dimarts, 27 de maig del 2008

Aberracions artístiques

Mai m'han agradat els toros (no els pobres animalons, sinó la tauromàquia), sempre els he trobat una barbaritat indigna i repulsiva, per molta explicació antropològica i simbòlica que hi hagi al darrere. La meva sed infantil de justícia poètica em feia estar alguna estona davant del televisor aviam si un dels toros enganxava un torero, i recordo que essent jo molt petitet, l'any 1984, va morir el famós Paquirri, i entre tant de dol per aquell salvatge ric i famós em va sorprendre gratament veure un noi pel carrer amb una samarreta en homenatge al Avispado, el toro que el va matar, amb una llista d'altres toros que s'havien desempallegat del seu torturador, imitant les samarretes dels grups de música i la llista de ciutats per on passen de gira. També em va fer molta gràcia la pintada, a les taquilles del carrer Muntaner amb Diputació, de "si la tauromàquia és un art, el canibalisme és gastronomia".

Tot i això, no li desitjaria ni al meu pitjor enemic la cornada que ha patit avui un torero conegut com "el Ruso" (vegeu-ne la foto a l'esquerra). Segons el parte (o comunicat) mèdic: "ferida en la regió anal amb trencament total de l'esfínter, esquinçament del recte de 15 centímetres i lesió isquiorrectal de 20 centímetres, fractura de còccix, contusió a la regió parietal esquerra, el pronòstic és molt greu".

Si no fos perquè seria col·laborar en el joc de les aberracions artístiques, em permetria una ocurrència poètica i diria que avui a la tauromàquia li han donat pel cul. Però seria vulgar i de mal gust, i per això ja tenim els toros, oi?