dimecres, 13 de setembre del 2006

Saxa in medio flumine

L'altre dia comentava amb cert optimisme que la meva sortida d'aquests esquemes socials que detesto s'estava produint de manera lenta però efectiva. La major part dels meus somnis i anhels ja no es corresponen amb les realitzacions (ni laborals ni vitals) a què ens aboquen des de que som petits, i el fet d'allunyar-me de tots els avantatges i seguretats que ofereix la vida normal no em provoca gaires remordiments ni pors. Espero amb (massa?) tranquil·litat mentre encara tinc un peu i mig dins del meu passat, aprofitant (massa?) serenament algunes petites brillantors que trobo dins d'aquesta rutina fangosa. Però la nit de diumenge va mostrar-se'm nuament un dels majors desencontres i frustracions que em produeixen les relacions socials. Parlo de les relacions amoroses, particularment de les relacions sexuals. I és especialment angoixant perquè el sexe és algo tan íntim i personal (malgrat l'anècdota que referiré) que tinc la dolorosa convicció que els meus problemes no els solucionaria o suportaria millor pel fet d'abandonar el model de vida actual: és una impotència comunicativa que poc té a veure amb desavinences amb el llenguatge capitalista, sinó una incapacitat fonamentada en la meva extraordinària timidesa i sequetat expressiva. La qüestió és que aprofitant que dilluns era festa (la Diada, cada dia més oficial en un país cada dia més eteri) vam sortir a prendre algo amb els del grup del Guillermo, amb l'afegit que hi havia la nova cantant i que aquesta podia ser de l'interès del Carlos, ja que s'assemblava a una de les seves ex. Vam emborratxar-nos jugant al duro (bonica tradició que mantenim des que érem adolescents), i l'alcohol va fer que es diluíssin les exigències que la sobrietat imposa, i tots dos van començar a flirtejar-se. Vam acabar tots quatre a casa del Guillermo, ja que no hi havia metro i m'anava de perles dormir-hi, perquè l'endemà dinava a ca'ls pares. A més, el Guillermo havia proposat de mirar una peli, i així l'espera de la son es faria més agradable mentre les dues tòrtores s'intercanviaven fluïds. Però quan el Guillermo i jo sortim de la cuina, ja ens els trobem morrejant-se al sofà. Adéu pel·lícula, vaig pensar. Però en això que el Guillermo se'ls atansa i comença fotre-li mà a ella. El Carlos es queda una mica sorprès, però no triga a seguir a amb la seva feina. I el Guillermo amb la seva. Vaig pensar que jo no havia de ser menys, i com que encara quedava una mica de pell sense cubrir, vaig dirigir-hi els dits. La cosa em resultava més divertida que excitant, cosa que vaig anar confirmant proporcionalment amb les peces de roba que ens anàvem treient i les exploracions més agosarades a què ens anàvem aventurant, que no feien accentuar gens el meu desig. I això em va provocar una angoixa latent, amb la por que em sobrevingués de cop el pensament tortuós de què he esdevingut, després de tant de temps sense relacionar-me amb ningú, una persona que ha perdut totalment la dimensió sexual de l'existència. És un pensament que m'ataca de tant en tant, i que em fa sentir que no sóc ningú, que sóc molt poca cosa. El meu camí de sortida del capitalisme sovint el veig com la d'un seguit de despreniments: desprendrem de títols, de béns, d'il·lusions laborals, etc. ; però quan me n'adono que també ha significat la pèrdua de molts sentiments i apetències em desanimo i m'espanto, i l'únic reconfortament és recordar els patiments que els darrers anys m'havien suposat les relacions sentimentals, ja que he anat assolint un estat en què no pateixo (tant) aquestes coses. Però tampoc em motiven ja com per a arriscar-me a res. I esperar, per a algú tan aturadet com jo, és d'una improductivitat antològica. Així és que porto més de sis anys sense cap relació. La cosa, evidentment, va acabar amb ells tres follant al llit i jo provant de dormir al sofà, fins que va sortir el sol i vaig marxar cap al meu llitet de ca'ls pares. Amb serenor i tranquil·litat.

1 comentari:

Cooperacions Sumpèctic ha dit...

mmm... això és com un refregit derrotista del Salvador Sostres...