diumenge, 6 d’abril del 2008

La... justícia?

Malgrat ser diumenge, he hagut de matinar per a prendre'm les pastilles pel coll, i la lectura de la premsa del dia és descoratjadora: --Condemnen a 105 dies de presó el noi que va hissar la bandera republicana en lloc de l'espanyola. Se l'ha condemnat per "ultratges a Espanya", i ell ha respost que la presència del Borbó franquista en la sessió d'obertura de la nova legislatura és el veritable ultratge. Llegiu-ne més aquí. --Demanen 6 anys de presó pels detinguts en la manifestació per l'habitatge digne (llegiu aquí). --Embarguen cotxes i salaris a 5 dels imputats per cremar fotos del Borbó (llegiu aquí) --Aquesta matinada els UPAS de la Guàrdia Urbana han entrat a la casa okupada del Forat de la Vergonya i s'han endut arbitràriament 3 dels seus residents, dels qui encara res no se'n sap (llegiu aquí). Quina justícia és aquesta que persegueix precisament aquella gent que lluita per un món més just? Hem perdut el nord. Fins i tot sembla que Russos i Americans podrien arribar a col·laborar mútuament en el manteniment i reforç de l'escut de míssils que fa tants i tants d'anys que els uns tenen apuntant contra els altres i els altres dirigits contra els uns. Contra l'Iran, diu el Bush. Contra la Xina, diuen d'altres (tot i que aquestos van desbocats cap al capitalisme més salvatge, i per tant passaran a formar part del grups dels amics). Contra els republicans, okupes i tots aquells que defensin un habitatge o una vida digna, penso jo. No fos cas que mai arribéssim a coordinar-nos.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Lo que tienen en común es que han "exteriorizado" sus pensamientos... en cambio tú con este blog digamos que sólo expresas ideas, y aunque tengas la banderita de antimonárquico, hables de lo que hablas, y tengas la foto del loro, no tienen por qué acusarte de nada. ¿no?.

¿pero qué diferencia hay entre colgar una bandera en medio de la calle o aquí en este blog? ¿Cómo y quién mide el grado de agresión a las instituciones? Perdón si alimento tu paranoia pero, ¿no temes que algún día te piquen al timbre unos GEOS?

aurora ha dit...

ivan, ací tens una ressenya de l'alba rico que et pot ser d'interès: http://www.nodo50.org/contrapublicidad/index.php?option=com_content&task=view&id=59&Itemid=60

salut i una abraçada!

Joan Vecord ha dit...

Aurora: gràcies, no havia llegit aquesta ressenya! Aviam si tradueixo d'una vegada el seu darrer article que va publicar a Rebelión, que és interessantíssim!

Kilo y medio (de solomillo?): bueno, acusarme sí que podrian... pero mira, de momento estarán esperando que haga algo un poco más peligroso (esto... ¿has llegado ya a la página 140?). Por otro lado, tranquilo que a la que un GEO me toque una uña lo primero que voy a cantar va a ser tu nombre. ¡Te pienso acusar hasta de la sequía!

Anònim ha dit...

Kilo y medio de masa cerebral. Se dice que ése es el peso de un cerebro adulto.

Del libro sigo digiriendo la primera página, creo que voy a tener que comprártelo. Tengo miedo a mancharlo y hasta me da cosa abrirlo.

Y ahí, eso es amistad, di que sí. Yo confesaré hasta lo de las bolsitas de ketchup que tirábamos a la gran vía. Con un poco de suerte el geo que te esté torturando a ti será el chaval que estaba sentado en la parada del bus. Y se alegrará de verte.

Joan Vecord ha dit...

Me acabas de helar la espinada, Yo creo que es chico iba pa' vendedor de coches, pero después del baño de ketchup... En fin, que ahora sólo espero que no usen ratones en tarros de cristal para las torturas (como los mongoles, creo), porque ver cómo Mamá Hamster se venga a mordisquitos en mi intestino de las fantasías que hemos tenido sentados en aquel banco...