dimecres, 6 de febrer del 2008

Llums i foscors de la llengua catalana

(1) LLUM
M'he comprat el volum primer del Petit Atles Lingüístic del Domini Català, d'en Joan Veny, i encara babejo. Consta d'un seguit de mapes on s'indiquen les diferents maneres de parlar al llarg dels territoris de parla catalana, dividit per temàtiques, i en aquest primer volum (d'un total de 9 que s'aniran publicant, en paral·lel a l'edició gran, que ja en porta 3) apareix vocabulari referit al cos humà i a malalties.Per exemple, de les "pessigolles" (la forma que predomina a bona part del principat) també se'n diu còssigues (al nord de la Franja i a Eivissa), cossigolles (a zones del Pirineu i de Mallorca), cosseguetes (a la Franja) , cosquelles (a part de Castelló i Alacant), cossinogues (a la major part de Castelló), cosquerelles (des del sud de Castelló fins a Alzira, passant per València) o cosconelles (d'Alzira a Guardamar), entre d'altres variacions. Una de les coses que més m'agraden del català (i una dels pocs avantatges que podem treure de la situació oficial tan precària que ha patit sempre) és la seva riquesa dialectal. I per això mateix també sóc un furibund enemic del català normatiu i estàndard, perquè totes aquestes perles les anirem perdent per la seva culpa. El normatiu que se'l quedin els pedants i lletraferits, i l'estàndard que sigui la llengua d'accés per als que aprenen el nostre idioma, però a la resta que ens deixin parlar amb els nostres accents i colors. Vaja, ja estic entrant en les foscors de la llengua... (2) FOSCOR No me'n puc estar de reproduir l'editorial que va publicar el diari El Mundo dilluns passat. Què més volem per a convènce'ns de la necessitat de la independència i de la veritable cara dels defensors del bilingüisme? Seieu i respireu deu cops abans de començar:
Chaves se convierte al tribalismo Puede sonar en principio a broma, pero es rigurosamente cierto: Chaves promoverá, si gana las elecciones de marzo, que los andaluces puedan estudiar catalán, gallego y euskara «para facilitar su movilidad laboral». Así lo aprobó ayer el PSOE andaluz que dio luz verde al programa electoral y votó a favor de una enmienda en este sentido, por la que la Junta de Andalucía potenciará la enseñanza de estos tres idiomas. Javier Arenas, líder del PP andaluz, calificó la enmienda de «inconcebible» y no le falta razón porque la iniciativa de Chaves supone aceptar el hecho consumado de que los andaluces no van a poder integrarse en Cataluña usando su propia lengua y que, si quieren trabajar allí, tendrán que saber catalán. La enmienda del PSOE implica algo equivalente a que, en los años 60, las autoridades andaluzas hubieran abierto escuelas para enseñar alemán a los emigrantes que iban a Suiza y Alemania. O sea, como si Cataluña hubiera dejado de ser España. En el fondo, la propuesta de Chaves es coherente porque refleja el actual estado de cosas, asume el hecho de que no van a cambiar y acepta como natural que ningún ciudadano -andaluz o catalán- puede estudiar ahora en español en Cataluña o que se multe a un comerciante que rotula su oferta en el idioma oficial del Estado. A Chaves esto le parece lo más normal y prepara a los andaluces para que acepten que su lengua -el castellano- no sirve para trabajar o comunicarse en tres comunidades del Estado. Piensa, como sus compañeros del PSC, que Rajoy es un excéntrico al plantear «el tsunami integrista» de que un residente en Cataluña pueda elegir el castellano como lengua vehicular de la enseñanza, como establece la Constitución. Lo que demuestra la enmienda del PSOE andaluz es hasta qué punto ha calado la propaganda nacionalista y su visión tribal de la convivencia. Ha calado tanto que hasta los socialistas andaluces creen ya en esta basura intelectual.
(3) OMBRA I, per a acabar, una recomanació: el bloc d'en Gabriel Bibiloni, on sovint es presenten interessants qüestions lingüístiques. Tanmateix, s'hi fa palesa també aquesta barreja de llums i foscors que acompanyen la llengua catalana. Com a exemple, la discussió sobre si "en català" (en quin català? en el normatiu-estàndard, oi?) "cal escriure" blog o bloc. S'hi veuen llums perquè és un tema apassionant i s'hi presenten arguments de molts tipus ; s'hi veuen ombres perquè sovint apareixen les postures d'integrisme lingüístic tan habituals entre nosaltres. De vegades em demano si els parlants de les demés llengües també han entrat a discutir tan agrament sobre un tema tan (en el fons) ridícul, o si senzillament es dediquen a emprar amb alegria i innocència la paraula manllevada de l'anglès...

2 comentaris:

aurora ha dit...

Hola Joan,

Doncs mira, és una llàstima que no vullgues pegar-me canya al bloc, perquè m'encanta discutir (jeje, és broma).

M'ha agradat molt aquest post, com la resta. Tanmateix, tinc una petita objecció. Al primer apartat de l'article, "la llum" envies a pastar fang l'estàndard. Bo, des del teu punt de vista és comprensible, però desgraciadament les valencianes mai podríem dir una cosa així sobre la llengua, perquè eixe és precisament el missatge dels blaveros, o siga, estàndard per a què? que cadascú parle com vullga i clar, si a Xirivella diem "mosatros" doncs és mosatros i punt, i "nosaltres" és català. Supose que sabràs que un dels grans problemes al País Valencià és eixe i nosaltres mai podrem enviar a pastar fang l'estàndard... el necessitem per a conservar la llengua, cada dia més malmesa per culpa dels polítics.
Ara, axiò no vol dir que jo deixe de dir "cosquerelles", faltaria més!

Una abraçada, company!

Joan Vecord ha dit...

Hola Aurora!

veig que els primers cops de puny (o punyades) ens els donarem aquí al meu bloc! ;-)

És conya. Entenc perfectament la confiança i seguretat que us ofereix l'estàndard al País Valencià, però penso que és molt més important l'ús quotidià i sistemàtic de l'idioma (per molt dialectal, raro i dèbil que sigui) que l'adhesió a cap model artificial fort i poderós. Els blaveros es desqualifiquen tots sols perquè molt pontificar sobre quin és el vertader valencià però gairebé mai no l'usen i s'expressen en castellà (aquest sí, en perfecte estàndard).

El primer cop que vinguis a Barcelona i la gent se'n rigui quan t'escolti dir "cosquerelles", és molt probable que la propera vegada et passis a la forma estàndard "pessigolles". En canvi, si consideres que és igualment legítim dir "cosquerelles" a Barcelona (és a dir, no acceptes cap superioritat de la forma estàndard), et mantindràs ferma i, de passada, faràs que els de per aquí ens acostumem a d'altres formes de dir les coses. Per culpa de l'estàndard, a Barcelona hi ha sensació de què la nostra manera de parlar és la correcta, i les demés mers localisme o expressions de camp i de pagesos.

Em considero una persona d'esquerres, i penso que cal combatre tota mena de dominació i poder (que no "autoritat"), i penso també que en els usos i costums lingüístics seguim perpetuant models d'explotació i jerarquies injustes. Vull dir que no sé fins a quin punt rere el concepte d'estàndard s'hi perpetuen també les grans lluites socials d'emancipació (de classe, de gènere, etc). L'estàndard és la llengua dels de dalt: els bons, els rics, els cultes, els de ciutat ; mentre que les formes dialectals pertanyen als de baix: els pobres, els incults, la gent de poble, etc...

Una abraçada!