dimarts, 27 d’octubre del 2009

Pretòria: colonialisme político-immobiliari.

Els mitjans de comunicació treuen espurnes amb la detencions d'avui en l'operació que el catxondo del jutge Garzón ha anomenat "Pretòria", suposo que en referència a la ciutat surafricana famosa pels enfrontaments entre potències colonialistes. Perquè de manera similar, a la nostra Pretòria (o Santa Coloma, o Barcelona) d'avui hi lluiten els afanys colonitzadors de les més altes essències de la raça capitalista, és a dir, polítics i empresaris del món immobiliari. Mentrestant, els súbdits-esclaus (negres o mileuristes) que ens ho mirem des de baix se'ns en fot si són anglesos o boers, si són del PSC, del PP o de Convergència. Tots són la mateixa merda, i tant de bo que les amenaces del Molt Sospitable Pujol es facin reals i s'ofeguin entre les seves pròpies excrecències mentre s'acusen traïdorament els uns els altres. Perquè els lligams entre les 400 grans famílies de sempre i les noves classes riques són d'allò més forts i intricats. Els de la família A són directors allà on els de la B són presidents i els de la C consellers, i així fins a l'infinit amb tota la riquesa que ofereix la matemàtica combinatòria. Dit de manera breu, el senyor Alavedra (un dels detinguts) és cunyadíssim del molt honorable Jordi Pujol. Dit de manera més llarga, i agafant ara com a exemple l'alcalde de Santa Coloma (un altre dels detinguts), aquest és vicepresident de la Diputació de Barcelona, el president de la qual és regidor de Santa Coloma i substituirà l'alcalde, cosa que no li vindrà de nou ja que és el marit de l'antiga alcaldessa, que ara és diputada ja que té la baixa per malaltia, mentre que la cap de gabinet és la filla de l'exalcalde de Terrassa, president ara de la Zona Franca, el qual vivia a Matadepera, mentre que el President de la Generalitat, mentre era alcalde de Cornellà, vivia a Sant Just, d'on la seva dona és regidora i pel que fa a l'alcalde de Santa Coloma, fill de l'antic alcalde franquista, aquest viu al Turó Parc, la zona més exclusiva de Barcelona. O, agafant com a exemple la família de l'actual Molt Sospitable José Montilla, podem repassar la llista de càrrecs de la seva dona, l'Anna Hernández: Regidora d’Urbanisme de L’Ajuntament de Sant Just Desvern. - 1ª Tinent d’Alcalde de L’Ajuntament de Sant Just Desvern. - Presidenta de PROMUSA. - Presidenta de PROECSA. - Gerent del Consorci de la Colonia Güell. - Consellera del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat de la Diputació de Barcelona. - Consellera de Foment de Ciutat Vella de la Diputació de Barcelona. - Consellera del Tunel del Cadí, Concessionaria S.A. - Consellera de la Comissió Catalana de Trànsit i Segureta Viària. - Consellera del Barri de la Mina. - Delegada de L’Area d’Infraestructures, Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona. - Consellera de La Caixa. - Consellera del Consell Comarcal del Baix Llobregat. - Vocal del Consorci Sanitari Integral. - Vocal de la Fundació Caviga. - Consellera de L’Area de Salut de L’Area Metropolitana de Barcelona. Hi pot haver alguna gota d'aigua neta, en tot plegat? Segur que no. Senyor Pujol, siusplau, tiri de la manta! PS: Els mitjans se centren en els polítics, però jo, així com la resta de companys de la llibreria (a excepció del Jordi Valls, que és de Santa Coloma i la seva dona treballa a l'Ajuntament) ens hem fixat sobretot en un dels altres detinguts: l'empresari Lluís Casamitjana. Per què? Doncs perquè aquest fill de puta és el president del grup immobiliari Espais, que va ser el que fa 4 anys van sotmetre la nostra llibreria al xantatge del mobbing per a què abandonéssim el local i ell pogués executar amb més celeritat la conversió de l'edifici (que tot just havien acabat de comprar... ¿d'on van sortir els diners, per cert, del senyor Millet o del senyor Alavedra?) en habitatges de super-alt-standing. Podeu refrescar-vos-en la memòria amb aquest article de Vilaweb i aquest d'El Mundo.

4 comentaris:

Marc Peris ha dit...

Gran post, Ivan. Tot plegat un tret definitori del postmodernisme: els polítics s'afanyen a mostrar-nos que la política és una merda, i així finalment, els deixem fer.
Per cert, el dia 20 aniré cap a Barna, per a vore el concert de Depeche Mode. Tu seràs per allà?

Anònim ha dit...

Me ha encantado lo de la mujer del Montilla -entre otras- "consellera del consell (...)". Con un par.

Guille.

Joan Vecord ha dit...

Marc: Gràcies, però la major part del mèrit del post és dels seus protagonistes: jo tot just els he descrit! ;-) I en principi sí, divendres 20 de novembre seré per Barna (no al concert, però). Aviam si podem fer una cerveseta plegats al llarg de la tarda o vespre!

Guille: Pues imagínate cuando el Montilla le da consejos a su mujer por la noche cuando se acuestan: ¡se convierte en consejero de la consejera del consejo de...". Son como niños...

Guillermo ha dit...

No no, al momento de escribir vi que me había confundido. No es consejera de consejeros sino que forma parte de uno -más-.

Los efectos del dinamismo danés.

(hostia, estic d'un burro aquest mati..)