dilluns, 14 de setembre del 2009

Arenys: el Món vs. Espanya

Gràcies a la consulta d'Arenys, la metxa independentista ha aconseguit un ampli ressò internacional. En aquest article de Vilaweb trobareu força enllaços de la premsa estrangera, i en aquest altre d'El Punt podeu llegir la frase amb què el corresponsal de la BBC (ni més ni menys!) va començar el seu reportatge: «Què passa a Espanya, que es prohibeixen votacions i s'autoritzen alhora manifestacions feixistes?». És il·lusionant comprovar com a la resta del món pensen igual que nosaltres, encara que els mitjans espanyols segueixin entossudint-se en denigrar la proposta dels referèndums i fent jocs malabars per a defensar-ne la seva prohibició i alhora quedar com a més demòcrates que ningú. Com a exemple d'ambdues coses, aquest article de Libertad Digital, que acaba així: «tras ver el surrealista espectáculo, un cámara de la productora alemana "Deutsche Film" ha augurado que "Cataluña será independiente la próxima década"». El joc brut, evidentment, continua: ahir amb mons pares ens miràvem al migdia les notícies d'Antena 3 (perquè a TV3 encara retransmetien la Fòrmula 1), i la seva crònica es va centrar en el llançament de pedres contra l'autocar de Falange (o sigui, que els intolerants seguim sent naltros), sense posar gairebé cap imatge de l'ambient fesitu i pacífic que s'hi vivia. També em vaig fixar que en totes les imatges (tres, si no recordo malament) en què hi sortia algú votant, aquest portava un nen (el seu fill, cal suposar), en braços. "Quina ximpleria!", em direu. Potser sí, però cal tenir present que dins de la campanya manipuladora contra els catalans, els mitjans espanyolistes bombardegen dia sí i dia també amb què aquí parlem català i tenim sentiments propis perquè rentem el cervell de la canalla des de que són ben petits. Suposo que recordareu, perquè en va ser l'exemple més clar, la polèmica per l'anunci de les seleccions esportives catalanes que van acabar prohibint perquè hi sortien menors. Em temo, doncs, que no va ser un fet fortuït, i que es va voler seguir alimentant inconscientment aquesta relació entre catalanisme i rentat de cervell. A la majoria de mitjans espanyolistes que he consultat fins ara donen més importància (evidentment!) a què només hi va participar el 41% dels electors en lloc de destacar que el vot a favor va resultar aclaparador: 96%. [bé, n'hi ha que aquesta dada ni tan sols la donen, com l'esmentat article de Libertad Digital]. Ara de cop s'han adonat que un 41% és un percentatge baix democràticament parlant. A la resta de votacions, quan els índexs eren força similars, tot era legitimitat i democràcia de la bona. El que sempre hem tingut, ja ho veiem, ha estat periodisme del dolent. El súmum del joc brut, tanmateix, se l'endú Intereconomía. Mireu, si no, aquests dos vídeos: http://www.youtube.com/watch?v=fZlDxePIQ14 http://www.avui.cat/cat/avui-tv.php?video=141 Ja els està bé. Que rabiïn. Que es fotin. Que els donguin pel cul. Botifarra. Que s'hi vagin acostumant. I, d'aquí a uns anyets, bon vent i barca nova. Gràcies, arenyencs!

4 comentaris:

Jesús Párraga ha dit...

"que rabiïn. Que es fotin. Que els donguin pel cul." Ostres tu, un poc més i t'ix allò de "trágala perro." Bé està. Cadascú es conforma con vol: al referèndum d'Arenys ha hagut un percentatge més alt de participació que al referèndum sobre l'Estatut. És clar que l'interés de la ciutadania per la independència de Catalunya va en augment... sobre tot entre els xiquets de setze anys. La propera vegada seria questìó de votar als col.legis de primària o a les universitats (tant se val, quan jo estudiava vam a abolir la monarquía en l'assamblea de facultat i li donaren un disgust al Borbó)¡Ui! Perdó: he caigut en la falàcia de pensar que els adolescents són adoctrinats.

Joan Vecord ha dit...

Hola Jesús! Sí que he estat una mica visceral, però em foten tanta ràbia aquests d'Intereconomía que no me n'he pogut estar després de què la realitat els hagi tornat a deixar en evidència, però aquest cop davant dels ulls de molta gent.

I l'interès per la independència no només creix entre els adolescents (que necessiten algun moviment amb què identificar-se). Sé de molts catalans que van votar el sí en el referèndum de la Constitució espanyola que avui dia no només no ho farien sinó que votarien independència. Fets com els d'Arenys faran créixer molt més encara l'acostament emocional cap a l'independentisme, però no t'enganyis: l'augment que ha anat experimentant aquests darrers anys ha estat molt menys emocional ("sentiment patriòtic"?) que pràctic: infraestructures, inversions, etc.

aurora ha dit...

Doncs està molt bé assenyalar això dels mitjans europeus, però en el fons, el problema és nostre i la vella Europa no ens ajudarà en res. Com va passar amb el colp feixista, per posar un exemple.

Vicent Terol ha dit...

Podran dir que la participació és baixa, que hi ha altres problemes més importants, que el d'ahir fou una "bufonada" (El Mundo)...

Però la realitat no és com voldrien els nacionalistes espanyols. Els agrade o no, hi ha un sector molt important de la població catalana (potser majoritari) que no se sent còmoda dins l'actual Estat de les Autonomies.

Sé que la independència és, a dia de hui, una utopia. Però potser alguns espanyolistes haurien de començar a pensar en un replantejament del que hui és l'Estat espanyol. Enganyar-se projectant -i imposant- la seua idea d'Espanya sobre una realitat que no és com ells voldrien farà augmentar el nacionalisme català.