dimecres, 17 de març del 2010

La prepotència del poder (Guardiola i Jon Anza)

Un mateix dia ens dóna dos exemples vergonyants de la prepotència dels qui tenen el poder. 

El primer és poc seriós, gairebé fútil, però igualment simptomàtic: el Comitè d'Àrbitres demana una sanció a Guardiola per haver dit que mentien. Tant dóna que Guardiola tingui raó i que diverses gravacions de vídeo (p.ex. aquesta a Youtube) demostrin que la realitat no es correspon amb les paraules que, segons l'acta arbitral, Guardiola hauria dit, o sigui, que aquest té tota la raó del món quan diu que els àrbitres han mentit. Allò que ha de quedar clar, allò important, és que a un àrbitre, a una autoritat, no se la pot qüestionar ni acusar, ni que sigui sota el criteri de la veritat.

El segon exemple és més greu, perquè té uns quants morts i ferits pel mig. El ministre de l'Interior espanyol, Rubalcaba, ha dit que el Govern actuarà contra els qui han injuriat i calumniat les Forces de Seguretat arrel de l'aparició del cos de Jon Anza a la morgue de Tolosa de Llenguadoc. En aquest cas, a sobre, l'autoritat es reafirma en la seva condició de valedora de l'Estat de Dret en front d'un grup de malvats terroristes. I aquesta és una reafirmació totalment cínica i prepotent, atès que l'Estat espanyol té un trist historial de passar-se l'Estat de Dret pel forro dels collons quan li ha calgut: no han estat pocs els ciutadans que ha sotmès a tortures (cal consultar només el famós informe d'Amnistia Internacional) o que, fins i tot, ha arribat a assassinar (per exemple el cas Laza i Zabala, però en general tota l'activitat del GAL, que per cert li ha valgut a Rubalcaba el sobrenom de Rugalcalva, en referència a això i a la seva manca de cabell). ¿I ara pretenen que la gent no qüestioni l'actuació de les Forces de Seguretat? ¡No serà per la falta d'irregularitats o rareses que està tenint el cas de Jon Anza!: l'està buscant tot crist, però el seu cadàver es passa gairebé un any a la morgue de la ciutat on va desaperèixer i no el troben; a sobre, l'hospital diu ara que no té constància de la sol·licitud de recerca; set dies després de la seva mort, uns Guàrdies Civils fugen misteriosament de l'aparthotel de Tolosa on estaven allotjats (amb l'agreujant esperpèntic que s'hi deixen dues pistoles); a l'autòpsia oficial que li han dut terme no han deixat entrar el metge que demanava la família del mort, i torna a aparèixer el fantasma de Joxeba Arregi (assassinat també per les democràtiques Forces de Seguretat, a qui van realitzar una autòpsia que desmentia categòricament que l'haguessin torturat, però a qui uns amics van desenterrar després i li van fer unes fotos que no deixaven cap mena de dubtes de les atrocitats comeses pels torturadors; la història s'explica en aquest documental de la televisió basca, això sí, en euskera: Joxe Arregiren torturaren argazkien egia, "la veritat sobre les fotografies de les tortures a Joxe Arregi").

Ben mirat, potser sí que estaria bé que la querella d'en Rugalcalva tirés endavant, i que provoqués la realització d'un judici contra l'Estat i les seves Forces de Seguretat criminals.

1 comentari:

Marc Peris ha dit...

Tot plegat, olora fatal... El pitjor de tot per mi ha estat el paperàs del Público, que es treuen la careta definitivament...