dissabte, 15 d’agost del 2009

Autoritat i violència

Aquesta nit passada he vist per TV2 El crimen de Cuenca, de la Pilar Miró. Feia temps que la volia veure i, malgrat estar-ne previngut, les escenes d'algunes de les tortures et deixen tocat: per explícites, aquella en què els destrossen les ungles (ja sigui introduint-hi estelles o bé aixecant-les amb pinces); per sobreentesa, aquella en què els han fet un nus al penis i han lligat l'altre extrem de la corda al sostre, i ells han de mantenir-se agafats d'una tuberia si no volen caure a terra i patir una fimosi gens quirúrgica, i veus com es van quedant sense forces... Però encara n'hi ha d'altres, que els Guàrdies Civils són molt imaginatius. Fills de puta i sàdics, però uns artistes. M'ha fet venir al cap un dels primers acudits que recordo (o que, com a mínim, puc situar quan el vaig sentir: de quan anava al cole): es convoca un concurs per a veure qui caça el conill més gros, i hi participen uns francesos, uns alemanys i una parella de la Guàrdia Civil. Els francesos apareixen al cap d'una estona, amb dos conills ben grossos; els alemanys triguen un parell d'horetes més, però amb uns conills encara més grossos. Es fa de nit i la Guàrdia Civil encara no ha tornat. Al cap de tres dies, finalment, apareixen amb l'elefant d'un circ. Els francesos i els alemanys es queixen, perquè allò no es cap conill. Un dels Guàrdies Civils, llavors, dóna a l'elefant un fort cop amb el fusell, i l'animal es posa a gemegar i crida: "sóc un conill, sóc un conill, però no em pegueu més!". Em sorprèn recordar que ens feia gràcia, però no m'atreviria dir que l'entenguéssim... Una pel·lícula, un acudit... ¿què passa, però, a la vida real? Fem una ullada ràpida a la premsa, i la cosa tampoc no és gaire diferent: (1) Uns oficials de l'exèrcit argentí havien torturat brutalment (a Cuenca va ser només durant 10 dies, en aquest cas sembla que més de 15) l'esposa i el fill d'un militant comunista. Al fill, Floreal Avellaneda, el van arribar a empalar per l'anus (la creativitat, doncs, no és patrimoni de la Benemérita). La part bona és que els han tornat a jutjar i els han condemnat a cadena perpètua; la part cínica és que els acusats tenen més de 85 anys; la part dolenta és que a l'Estat espanyol no només és impensable que es reobrin casos de l'època franquista, sinó que les tortures i altre abusos d'autoritat de la nostra època joancarlista (gairebé caic en l'error de dir "democràtica"!) segueixen quedant impunes. (2) La ONG Humans Right Watch ha publicat un article en què denuncia que l'exèrcit israelià va atacar (i matar) persones que exhibien la bandera blanca. I això la mateixa setmana que l'ONU, per mitjà de la seva alta comissionada pels Drets Humans, denuncia altres violacions dels drets humans a Gaza. ¿No hi teniu res a dir, senyora Rahola? Bé, sí que hi té a dir... de fet ho va deixar dit ara fa un mes (el 22 de juliol) en un article titulat el Delirio de Human Rights, on es pregunta si són "estúpids o definitivament imbècils" (sic), atès que van a l'Aràbia Saudita a recollir diners i no a combatres les xacres que l'assolen, i acaba l'article amb la següent reflexió: "a partir d'ara, ¿quina neutralitat aspira a vendre Human Rights? I, sobre tot, quina credibilitat espera tenir?". Collons, Rahola! O tens grans dots de futuròloga o bé ja sabies que Human Right anava a publicar aquest informe contrari a Israel i vas deixar el terreny ben abonat... Aviam si tindran raó els que t'acusen de ser una peça de propaganda del lobby sionista! (3) Un presentador de la tele brasilera ha estat acusat de planejar crims per a poder-los emetre en rigurosa exclusiva pel seu programa (llegiu-ne la notícia). També esà involucrat en tràfic d'armes i drogues. ¿Ja és a la presó, oi? Noooo, home, on vas a parar, que és senador (de dretes) i té immunitat! (4) Això sí, si un antiavalot dels Mossos d'Esquadra porta una arma ilegal (llegeixi's "kubotan") i tu li fots una hòstia al mig de la cara (l'única part del cos on li podies fer mal), ell segueix sent un agent de l'autoritat honrat i tu un delinqüent que mereix passar-se 3 anys a la presó. (5) Afegitó [16 d'agost]: mantenint l'element d'autoritat, però forçant una mica el de violència, també tenim l'exemple de José Ramón García Antón, qui com a Conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transport era el màxim responsable del manteniment de les línies del metro de València quan, el 3 de juliol de 2006, hi hagué un accident a la línia 1 i van morir-hi 43 persones. Ara qui ha mort ha estat ell, i tal i com ens indica en Vicent al seu blog, cap mitjà de comunicació no sembla recordar-ho. Una mostra més de què a l'autoritat li està més permès (i se li perdona més) que a la resta d'incomplir les lleis i cometre un delicte, quan hauria de ser precisament el contrari. De veritat que hi ha dies en què sembla que t'esperonin a llançar-te en braços del terrorisme nihilista contra l'autoritat corrompuda...

2 comentaris:

aurora ha dit...

Una pel·lícula grandiosa... Recorde que vaig fer un treball sobre ella quan estudiava dret. Per cert, que hauria de ser d'obligada visió per a qualsevol jurista!

Joan Vecord ha dit...

Per a juristes i per a tothom que hagi de tenir implicacions en la defensa de l'Estat de dret (o sigui, per a gairebé tothom)! Perquè en aquesta pel·lícula tothom calla, fins i tot els doctors (que se suposa que han firmat un codi deontològic), que firmen un document jurant que els detinguts "estan en perfecta forma física", quan tenen el cos ple de ferides per les brutals pallisses i tortures que han rebut durant 10 dies. O el capellà que col·labora en mantenir en secret la carta que demostra que "el cepa" (la suposada víctima) encara es viu, o... En fi, un gran retrat de com de fàcil resulta que tota una societat participi (per activa o per passiva) en l'atonyinament d'algun boc expiatori.