dilluns, 2 de maig del 2011

Els miracles de la beatificació de l'infame Joan Pau II

Ja has matat prou comunistes, Pinochet?
Com no podia ser d'una altra manera, atès que el seu nomenament com a Papa va venir precedida pel senyal diví de l'estraaaanya mort de Joan Pau I (qui volia introduir reformes massa agosarades al Vaticà i no hi va durar ni 30 dies amb vida)  la beatificació de l'infame Joan Pau II va venir anunciada per un seguit de miracles. El que havia estat amic de dictadors i còmplice de la proliferació no profilàctica de la sida per l'Àfrica, i alhora enemic declarat del comunisme i dels Teòlegs de l'Alliberament (l'última esperança que teníem la gent descreguda com jo de què l'Església tingués alguna cosa bona a oferir) va veure anunciada la seva consagració exprés (déu-nostru-senyor porta cada cop pitjor això de l'eternitat) per un seguit de fets sense explicació racional:

(1) Durant la passada Setmana Santa, vam poder veure com un neonazi (un legionari espanyol amb una creu gamada tatuada al braç) portava amb orgull i sentiment l'imatge d'un jueu (Jesús). Un nazi idolatrant un jueu! Miracle! Va passar a Màlaga (clicant a l'enllaç podeu veure'n la foto) durant la processó del Crist de la Bona Mort (és evident que amb aquest nom ja no es prometia res de bo...). A l'Estat espanyol, per força menys, s'ha il·legalitzat Bildu.

(2) L'Església catòlica, però, no només no ha estat il·legalitzada sinó que, en un context de crisi terrible, ha quedat exempta de les retallades de pressupost que estan afectant serveis bàsics com la sanitat o l'educació. Què ho pot explicar si no és un miracle? Així les coses, per exemple, a l'Esquerra de l'Eixample (comptant-hi el barri de Sant Antoni) passem a tenir, amb gairebé 150.000 habitants, només 3 centres d'atenció sanitària: Centre d'Atenció Primària Manso, CAP Eixample (ai no, que aquest ja l'han tancat per les retallades), l'Hospital Clínic i l'Hospital Universitari del Sagrat Cor; mentre que d'esglésies i parròquies en tenim 15 per a què en gaudeixin quatre avis: la Mare de Déu del Roser, Sant Gaietà, Santuari de la Mare de Déu del Sagrat Cor, Sant Josep i Maria Auxiliadora, la Mare de Déu del Pilar, Sant Isidor, Sant Josep Oriol, Sant Sever i Sant Vicenç de Paül, la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa, Maria Mitjancera de totes les Gràcies, Sant Eugeni I Papa, Sant Llorenç, la Preciosíssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, Sant Domènec Guzmán i Sant Ferra. Per a quan una nova desamortització?

(3) Durant la recent visita el passat 27 de març a les Fosses Ardeatines, un lloc prop de Roma on els nazis van provocar una de les seves matances, se li va retreure a l'actual Papa, en Beneit XVI, que hagués trigat tant en fer-ho, no només per la proximitat amb la seu del Vaticà sinó també —i sobretot— pel fet de ser d'origen alemany. Posats a demanar-li responsabilitats, sembla evident que no ho haurien d'haver fet pel seu lloc de naixement (¿quina culpa té algú dels crims comesos a la terra que l'ha vist néixer?) sinó per la seva condició de cap d'un Estat —el Vaticà— que sí que va col·laborar fefaentment amb el règim nazi i que va ajudar a què molts dels seus responsables eludissin la justícia fugint d'Europa cap a l'Amèrica Llatina. ¿Que potser no recordem el vergonyós Concordat Imperial —encara vigent, per a més inri— del Papa Pius XII amb el règim nazi?  ¿Que potser no van quedar prou clars les implicacions vaticanes amb ODESSA (l'associació d'antics membres de les SS)? ¿Que potser ja hem oblidat com ajudaven a fugir criminals de guerra a través de diverses ratlines vaticanes?  ¿Que potser no va ser així com va aconseguir escapar Erich Priebke (hi ha qui diu que concretament gràcies a la mediació del bisbe Alois Hudal, un confés admirador de Hitler), un dels màxims responsables de la matança de les Fosses Ardeatines? Però no, miracle: només li demanen explicacions per la seva condició d'alemany.

I encara vam tenir un parell de miracles més durant la cerimònia mateixa de beatificació (tal és el poder de déu-nostru-senyor!):

L'humor àcid d'en Manel Fontdevila retent-li a Joan Pau II la mena d'homenatge que es mereix: el sarcasme.

(4) Per a no perdre la tradició (perquè d'això va el catolicisme: de no perdre les tradicions), un dictador va voler assistir a la beatificació d'un Papa. El president Robert Mugabe, que porta anys sometent la població de Zimbabwe al terror i al saqueig econòmic (demostrant, de pas, ser un alumne aplicat de la formació catòlica que va rebre de mans de maristes i jesuïtes), i que té prohibit trepitjar terra europea per tal de no ser detingut per algun dels crims de què l'acusen, va poder —malgrat tot— arribar sense problemes a la cerimònia. Miracle!
(5) Aquest cinquè miracle és el contrapunt a tots els anteriors, perquè vindria a mostrar que encara queda una mica de seny entre els murs del Vaticà (o bones obres en el senyor de la barba que regna als Cels que hi ha uns kilòmetres més amunt): poc abans de començar la cerimònia la va endinyar García-Gasco, el polèmic bisbe emèrit de València que, entre d'altres perles en el seu historial, havia arribat a dir (sent llavors arquebisbe) que la violència del marit contra la dona sovint estava justificada per les provocacions femenines. Una joia de persona! 

Al cel siguin, tant García-Gasco com Joan Pau II, i també els nazis, en Franco, en Pinochet i tants altres germans de mentalitat sàdica i dictatorial però cor cristià! 

Al cel siguin, que jo ja provaré de no haver-me'ls de trobar.

3 comentaris:

Jesús Párraga ha dit...

Salut, Joan! M'ha sorprés (i molt) aquesta entrada doncs, normalment, la teua documentació a l'hora d'escriure sol ser, si no exhaustiva, sí abundant i correcta. Trobe, en canvi, que ara t'has deixat portar per l'animadversió i la visceralitat fins al punt de dir algunes inexactituds (allò d'"inexactitud" és un eufemisme). A veure:
1. Si l'Església beatifica a, digem-ne, Jordi Pujol, i tu no ets catòlic... A TU QUÈ T'IMPORTA? (Resposta "sí que m'importa perquè la influència de l'Església en la nostra societat afecta fins i tot als no creients, beat infecte!" Contrarresposta: "D'acord, però fes el favor d'aportar arguments adients i no coses com les següents"):
2. "El que havia estat amic de dictadors i còmplice de la proliferació no profilàctica de la sida per l'Àfrica, i alhora enemic declarat del comunisme i dels Teòlegs de l'Alliberament(l'última esperança que teníem la gent descreguda com jo de què l'Església tingués alguna cosa bona a oferir)" Anem per parts: (em disculparàs que jo no sàpia ficar enllaços però trobe que pots accedir-hi fàcilment) Al meu despatx professional, durant molt de temps (ara no treballe) he tingut una foto de Joan Pau II donant-li la mà a Fidel Castro... que també ho va fer amb Pinochet? Doncs segur que ho està pagant al Purgatori, però la política (el Papa és, com tu dius un cap d'Estat) té aquestes coses de merda. Pel que fa a la SIDA en Àfrica, pots buscar el Protocol ABC de l'Església Catòlica que ja té una pila d'anys i que ara han descobert els periodistes en una entrevista que li feren a Benet XVI fa uns messos. Altrament segons les estadístiques els països africans de majoria catòlica són els que tenen un index més baix d'extensió de la SIDA... Pot ser els no catòlics africans li fan més cas al Papa i follen a pel? Perdona'm la ironia, Joan però és que això de la "culpa" de l'Esgésia en l'extensió de la SIDA a més a més d'una mentida i una infàmia és una xorrada més gran que la Sagrada Família.
La teologia de l'allliberament té encerts indubtables i si a Joan Pau II no li molava doncs, què bé (o què malament) però les obres escrites encara hi són a l'abast de tothom i els teòlegs tampoc no estan obligats a remandre sota la disciplina catòlica. Ara bé jo et recomanaria la lectura de les obres relacionades amb la Doctrina Social de l'Església on trobe que podem acostar-nos creients i no creints amb voluntat emancipatòria.
3. Allò del legionari tatuat, dis-li-ho a la Carme Chacón que és la que mana en la qúestió dels tatuatges dels legionaris.
4. Pel que fa a la pasta que l'Estat té concertada amb l'Església dis-li-ho als nostres governants que no tenen collons de denunciar el Concordat amb la Santa Seu, o als ministres i ministrets de la cosa educativa (per posar un exemple) que prefereixen concertar col.legis de merda a fer-ne de públics.
5. Ostres! Encara estem amb la complicitat del Vaticà amb els nazis? Al mateix enllaç que tu has ficat parla de les vides que els catòlics (com a institució i com a gent del comú) salvàrem de la bèstia feixista. Per altra banda allò del "Concordat Imperial" és com el pacte "Molotov-Ribentrof" o la puta que els va parir als dos i a l'ortografia dels seus noms?
6. I ara allò del bisbe García -Gascò (qepd): Collons i recollons, Joan! Dius que “ell” va dir tal i qual animalà i al mateix enllaç que poses apareix el bisbe demanant disculpes en nom de l’Església per les parides que havia dit un retor gilipolles. Cal controlar això, Joan, perquè l’Església, els bisbes, els retors, les monjetes (les de menjar no, les de clausura) els beatorros com jo, etc. etc. ja tenim suficients pecats i maldats com per a carregar també en difamacions, home.
Bé, ja m’he despatxat a gust!
Salut, Joan, si més no que no ens falte salut!

Joan Vecord ha dit...

Hola Jesús,

no escrit per a emprenyar-te, però era plenament conscient que la meva entrada no t'agradaria. Tens raó quan dius que m'he deixat portar per l'animadversió i la visceralitat, però de fet gairebé sempre que escric alguna cosa és perquè aquesta cosa m'ha encès prèviament, i amb la beatificació pel Papa no podia deixar de passar l'avinentesa: ¿havia de deixar passar una ocasió tan clara (una més) que demostra que a la humanitat ens falta un bull? Per l'amor de déu (mai millor dit): si per a poder beatificar-lo ha calgut demostrar que el Papa havia obrat el miracle de curar-li el Parkinson a una monja! Quin insult per a la Medicina en particular i en general per a la ciència i la intel·ligència!

A partir d'aquí, trobo que qualsevol excés (i sí, el meu text és una mica excessiu) està permès per a enfotre-se'n d'una institució que defensa unes tals bajanades (i no he dit res dels dogmes de fe que se suposa que segueix un catòlic, com ara la "curiosa" concepció de la Verge [sic] Maria) i que actua d'una manera tan poc civilitzada amb tota mena de crims infectes (i no he dit res dels nombrosos casos de pederàstia que l'esquitxen) i que alhora compta amb un suport social tan ampli.

Per a la primera pregunta que em fas ja me'n dónes tu la mateixa resposta que jo et donaria (excloent-ne lo de "beat infecte"), però no crec que els meus arguments siguin tan poc adients.

Pots dir missa (mai millor dit) de les preteses bondats de la política sexual vaticana al Tercer Món, però en qualsevol cas no l'exculpen de tots els mals que hi ha provocat. Pots reduir-lo, matisar-lo, comparar-lo amb unes altres societats no cristianes però igualment sotmeses a creences ultramuntanes i integristes, però les conseqüències de les polítiques catòliques del condó a l'Àfrica són les que són.

[Ups, he d'interrompre aquí la resposta. Després segueixo].

Joan Vecord ha dit...

amb la Teologia de l'Alliberament entrem en un dels temes en què jo (algú "no creient", és a dir, algú amb preocupacions i interessos metafísics i espirituals però ben lluny de les sopes vaticanes) tinc ben poc interès en entrar, perquè la història de l'Església m'importa ben poc. Ara bé, m'importa el mínim necessari com per a preocupar-me per una institució que diu defensar allò que jo també defenso (la pau, la justícia, els valors elevats, la recerca de solucions per al mal i l'opressió, etc.) però que que s'entesta en fer el contrari. I el cas de la Teologia de l'Alliberament és especialment recent i paradigmàtic com per a servir-me de clar exemple de què els qui busquem aquella pau, justícia i valors faríem molt millor de cercar-los en una altra banda, perquè això que dius que "els teòlegs no estan obligats a romandre sota la disciplina catòlica" és el que van acabar fent la majoria d'ells (uns altres s'hi van quedar i un tercer grup, com bé recordaràs, van ser assassinats en unes accions que si n'estirem els fils tornaríem a trobar-nos amb algun despatx vaticà). ¿I quin interès tindria d'entrar jo en una institució de la que un teòleg de l'alliberament ha hagut d'anar-se'n amb descrèdit?

Respecte del legionari tatuat, el mateix zel que posen molts capellans per a què una dóna no profani el temple de Crist ensenyant els genolls o les espatlles (o, quin horror, Jesús no ho hauria permès mai de la vida!) el podrien haver aplicat aquí. És clar que bisbes i capellans tenen certa falera en presidir misses i desfilades militars...

Respecte del Concordat amb la Santa Seu, tens raó que aquells amb qui cal parlar és amb els polítics per a què deixin de donar-los tants diners. Però com més gent siguem pressionant-los, més fàcil serà d'aconseguir. I com més gent tingui una visió de l'Església com la que intenta transmetre la meva entrada, més gent serem fent la pressió.

Sí, encara estem amb la complicitat del Vaticà amb el nazis, perquè el tema encara cueja i perquè em fa l'efecte que la majoria de la gent encara no n'és prou conscient. I podríem estendre-ho a la complicitat amb el règim franquista, perquè si jo no recordo malament l'Església encara no ha demanat mai perdó per haver passejat el Generalísimo sota pal·li. I ja sabem que responen quan se'ls pregunta: "això és tornar a encendre focs ja apagats", "tornarem a confrontar els ciutadans", "deixem descansar els nostres morts" i d'altres excuses lamentables per a no voler assumir les seves responsabilitats.

Respecte del García-Gasco, no trobo gaire encoratjador que l'única mesura presa pel Vaticà fos obligar-lo a demanar perdó. [Incís: perquè si va demanar perdó és perquè va dir allò que dic que va dir. Ergo, on és la difamació que m'atribueixes?]. Ho trobo molt semblant (i igualment descoratjador) a quan "aparten" un capellà pederasta o el traslladen a una altra parròquia. Lamentable.

Me n'alegro, finalment, de què almenys amb tot plegat tots dos ens hem pogut despatxar a gust. ;-)

PD: queda pendent el debat, però sempre m'agrada discutir amb gent com tu (intel·ligent, amb inquietuds socials i desig de justícia) sobre els motius que fa que us mantingueu fidels a una institució que cada dia sembla enfotre-se'n dels principis de Jesús i que, als meus ulls, és obertament còmplice i garantia de moltes de les accions i personatges criminals que infesten el nostre planeta.