* * *
El d'avui serà un escrit de retalla-i-enganxa, un estil força patètic considerant que volia fer una reentrada digna al meu blog, però un recurs d'allò més pràctic per al poc temps de què disposo. El fet és que aquest matí han desallotjat La Rimaia, la casa okupada el passat estiu al carrer Casanova 17 prop de casa meva, i que malgrat el poc temps que hi portaven havien convertit en un centre d'emanació de cultura i coneixements: classes de català i d'electricitat, tallers d'art i teatre, una biblioteca popular, etc.
Com a contrast curiós (i, si m'apureu, demagògic) a aquest política oficial per a afrontar els problemes d'habitatge i de penúries econòmiques que ens sacsegen, no me'n puc estar de compartir l'experiència traumàtica que va patir dissabte passat el meu company de feina i amic Jordi Valls: quan al matí va obrir la finestra de l'habitació de casa seva a Santa Coloma de Gramenet, es va trobar que del balcó de la casa del costat en penjava d'una corda el cos mort d'un veí que havia decidit posar fi a la seva vida. El motiu? L'imminent pèrdua de l'habitatge. I és que a Barcelona cada dia es produeixen uns 10 desnonaments per impagament. La crisi que la paguin els pobres, les ajudes que les rebin els bancs i que els habitatges serveixin per a especular i no per a què uns okupes els donin un ús social. Visc a Barcelona!
Al final només retallo-i-enganxo aquest text que m'ha arribat per correu
(1) HAN DESALLOTJAT LA UNIVERSITAT LLIURE “LA RIMAIA”!
Després de mesos de treball per rehabilitar l’espai abandonat i començar un projecte de cultura popular pel barri i del barri, venen uns desconeguts uniformats i ens fan fora! L'espai social La Rimaia hi conflueixen diferents projectes com la Biblioteca Popular , amb més de 2500 libres, cursos d'electricitat, classes de català, activitats infantils, taller de belles arts... a més, és un centre de reunions de nombrosos grups d'acció social, organitzacions que lluiten per canviar l'ordre establert, i un lloc de trobada. Un espai d'empoderament social que resisteix a les polítiques “públiques” que s'estan duent a terme des de l'Ajuntament de Barcelona. Hem nascut perquè la llista sense fi d'incoherències, injustícies i corrupció ens força a actuar. Sentim que no actuar avui significa legitimar la perpetuació del desastre. La ciutat governada des dels interessos privats, per al benefici privat -de molt pocs-; l'espai públic neutralitzat políticament, entès com a espai productiu i de consum d'on tot conflicte massa intens ha de ser evacuat i difamat; el centre de la ciutat transformat en parc temàtic per al consum i gaudi del turista -en que a totes i tots ens volen convertir-. Això en un moment de crisi en el que totes les violències estructurals s'intensifiquen: violència urbanística, laboral, educativa, migratòria, de gènere, etc L’Administració no només tanca els ulls, sinó que resulta una còmplice directa de la precarietat que afecta les nostres vides, tant si som joves que no podem pagar un lloguer o som treballadores a qui volen acomiadar de l’empresa. La pèrdua d’espais on relacionar-nos amb el nostre entorn, ens aliena encara més, potencia l’individualisme i la deshumanització a la qual estem sotmeses en aquesta ciutat-aparador. La seva legalitat és una joc que fan servir a conveniència: encara no havien transcorregut els termes legals perquè la casa del carrer Casanova 17 figurés jurídicament com a "casa okupada", segons la legislació vigent. El procés obert al setembre sembla que s'ha arxivat, però s'ha obert un altre que denuncia a “ocupants desconeguts”. Evidentment a la societat del capital les lleis són per a uns i no pels altres. Uns tenen dret a especular i els altres no tenen dret a l'habitatge ni als espais alternatius d'acció social fora del circ ridícul i infame de l'ajuntament de Barcelona. Hi ha quasi mig milió d'habitatges buits a Barcelona, més de 600.000 aturades i aturats i més de deu desnonaments per no pagar lloguer o hipoteca cada dia. El banc ens fa fora de casa, l’empresa no ens paga ni les hores extres, i la policia defensa els poderosos. Fins quan hem de callar, fins quan hem d'esperar per a recuperar les nostres vides?
(2) Més informació: a Kaosenlared, a Vilaweb i a l'Ateneu Layret (del qual m'he fet soci, com espero poder explicar més detalladament algun dia, i on aquest matí hem acollit bona part de la biblioteca de La Rimaia mentre troben un nou lloc on tenir-la
CONCENTRACIÓ, avui dimarts 2 de febrer, a les 20h al Mercat de Sant Antoni, cantonada Ronda de Sant Antoni amb la Ronda de Sant Pau (al costat del bar Tres Tombs), per salvar la teteria, la biblioteca popular, el hacklab, el taller d'electricitat, la ludoteca, l'escola freinet, el taller de belles arts, i tot el que estem fent i farem! La lluita continua!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada