dijous, 14 de juny del 2007

Comprender Venezuela, pensar la democracia

Comprender Venezuela, pensar la democracia (el colapso moral de los intelectuales occidentales).
Carlos Fernández Liria y Luis Alegre. Ed Hiru 2006. 160 pàg. ISBN: 84-95786-05-2

Igual que al títol (però a la inversa), el llibre està dividit en dues parts: a la primera es defineix el que hauria de ser la democràcia i l'estat de dret, mostrant que avui dia no n'existeix realment cap i que Veneçuela representa l'única oportunitat d'acomplir el projecte Il·lustrat (exceptuant-ne Cuba); a la segona part s'aprofundeix en el cas veneçolà i les passes que s'hi estan portant a terme per a assolir un veritable estat de dret.

Els autors resulten molt convincents, sobretot pel que respecta a la primera part. Particularment, segueixo mantenint dubtes sobre determinades derives del Chávez, però vista la patètica (i terrible) història de les repressions nord-americanes del segle XX davant dels intents de canviar els privilegis capitalistes (que també queden ben catalogades al pròleg terrible de l'Alba Rico), i en comparació a les realitats de les “democràcies” a l'espanyola, els avenços veneçolans em mereixen el meu major respecte i suport. A més, resulta indignant que la major part de la intel·lectualitat occidental, gent que es considera hereva i defensora dels ideals alliberadors de la Modernitat, no només no recolzin, sinó que a sobre critiquin el procés bolivarià. El llibre no para de deixar-los en evidència.

Encara que potser no arribi a convertir el lector en un entusiasta d'algunes mesures del govern de Chávez, és difícil no estar d'acord amb la descripció desoladora que es fa sobre l'estat polític internacional, i la necessitat de fer-hi alguna cosa. I deixa clar que els veneçolans, com a mínim, ho estan intentant.

PS1: com que el llibre és ple d'apunts interessants, és probable de aquesta nit els transcrigui i els pengi aquí al bloc, com ja vaig fer amb Com ens enganyem.

PS2: avui publiquen a Rebelión un ressenya del darrer llibre publicat pel Fernández Liria y el Luis Alegre, que també el tinc a llista de lectures. Segons diuen, hi reescriuen encara amb més claretat l'argumentació del llibre que tot just acabo de ressenyar jo. No sé si aprofitar i llegir-lo tot seguit... o si corro el risc de saturar-me'n!

[Segueix amb una segona i una tercera part]