provocar la massacre, i que tanta gent i tan poderosa (com els mitjans de comunicació) s'esforcen en voler silenciar alhora que no paren d'esbombar-nos amb d'altres detalls més morbosos. Personalment, trobo que és un error voler amagar les motivacions dels feixistes (no sé si per a què la gent "normal" no s'espanti tot llegint que aquests monstres, blancs i catòlics, no pensen d'una manera gaire diferent a ells), igual que avui prohibeixen encara el <i>Mein Kampf </i>(i això que per a moltes coses ja ha quedat més desfasat que el bigotet de Hitler). Per tot plegat,us <a href="http://unitednations.ispnw.org/archives/breivik-manifesto-2011.pdf">he enllaçat</a> amb l'obra de l'<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Anders_Behring_Breivik">Anders Behring Breivik</a>, i que en tragueu les vostres pròpies conclusions si teniu fetge i paciència per a llegir-ne les 1500 pàgines.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Dues mostres més menudes d'aquest <i>temps feliç</i> que viu el feixisme les podem llegir, sense anar gaire lluny, llegint només el diari d'avui dilluns. Bé, els diaris alternatius, ja m'enteneu, perquè no solen ser coses que ocupin pàgines a la nostra premsa oficial si passen fora de Cuba, Veneçuela o Euskal Herria. Així, a casa veiem com ataquen el casal Quico Sabaté de Sant Celoni (<a href="http://www.racocatala.cat/noticia/26950/ataquen-seu-cup-casal-quico-sabate-sant-celoni">notícia</a>); a Espanya, com intenten impedir un homenatge als republicans afusellats (<a href="http://www.kaosenlared.net/noticia/poyales-hoyovalle-tietar-fascistas-intentan-impedir-homenage-fusilados">notícia</a>). I mentrestant, a Barcelona ja hi ha hagut <a href="http://www.racocatala.cat/forums/fil/146389/37-persones-denunciades-barcelona-no-dur-samarreta-des-lentrad-vigor-normativa">37 denúncies</a> per no dura la samarreta posada... Sort que de tant en tant l'actualitat (esportiva!) et sorprèn amb notícies reconfortants, com <a href="http://www.kaosenlared.net/noticia/javi-poves-jugador-sporting-gijon-retira-futbol-capitalismo-muerte">aquesta</a> per la qual sabem que en <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Javi_Poves">Javi Poves</a>, un jove futbolista madrileny de 24 anys que aquesta darrera temporada jugava a l'<i>Sporting de Gijón</i>, ha decidit "penjar les botes" perquè n'està fins als collons del capitalisme inhumà que dirigeix el món del futbol. Entre d'altres perles, ha afirmat que "<i>el futbol professional és només corrupció i diners: el futbol és capitalisme, és mort</i>" o que "<i>en lloc de tant 15M i tanta hòstia, el que cal fer és anar als bancs i cremar-los, tallar caps</i>". Jo no ho sabria dir millor!</div><div style="text-align: justify;"><br />
Per anar acabant (que ja me n'anava per les branques), els dos motius efectius que m'han allunyat del blog van ser (de menys a més, per a seguir amb la tònica de l'entrada d'avui): tot el procés d'ERO que estem patint a la botiga (la notificació, tot el procés de negociació —sóc representant sindical— i, finalment des de fa unes setmanes, la seva aplicació, que suposa uns canvis d'horari que t'acaben de destarotar les rutines quotidianes) i, sobretot, tot el procés ligirofòbic d'aquest Sant Joan. La meva batalla d'enguany amb els petards mereixeria una entrada per a ella soleta, però per resumir-ho diré que les meves visites al psicòleg han suposat una experiència ambivalent: d'una banda hi ha situacions que porto força millor, i que sóc conscient que són passets que em porten cap a la victòria; però de l'altra em resulten molt més traumàtiques les experiències que encara no puc afrontar. Així, per exemple, les darreres tempestes m'han posat més nerviós que mai, perquè els trons encara em queden fora del meu abast (tot just he "passat" els globus i començo a jugar amb les piules) però malgrat tot m'hi he de provar d'enfrontar i no fugir-ne còmodament a les primeres de canvi com m'havia acostumat a fer. El resultat, però, és que aguanto ben poc i acabo fugint-ne a les <i>segones de canvi</i>, amb les consegüents tensions i frustracions acumulades. I, en aquest estat, no tenia gens de ganes d'atansar-me al blog. Ni tampoc les tenia en un altre dels estats que em provoca ara la ligirofòbia: un <i>passotisme</i> hiperdesenvolupat, causat pel fet que totes les estratègies, totes les tècniques i tots els esforços que se suposa que he d'aplicar conscientment contra les explosions per tal de què el meu cos no hi reaccioni de manera exagerada, ara va i les desenvolupo inconscientment contra tota la resta de coses: ja pot començar la revolució a 50 metres de la feina o poden morir-se milers de persones al dia a la banya d'Àfrica que a mi me la bufa. Si hi penso, evidentment, m'acabo emprenyant, però d'entrada el meu cos és capaç de passar olímpicament de sentir cap emoció ni reacció visceral (per petita que sigui). Bé, sempre he estat una persona freda i una mica insensible, però estic arribant a uns nivells que no sé si són preocupants. Crec que seria capaç d'assolir el nirvana en qualsevol situació tret d'un d'explossiva...<br />
<br />
Finalment (ara sí, ara sí), part del temps que dedicava a l'ordinador l'he passat a ocupar a sortir amb la bicicleta. No amb la bicicleta plegable que ja tinc de fa anys, sinó amb una <i>mountain bike</i> que em vaig comprar a principis de juliol. Feia temps que tenia ganes de tornar a pujar en bici per Montjuïc o Collserola (no ho feia des dels 18 anys!), i el meu caparró va trobar l'excusa per a gastar-m'hi els 340€ que em va costar: em servirien per a fer teràpia contra els petards, i en lloc de gastar-me cada mes 50€ en una visita al psicòleg, amb la bicicleta podria pujar cada matí dalt del Castell de Montjuïc i tirar-hi petards, perquè allà gairebé segur que no molestaré ningú abans de les 8h... Tanmateix, encara no ho he provat, perquè de moment encara estic en la fase de preparació física i estic agafant forma per a poder pujar fins al Castell a quarts de vuit d'un matí qualsevol sense vomitar ni treure el fetge per la boca. De moment, progresso força bé, i calculo que un parell de setmanes ja podré fer-ho. Si teniu curiositat morbosa, podeu seguir les meves evolucions físiques en <a href="http://www.vecordesport.blogspot.com/">aquest altre blog</a> que he creat avui mateix (sí, sí, en part també estic escrivint ara això per la mala consciència d'haver començat l'altre blog sense haver recuperat aquest). Com que segur que ja heu pensat que arribar dalt de Montjuïc sense morir-se no sembla justificar la creació d'un blog, he de dir que amb un amic hem decidit tot just fa una setmana preparar-nos per a córrer la marató de Barcelona el proper 25 de març. Ell tot just haurà complert els 33 anys, i a mi només me'n quedaran 3 dies... i si Jesús va morir dalt d'una creu amb 33 anys, per què no podríem nosaltres fer-ho sobre l'asfalt?</div>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5488403277731443749.post-83027344679844551102011-05-18T19:41:00.001+02:002011-05-18T19:42:20.799+02:00Un matí qualsevol en una Barcelona sense crisi ni tensió social<div style="text-align: justify;">Arribo a la feina a les 8 del matí. Al centre de la Plaça Catalunya s'hi veu l'acampada local (vegeu-ne <a href="http://acampadabcn.wordpress.com/">el blog que han obert</a>) de les <a href="http://www.kaosenlared.net/noticia/seguimiento-extienden-toda-espana-acampadas-permanentes-tras-manifesta">moltes</a> que han sorgit a l'Estat espanyol després de la manifestació <a href="http://democraciarealjabarcelona.blogspot.com/">Democràcia Real Ja </a>del passat diumenge.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Surto a esmorzar a quarts d'onze. Fa cinc minuts la Ronda de Sant Pere era plena dels xiulets i petards dels <a href="http://www.directe.cat/acn/542675/la-plantilla-d-alstom-eixorda-en-manifestacio-el-centre-de-barcelona">manifestants d'Alstom</a>, una de les empreses <a href="http://www.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/181610-la-plantilla-dalstom-convoca-vaga-indefinida-a-partir-de-dema.html">veteranes</a> en aquesta crisi que patim. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Poc després de l'una del migdia, se sent arribar des de Plaça Universitat l'estol d'universitaris que <a href="http://www.vilaweb.cat/noticia/3887786/20110518/quatre-cents-universitaris-protesten-retallades-educacio.html">han sortit a protestar</a> per les retallades en educació.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">A quarts de tres, hora en què a la botiga fem el canvi de torn, aprofitem per a reunir-nos amb el gerent i parlar de l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO o, en castellà, <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Expediente_de_regulaci%C3%B3n_de_empleo">ERE</a>) que ens ha d'afectar imminentment i que ens suposarà a tots els treballadors la reducció de la nostra jornada laboral en un 25%, amb la corresponent davallada del sou. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">La reunió l'hem de fer amb la persiana baixada (és blindada, afortunadament), perquè a fora els Mossos han desallotjat el carrer per una <a href="http://www.vilaweb.cat/noticia/3887891/20110518/artificiers-policia-confirmen-paquet-sospitos-falsa-alarma.html">amenaça de bomba en un autobús</a>. </div>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5488403277731443749.post-25740403617165854342011-05-09T20:14:00.003+02:002011-05-09T22:59:19.755+02:00A les municipals, jo votaré la CUP de Barcelona<div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-q2NFms8wOUfXxhT7wswyTiF5NLhivQI_UP3ZdG0noBUZJKi3_7-Ya_0cfHvzoRh-7aVPW4CqjkWYc4W1955IWdtOvmni9_HRARUqG6l5clKwOkN6O7sPHku-OYCKECBtXuDr36ECgnw/s1600/cup_barcelona.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="70" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-q2NFms8wOUfXxhT7wswyTiF5NLhivQI_UP3ZdG0noBUZJKi3_7-Ya_0cfHvzoRh-7aVPW4CqjkWYc4W1955IWdtOvmni9_HRARUqG6l5clKwOkN6O7sPHku-OYCKECBtXuDr36ECgnw/s200/cup_barcelona.jpg" width="100" /></a></div>Ha començat la campanya electoral de cara a les properes eleccions municipals, i l'Avort no se'n podia quedar al marge. Mentre duri i fins el mateix dia de la votació, el blog lluirà a la dreta de la pantalla el logo de la <a href="http://barcelona.cup.cat/">CUP de Barcelona</a>, ni que sigui per a contrarestar una miqueta el buit mediàtic a què es veuen sotmesos els partits petits.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Malgrat tot (és a dir, malgrat aquesta descompensació informativa entre els graaans partits, els seus encara més graaans recursos i nosaltres el poble, que juga a tercera regional), la bona feina de la CUP ja s'ha fet el seu espai en els mitjans de comunicació: si just l'endemà de començar la campanya un sociata de pro, en Joan Barril, ens reconeixia l'afany democràtic i encartellador <a href="http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/eleccions-22m/20110507/nocturn-amb-pega/997376.shtml">en aquest article</a>, després hem aconseguit fins i tot colar-nos en un article (<a href="http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/eleccions-municipals-2011/trias-repta-psc-parlar-nomes-ciutat-campanya-997613">aquest</a>) que parlava del candidat convergent, en Xavier Trias: «<i>A prop del Mercat de Sant Antoni, un activista de les CUP s'ha acostat a l'alcaldable de CiU per a entregar-li un dels opuscles electorals que estava repartint per la zona: "Agafi'l, per si vol canviar d'opinió", li ha etzibat a Trias</i>». </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">M'ha fet especial emoció citar aquesta notícia perquè "l'activista etzibador" en qüestió (collons, li faltava dir "antisistema") era... jo mateix! ;-) Em trobava davant d'una de les portes dels barracons del Mercat (sí, a Catalunya tot funciona a base de barracons, <a href="http://escolesenbarracots.blogspot.com/2011/04/la-tisorada-ensenyament-endarrereix-la.html">no només l'educació</a>), ajudant tres militants de la CUP a repartir fulletons entre els vianants, quan de cop vam veure aparèixer grups d'entre tres i sis persones vestides amb la samarreta blanca i el logo del candidat de CiU ("tu Trias", valgui la broma). M'hi vaig atansar i, amb bon humor els vaig oferir els nostres fulletons, dient-los que encara estaven a temps de repensar-s'ho i podien votar per l'alternativa de l'alternativa. La gran majoria d'ells s'ho van prendre també amb molt bon humor (i "<a href="http://www.youtube.com/watch?v=nEU_Uc5-RzI">amb il·lusió</a>", que diu el Mas del Polònia), i vaig anar repartint força fulletons i bromes entre l'agrupació cada cop més nombrosa de convergents que anaven apareixent. En van arribar a ser tants, que una d'aquestes em giro per a seguir oferint-los fulletons (feien cua i tot per a agafar-me'n!) i no me'n vaig adonar que a qui li n'estava oferint un era ni més ni menys que el mateix Trias. Salvant totes les distàncies —perquè ni jo m'assemblo al Harrison Ford (però de poc hi va, eh?) ni, molt menys encara, el Trias té cap semblança amb el Hitler (i que això quedi ben clar, que encara caurà el pes de la Llei de Partits damunt de la CUP per culpa meva!)— però la situació em va recordar una mica l'<a href="http://www.youtube.com/watch?v=xSkm13IrW4k&feature=related">escena aquella</a> de l'<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Indiana_Jones_i_l%27%C3%BAltima_croada">Última Croada</a> en què l'Indiana Jones es troba, empès pel fervor del seguici, cara a cara amb el dictador alemany i aquest acaba... signant-li un llibre. Així també, jo em vaig trobar de cop, amb la mà plena de fulletons de la CUP, cara a cara amb en Trias, que es va aturar, em va mirar, va agafar-me un dels fulletons... i va donar-me la mà abans de seguir el seu camí. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">No vull convèncer ningú de res (bé, evidentment no és del tot cert, perquè si no no hauria escrit tota aquesta parrafada), però sí que demanaria, si esteu emprenyats amb el món i la política que el regeix, no sabeu encara a qui votar i teniu una mica de paciència, que us passegéssiu una mica per la <a href="http://barcelona.cup.cat/">pàgina web</a> de la CUP-Barcelona, i per la pàgina específica de la campanya electoral per a les municipals ("<a href="http://www.revolucionabarcelona.cat/">revolucionem Barcelona</a>"), i que, si esteu avorrits davant de l'ordinador (que m'estigueu llegint a mi ja n'és un indici), tafanegeu el<a href="http://www.revolucionabarcelona.cat/programa_CUP_AB_2011.pdf"> PDF amb el seu programa electoral</a>.</div><div style="text-align: justify;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div style="text-align: justify;"><br />
PD: Jesús, a tu t'eximeixo de mirar el PDF amb el programa electoral, perquè ja sé que et llegeixes tots els meus enllaços però és que aquest en concret té 170 pàgines! ;-) </div>Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5488403277731443749.post-16318072707350109622011-05-05T00:24:00.009+02:002011-05-05T18:15:37.774+02:00Les nostres ovelletes democràtiques ens ensenyen les potetes de llop feixista<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3DZwlUvTWa9dVWJi2hAbyqzDAdxVPCSkcKxqKHPi5cW-KQBxe0cAyMOxCEXEPnm5QFnDQHMfiQkJVYw08BMTOJnHw2Y2Z0JKpWtZl2VACxNwmQqcyXCioNiCHHzZificYbz47MkeqF30/s1600/llop_borregos.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3DZwlUvTWa9dVWJi2hAbyqzDAdxVPCSkcKxqKHPi5cW-KQBxe0cAyMOxCEXEPnm5QFnDQHMfiQkJVYw08BMTOJnHw2Y2Z0JKpWtZl2VACxNwmQqcyXCioNiCHHzZificYbz47MkeqF30/s320/llop_borregos.jpg" width="280" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Semblem un país de borregos demòcrates, però...</td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;">Fa temps que em neguitejo (l'<a href="http://diaridavort.blogspot.com/2011/04/infringir-la-llei-per-defensar-la.html">últim cop</a> no en fa ni 15 dies) en comprovar que anem fent passets cap al feixisme mentre la major part de la població no només ho accepta borregament sinó que, en cas de pensar-hi, encara les troba gairebé com una opció absolutament necessària. Jo no sé, per exemple, si a l'alemanya nazi dels anys 30 (a la que sovint ens remeten per a què la història "no es torni a repetir", malgrat que <a href="http://albaricoencatala.blogspot.com/2005/06/condemnar-auschwitz-absoldre-hiroshima.html">ja l'hem repetida unes quantes vegades</a>) s'havia donat gaire sovint la circumstància de què tres polítics del més alt nivell haguessin fet, en menys de 3 dies, unes declaracions com les que a continuació reprodueixo, on es posa de manifest que, quan convé, la Democràcia, l'Estat de Dret i les garanties que se'n deriven no són únicament paper mullat (cosa que ja sabíem, com per exemple amb el cas de l'esquerra abertzale basca) sinó que, a sobre, se'n fan orgulloses mostres en públic (perquè en el cas de la lluita contra l'esquerra abertzale, dintre de tot, encara se sol apel·lar a la Democràcia i l'Estat de Dret, ni que sigui de manera barroera, interessada i esbiaixada).</div><br />
<div style="text-align: justify;">Així, doncs, ens trobem amb què un ciutadà català s'ha trobat, els darrers dies amb què...</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">(1) El director de la CIA, Leon Panetta, <a href="http://www.kaosenlared.net/noticia/cia-confirma-trascendencia-tortura-para-matar-bin-laden">ha declarat</a> que s'ha pogut arribar fins a Bin Laden (deixo per a una altra entrada si realment l'han trobat o <a href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=127730">tot és una estafa,</a> perquè ja té collons que l'estiguin buscant com a bojos durant 10 anys i, quan finalment el troben, el llencin al mar!) gràcies al fet d'<b>haver emprat la tortura</b> contra alguns presoners. No ens sorprenguem, doncs, si d'aquí uns anys consideren que la tortura passa a ser també necessària per a assolir d'altres finalitats.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">(2) El president dels EUA, Barak Obama, en el seu <a href="http://www.elmundo.es/america/2011/05/02/estados_unidos/1304332463.html">discurs a la nació</a>, admet ser el responsable de l'assassinat de Bin Laden: "<i>and so shortly after taking office, I directed Leon Panetta, the director of the CIA, to make <b>the killing</b> or capture of bin Laden</i>" ("i poc després d'assumir el càrrec, vaig encomanar en Leon Panetta, el director de la CIA, que dugués a terme <b>l'assassinat</b> o la captura de Bin Laden"). Com ja havien practicat amb <a href="http://www.kaosenlared.net/noticia.php?id_noticia=26029">el no-judici a Saddam Hussein</a>, ni procediments democràtics ni hòsties: se'l pela i punt. L'<i>american way of life</i> que des del Far West fins a Harry el Brut és al moll de l'os de l'americà mig, que veu com pelen sense judici l'enemic i <a href="http://www.vilaweb.cat/noticia/3880212/20110502/americans-celebren-mort-bin-laden-sortint-carrers.html">surt als carrers a celebrar-ho</a>. ¿He dit "judici"? No cal per a fer justícia, segons Obama: "<i>and on nights like this one, we can say to those families who have lost loved ones to al Qaeda’s terror: <b>Justice has been done</b></i>" ("i en nits com aquesta, podem dir-los a aquelles famílies que han perdut gent estimada pel terror d'Al-Qaeda: <b>s'ha fet Justícia</b>").</div><br />
<div style="text-align: justify;">(3) En aquesta banda de l'Atlàntic, però sobre el mateix tema, també s'ha manifestat el president espanyol, José Luis Rodriguez Zapatero: "<i>preferiria un judici per a Bin Laden, però el seu destí <a href="http://www.elmundo.es/elmundo/2011/05/04/espana/1304492402.html">se l'ha buscat ell mateix</a></i>". Potser arribarà un dia en què preferiria no haver d'afusellar bascos sense judici, però llavors ja sabrem que si es veu forçat a fer-ho serà "perquè ells s'ho han buscat", i tots tan tranquils perquè segur que eren d'ETA.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">(4) Ja a casa nostra, les coses no pinten gaire diferent, i el feixisme segueix escolant-se sense aturador en les maneres dels nostres polítics: a propòsit de les manifestacions del passat Primer de Maig, el nostre flamant Conseller d'Interior, en Felip Puig (que lluny que queden les polèmiques sobre <a href="http://www.vilaweb.cat/ep/ultima-hora/pg/2/1743193/20060216/lexpresident-dadigsa-nega-conegues-irregularitats-puig-pressiones-contractar-penin.html">el cas Adigsa</a>, oi?) ha tingut dos tics autoritaris: primerament, ha declarat que estudiaran <a href="http://www.kaosenlared.net/noticia/generalitat-conseller-interior-felip-puig-quieren-limitar-derecho-mani">denegar el dreta a manifestar-se</a> a les organitzacions que tinguin "antecedents per actituds incíviques" (que a Barcelona és com no dir res: penjar cartells on no toca és considerat un acte incívic segons la secció 2a, article 23 de l'<a href="http://w3.bcn.es/fitxers/ajuntament/convivencia.4361.079.pdf">Ordenança Municipal de Civisme</a>, i totes les organitzacions ho han fet alguna vegada) i, encara més greu que això, <a href="http://www.ara.cat/societat/Felip-Puig-violents-manifestacions-Tensarem-llei-maxim_0_473352908.html">ha arribat a declarar</a> que cal anar "<i>fins allà on permet la llei <b>i una mica més</b></i>". </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Si la llei no posa el límit, senyor Puig, qui ho farà? Vostè? ¿Els mossos, de les darreres irregularitats dels quals fa uns dies <a href="http://diaridavort.blogspot.com/2011/04/baixant-delort-o-la-repressio-policial.html">vaig fer una llista</a> i que avui mateix podríem augmentar amb <a href="http://www.kaosenlared.net/noticia/imputado-subinspector-mossos-proteger-narcos-investigados">aquest cas</a> de protecció de narcotraficants o <a href="http://www.kaosenlared.net/noticia/barcelona-condenado-policia-tres-anos-carcel-estafar-parados-inmigrant">aquest altre</a> d'estafa a desocupats i immigrants? ¿Els mateixos mossos que es van <a href="http://www.blogger.com/%20http://www.kaosenlared.net/noticia/etica-estetica-1-mayo-carta-abierta-conseller-felip-puig">infiltrar matusserament</a> a la manifestació de diumenge i que deuen ser les persones a què es refereix el senyor Felip Puig quan diu que "els aldarulls públics són sovint atribuïbles al mateix grup de persones"? ¿Els mateixos mossos i la mateixa Conselleria que havien acusat i empresonat en Jonathan Ivorra ("Jona"), veí de l'Eixample, per <a href="http://www.absoluciojona.org/">uns fets</a> tan poc demostrables que finalment <a href="http://www.vilaweb.cat/noticia/3880260/20110502/jutge-absol-jona-pels-fets-forat-vergonya.html">han hagut d'absoldre'l</a>? [Nota: en <a href="http://www.vilaweb.cat/media/continguts/000/026/523/523.pdf">aquest PDF</a> podeu llegir la sentència del cas, especialment interessant a partir del penúltim paràgraf de la pàgina 3 i al llarg de tota la pàgina 4, on la jutgessa comença a enumerar les coses "sorprenents" i "incorrectes" que van dur a terme els policies. ¿No sorprèn també que cap gran mitjà, tret de Vilaweb, s'hagi fet ressò d'un exemple tan clar de la manca de rigor i impunitat amb què actuen les nostres forces de seguretat?]</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Passet a passet, anem cap a l'abisme. Bé, no, no anem cap a l'abisme, sinó cap a una sortida feixista del nostres problemes actuals. Una nova escabetxinada de jueus, comunistes, rojos, catalans, moros, okupes o qui sigui que ara pagui els plats trencats, i el món disposarà de l'enèsima oportunitat per a què els supervivents basteixin una nova farsa d'Estat de Dret amb què netejar-se la consciència fins que torni a aparèixer una nova fornada de jueus, comunistes, rojos, catalans, moros, okupes i tornem a fer rodar la nostra roda de sang, explotació i <a href="http://diaridavort.blogspot.com/2007/10/pamflet-contra-lestupidesa-contempornia.html"><i>entetaniment</i></a>.<br />
<br />
<b style="color: red;">Addenda [5 de maig]</b>: avui dijous a les 20h se celebrarà un brindis en honor al Jona davant de les Cotxeres del barri de Sant Antoni (al carrer Viladomat amb el Paral·lel), aprofitant que l'Assumpta Escarp, actual regidora de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona i antiga Capo del Districte de l'Eixample, assisteix al Centre Cívic a fer-hi una xerrada. Hi esteu convidats!</div>Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5488403277731443749.post-71753529798104952012011-05-02T19:53:00.012+02:002011-05-02T21:17:53.355+02:00Els miracles de la beatificació de l'infame Joan Pau II<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFSy_ZrlMwpI_B6u6LI1RBtStM0OwVFSdsWg1wNjjJOtPuxz3MRy_U1CKqtNfG7DgIzbI1lXK4JhbuWorIXUlZ1JlUqTLq3LkwL3G93YEMEle4mdxkVrEwj9tm8CGpIeJNT8JrPG4w25A/s1600/Pope_John_Paul_II_with_Pinochet.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="185" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFSy_ZrlMwpI_B6u6LI1RBtStM0OwVFSdsWg1wNjjJOtPuxz3MRy_U1CKqtNfG7DgIzbI1lXK4JhbuWorIXUlZ1JlUqTLq3LkwL3G93YEMEle4mdxkVrEwj9tm8CGpIeJNT8JrPG4w25A/s200/Pope_John_Paul_II_with_Pinochet.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ja has matat prou comunistes, Pinochet?</td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;">Com no podia ser d'una altra manera, atès que el seu nomenament com a Papa va venir precedida pel senyal diví de l'<i>estraaaanya</i> mort de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Pau_I">Joan Pau I</a> (qui volia introduir reformes massa agosarades al Vaticà i no hi va durar ni 30 dies amb vida) la beatificació de l'infame <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Pau_II">Joan Pau II</a> va venir anunciada per un seguit de miracles. El que havia estat amic de dictadors i còmplice de la proliferació no profilàctica de la sida per l'Àfrica, i alhora enemic declarat del comunisme i dels <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Teologia_de_l%27alliberament">Teòlegs de l'Alliberament</a> (l'última esperança que teníem la gent descreguda com jo de què l'Església tingués alguna cosa bona a oferir) va veure anunciada la seva consagració exprés (déu-nostru-senyor porta cada cop pitjor això de l'eternitat) per un seguit de fets sense explicació racional: </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">(1) Durant la passada Setmana Santa, vam poder veure com un <b>neonazi</b> (un legionari espanyol amb una creu gamada tatuada al braç) portava amb orgull i sentiment l'imatge d'un <b>jueu</b> (Jesús). Un nazi idolatrant un jueu! Miracle! <a href="http://www.kaosenlared.net/noticia/malaga-esvastica-nazi-cuela-procesion-cristo-buena-muerte-estas-son-ff">Va passar</a> a Màlaga (clicant a l'enllaç podeu veure'n la foto) durant la processó del Crist de la Bona Mort (és evident que amb aquest nom ja no es prometia res de bo...). A l'Estat espanyol, per força menys, <a href="http://www.vilaweb.cat/editorial">s'ha il·legalitzat Bildu</a>. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">(2) L'Església catòlica, però, no només no ha estat il·legalitzada sinó que, en un context de crisi terrible, ha quedat exempta de les retallades de pressupost que estan afectant serveis bàsics com la sanitat o l'educació. Què ho pot explicar si no és un miracle? Així les coses, per exemple, a l'Esquerra de l'Eixample (comptant-hi el barri de Sant Antoni) passem a tenir, amb gairebé 150.000 habitants, només 3 centres d'atenció sanitària: <i>Centre d'Atenció Primària Manso, <strike>CAP Eixample</strike></i> (ai no, que aquest ja l'han tancat per les retallades), <i>l'Hospital Clínic i l'Hospital Universitari del Sagrat Cor</i>; mentre que d'esglésies i parròquies en tenim 15 per a què en gaudeixin quatre avis: <i>la Mare de Déu del Roser, Sant Gaietà, Santuari de la Mare de Déu del Sagrat Cor, Sant Josep i Maria Auxiliadora, la Mare de Déu del Pilar, Sant Isidor, Sant Josep Oriol, Sant Sever i Sant Vicenç de Paül, la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa, Maria Mitjancera de totes les Gràcies, Sant Eugeni I Papa, Sant Llorenç, la Preciosíssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, Sant Domènec Guzmán i Sant Ferra</i>. Per a quan una nova <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Desamortitzacions_espanyoles">desamortització?</a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkQYQzc4MymHP4rDgUTzzS5Wyl5u_w04hk9_3OQNhgaRXjoLMTRSJdhmRPAU9NZd0pjCncX6t9gnW8ei0IrxwH_-dclRKXE0GqkxcAWRlboWdazrrZWs4jJO-wVmFHAjAl3Uf8HuCS4ow/s1600/papa_pinochet.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkQYQzc4MymHP4rDgUTzzS5Wyl5u_w04hk9_3OQNhgaRXjoLMTRSJdhmRPAU9NZd0pjCncX6t9gnW8ei0IrxwH_-dclRKXE0GqkxcAWRlboWdazrrZWs4jJO-wVmFHAjAl3Uf8HuCS4ow/s200/papa_pinochet.jpg" width="165" /></a></div><div style="text-align: justify;">(3) Durant la recent visita el passat 27 de març a les <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Ardeatine_massacre">Fosses Ardeatines</a>, un lloc prop de Roma on els nazis van provocar una de les seves matances, se li va retreure a l'actual Papa, en <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Benet_XVI">Beneit XVI</a>, que hagués trigat tant en fer-ho, no només per la proximitat amb la seu del Vaticà sinó també —i sobretot— pel fet de ser d'origen alemany. Posats a demanar-li responsabilitats, sembla evident que no ho haurien d'haver fet pel seu lloc de naixement (¿quina culpa té algú dels crims comesos a la terra que l'ha vist néixer?) sinó per la seva condició de cap d'un Estat —el Vaticà— que sí que va col·laborar fefaentment amb el règim nazi i que va ajudar a què molts dels seus responsables eludissin la justícia fugint d'Europa cap a l'Amèrica Llatina. ¿Que potser no recordem el vergonyós <i><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Concordato_imperial">Concordat Imperial</a> </i>—encara vigent, per a més inri— del Papa <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Pius_XII">Pius XII</a> amb el règim nazi? ¿Que potser no van quedar prou clars les implicacions vaticanes amb <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/ODESSA">ODESSA</a> (l'associació d'antics membres de les <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Schutzstaffel">SS</a>)? ¿Que potser ja hem oblidat com ajudaven a fugir criminals de guerra a través de diverses <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Ratlines#Ratlines_vaticanes"><i>ratlines vaticanes</i></a>? ¿Que potser no va ser així com va aconseguir escapar <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Erich_Priebke">Erich Priebke</a> (hi ha qui diu que concretament gràcies a la mediació del bisbe <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Alois_Hudal">Alois Hudal</a>, un confés admirador de Hitler), un dels màxims responsables de la matança de les Fosses Ardeatines? Però no, miracle: només li demanen explicacions per la seva condició d'alemany.<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">I encara vam tenir un parell de miracles més durant la cerimònia mateixa de beatificació (tal és el poder de déu-nostru-senyor!):</div><div style="text-align: justify;"><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicH4-a0F-qTr46StKLphTzxF-bnzKjKfHIDDz_wl2dr3hXvXA2uUr2GNUG7MndC3SAhyphenhyphenA8ay375H8xwVubi8_kfg2t4hZ5tenyzK7Tr6gT11pBvSb6dHigvh16bBazeM3_fC6vLNM-f7Y/s1600/Fontdevila_Papa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicH4-a0F-qTr46StKLphTzxF-bnzKjKfHIDDz_wl2dr3hXvXA2uUr2GNUG7MndC3SAhyphenhyphenA8ay375H8xwVubi8_kfg2t4hZ5tenyzK7Tr6gT11pBvSb6dHigvh16bBazeM3_fC6vLNM-f7Y/s1600/Fontdevila_Papa.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'humor àcid d'en Manel Fontdevila retent-li a Joan Pau II la mena d'homenatge que es mereix: el sarcasme.</td></tr>
</tbody></table></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div></div><div style="text-align: justify;">(4) Per a no perdre la tradició (perquè d'això va el catolicisme: de no perdre les tradicions), un dictador va voler assistir a la beatificació d'un Papa. El president <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Robert_Mugabe">Robert Mugabe</a>, que porta anys sometent la població de Zimbabwe al terror i al saqueig econòmic (demostrant, de pas, ser un alumne aplicat de la formació catòlica que va rebre de mans de maristes i jesuïtes), i que té prohibit trepitjar terra europea per tal de no ser detingut per algun dels crims de què l'acusen, va poder —malgrat tot— <a href="http://www.publico.es/internacional/373561/mugabe-asistira-a-la-beatificacion-de-juan-pablo-ii">arribar sense problemes</a> a la cerimònia. Miracle!</div><div style="text-align: justify;"><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/P%C3%ADo_XII"><br />
</a></div><div style="text-align: justify;">(5) Aquest cinquè miracle és el contrapunt a tots els anteriors, perquè vindria a mostrar que encara queda una mica de seny entre els murs del Vaticà (o bones obres en el senyor de la barba que regna als Cels que hi ha uns kilòmetres més amunt): poc abans de començar la cerimònia <a href="http://www.vilaweb.cat/noticia/3879953/20110501/mort-infart-garcia-gasco-polemic-bisbe-emerit-valencia.html">la va endinyar</a> García-Gasco, el polèmic bisbe emèrit de València que, entre d'altres perles en el seu historial, <a href="http://www.vilaweb.cat/noticia/1740898/20060215/larquebisbe-valencia-demana-perdo.html">havia arribat a dir</a> (sent llavors arquebisbe) que la violència del marit contra la dona sovint estava justificada per les provocacions femenines. Una joia de persona! </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Al cel siguin, tant García-Gasco com Joan Pau II, i també els nazis, en Franco, en Pinochet i tants altres germans de mentalitat sàdica i dictatorial però cor cristià! </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Al cel siguin, que jo ja provaré de no haver-me'ls de trobar.</div>Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5488403277731443749.post-51282096675366790482011-04-28T18:49:00.006+02:002011-05-02T11:38:35.623+02:00Baixant Delort (o la repressió policial)<div style="text-align: justify;">Joan Delort, mà dreta de la Conselleria d'Interior durant els darrers anys, es va despenjar dimarts passat amb <a href="http://www.avui.cat/noticia/article/24-puntdivers/4-divers/402390-joan-delort-es-va-voler-presentar-la-policia-del-pais-com-una-caverna-de-torturadors.html">aquesta entrevista</a> al diari Avui, on entre d'altres perles afirmava que "<i>es va voler presentar la policia del país com una caverna de torturadors</i>", tot donant a entendre, és clar, que unes tals afirmacions no eren sinó disbarats i mentides.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Com que el senyor Delort no és idiota (diguem-ho planerament: no <a href="http://www.dicpc.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=13:baixar-de-lhort&catid=19&Itemid=100011">baixa del seu cognom</a>), les seves declaracions les hem d'entendre com una mostra més del cinisme i puteria que dominen els nostres estaments polítics.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Per a no perdre el to encetat en el nostre darrer Diari, novament la casualitat cínica i luctuosa ha volgut que poc després de les paraules del senyor Delort haguem sabut (depenent de quin diari haguem llegit, és clar: veieu-ne la notícia a <a href="http://www.vilaweb.cat/noticia/3878300/20110427/preses-4f-suicida-sis-mesos-preso.html">Vilaweb</a> o a <a href="http://www.kaosenlared.net/noticia/presa-catalana-movimiento-okupa-suicida-tras-detencion-sufrir-torturas">Kaosenlared</a>) que s'ha suïcidat Patricia Heras, una de les incausades en un dels merders amb implicació vergonyosa de la policia que <i>monsieur</i> Delort està entestat en amagar: <a href="http://absoluciondetenidos4f.blogspot.com/">el cas 4F</a> (més conegut com "el cas del Guàrdia Urbà a qui van llançar un test des d'una casa okupa", malgrat que l'endemà dels fets el llavors alcalde Joan Clos <i>Van Damme</i> va dir que no havia estat un test sinó una pedra, i no des de l'edifici sinó des del carrer, però tot plegat quina importància té quan de seguida van enviar-hi patrulles especials de neteja a recollir qualsevol mena de prova que hi pogués quedar). La mateixa Patricia explicava la surrealitat dels fets <a href="http://poetadifunta.blogspot.com/2009/01/4-f-sucesos-para-normales.html">en el seu blog personal</a>, i Amnistia Internacional parlava de les tortures i maltractaments a què van ser sotmesos tres dels inculpats en el seu dossier "<i><a href="http://www.blogger.com/SAL%20EN%20LA%20HERIDA%20LA%20IMPUNIDAD%20EFECTIVA%20DE%20AGENTES%20DE%20POLIC%C3%8DA%20EN%20CASOS%20DE%20TORTURA%20Y%20OTROS%20MALOS%20TRATOS">SAL EN LA HERIDA</a>: la impunidad efectiva de agentes de policía en casos de tortura y otros malos tratos</i>" (a partir de la pàgina 47).</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">No és la meva intenció dur la contrària al senyor Delort, però trobo que no està de més enumerar alguns dels incidents lamentables que han acompanyat les nostres forces de l'ordre aquests darrers anys. Si algú en sap alguna més, amb molt de gust ampliaré aquesta col·lecció d'horrors democràtics:</div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"><br />
1.- Fets del 4F (festa okupa al carrer Sant Pere Més Baix de Barcelona l'any 2006): <a href="http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2248688">un urbà imputat admet que va pegar un dels detinguts</a>.<br />
<br />
2.- Càrregues indiscriminades a les manifestacions contra el Pla Bolonya (març de 2009): <a href="http://www.vilaweb.cat/ep/ultima-hora/3559113/20090320/bolonya-interior-demana-disculpes-periodistes-copejats-manifestacions-dimecres.html">Interior demana disculpes als periodistes copejats a les manifestacions de dimecres</a>. El policia que va colpejar el periodista de Vilaweb Enric Borràs<a href="http://www.periodistes.org/entblog/15956"> va ser condemnat</a> a només a una multa de 180€ i una indemnització de 250€: així de barat els surt passar-se l'estat de Dret pels collons a aquells qui se suposa que l'estan vetllant... Per cert, a la foto que tot seguit il·lustra l'entrada d'avui hi surten tots dos protagonistes: el policia és el de la porra i l'Enric Borràs el que en fuig corrents (ho detallo per si algun lector pateix de la mateixa ceguesa que el senyor Delort). Ah! I la cinta vermella de pam i mig que du al braç és el distintiu que l'acredita com a periodista: és normal que el mosso no la veiés, oi?<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiMN-Z-3vj9BXQDySsIhOE8ENgbmcMVHtAcirtp8e64bFfdvJvcR7QlD-ygJB-0n8zKKJfOlERGqwkuYAKDjvGRvjwZ9nyi8JyAzP56mVteuahWmeqlk_A6UyA87hjSvaVieqq3Lxm1BM/s1600/Enric+Borr%25C3%25A0s.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="323" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiMN-Z-3vj9BXQDySsIhOE8ENgbmcMVHtAcirtp8e64bFfdvJvcR7QlD-ygJB-0n8zKKJfOlERGqwkuYAKDjvGRvjwZ9nyi8JyAzP56mVteuahWmeqlk_A6UyA87hjSvaVieqq3Lxm1BM/s400/Enric+Borr%25C3%25A0s.jpg" width="400" /></a><br />
<br />
<br />
3.- Desallotjament de la Universitat de Barcelona (març de 2009): <a href="http://www.vilaweb.cat/ep/ultima-hora/pg/4/3558197/20090318/bolonya-sindicat-periodistes-acusa-mossos-dagredir-informadors-desallotjament-ub.html">el Sindicat de Periodistes acusa els Mossos d'agredir informadors en el desallotjament de la UB</a>.<br />
<br />
4.- El cas Vilaró (arran de les celebracions a Barcelona per la victòria de la selecció espanyola el juny del 2008): <a href="http://www.vilaweb.cat/noticia/3863438/20110322/cas-vilaro-cronologia-fets.html">cronologia</a>.<br />
<br />
5.- Agressió d'un detingut a comissaria que va ser enregistrat per una càmera (març de 2007): <a href="http://www.vilaweb.cat/noticia/3586044/20090520/noticia.html">A judici quatre mossos acusats d'agredir un detingut</a>.<br />
<br />
6.- Infiltració i càrregues en l'acte de benvinguda a Laura Riera (agost de 2010): <a href="http://www.directe.cat/noticia/60943/els-mossos-impedeixen-l-acte-de-rebuda-a-laura-riera">Els Mossos impedeixen amb violència l'homenatge a Laura Riera</a>.<br />
<br />
7.- Tracte exquisit amb el turisme (gener de 2009): <a href="http://www.vilaweb.cat/ep/ultima-hora/pg/1/3347418/20090112/ampl-sis-mesos-preso-dos-mossos-desquadra-pegar-vexar-detingut-barcelona.html">Sis mesos de presó per a dos Mossos d'Esquadra que van pegar i van vexar un detingut a Barcelona</a>.<br />
<br />
8.- Agressió a un detingut al Raval (febrer de 2006): <a href="http://www.vilaweb.cat/acn/societat/pg/2/3818691/20101130/testimonis-externs-acrediten-agressio-mossos-detingut-ciutat-vella.html">Testimonis externs acrediten una agressió de mossos a un detingut a Ciutat Vella</a>. <br />
<br />
9.- Agressió a un càmera de TV3 durant una manifestació de pagesos (Reus, octubre de 2009): <a href="http://www.vilaweb.cat/ep/ultima-hora/pg/4/3647277/20091025/agro-collegi-periodistes-condemna-lagressio-mossos-camera-tv3-reus.html">El Col·legi de Periodistes condemna l'agressió dels Mossos a un càmera de TV3 a Reus</a>.<br />
<br />
10.- Agressió a en Gerard Sala durant les ofrenes florals al Roser (Lleida, 11 de setembre de 2008): <a href="http://www.gerardabsolucio.cat/"><span style="color: #b26a00;">Gerard Absolució</span></a>.<br />
<br />
11.- Abús del kubotan per part dels Mossos (Barcelona, maig de 2007): <a href="http://www.vilaweb.cat/acn/ultima-hora/pg/2/3693406/20100222/denuncien-impunitat-mosso-usar-kubotan-davant-lordre-preso-suposat-agressor-lagent.html"><span style="color: #b26a00;">Denuncien la impunitat del mosso que va usar el 'kubotan' davant l'ordre de presó per al suposat agressor a l'agent</span></a>.<br />
<br />
12.- Agressió a diversos ciutandas del Garraf (març de 2008): <a href="http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2779433"><span style="color: #b26a00;">Dos joves del Garraf denuncien presumptes maltractaments d'agents dels Mossos d'Esquadra</span></a>.<br />
<br />
13.- Mort d'un jove mentre era traslladat en cotxe pels Mossos (Badalona, maig de 2007): <a href="http://www.vilaweb.cat/ep/ultima-hora/pg/10/2409288/20070522/jutgessa-badalona-imputa-mossos-traslladaven-jove-mort-saltar-cotxe-policial-marxa.html"><span style="color: #b26a00;">Una jutgessa de Badalona imputa els mossos que traslladaven el jove mort després de saltar d'un cotxe policial en marxa</span></a>.<br />
<br />
14.- Irregularitats durant les manifestacions del 29S (Barcelona, 29 de setembre de 2010): <a href="http://www.naciodigital.cat/noticia/18452">Violent desallotjament (i sense ordre judicial) dels ocupants del Banesto</a>. També: vídeos sobre la <a href="http://www.youtube.com/v/UBcAGqu4qaU&feature">provocació a una sentada pacífica</a> i la <a href="http://www.youtube.com/v/9k_0BEaLjh0">duresa i indiscriminació</a> de les càrregues.<br />
<br />
<br />
15.- Irregularitats durant les manifestacions del 27 de gener (Barcelona, 27 de gener de 2011): <a href="http://www.vilaweb.cat/noticia/3838680/20110123/mossos-desallotgen-cinema-ocupat-via-laietana.html">Els mossos desallotgen sense ordre judicial el cinema okupat de Via Laietana</a>.<br />
<br />
<br />
*<br />
<br />
PD: com a mostra de la qualitat informativa dels nostres mitjans, mireu <a href="http://www.tv3.cat/videos/3494110/Imatges-de-pneumatics-cremant-a-la-ronda-de-Dalt">aquest vídeo</a> del moment en què s'ha parlat al programa <i>Els Matins</i> de TV3 de l'incendi d'uns pneumàtics que han tallat la Ronda Litoral aquest matí. "<i>Sembla que al final han estat uns okupes per un motiu incert</i>", han vingut a dir. És el que passa quan no saben res (o no volen saber-ho, o no es molesten en fer-ho saber als seus espectadors) de la mort de la Patricia Heras. Gran rigor periodístic! A sobre, al final del vídeo podem veure com els nostres grans periodistes tenen la barra d'exigir des de les seves butaques que els Mossos tinguin "més cura" en la seva feina. Doncs vosaltres també, xatos, i informeu de tot allò del que heu d'informar, encara que contradigui les tesis del senyor Joan Delort!<br />
<br />
PD2: Vicent Partal ha dedicat l'editorial de Vilaweb a parlar del suïcidi de la Patricia. Paga la pena de <a href="http://www.vilaweb.cat/editorial/3878587/mort-patricia.html">llegir-lo</a>. </div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5488403277731443749.post-5047530340017220012011-04-25T13:59:00.004+02:002011-04-25T23:30:22.204+02:00Mal Karma (o casualitat cínica i lamentable)<div style="text-align: justify;">Una de les primeres accions del govern d'Artur Mas va ser <a href="http://www.vilaweb.cat/ep/ultima-hora/pg/8/3840140/20110126/entitats-drets-humans-creuen-reculada-retirada-codi-mossos.html">retirar el Codi Ètic</a> dels Mossos d'Esquadra que havia introduït el tripartit, mentre que en Felip Puig, el Conseller d'Interior, feia unes declaracions dient que no es podia dubtar de l'honor de les forces de seguretat.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGXJ7SxP7Y0VALYm8xQN-CWA75NBeUPSsOWnakTvoGI_CpqHouyUDNfe06WlD4RhGYD9YeX54kC_w0_Uvot52jpNFOFz48A1cBQCYQQvq91B0e23_5b2PqUPnD81a88nQwj4iCX9cWtO8/s1600/poli_agressor.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="116" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGXJ7SxP7Y0VALYm8xQN-CWA75NBeUPSsOWnakTvoGI_CpqHouyUDNfe06WlD4RhGYD9YeX54kC_w0_Uvot52jpNFOFz48A1cBQCYQQvq91B0e23_5b2PqUPnD81a88nQwj4iCX9cWtO8/s200/poli_agressor.jpg" width="200" /></a><br />
Una de les darreres accions del govern d'Artur Mas han estat les famoses retallades en la Sanitat pública, que estan comportant una important davallada en la qualitat dels serveis oferts. Per exemple, <a href="http://www.eixampleanticapitalista.org/?p=958">en aquest vídeo</a> es pot veure com a l'Eixample Esquerra perdem un servei d'urgències i s'atura la construcció d'un Centre d'Atenció Primària.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">La setmana passada, moria el metge Antoni Gavarró, cosí de l'Artur Mas. Ho feia assassinat <a href="http://www.ara.cat/societat/Detenen-Lagos-Toni-Gavarro-Vanguard_0_466754177.html">a mans d'uns policies corruptes</a> i en un país, Nigèria, on molts dels ferits pels <a href="http://www.3cat24.cat/noticia/483025/mon/Enfrontaments-entre-musulmans-i-cristians-deixen-prop-de-200-morts-a-Nigeria">darrers enfrontaments</a> entre musulmans i cristians morien als hospitals perquè no podien ser atesos en condicions*.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Una mort que demostra o bé que <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Karma">la llei del karma</a> existeix o bé que hi ha vegades que senzillament es produeixen casualitats d'aquelles ben cíniques i lamentables.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">---</div><div style="text-align: justify;">[*]: Recordo haver llegit una notícia on ho explicava, però ara mateix no trobo cap enllaç adient per a demostrar-ho. Juga en la meva contra que l'Àfrica és un continent que, el 95% de les vegades, no existeix per als mitjans de comunicació occidentals. Si busquem en anglès o francés pel Google ["niger hospital strikes"?] potser acabem per trobar alguna cosa, però recordo haver llegit que molts hospitals del país estaven en vaga per les condicions laborals penoses que hi tenen. Paraula d'Avort.</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5488403277731443749.post-61670673917781637712011-04-20T10:05:00.002+02:002011-04-20T10:11:23.699+02:00Infringir la llei per a defensar la unitat d'Espanya<div style="text-align: justify;">Com ja he dit d'altres vegades, el futbol és una de les millor maneres de prendre-li el pols a un país, a banda de què té una capacitat divulgativa envejable, ja que les seves circumstàncies són intel·ligibles per a la gran majoria dels ciutadans. I ens els darrers dies no ens falten proves per a mostrar que anem lliscant a poc a poc, i sense que ningú sembli voler-hi posar fre, cap a una societat feixista. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Bé, tots sabem que l'esport i les actituds feixistes han anat sempre agafadets de la mà (i ho sabem des del pati de l'institut: els quillos de la classe sol ser els més futboleros), i ja fa molts anys que els actes delictius dels seguidors més radicals causen estralls als estadis de futbol d'arreu del món. El que vull destacar és que des de fa un temps hi ha determinades accions i actituds que, lluny de ser reprovades per la gran majoria de ciutadans i les autoritats que els governen, són ben al contrari acceptades i, fins i tot, estimulades.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhj52QeZW-JuzLQcbGNulepEPywvC-G-USl2mpgU4V_QVApSWEDPeDYuTFi1EDSZVssA2BOagSpDJdwl7Tsyzu1r-vEt2-XgM-VA7ihdLFCq_uGUdtyzj1LBlHHminMmdWoLLp_2_NQNnA/s1600/feixistes.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="160" i8="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhj52QeZW-JuzLQcbGNulepEPywvC-G-USl2mpgU4V_QVApSWEDPeDYuTFi1EDSZVssA2BOagSpDJdwl7Tsyzu1r-vEt2-XgM-VA7ihdLFCq_uGUdtyzj1LBlHHminMmdWoLLp_2_NQNnA/s200/feixistes.jpg" width="160" /></a></div><div style="text-align: justify;">Per començar, un exemple recent d'aquests que comentàvem sobre lumpen feixista que omple part de les graderies dels estadis: fa un parell de setmanes es van enfrontar l'Atlético de Madrid i la Reial Societat al Vicente Calderón, i un membre del Frente Atlético (els hooligans locals, no cal dir-ho) va gravar amb orgull els càntics racistes i criminals que proferien contra l'equip rival [<a href="http://www.youtube.com/watch?v=0iVwzgLHonE&feature=player_embedded">veure'n el vídeo</a>]: "<em>puto vasco el que no bote</em>", "<em>vascos, hemos venido a acuchiraros </em>[sic]", "<em>Ricardo Guerra libertad", "Por eso yo voy a pinchar al güarro [sic] de la Real, no nos engañais [sic], Aitor Zabaleta era de Jarrai</em>". [Nota: Aitor Zabaleta va ser un seguidor de la Reial Societat mort a mans de Ricardo Guerra, membre del grupuscle feixista Bastión: <a href="http://www.antifeixistes.org/3065_aitor-zabaleta-anys-assassinat.htm">llegiu-ne aquí la història</a>].Tot plegat, no cal dir-ho, amanit amb tota la parafernàlia feixista: mans alçades, banderes franquistes, etc... Sí, sí, ja ho sé, que això ha passat sempre als estadis de futbol, no ho nego. Però no sempre havia existit la tristament famosa <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Llei_de_Partits_espanyola">Llei de Partits</a>, i mentre que hi ha ciutadans bascos que no es poden presentar a les eleccions, els grupuscles on militen tota aquesta genteta segueixen gaudint de total impunitat. No estic parlant d'il·legalitzar el PP (tot i que...), però a què esperen per a il·legalitzar Fuerza Nueva, España 2000, Falange o qualsevol d'aquests partits obertament transgressos d'aquella Llei que només serveix per a allargar l'estat d'excepció al País Basc?</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Però més greu que això (no pels fets, evidentment més anecdòtics, sinó per l'ampli suport rebut) és que amb el Madrid - Barça de dissabte passat es va poder copçar (una vegada més) la capacitat manipulativa que tenen els mitjans de comunicació (i parlo de la caverna madrilenya en general, però el tractament del diari esportiu Marca va ser apoteòsic). Puc pecar de culer, però em sembla que qualsevol persona objectiva (que, en aquest cas, vol dir "aliena al món del futbol") que veiés aquell partit en treuria dues senzilles conclusions: que el Barça va jugar millor i que l'àrbitre va escombrar una mica cap a casa. Bé, així ho va veure al menys també la meva Laura (que per una vegada vaig poder fer que suportés els 90 minuts d'un partit, i mira que aquell va ser avorrit), i així fins i tot ho admet una figura egrègia del madridisme, Alfredo di Stefano (<a href="http://www.marca.com/2011/04/18/futbol/equipos/real_madrid/1303130004.html">veure'n l'article</a>). Però la gran majoria del madridisme no ho veu així, i estan convençuts que dissabte van oferir al món una lliçó magistral de futbol. I tan amples. És el que passa quan els mitjans donen cobertura i credibilitat a les aspiracions i desitjos de la massa, encara que tinguin poca o cap vinculació amb la realitat. I repeteixo: el futbol és anecdòtic, sí, però alhora simptomàtic de la permeabilitat que té la major part de la gent a la manipulació. Quan els interessi que ens odiem i matem per motius més elevats (és a dir, econòmics disfressats de nacionals), ja saben que ens tenen preparats.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Però el més greu encara ho veurem aquesta nit, a la final de la Copa de Sa [Puta i Guillotinable] Majestat el Rei. Com que l'orgull espanyol encara no s'ha refet de <a href="http://www.youtube.com/watch?v=jpBmLXP94sE">la xiulada</a> que ara fa dos anys catalans i bascos vam dedicar-li a l'himne de la seva pàtria, per a aquesta nit han decidit que soni dins l'estadi, per tal d'ensordir-ne les crítiques, <a href="http://www.marca.com/2011/04/20/futbol/copa_rey/1303278374.html?a=f8c0b2f596144bbb3e15fd1bc9bb6356&t=1303280774">a 120 decibels</a>, al límit de la tolerància humana. Solidaritat ja ha <a href="http://www.elpunt.cat/noticia/article/8-esports/48-barca/399441-solidaritat-vigilara-els-decibels-de-lhimne-despanya-a-mestalla.html">amenaçat de denunciar-los</a>. Cal destacar que aquests 120 decibels gairebé doblen els nivells permesos tant per l'Ajuntament de València com per la Generalitat Valenciana. És a dir, l'Estat espanyol demostra novament (i si no, que li ho expliquin als <a href="http://www.kaosenlared.net/noticia/tenemos-muchas-dudas-operaciones-guardia-civil-intxaurrondo">torturats en comissaries</a>) que no té cap problema d'infringir la llei per tal de defensar la unitat d'Espanya, i els seus ciutadans no tenen cap problema per a considerar-ho una mesura justa i necessària. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">El futbol —recalquem-ho una vegada més— és una anècdota. Però és una anècdota simptomàtica. ¿Hem entès el missatge? </div>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5488403277731443749.post-53265546848927925852011-04-12T12:28:00.004+02:002011-04-12T20:29:00.843+02:00El 10A va ser una festa<div style="text-align: justify;">I la festa va ser triple: per començar, catalanista, sí, però (més important) fonamentalment democràtica i ciutadana. Centenars de persones, la majoria de les quals no ens coneixíem de res, vam aconseguir bastir, sense l'ajut de les institucions (és més: sovint amb l'opugnació de les institucions i els seus pamflets propagandístics), una consulta popular que ha acabat mobilitzant milers i milers de persones més.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Sembla mentida que al segle XXI encara haguem de lluitar contra vent i marea per a poder exercir un dret tan bàsic com és l'expressió popular. Diumenge n'érem conscients, i és per això, també, que en acabar la jornada electoral estàvem (a banda d'exhausts) eufòrics: per primer cop a la vida ens havíem sentit <i>ciutadans d'un país que havíem fet nostre</i>. Vam partir, ara ja fa més d'un any, amb la idea de trobar Catalunya, però pel camí ens vam adonar també que ens havíem de retrobar amb la nostra condició ciutadana: que ens neguen el fet de ser catalans és una cosa que ja sabem (i patim) des de fa molt de temps, però durant el procés de formació i consolidació de <a href="http://www.barcelonadecideix.cat/">Barcelona Decideix</a> vam apercebre'ns també de la falsedat de la nostra democràcia (<em>quod erat demonstrandum</em>) i la pobresa del nostre jo-elector, que passa ràpidament de model a enemic de la "democràcia" quan vol sortir-se dels camins marcats pels qui tenen el poder.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Diumenge, però, milers de persones vam poder retrobar-nos tant amb el país com amb la democràcia. Evidentment, és una cosa (bé, com ja dic, en són dues, i no sabria dir quina odien més que conquerim) que segueix fent segregar la bilis a molts aprenents de feixista (quan ja no mestres o oficials). Parafrasejant el gran <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Ovidi_Montllor_i_Mengual">Ovidi</a>, podem dir que "aquells que no volen que es parli, s'escrigui o es pensi <i>sobre referèndums</i> són els mateixos que no volen que es parli, s'escrigui o es pensi". Però els controls de l'establishment no són perfectes, i feia mesos que molta gent (cada vegada més gent) en parlava, n'escrivia, en pensava i, finalment, aquest cap de setmana s'hi va manifestar. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwTXrSalYoKyygUa-bBcj3ng7fPrplBIOPdAg1xwHPvQdh3yoM1I_ZQQ9_sEama14-7UbWHoBLS65AhrtTMnHElvrAfsS5zsbPFwidINi2kDzPnC9hyzQB2BVI1pkNfExrvAC8nWVW5Ic/s1600/DSC01608.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwTXrSalYoKyygUa-bBcj3ng7fPrplBIOPdAg1xwHPvQdh3yoM1I_ZQQ9_sEama14-7UbWHoBLS65AhrtTMnHElvrAfsS5zsbPFwidINi2kDzPnC9hyzQB2BVI1pkNfExrvAC8nWVW5Ic/s320/DSC01608.JPG" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;">L'ambient va ser, principalment, festiu. Però per a algunes persones va ser, més encara, <i>emotiu</i>: fins al nostre col·legi electoral es va acostar gent gran que havia viscut la República, per als qui el <i>simple</i> fet d'introduir en una papereta la seva voluntat (que la nació catalana esdevingui un Estat independent) suposava tot un gest carregat d'història i simbolisme. Un d'ells va voler que fos el seu nét —de no més de 10 anys— qui introduís el sobre a l'urna, "perquè serà ell i no jo qui podrà viure la independència". En moments com aquests senties el pes de la història damunt les espatlles, maleïes profundament els comentaris despectius de tanta gent (i tants periodistes!) ridiculitzant la consulta, i el fet de percebre la veritable importància del moment (és a dir, la de l'avi republicà, no la del periodista ressentit) et feia venir un nus a la gola. O tanta d'altra gent que, un cop havien introduït el vot, <i>simplement</i> et donaven la mà, et miraven als ulls i et donaven les gràcies. I nosaltres, des de la mesa, que els hi retornàvem amb tota la sinceritat. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">També va servir per a tombar tòpics (és a dir: prejudicis): va venir a votar gent que jo no hauria pensat mai que s'atansarien fins a una urna a votar sobre la independència de Catalunya en unes consultes ni oficials ni vinculants i en una jornada en què el solet i el bon temps primaveral convidaven lascivament a gaudir del camp o de la platja. O tampoc no hauria dit mai que tanta gent, després que els haguéssim comunicat que no podíem acceptar-los el vot perquè no complien els requeriments (p.ex. el carnet era fotocopiat, o com a residència no hi comptava Barcelona i no duien el padró al damunt —¿qui dimonis el porta?—), se'n tornaven cap a casa i reapareixien al cap d'uns minuts (o hores) amb els documents en regla per a poder votar.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">I ja he d'acabar [el temps m'urgeix a haver de dedicar-me a un imprevist laboral de dimensions imprevistes... no patiu, en breu us en faré cinc cèntims]. Però no voldria —ni podria— acabar sense donar també el meu sincer agraïment a la gent, a la munió de voluntaris, que durant els darrers mesos han donat tantes hores (alguns, fins a gairebé cremar-se) per a què aquesta festa fos possible. Ho faig extensible, evidentment, a tots els voluntaris de tots els municipis que, des d'Arenys de Munt, hi han participat. Però em centro especialment en la gent de Sant Antoni Decideix, en els meus nous amics del barri: l'Ignasi, el Marc (que encara em deuen estar maleint pel dia aquell, ara ja fa molts mesos, en què en una taula del bar Ordesa ens vam reunir i es van convèncer d'implicar-se en la consulta), la Marta, la Maria Antònia, el David, la Isabel, el Roger, el Jordi (bé, els Jordis), la Montse, l'Eloïsa, l'Oriol, la gent de <a href="http://ateneulayret.wordpress.com/">l'Ateneu Layret</a> (l'Eulàlia, l'Arnau, na Glòria, la Núria, el[s] Roger[s], el Gerard, el Toni, l'Adrià, la Roser, en Lluís) i tants d'altres —disculpeu-me que no us citi a tots—que han fet possible aquest somni. Han estat sobretot ells (com tots els coordinadors de barri i de districte que hi han hagut d'esmerçar moltes hores i esforços) i no pas jo qui ho han fet possible. Ha estat una festa multitudinària, però no hi hauria hagut ni col·legis ni votants sense la vostra feina. Moltes gràcies.</div>Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5488403277731443749.post-30697221626254559442011-04-09T00:06:00.000+02:002011-04-09T00:06:07.399+02:00El 10A vota a l'Ateneu Layret!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFj9Ai31NLGV_hk3V5kmwREw6BnvpkyK-djOwKa9mD95EXQEpaKlbV4olUEZw0aKaYbOnnZpJ0WYxCvrFx5TnSyIreO2StS-nquwHz0Jybi7kOeBo-a4jjUWGQJ9THy1OHFs_sIS6eNeg/s1600/10a.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="100" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFj9Ai31NLGV_hk3V5kmwREw6BnvpkyK-djOwKa9mD95EXQEpaKlbV4olUEZw0aKaYbOnnZpJ0WYxCvrFx5TnSyIreO2StS-nquwHz0Jybi7kOeBo-a4jjUWGQJ9THy1OHFs_sIS6eNeg/s200/10a.jpg" width="100" /></a></div><div style="text-align: justify;">Finalment, i després de no poques traves i pals a les rodes —com per exemple la <a href="http://www.defensemlaterra.com/barcelona-decideix-denuncia-hereu-davant-la-justicia-per-obstaculitzar-la-promocio-del-10a/">negació de la publicitat municipal</a> (en l'últim moment i quan ja havia estat aprovada) o la vergonyosa edició d'avui d'<i>El Periódico </i><a href="http://www.racocatala.cat/noticia/25923/carrega-furibunda-periodico-contra-consulta-sobre-independencia">carregant rabiosament</a> contra un dels moviments civils més importants que s'han dut a terme mai al nostre país, o la intenció de Falange de<a href="http://www.racocatala.cat/forums/fil/140376/falange-convoca-militants-davant-collegis-electorals-consulta-10-dabril"> fer-hi acte de presència</a>—, aquest diumenge se celebrarà a Barcelona la consulta popular per la independència.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Esteu tots convidats a exercir lliurement el vostre dret a qualsevol dels <a href="http://www.barcelonadecideix.cat/collegis-electorals-10a">més de 300 punts de consulta</a> que hi haurà a tota la ciutat. A mi, personalment, em trobareu durant tota la jornada (de 9 a 20h) a la mesa que hi haurà a l'<a href="http://ateneulayret.wordpress.com/">Ateneu Layret</a>, al carrer Villarroel 49, entre la Gran Via i el carrer Sepúlveda. </div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5488403277731443749.post-25606016464550889782011-03-04T18:04:00.006+01:002011-03-04T18:16:02.337+01:00Les noves formes de l'art com a negoci: una escriptora ven 100 mil còpies al mes amb el 70% del benefici<div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;">Aquesta nova milionària que s'ha estalviat la desagnada que li hauria suposat una editorial tradicional (perquè ho ha fet a través d'<a href="http://www.amazon.com/Amanda-Hocking/e/B003H4L762">Amazon</a>, es veu) es diu Amanda Hocking (aquest és <a href="http://amandahocking.blogspot.com/">el seu blog</a>, i aquest <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Amanda_Hocking">l'article a Wikipedia</a>), té 26 anys i és de Minnesota, EUA. Com que la seva obra és l'hòstia d'original (vampirs que s'enamoren, oh sorpresa!) el públic culte americà l'ha premiada comprant-li uns 100 mil exemplars cada mes. Com bé diuen en <a href="http://www.lavanguardia.es/libros/20110301/54121740626/una-escritora-de-26-anos-vende-100-000-copias-al-mes-en-amazon.html">aquest article</a> de La Vanguardia (he de canviar de bar dels matins, ja ho sé): o la indústria editorial es posa les piles o els autors poden escollir altres canals de publicació. Que tal i com veig jo la indústria cultural vol dir que, efectivament, els autors s'acabaran buscant altres canals de publicació (excepte els becats, els endollats i les poques excepcions que s'enduen algun premi per la qualitat de la seva obra), perquè no em veig, ni de bon tros, com pot ser viable econòmicament una editorial fora dels patrons de funcionament actuals (és a dir, que l'autor s'endugui només una ínfima part del preu final del llibre que ha escrit, i no el 70% [!!] que s'endú la paia aquesta).</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Però bé, com que a mi, en general, no m'agrada la idea de què algú es guanyi la vida amb la cultura (sigui penosament o en la més apostoflant de les riqueses, i encara a menys si és <a href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=123511">a costa dels més pobres</a>), perquè considero que les creacions culturals són l'expressió més refinada del luxe, és a dir, d'allò que es crea a partir de (o més enllà) del treball i l'assoliment de les necessitats bàsiques i que, per tant, hauria de ser una cosa fet per pur plaer (o per amor a l'art) i no per a guanyar-se les garrofes, per tot això —volia dir— ara em netejo la consciència pel fet d'haver parlat d'aquesta nova variant d'<em>espavilats</em> que s'aprofiten de l'art com a negoci i parlo també —ara amb sincera il·lusió— de la publicació (en PDF i Creative Commons, com hauria de ser) de l'obra <strong><em>Argentina Copyleft: la crisis del modelo de derecho de autor y las prácticas para democratizar la cultura</em></strong> [us la podeu descarregar <a href="http://vialibre.org.ar/arcopy.pdf">clicant aquí</a>]. Us en reprodueixo l´índex per a què aneu fent boca:</div><div style="text-align: justify;"><br />
* PRIMERA PARTE</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Beatriz Busaniche: <em>La regulación argentina: comentarios sobre la Ley de Propiedad Intelectual 11.723</em></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Lila Pagola: <em>Efecto copyleft avant la lettre: o cómo explicar el copyleft donde todos lo practicamos</em>.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Horacio Potel: <em>Las miserias contra la filosofía</em>.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Ana María Sanllorenti y Lucía Pelaya: <em>Las amenazas a la misión de las Bibliotecas y la legislación de derecho de autor en Argentina.</em></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Beatriz Busaniche: <em>La privatización del dominio público</em>.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Alejandro Mizzoni, Daniel Cantarín y Evelin Heidel: <em>Los esbirros del copyright y la comunidad académica. El Caso BiblioFyL.</em></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Federico Heinz: <em>Software vs. Copyright</em>.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Patricio Lorente: <em>Copyright y redes P2P: ¿El cielo o el infierno de los creadores?</em></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Juan Pablo Suárez: <em>Instituto Nacional del Libro: velar por las restricciones.</em></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Federico Heinz: <em>De libros electrónicos, agua seca y otras quimeras</em>.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Evelin Heidel: <em>¿Cuánto cuesta tu educación gratuita?</em></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
* SEGUNDA PARTE</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Federico Heinz: <em>Software Libre: la revolución constructiva</em>.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">María Eugenia Nuñez, Javier Castrillo, Beatriz Busaniche: <em>Aprender en libertad.</em></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Pablo Vannini: <em>Software Social</em>.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Roberto Fiadone: <em>Comunidades que construyen conocimiento libre</em>.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Gabriel Acquistapace: <em>Turbulencias en la nube</em>.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Nicolás Echániz: <em>BuenosAiresLibre: Libertad, capa 1</em>.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">MarilinaWinik: <em>Ediciones Copyleft</em>.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Paula Castello y Santiago Marino: <em>La osadía de pensar distinto</em>.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Sebastián Vázquez: <em>Traficando Futuro: Cultura Libre y Comunicación Alternativa</em>.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Beatriz Busaniche y Evelin Heidel: <em>A modo de epílogo: propuestas de cara al futuro</em>.</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5488403277731443749.post-72947698690547425542011-03-01T00:01:00.002+01:002011-03-01T00:06:01.741+01:00Els Manel i el tamany de la cosa<div style="text-align: justify;">I quan dic "cosa" no m'estic referint a la cigala (o titola) sinó a la situació, ja denunciada en aquest mateix blog, de conflicte lingüístic permanent (enriu-te'n de la <i><a href="http://en.wikipedia.org/wiki/The_Shock_Doctrine:_The_Rise_of_Disaster_Capitalism">doctrina del xoc</a></i> capitalista) amb què els catalans vivim la tensió existent entra la nostra parla assalvatjada i la llengua que atresorem als diccionaris.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Porto dies sense escriure i la realitat mereixeria apunts molt més interessants, però aquest matí se m'ha encès la sang, mentre esmorzava, quan he llegit l'article <i><a href="http://www.lavanguardia.es/opinion/articulos/20110228/54121362872/los-manel-no-habian-muerto.html">Los Manel no habían muerto</a></i>, firmat per Magí Camps a <i>La Vanguardia</i>. Com que quan llegiu el meu blog és possible que l'enllaç ja no mostri l'article sencer (meravelles de l'avenç científic i la seva mania de posar-li portes al camp, què hi farem) us en reprodueixo el començament del penúltim paràgraf, que al capdavall és el que m'ha regirat l'estómac [i ara sóc jo que m'avanço a <a href="http://www.lavanguardia.es/comunicacion/20110227/54120366627/la-vanguardia-se-editara-tambien-en-catalan-a-partir-de-mayo.html">una de les altres meravelles</a> que l'avenç científic ens té reservades i us en faig la google-traducció al català]:</div><blockquote><div style="text-align: justify;">Una de les cançons que ja sonen, Aniversari, és un deliciós conte màgic —<i>malgrat que se'ls ha colat un 'tamany' que segur que corregiran a temps</i>—.</div></blockquote><div style="text-align: justify;">Perdó?? ¿¿M'estan dient que aquests 4 nois de Barcelona, que no fa ni 2 anys van parir un dels millors discos en català de la història, han comès un terrible pecat pel simple fet d'usar la paraula "tamany" (perdona'ns, Fabra!) en una de les seves cançons i que —el que encara és pitjor— cal que ho corregeixin i que quan el disc surti a la venda finalment el proper dia 15 de març ja no hi <s>apareixi</s> aparegui aital barbarisme —mons avis ja hi barbarajaven, he de dir— sinó la nostrada i vella "mida"??</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Quin serà el proper pas? ¿Construir un <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Ministry_of_Truth">Ministeri de la Veritat</a> orwellià per tal de reconstruir la nostra història musical i corregir-ne totes les expressions i paraules que no s'avenen a la <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Novaparla">novaparla</a> de l'IEC? Marededéusenyor....</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">PD: la cançó dels Manel en qüestió la podeu escoltar al youtube (si no ho heu fet encara, perquè aquests dies fins i tot els pets llufen al so del nou disc dels Manel), per exemple en <a href="http://www.youtube.com/watch?v=DlMP-4LiuIE">aquest enllaç</a> on apareix subtitulada al castellà. Perquè sí, senyors, mentre els uns s'esgarrifen escoltant el disc perquè una paraula ultratja la llengua de Josep Carner, n'hi ha d'altres que ens n'alegrem de veure que gràcies als Manel hi ha gent que escolta música en català, malgrat no entendre-la. Potser no trobaria un exemple millor per a il·lustrar la meva tesi sobre els efectes perniciosos d'una política lingüística que durant tants anys ha donat preeminència a un purisme excessiu (i la consegüent repressió que suposa) per davant d'una invitació modesta i atractiva a l'allau de nouvinguts que tenim. I així ens va, que cada dia —sí— hi ha més català a les universitats però —i també— n'hi ha menys al carrer.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">PD2: els funcionaris del Ministeri de la Veritat tindrien molta feina: <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Manuel_Serrat_i_Teresa">Joan Manuel Serrat</a> —per exemple—, a la seva cançó "Pare" canta els següents versos en perfecte barceloní (fabrians, tapeu-vos les orelles): "pare, digueu-me què li han fet al bosc, que no hi han arbres; a l'hivern, no tindrem foc ni a l'istiu lloc on atura'n-se", que un cop traduït a una llengua que no fereixi les oïdes tendres de la canalla quedaria més o menys així: "pare, digueu-me què li han fet al bosc, que no <i>hi ha</i> arbres; a l'hivern, no tindrem foc ni a l'<i>estiu</i> lloc on <i>aturar-nos"</i>. I la feina seria doble: no només perquè és difícil canviar "atura'n-se" per "aturar-nos" i que segueixi rimant amb "arbres", sinó perquè el malparit del Serrat ho ha estat cantant malament tota la seva vida: ja ho feia en el disc original ("Per al meu amic") l'any 1973 [<a href="http://www.youtube.com/watch?v=gjRaZvEBUIQ">so al youtube</a>], però ho va seguir fent, per exemple, l'any orwellià de 1984 [<a href="http://www.youtube.com/watch?v=mkJqO2lo-oo&feature=related">vídeo</a>], i també el 1987 [<a href="http://www.youtube.com/watch?v=EiSnNccSHeI">vídeo</a>], el 1994 [<a href="http://www.youtube.com/watch?v=Z_NGPO3z6zE">vídeo</a>] o a finals del 2002 després del desastre del petroler Prestige davant de Galícia [<a href="http://www.youtube.com/watch?v=9w2aeP5WmBg">vídeo</a>].</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">PD3: ja que parlem de les paranoies de la llengua normativa i dels <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Manel_(grup)">Manel</a>, no queda gaire fora de lloc l'anunci famós d'Estrella Damm ("que què tenim?") que protagonitzen l'altre gran grup barceloní de moda: <i><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Els_Amics_de_les_Arts">els Amics de les Arts</a></i>. Bé, no l'anunci real [<a href="http://www.youtube.com/watch?v=NdypDmny50o">aquest</a>] sinó la paròdia (espaterrant, val a dir) que en van fer a l'APM [<a href="http://www.youtube.com/watch?v=uTSpsbpWT9I">aquesta</a>], en concret a partir del segon 0:47, quan un diu: "ja veieu: costa de trobar <i>algo</i> que tinguem", i l'altre respon: "es diu <i>quelcom</i>, no?". L'esquizofrènia típica del catalanoparlant! </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">PD4: la polèmica és al carrer. Bé, com a mínim <a href="http://www.racocatala.cat/forums/fil/138134/primicia-dues-primeres-cancons-nou-disc-dels-manel?pag=1#4855255">als carrers d'internet</a>.</div>Unknownnoreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-5488403277731443749.post-6704091458610387092011-02-12T13:17:00.001+01:002011-02-12T13:25:39.723+01:00Si tanmateix se'n van (els rics i els impostos)<div style="text-align: justify;">Alguna cosa no rutlla quan escoltes el conseller d'economia, el senyor Mas-Colell, justificar la supressió de l'impost de successions pel risc de què les grans fortunes "abandonin Catalunya" (bé, pròpiament no ho va dir així, sinó recordant-nos que "són les que tenen més mobilitat" i altres frases per l'estil que el Salvador López-Arnal ha tingut el mínim de paciència de traduir <a href="http://rebelion.org/noticia.php?id=122258">en aquest article</a> en un llenguatge no neo-liberal).</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Collons, senyors de CiU, ¿que no havíem quedat que el fonament d'aquest país, els nostres patriotes de pedra picada, els capitans que governen la nostra nau amb fermesa, els estels que ens guien des de la foscor cap a la Terra Promesa d'un PIB que s'apuja eternament, són les grans famílies catalanes, els nostres grans patriarques empresarials? Com podria ser, doncs, que aquests paladins de l'ordre, del progrés i de l'amor més profund envers la seva terra marxessin cap a d'altres contrades per un fet tan terrenal i obscè com l'evasió fiscal?</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Esclar que tot plegat no és res nou, i que ja fa temps que se senten veus que critiquen l'impost de successions perquè les rendes que més hi haurien de contribuir ja fa temps que no ho fan perquè van aprendre com evitar de fer-ho (pot resultar-ne il·lustratiu un passeig pels fòrums de la pàgina de <a href="http://www.nosuccessions.org/">NoSuccessions</a>, però cal que sapigueu, si encara no hi heu entrat, que també hi ha moltes intervencions demagògicament lacrimals i, sobretot, de nous membres de les classes mitjanes altes que consideren abusiu tributar per un patrimoni "tan minso com de només 600.000€").</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Però alguna cosa no rutlla quan escoltes que el conseller d'economia, el senyor Mas-Colell, ho justifica tot plegat la mateixa setmana en què s'ha fet públic l'informe 2009 de <i><a href="http://www.observatoriorsc.org/images/stories/audio/Proyectos/Informe_MemoriasRSC_2009_completo.pdf">La Responsabilidad social corporativa en las memorias anuales de las empresas del IBEX 35</a></i> (a Kaosenlared hi ha <a href="http://www.kaosenlared.net/noticia/80-empresas-ibex-esta-presente-paraisos-fiscales">aquest article</a> que en parla) on es posa de manifest que mentre a l'Estat Espanyol la recaptació per l'impost de societats s'ha reduït un 55% des del 2007, la inversió empresarial en paradisos fiscals s'ha disparat. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">És a dir, de què collons serveix tanta laxitud impositiva si els rics, tanmateix, se'n van? Fins a quin punt hem de rebaixar el llistó tributari per a què Ses Majestats Capitalistes tinguin la bondat i magnificència d'invertir en el nostre país? Els hi traiem ja del tot els impostos, els hi regalem terrenys públics per a què hi construeixin les seves fàbriques, els hi deixem portar treballadors de la Xina disposats a treballar 10 hores al dia 6 dies a la setmana per un sou molt inframileurista? Per què no, en canvi, els enviem a prendre pel cul d'una puta vegada i acceptem que hem de començar a pensar en un futur (molt més pobre sí, però també l'únic sostenible) on la felicitat i la riquesa no vinguin mesurats per Productes Interiors Bruts, índexs d'atur i rendibilitats econòmiques? Tothom amb un sostre calent per a dormir i menjar a taula per a esmorzar, dinar i sopar, que els luxes ja els anirem veient segons les nostres capacitats per a conviure amb major o menor harmonia. </div>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5488403277731443749.post-902449533344282062011-01-24T21:15:00.002+01:002011-01-25T12:51:28.104+01:00El paisatge habitual de Barcelona: l'especulació.<div style="text-align: justify;">Després de la manifestació de la reforma de les pensions que va acabar amb més de 400 persones volent celebrar una assemblea dins d'un cinemes abandonats a Via Laietana i el seu <a href="http://enfocant.net/noticia/4000-persones-es-manifesten-barcelona-contra-la-reforma-de-les-pensions">ràpid desallotjament</a>, el nou i flamant conseller d'interior de CiU, en <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Felip_Puig_i_Godes">Felip Puig</a>, defensor de les essències més tradicionals i ràncies del nostre país, <a href="http://www.ara.cat/territori/barcelona/ciutat/Felip-Puig-impunitat-okupes-Palacio_del_Cinema-Mossos_0_413958938.html">va afirmar</a> que les ocupacions i les alteracions de l'ordre públic no seran el paisatge habitual de Barcelona.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">No, és clar que no: ell vol que Barcelona segueixi sent com fins ara. És a dir: ell vol la Barcelona dels <a href="http://vuitantamil.blogspot.com/2010/05/80000-pisos-buits-barcelona.html">80.000 pisos buits</a> (bé, això calculàvem fa un any, però les xifres segueixen creixent, també gràcies a la quantitat de <a href="http://www.expansion.com/2011/01/21/economia/1295567336.html">pisos nous que no troben comprador</a>), ell vol la Barcelona que no aplica el mateix zel ni mitjans ni velocitat en acabar amb el cas Millet (en el qual, mira tu per on, el senyor Felip Puig <a href="http://www.eltriangle.eu/cat/notices/2010/12/felip_puig_va_ser_soci_d_un_implicat_en_el_cas_millet_19594.php">sembla estar-hi força implicat</a>).</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">I és que les trames i corrupteles especuladores funcionen igual a tot arreu. El diari Público ha fet <a href="http://www.publico.es/espana/357650/los-desalojos-de-okupas-avivan-los-pelotazos-urbanisticos">una petita investigació</a> i ha trobat que la meitat dels edificis desallotjats a Madrid segueixen buits (també ho estava el cinema okupat dissabte, malgrat que feia 10 anys que hi penjava el rètol de "propera remodelació", fina ironia que es gasten a <a href="http://www.racocatala.cat/noticia/22312/grup-balana-amenaca-diputats-contraris-curses-braus">cal Balañá</a>), i que entre els seus propietaris, a qui els jutges no dubten de donar tot el seu suport, hi ha gent com <a href="http://www.escolar.net/MT/archives/2010/01/quien-es-el-dueno-del-patio-maravillas.html">Leopoldo Arnáiz</a> (processat per tràfic d'influències i negociació prohibida, i ara investigat pel <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Cas_G%C3%BCrtel">cas Gürtel</a>) o Pedro Román Zurdo (ex tinent alcalde de Marbella i imputat pel <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Cas_Malaya">cas Malaya</a>).</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Aquesta és la guerra que tenim, i aquests cabrons defensors del seu ordre capitalista ja s'han marcat una propera batalla: <a href="http://ateneulayret.wordpress.com/2011/01/21/suport-al-cso-la-carboneria/">la Carboneria</a>, la casa okupa del carrer Urgell amb Floridablanca.<br />
<br />
—[<b><span class="Apple-style-span" style="color: red;">Addenda 25/01/2011</span></b>]: a propòsit del que explica <a href="http://hl33.dinaserver.com/hosting/juantorreslopez.com/jtl//index.php?option=com_content&task=view&id=2086&Itemid=16">aquest article</a>, podem concloure també que el paisatge habitual de Barcelona que vol el Felip Puig és el de gent discapacitada al carrer, com el cas d'en <a href="http://loestaspermitiendo.com/">José Luis Burgos</a>, mentre que els cabrons que ho provoquen, en aquest cas els del Banco de Santander, segueixen <a href="http://melchormiralles.es/2011/01/20/botin-una-encricijada-moral/">pressionant els jutges</a> per a evitar les seves múltiples condemnes. I la Barcelona que vol el senyor Felip Puig és també aquella en què els Mossos tornin a tenir impunitat per a cometre abusos, <a href="http://enfocant.net/noticia/el-bon-nom-dels-mossos">en contra dels compromisos</a> adoptats amb l'ONU per l'Estat espanyol.</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5488403277731443749.post-76419778235740891822011-01-17T12:49:00.005+01:002011-02-11T10:31:17.825+01:00Comunisme i dret: una polèmica a l'entorn del llibre "El Orden del Capital"<div style="text-align: justify;">[Aquesta entrada l'aniré actualitzant a mesura que es publiquin nous articles]<br />
<br />
La publicació del llibre "<a href="http://www.akal.com/libros/El-orden-de-El-Capital/9788446031031">El Orden del Capital</a>" (el pròleg del qual podeu <a href="http://albaricoencatala.blogspot.com/2010/09/proleg-el-capital-per-que-cal-seguir.html">llegir aquí</a> traduït al català) ha generat un interessant debat a l'entorn de la necessària comptabilitat (o no) entre comunisme i Estat de Dret. La polèmica està resultant força llarga, però el seu interès fa que l'esforç i la paciència de llegir els següents articles pagui la pena:</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">(1) <a href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=117932">Comunismo y Derecho</a> (Carlos Fernández Liria y Luis Alegre Zahonero, 04/12/2010, en resposta a l'article "<a href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=117096">El Comunismo Jurídico</a>" de Carlos Rivera Lugo, que tot i que no parla expressament del llibre ni dels seus autors, planteja els mateixos temes que precisament ells han volgut criticar al llibre "El orden del Capital").</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">(2) <a href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=119043">El Derecho, la teoría, el capitalismo y los cuentos</a> (Juan Pedro García del Campo, 21/12/2010, en resposta a l'article anterior [#1]).</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">(3) <a href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=119482">Comunismo, Democracia y Derecho</a> (Carlos Fernández Liria y Luis Alegre Zahonero, 30/12/2010, en resposta a l'article anterior [#2]).<br />
<br />
(4) <a href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=120578">Democracia y Comunismo</a> (Juan Pedro García del Campo, 18/01/2011, en resposta a l'article anterior [#3]).<br />
<br />
(5) <a href="http://rebelion.org/noticia.php?id=121941">La miseria del Derech</a>o (Carlos Rivera Lugo, 08/02/2011, en resposta a Carlos Fernández Liria y Luis Alegra Zahonero, principalment l'article #1)</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Paral·lelament, hi ha hagut una discussió entre Salvador López Arnal, John Brown i Santiago Alba Rico, iniciada per un article de John Brown aliè en un principi a aquesta polèmica [#4] però que hi acaba desembocant:</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">(10) <a href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=118088">Alarma de Estado: el plante de los controladores y la ficción de la soberanía</a> (John Brown, 06/12/2010)</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">(11) <a href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=118122">Controladores, golpe de Estado social y pasividad y/o complicidad de la izquierda de “tradición laborista”</a> (Salvador López Arnal, 07/12/2010, en resposta a l'article anterior [#10]).</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">(12) <a href="http://iohannesmaurus.blogspot.com/2010/12/je-lutte-de-classes-respuesta-salvador.html">Je lutte des classes</a> (John Brown, 09/12/2010, en resposta a l'article anterior [#11]).</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">(13) <a href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=118619">El trabajo social difuso y la piscina de chocolate</a> (Santiago Alba Rico, 14/12/2010, en resposta a John Brown [#10 i #12]).</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">(14) <a href="http://www.kaosenlared.net/noticia/comunistas-sin-comunismo-respuesta-muy-parcial-santiago-alba-otros-pol">Comunistas sin comunismos</a> (John Brown, 18/12/2010, en resposta a l'article anterior [#13]).</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Amb tots aquests precedents damunt la taula, l'economista Manuel M. Navarrete publica avui (17/01/2011) l'article:<br />
<br />
(20) <a href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=120532">Dogma y Derecho: el marxismo ante su encrucijada jurídica</a>. Fa un parell de mesos (18/11/2010) ja havia publicat un ressenya del llibre "El Orden del Capital" que va titular:<br />
<br />
(21) <a href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=116901">Resucitar a Marx</a>, i que va provocar un article de rèplica de part del professor Jordi Soler Alomà titulat:<br />
<br />
(22) "<a href="http://www.kaosenlared.net/noticia/marx-resucitanos">Marx, resucítanos!</a>".</div><div style="text-align: justify;"><br />
Per la seva banda, José López s'ha afegit al debat amb el següent article:<br />
<br />
(30) <a href="http://www.kaosenlared.net/noticia/marxismo-democracia-relativismo">Marxismo, democracia y relativismo</a> (23/01/2011)</div><div style="text-align: justify;"><br />
I Salvador López-Arnal ha realitzat a John Brown una llarga entrevista que ha dividit en dues parts:<br />
<br />
(40) “<a href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=121710">El comunismo es la libre producción de los comunes, sin Estado, sin clases, sin mercado y sin derecho</a>" (Part 1)<br />
<br />
(42) "<a href="http://rebelion.org/noticia.php?id=122178">El Estado de Derecho es hoy un regalo envenenado</a>" (Part 2).<br />
<br />
<br />
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">PD: Salvador López Arnal està fent un seguiment de la seva lectura d' "El Orden del Capital" (de moment en podeu llegir la <a href="http://www.kaosenlared.net/noticia/lectura-republicana-capital-i">Part 1</a>, <a href="http://www.kaosenlared.net/noticia/lectura-republicana-capital-ii-contra-entregas-estupidas-desinformadas">Part 2</a>, <a href="http://www.kaosenlared.net/noticia/lectura-republicana-capital-iii-dialogo-critico-joseph-schumpeter">Part 3</a>, <a href="http://www.kaosenlared.net/noticia/lectura-republicana-capital-iv">Part 4</a> i <a href="http://www.kaosenlared.net/noticia/lectura-republicana-capital-v">Part 5</a>).</div><div><br />
</div></div>Unknownnoreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-5488403277731443749.post-65197445800006806512011-01-13T20:03:00.001+01:002011-01-17T11:24:10.399+01:00El sopar de la por: la reunió d'Amador Fernández-Savater amb la Sinde<div style="text-align: justify;">Ja que portem uns quants dies donant voltes al tema dels llibres i les noves tecnologies, us recomano de llegir l'article que l'Amador Fernández-Savater (sí, el famós "Amador" del llibre "Ètica per a Amador" del llavors progre i avui fatxa <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Fernando_Savater">Fernando Savater</a>) va publicar ahir a El País: <em><a href="http://www.elpais.com/articulo/cultura/cena/miedo/reunion/ministra/Sinde/elpepucul/20110112elpepucul_8/Tes">La cena del miedo (mi reunión con la ministra Sinde)</a></em>. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Espero que el fill no segueixi la deriva decadent de son pare, perquè fins ara ha publicat coses molt interessants (és clar que els textos del Fernando Savater dels anys 80 eren la hòstia de punkies i radicals, i mireu-vos-el on ha acabat el cabró). El fill el vaig conèixer l'any 1999 amb el seu llibre "<em>Filosofía y acción</em>", publicat per l'editorial Límite (que ja no existeix i no trobo cap enllaç a internet que donar-vos-en). De fet, va ser el llibre que em va introduir a <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Guy_Debord">Guy Debord</a>, els <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Internacional_Situacionista">Situacionistes</a>, <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Cornelius_Castoriadis">Cornelius Castoriadis</a> i d'altres pensadors radicals, i estava ple de reflexions sorprenents i interessants... o això és el que en crec recordar... mmm... li hauria de dedicar una entrada específica i aprofitar per a rellegir-lo 10 anys després i transcriure'n els fragments més interessants. A l'Amador encara avui el segueixo (tot i que no gaire assiduament) a través del seu blog <em><a href="http://blogs.publico.es/fueradelugar/">Fuera de Lugar</a></em> del diari <em>Público</em> (on fa cosa d'un any hi apareixia <a href="http://blogs.publico.es/fueradelugar/category/michel-bauwens">una entrevista a Michel Bauwens</a> també relacionada amb el tema que ens ocupa).<br />
<br />
—<strong>[Actualització 17/01/2011]</strong>: <em><a href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=120483">Sería deseable una moratoria de la ley Biden Sinde</a></em> (entrevista a Amador Fernández-Savater sobre les conseqüències del seu article).</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5488403277731443749.post-58788663047534307432011-01-11T19:46:00.008+01:002011-01-12T12:08:20.633+01:00Els assassinats a Arkansas: una nova conspiració?<div style="text-align: justify;">El recent atemptat a Arkansas contra la senadora <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Gabrielle_Giffords">Gabrielle Giffords</a> ha ocupat bona part dels nostres mitjans de comunicació. En els nostres temps, tanmateix, encapçalar un informatiu no és sinònim de transparència: com ja apuntava als anys 60 <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Guy_Debord">Guy Debord</a> a <em><a href="http://ca.wikisource.org/wiki/La_Societat_de_l%27Espectacle">La Societat de l'Espectacle</a></em>, la millor manera de mantenir la població estupiditzada i ignorant no consisteix principalment en negar-li la informació sinó en el seu contrari: en <em>saturar</em>-la, en donar-li massa dades i que la majoria d'informació sigui essencialment banal i accessòria.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Ho dic perquè en tots els diaris "seriosos" que he llegit fins ara sobre l'atemptat a Tucson s'ha parlat de déu i de sa mare però no he sabut trobar res del que s'explica en <a href="http://www.kaosenlared.net/noticia/no-esta-contando-acerca-matanza-tucson-arizona">aquest notícia</a> que he trobat a Kaosenlared. La majoria d'aquells diaris, evidentment, recorden que una de les víctimes és el jutge federal d'Arizona, en <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/John_McCarthy_Roll">John McCarthy Roll</a>, però no diuen res de què (i ara cito no-del-tot-textualment l'article enllaçat) feia justament tres dies que havia emès una sentència sobre el cas "<a href="http://dockets.justia.com/docket/arizona/azdce/4:2010cv00703/568697/">United States of America vs. $333,520.00 in United States Currency et al</a>.” en què paralitzava un decret llei d'Obama per a intervenir els comptes bancaris dels estatunidencs sense que aquests haguessin comès cap acció criminal (en la línia que a l'Estat espanyol et pots "contaminar" per l'entorn etarra o, més recentment amb la Llei Sinde, et volien poder tancar una pàgina web), perquè l'estat nordamericà ha assolit la fallida econòmica i té previst d'intervenir els comptes dels seus ciutadans (com durant <em><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Corralito">el Corralito</a></em> a l'Argentina). Comparat amb això tan greu, se'ls pot perdonar el fet que tampoc no hagin dit res que aquest mateix jutge també <a href="http://www.kaosenlared.net/noticia/atentado-loco-juez-federal-asesinado-tucson-fue-amenazado-muerte-2009">havia rebut amenaces de mort</a> per un altre fet que ara no ve al cas (suposo).<br />
<br />
Amb això hem assolit el <strong>nivell 1</strong> de la conspiració (¿ha estat un assassinat premeditat, i no contra la senadora sinó contra el jutge?). Passem ara al <strong>nivell 2</strong>, que té també elements no demostrats i que, per tant, ja no és només conspiració sinó probablement <em>conspiranoia</em> (¡visca, visca, com m'agraden les conspiranoies!). Comencem per una part demostrable, i és que només uns dies abans, i també a Arkansas, havia aparegut assassinat en <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/John_P._Wheeler_III">John P. Wheeler III</a>, un ex alt-càrrec del Pentàgon i antic assessor de Bush i Clinton. La part ja menys demostrable és que, sent com era un expert en armament biològic, hauria arribat a esbrinar el motiu de la <a href="http://www.vilaweb.cat/acn/ultima-hora/3832536/20110107/mort-docells-arriba-italia-aparegut-400-tortores-sense-vida.html">mort sorprenent i nombrosa d'ocells</a> a diverses parts del món (entre elles Arkansas, que ja veiem que es disputa amb Olot el títol de Zona Malastruga del segle XXI), i aquesta no seria cap altra que fuites en armament constituït per <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Phosgene">gas fosguè</a> (sic?), i que en anunciar que faria públiques les seves proves, relacionades amb la guerra a l'Afganistan, <a href="http://www.dictaduraglobal.es/2011/01/07/el-asesinato-de-un-reputado-asesor-de-reagan-y-bush-vinculado-a-la-muerte-masiva-de-aves-y-peces/">el van pelar</a>. <br />
<br />
Ara podríem escalar ràpidament fins a un <strong>nivell 3</strong> (¡segueix, segueix!) de conspiranoia, i pensar que el tal John P. Wheeler (el científic) tenia pensat trobar-se amb algun dels assistents a la reunió on es va produir el tiroteig, qui sap si amb el mateix John McCarthy Roll (el jutge) o, més conspiranoiament, amb la senadora mateixa, atès que el seu marit, en <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Mark_E._Kelly">Mark E. Kelly</a> (igual que el seu germà, n'<a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Scott_J._Kelly">Scott J. Kelly</a>) són astronautes de la NASA, i tindrien accés a proves indispensables per a les seves teories.<br />
<br />
Estirant del fil de la NASA, ja arribaríem al <strong>nivell màxim</strong> de conspiranoia (¡síííí, orgàsmic!), que és quan apareixen els extraterrestres. El jutge, el científic, la senadora, els astronautes (tenim tots els ingredients d'una bona sèrie de televisió, no trobeu?)... ¿tindrien alguna cosa a dir-nos sobre el suposat vòrtex del Golf d'Aden? Us en deixo <a href="http://www.racocatala.cat/forums/fil/135721/wikileaks-tindria-informacio-sobre-suposat-vortex-golf-daden">aquest enllaç</a> del Racó Català, però buscant "vortex" i "Aden" pel Google trobareu friquisme a cabassos... I amb això se'ns obren multitud d'interrogants: quan desclassifiqui Wikileaks els documents que diu tenir sobre extraterrestres (¿motiu pel qual la NASA va publicar fa un parell de mesos la <a href="http://www.vilaweb.cat/noticia/3819902/20101202/bacteri-pot-viure-arsenic-descobert-nasa-amplia-possibilitats-vida-extraterrestre.html">"gran notícia" dels bacteris resistents</a>, encara que <a href="http://kollonades.blogspot.com/2010/12/les-bacteris-extraterrestres-un-engany.html">sigui dubtosa</a>, i refredar l'expectació creada?), ¿podrem saber finalment que s'amaga darrere del <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Montauk_Project">Projecte Montauk</a>, o de l'<a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Philadelphia_Experiment">Experiment Filadèlfia</a>, o del <a href="http://www.astrosciences.info/Aquarius.htm">Projecte Aquarius</a> o qui són realment els <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Majestic_12">Majestic 12</a>? ¿Hi té alguna cosa a veure la nova i misteriosa <a href="http://ciudad-futura.net/2011/01/11/nave-secreta-urss/">nau espacial russa</a>? ¿Va ser pura casualitat que diumenge TV3 donés a mitjatarda la pel·lícula <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Men_in_Black_II">Men in Black 2</a>? ¿Ens estan preparant per a una invasió imminent d'alienígenes?<span style="font-size: large;"> <strong><span style="color: red;">[</span><span style="color: red;">Actualització 12/01/11</span></strong></span>: cagumredéu, encara em donaran la raó!! Llegiu <a href="http://www.3cat24.cat/noticia/1015770/societat/Cientifics-britanics-adverteixen-del-risc-dun-atac-extraterrestre">aquesta notícia al 3/24</a> i flipeu: la Royal Society ens adverteix del risc d'un atac alienígena!!<strong><span style="color: red; font-size: large;">]</span></strong><br />
<br />
A sobre, el tiroteig d'Arkansas ens obre un altre fil conspiranoic de <strong>nivell 3</strong> (¡bravo, bravo!): l'assassí, en <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Jared_Lee_Loughner">Jared Lee Laughner</a>, ha fet unes <a href="http://www.aolnews.com/2011/01/10/jared-lee-loughners-worldview-a-conspiracy-theory-laundry-list/">declaracions ben estranyes</a> (es veu que ja de per si el noi no hi toca gaire): "the government is implying mind control and brainwash on the people by controlling grammar", és a dir, "el govern està aplicant control mental i rentat de cervell sobre la gent per mitjà de dirigir-los la gramàtica" (mantinc l'original anglès perquè els verbs "imply" i "control" tenen matisos importants que no acabo de saber traduir bé). Fet que em fa preguntar: ¿és ell mateix una víctima d'una versió contemporània del <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Project_MKULTRA">Projecte MKULTRA</a> de control mentral de la CIA i que no els ha acabat de funcionar bé?<br />
<br />
PD: Amb tot el que he dit, amb tot l'aiguabarreig de dades que us he donat, torna a plantejar-se la qüestió apuntada pel Debord: ¿amb què us heu quedat? ¿fins a quin punt us he informat i a partir de quin punt us he, contràriament, desinformat? ¿N'heu sortit uns ciutadans més formats i responsables o, del revés, més confusos i paralitzats? Ahh, alerta amb les conspiracions!<br />
<br />
PD2: Avui és 11 - 1 - 11, dia internacional de la conspiració segons Al-Qaeda, a l'espera del dia universal que serà el proper novembre! Fa un parell d'anys també vaig celebrar una efemèride semblant <a href="http://diaridavort.blogspot.com/2009/09/conspiracions-de-serioses-i-de-mes.html">per a parlar-ne</a>.</div>Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5488403277731443749.post-1064690621281247002011-01-08T20:35:00.004+01:002011-01-10T09:07:12.117+01:00El Sudan i la Xina: el triomf de la injustícia i la demència.<div style="text-align: justify;">Demà, <a href="http://www.vilaweb.cat/noticia/3832675/20110108/president-sudan-prova-generar-incertesa-independencia-sud.html">si finalment els deixen</a>, el sud del Sudan (capital a Juba, majoria cristiana-animista analfabeta que practica l'ablació) <a href="http://www.avui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/354014-el-sud-del-sudan-prepara-la-seva-independencia.html">començarà a votar per a independitzar-se del nord</a> (capital a Khartum, majoria musulmana també analfabeta i que practica l'ablació), i triomfarà la injustícia. No pel fet en sí, evidentment, que tot el dret hi tenen, sobretot quan han petit persecussions sagnants i dues guerres civils (la darrera <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Second_Sudanese_Civil_War">a mitjans vuitanta</a>, que va causar 2 milions de morts i 4 milions de desplaçats, quasibé res!), sinó pel rerefons que garanteix la celebració d'aquest referèndum: el president del Sudan, <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Omar_al-Bashir">Omar al-Bashir</a>, permet que se celebri perquè els EUA li han garantit la immunitat judicial només si es duen a terme les votacions.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Sí, sí, tal com sona: un terrible carnisser, un autèntic criminal de guerra <a href="http://www.elpais.com/articulo/internacional/Omar/Bashir/burla/Haya/elpepiint/20090404elpepiint_8/Tes">reclamat infructuosament</a> pel <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Cort_Internacional_de_Just%C3%ADcia">Tribunal Internacional de Justícia</a> de La Haya per la seva responsabilitat en les atrocitats comeses, entre d'altres, durant el <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/War_in_Darfur">conflicte de Darfur</a>, rebrà tot el suport dels estatunidencs per a no haver d'asseure's mai davant d'un jutge si permet que el sud del país s'independitzi. Un fet escandalós que gairebé no ha trobat ressó en la premsa, tret d'<a href="http://www.lavanguardia.es/opinion/articulos/20110108/54098676746/una-nacion-por-nacer.html">alguna excepció honrosa</a>.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Quin interès hi poden tenir els EUA? Petroli, potser? Sí, evidentment, no calia dir-ho: els majors jaciments de petroli de l'actual Sudan es troben a la part que demà s'independitzarà amb el patrocini i observança dels americans. Bé, no només dels americans, sinó també dels màxims exponents del nostre actual capitalisme ultradepredador, com ara els nostres honrats banquers (sí, sí, <a href="http://www.lavanguardia.es/internacional/20101218/54089659673/el-presidente-de-sudan-podria-esconder-9-000-millones-de-dolares.html">aquí també hi suquen</a>) i la Xina. Ah, la Xina! Aquell país de bojos que està repetint els desastres de la bombolla immobiliària espanyola però a una escala estratosfèrica i sideral que només ells poden aconseguir. Segur que ja sabíeu que la Xina està avançant a passos agegantats cap al cim dels països més rics del món, però el que potser no sabíeu és com estan generant tanta riquesa. Els manuals escolàstics neoliberals que són els nostres diaris ens repeteixen la cançoneta del lliure mercat, de la sana competència i de l'esperit emprenedor que genera diners només de somriure, i on les televisions abans mostraven una població rural que collia patates ara ens en mostra una d'urbanitzada i que munta empreses de traducció (perdó que reincideixi en el comentari que vaig deixar en el post d'ahir, però és que en el fons torna a ser el mateix). Doncs no, i un be negre! Amb això només no n'hi ha prou. Com ja deia, han fet servir la fòrmula espanyola de l'especulació immobiliària, però a lo bèstia. Mireu <a href="http://www.businessinsider.com/pictures-chinese-ghost-cities-2010-12?slop=1">aquest enllaç</a> i flipeu: ciutats senceres on no hi viu ningú (20 noves cada any!!), més de 60 milions de pisos buits... això no és cap bombolla, és la mare de totes les bombolles! I quan peti... aviam qui és el guapo que els hi compra un Van Gogh per uns quants milions de trilions de dólars per a equilibrar balanços...</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">PD: entestats en donar-me arguments en favor de la destrucció de la <strong>indústria</strong> del llibre, avui m'he trobat <a href="http://www.avui.cat/noticia/article/-/18-economia/353089-els-pirates-a-labordatge-del-llibre.html?tmpl=component&print=1&page=">aquest article</a> sobre llibres i pirateria a la secció d'<em>economia </em>del diari Avui! Cada cop dissimulen menys... ja queda clar que els llibres no són principalment cultura, sinó peles i benefici...</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5488403277731443749.post-87968234392727767732011-01-07T19:21:00.001+01:002011-01-07T19:34:21.476+01:00Digitalitzar és democratitzar? El cas del llibre de Robert Darnton<div style="text-align: justify;">Em sap greu si m'estic fent massa pesat parlant de llibres i noves tecnologies, però aquests dies d'atrafegamenta a la llibreria m'estan fent veure, cada dos per tres, casos que demostren que la indústria del llibre va de pet cap a l'abisme, i m'entren ganes enormes de fotre-li un cop de peu al cul i que es mori d'una puta vegada (la <strong>indústria</strong>, recalco, no el seu <strong>món</strong>).</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Ara mateix m'ha tret de polleguera atansar-me amb interès al llibre <em><a href="http://www.arcadia-editorial.com/llibre.php?id=33">Digitalitzar és democratitzar? El cas dels llibres</a></em>, publicat fa pocs mesos per l'editorial Arcàdia, i trobar-me que és un recull de tres articles que no arriba ni a les 90 pàgines i que costa... 11,80€!! A sobre, el llibre està protegit pel Copyright tradicional, res de Creative Commons o Copylefts. Resumint, que ni el preu ni la llicència són gens adients amb el tema tractat.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">El tema, tanmateix, és molt interessant, i per a qui tingui ganes de llegir-se'l sense haver de desembutxacar 12 eurons (com jo mateix, que me'l pensava regalar per Reis per un preu digne), pot practicar el seu anglès llegint-ne els articles originals, publicats al The New York Review of Books:</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">-Capítol 1: Google i el futur dels llibres = <a href="http://www.nybooks.com/articles/archives/2009/feb/12/google-the-future-of-books/">Google & the future of books</a>. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">-Capítol 2: El paisatge de la informació = <a href="http://www.nybooks.com/articles/archives/2008/jun/12/the-library-in-the-new-age/">The library in the new age</a>.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">-Capítol 3: Digitalitzar, democratitzar = <a href="http://www.safetv.me/watch/ModchMNtg1I/Digitize,-Democratize:-Google,-Libraries,-and-the-Future-of-Books.html">Digitize, Democratize</a> (no és cap article, és la conferència que va llegir a la Fira de Frankfurt).</div>Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5488403277731443749.post-63038589645188338682011-01-03T15:02:00.001+01:002011-01-03T15:02:00.917+01:00Lectura de començament d'any - Desde la Izquierda: 80 entrevistas<div style="text-align: justify;">Si fa un parell de dies vaig acabar l'any recomanant-vos el llibre "<i>Manual del torturador español</i>", avui us animo a començar aquest 2011 amb la lectura de "<a href="http://www.rebelion.org/docs/118846.pdf"><i>Desde la Izquierda: 80 entrevistas y un breve epílogo</i></a>", on en <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Salvador_L%C3%B3pez_Arnal">Salvador López Arnal</a> recull les converses que ha mantingut els darrers anys amb diferent gent d'esquerres, alguns de més coneguts (Santiago Alba Rico, Tariq Alí, Francisco Fernández Buey) però la majoria d'ells no gaire gens coneguts pel gran públic, però igual d'interessants o encara més. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">El llibre està en <a href="http://www.rebelion.org/docs/118846.pdf">format PDF</a> i amb llicència Copyleft. A l'enllaç que us dono hi ha "només" (269 pàgines!) la primera part de l'obra, que s'anirà publicant al llarg del 2011 i que comptarà en total amb 4 volums. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Està dedicat "als ciutadans i ciutadanes que no han claudicat ni tenen intenció de claudicar", amb lo qual puc estar segur que agradarà també a molts dels lectors pacients d'aquest blog .</div>Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5488403277731443749.post-38834992234913915692011-01-02T15:00:00.004+01:002011-01-25T17:05:54.044+01:00L'origen de les migracions modernes (Arcadi Oliveres)<div style="text-align: justify;">Fa dies que vull resumir aquí al blog el documental <a href="http://blogs.tv3.cat/senseficcio.php?itemid=36638"><i>L'obsolescència programada</i></a>, que va emetre TV3 ara fa un parell de setmanes. És llarguet i encara no m'hi he posat, però aprofitant que <a href="http://hl33.dinaserver.com/hosting/juantorreslopez.com/jtl//index.php?option=com_content&task=view&id=2059&Itemid=16">un dels blogs que recomano</a> a la dreta ens ha desitjat una bona entrada d'any amb aquest petit vídeo de l'Arcadi Oliveres, he pensat de practicar fent-ne el resum:</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><br />
<object height="340" width="560"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/VlelJa79Juo?fs=1&hl=en_US&rel=0"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/VlelJa79Juo?fs=1&hl=en_US&rel=0" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="560" height="340"></embed></object><br />
<br />
<object height="340" width="560"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/_TR8dMPBl98?fs=1&hl=en_US&rel=0"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/_TR8dMPBl98?fs=1&hl=en_US&rel=0" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="560" height="340"></embed></object><br />
<br />
<div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">—Segons un recent informe del Senat estatunidenc, a Guinea Equatorial (antiga colònia espanyola) tenen una renda per càpita de 500$. L'empresa Exxon-Mobil (la que extreu el petroli allà) hi genera uns beneficis tals que, en cas de repartir-los entre els seus habitants, la renda per càpita dels guineans pujaria fins als 35.000$ (per damunt dels 28.000$ dels espanyols).</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">—Qui es queda amb els calés? El president sanguinari del país, <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Teodoro_Obiang_Nguema_Mbasogo">Teodoro Obiang</a>, i la seva tropa de familiars, amics i coneguts (p.ex. els ministres), que creen unes societats-pantalla per a guardar-hi els diners... al Banc de Santander.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">—Quan <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Hasan_II">Hassan II</a> de Marroc va morir, va deixar (a París i no a Rabat; al seu nom, no al del Marroc) 50.000 milions de dòlars. El deute extern del Marroc és de 20.000 milions.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">—Els països deutors del Tercer Món ens envien cada any, en concepte de deute, una quantitat que oscil·la entre 5 i 6 vegades els diners de l'ajuda al desenvolupament que nosaltres els enviem.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">—Espanya rep cada any 900 milions d'euros dels països del Tercer Món. Seria molt fàcil perdonar-los aquest deute, tenint en compte que la quantitat defraudada a l'Estat és gairebé 10 vegades superior: la Pompeu Fabra va fer un estudi sobre el frau fiscal dels rics a l'Estat espanyol: 80.000 milions d'euros cada any.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">—El mercat d'armes (del nord cap al sud) és invers al mercat de droga (del sud cap al nord). És lògic deduir que sovint una cosa es paga amb l'altra. Ara bé, només s'ha pogut demostrar poques vegades, una de les quals va ser l'afer <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Iran-Contra_Affair">Iran Contra</a>: els EUA deixaven aterrar al seu país avions carregats de droga provinents de Colòmbia, amb la condició de què serien reomplerts amb armes que, de camí de tornada, serien entregades a <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Nicaraguan_Contras">les Contres de Nicaragua</a> que lluitaven contra <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Front_Sandinista_d%27Alliberament_Nacional">els sandinistes</a>. L'encarregat estatunidenc d'aquesta operació es diu <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Robert_Gates">Robert Gates</a>, i a dia d'avui és... el secretari de Defensa dels EUA.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">—Espanya és el 6è país del món que més armes exporta. I és el 2n (després dels EUA) en exportar munició a les guerres africanes.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">—Segons el Ministeri de l'Interior espanyol, entre els anys 2006 i 2008 van morir 12.000 immigrants provant d'arribar a les costes espanyoles (peninsulars o a les Canàries).</div><br />
***[Actualitzat 13/01/2011]: Resum del segon vídeo:<br />
<br />
<a href="http://www.youtube.com/v/_TR8dMPBl98">http://www.youtube.com/v/_TR8dMPBl98</a><br />
<br />
***[Actualitzat 25/01/2011]: A Rebelión han publicat aque<a href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=121072">sta transcripció</a> del text del vídeo.Unknownnoreply@blogger.com0