dimecres, 7 de maig del 2008

Dol a Colòmbia

L'Ana(bel), una amiga meva, fa uns poc mesos que ha marxat a viure a Colòmbia. Avui m'ha enviat un missatge colpidor, sobre l'assassinat d'una jove israeliana, i no puc sinó penjar-lo en aquest blog i col·laborar a estendre per la xarxa el dol per aquesta pobra noia i una necessària reflexió sobre el perquè d'aquesta mena de monstruositats. Companys,
ara mateix estic pensant molt en tots vosaltres. Estic passant per moments dificils i, clar, es el primer. Potser ja ho veureu a les noticies, pero vull donar-vos-en un relat personal.
Uns fills de la grandissima puta han violat, torturat, desfigurat i estrangulat una noia israeli de 22 anys que estava viatjant pel sud del Peru, concretament Arequipa. La part que em pertoca es que estic compartint habitacio i vida amb una de les seves millors amigues. Havien fet el servei militar juntes, i havien decidit fer un viatge per celebrar la seva llibertat civil i coneixer mon. Van estar uns mesos d'aventura i ara fa poc s'havien separat per anar una al sud i l'altra al nord amb el seu xicot, que tambe esta aqui. S'havien de trobar mes tard, pero aixo ja no passara: avui ens han matat una mica a tots.
Estic trista, rabiosa, furiosa, decepcionada d'un mon que, sovint, em fa fastig. Per intentar superar una mica el trangol, i ja passada la perplexitat inicial (realment esta passant? realment vull seguir aqui?), hem fet una petita cerimonia a l'hostal fent un cercle tots abracats al voltant d'unes espelmes. Ha estat molt dur, pero era necessari donar recolzament huma als amics, i sentir que encara queden persones. Estic envaida de pena i dolor, i va en augment.
Em pregunto com pot existir tant de mal, pero no trobo resposta. Sabeu que no soc religiosa, pero en un moment aixi, demano a tots que penseu en la vida robada d'aquesta noia, que, a jutjar pel caracter de la seva amiga, debia de ser tambe plena de vida i esperances de present.
Us estimo molt a tots, i espero que aprenguem a viure en aquest mon que combina tan sarcasticament la llum i la foscor. Una abracada molt sentida. -- Ana(bel)

1 comentari:

Anònim ha dit...

Em pregunto si mai les dones arribarem a tenir els mateixos drets reals que els homes. De moment, la llibertat es pot pagar molt cara.